Max Euwe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Max Euwe

Max Euwe (1963)
Naixement Machgielis Euwe
20 de maig de 1901
Watergraafsmeer, a prop d'Amsterdam, Països Baixos
Defunció 26 de novembre de 1981 (als 80 anys)
Nacionalitat Països Baixos Països Baixos
Ocupació Jugador i escriptor d'escacs; matemàtic
Títol Gran Mestre (1950)
13 cops Campió dels Països Baixos
2n Campió del Món Amateur
Campió del Món d'escacs
Predecessor Alexander Alekhine
Successor Alexander Alekhine

Machgielis (Max) Euwe (/ø:wə/); (20 de maig de 190126 de novembre de 1981), fou un jugador d'escacs neerlandés, que va esdevenir el cinquè jugador de la història en aconseguir el títol de Campió del Món (1935–1937). El 1950 fou un dels 27 primers jugadors guardonats al món amb el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE. Tretze cops Campió dels Països Baixos, té encara actualment el rècord absolut de campionats nacionals neerlandesos.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El Dr. Max Euwe va néixer a Watergraafsmeer, a prop d'Amsterdam. Va estudiar matemàtiques a la Universitat d'Amsterdam, disciplina de la que en va ser mestre; primer a Rotterdam i després al Liceu femení d'Amsterdam. Va servir-se dels seus coneixements matemàtics en la qüestió de les "posicions infinites" dels escacs, fent ús de la seqüència Thue-Morse.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Va guanyar tots els Campionats d'escacs dels Països Baixos en què va prendre part entre els anys 1921 i 1952, guanyant encara un campionat nacional més l'any 1955. Els unics altres jugadors que van guanyar algun campionat durant aquests anys van ser Salo Landau (1936) i Hein Donner (1954). En total va guanyar el títol 12 vegades,[2] xifra encara rècord.

Va esdevenir Campió del Món amateur el 1928. El 1929 fou 7è al fort Torneig de Carlsbad (el campió fou Aron Nimzowitsch).[3][4][5] El 15 de desembre de 1935 va esdevenir el cinquè Campió del món, en vèncer el campió regnant, Alexander Alekhine, després d'un matx en què es jugaren 30 partides, disputades a 13 ciutats diferents durant un període de 80 dies.

Va perdre el títol davant el mateix Alekhine, el 1937. Després de la mort d'Alekhine el 1946 el títol va quedar vacant[6] i es va organitzar un torneig amb cinc candidats més, per tal que el nou campió sortís d'una contesa oficial l'any 1948, i Euwe va acabar l'últim classificat.

Tot i ser quaranta anys més gran que Bobby Fischer, Euwe encara va tenir la perícia — i sobretot resistència — d'acabar empatant contra el genial estatunidenc (+1-1=1).

El 1953 participà al Torneig de Candidats de Zuric, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, però hi fou 14è i penúltim (el guanyador fou Vassili Smislov).[7]

Des del 1970 (quan ja tenia 69 anys) fins al 1980, va ser president de la FIDE, i va jugar un rol molt important en l'organització del famós encontre Boris Spassky-Bobby Fischer.

També va escriure molts llibres sobre els escacs, essent el més famós Oordeel en Plan (Ordre i planificació) i unes sèries sobre obertures.

Cites[modifica | modifica el codi]

  • "L'estratègia requereix pensar; la tàctica requereix observar." - Max Euwe
  • "Se n'adona el públic en general, incloent-hi els nostres amics de la crítica, que virtualment podreim dir que Euwe mai va executar una combinació de forma defectuosa? Ell va, per descomptat, errar ocasionalment en adonar-se'n del joc combinatori de l'oponent, però quan ell tenia la iniciativa en una operació tàctica, el seu càlcul era impecable." – Alexander Alekhine
  • "Si Richard Réti estava interessat només en les excepcions de les regles posicionals, Max Euwe potser creia una mica massa en la seva immutabilitat." – Alexander Alekhine
  • "És la lògica personificada, un geni de la sistemàtica i les regles, que alhora avança amb total seguretat a través de variacions extraordinàriament complexes." – Hans Kmoch
  • "Euwe descansant no seria Euwe. El treball és la seva distracció, la seva força i el seu destí." – Hans Kmoch
  • "Hi ha alguna cosa anormal en Euwe: És massa normal." – Bobby Fischer

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dades sobre els campionats dels Països Baixos, i historial de guanyadors» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 18 abril 2011].
  2. Historial del Campionat d'escacs dels Països Baixos (castellà)
  3. «Nimzowitsch wins!» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 14 d'abril de 2014].
  4. Paige, Roger. «Taules de creuaments i classificació de torneigs de 1929» (en anglès). [Consulta: 14 d'abril de 2014].
  5. Sericano, C. «Quadre de resultats i classificació de Carlsbad 1929». storiascacchi. [Consulta: 14 d'abril de 2014].
  6. Richey, Robert J. Key Chess Puzzles: Sacrificial Chess (en anglès). AuthorHouse, 2011, p. 70. ISBN 1452087547. 
  7. «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 de març de 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Euwe Modifica l'enllaç a Wikidata



Títols
Precedit per:
Alexander Alekhine
Campió del món d'escacs
1935–1937
Succeït per:
Alexander Alekhine
Fites
Precedit per:
Folke Rogard
President de la FIDE
1970–1978
Succeït per:
Friðrik Ólafsson