Bobby Fischer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bobby Fischer

Fischer, a l'Olimpíada d'escacs de 1960, a Leipzig.
Naixement Robert James Fischer
9 de març de 1943
Chicago, Illinois, USA
Mort 17 de gener de 2008 (als 64 anys)
Reykjavík, Islàndia
Nacionalitat Estats Units Estats Units,
Islàndia Islàndia
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1958)
Campió dels Estats Units
Campió del món (1972–1975)

Robert Bobby James Fischer (Chicago, 9 de març de 1943 - Reykjavík, 17 de gener de 2008) fou un jugador d'escacs estatunidenc, Campió del món entre 1972 i 1975, i número 1 mundial a la llista d'Elo de la FIDE entre 1971 i 1975. Hom el considera un dels millors jugadors de la història.[1][2]

Va ésser campió juvenil del seu país el 1953, i el 1957 es va proclamar campió absolut dels Estats Units. El 1958 va aconseguir el títol de Gran Mestre. Després d'algunes participacions en torneigs de candidats, el 1972 es va proclamar campió del món en vèncer Boris Spasski. El 1975 va perdre el seu títol en renunciar a la disputa del matx contra Anatoli Kàrpov, que va ser proclamat campió. Karpov havia estat el jugador preparat per l'aparell soviètic per enfrontar-s'hi com també ho havia estat l'antecessor al títol mundial Tigran Petrossian, a qui va derrotar també a la fase de Candidats. Va obtenir resultats espectaculars com les victòries "perfectes" en els matxs de Candidats per 6-0 contra Bent Larsen i de nou per 6-0 contra Mark Taimanov, totalitzant en un cert moment 19 victòries consecutives en condicions de torneig oficial, rècord encara inigualat.

Després de vint anys retirat va tornar a jugar una "nova" final amistosa contra Spasski en la qual va haver una gran bossa, aquesta vegada a la Iugoslàvia, i que va guanyar per 10-5. Les conseqüències d'aquest matx foren l'emissió d'una ordre d'arrest contra ell als Estats Units (tornar al país li hauria suposat com a mínim 10 anys de presó) i la confiscació de tots els seus béns, per desobeir l'ordre del Govern Federal de no jugar a Bòsnia. L'escaquista havia expressat la seva postura en contra de la guerra en algunes ocasions. Després d'estar "fugit" de la justícia nord-americana durant molts anys i després d'un intent d'aquesta de capturar-lo mitjançant una extradició des del Japó en 2004 que quasi es va materialitzar, Fischer va ser acollit per Islàndia, que li va oferir la nacionalitat, i va viure a eixe país-illa des del 2004 fins a la seva mort en Gener de 2008, que va succeir als seixanta-quatre anys per una malaltia dels ronyons. Va morir amb els mateixos anys que caselles té el tauler del joc que tant va estimar, fent així un ullet irònic del que seria una profecia autorealitzada.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Encara que se´l reconeix com a nen prodigi, Bobby Fischer no ho fou, en un sentit estricte. Almenys no en el grau en què ho foren José Raul Capablanca, Samuel Reshevski o Artur Pomar. El seu desenvolupament fou, inicialment, més aviat lent. Fins als 13 anys no va començar a destacar com un jugador de capacitat superior. Abans d'assolir eixa edat no s'hi apreciaven signes de genialitat, ni als seus resultats, ni a la qualitat del seu joc. És exacta l'afirmació de l'àrbitre internacional espanyol Pablo Morán, segons el qual "com a nen prodigi no fou massa brillant; en canvi, com a adolescent prodigi no ha tingut parangó a la història dels escacs".

Fou fill de l'infermera suïssa Regina Wender i del físic d'origen alemany Hans-Gerhardt Fischer, encara que hi ha controvèrsia sobre si aquest últim fou el vertader pare biològic de Bobby, doncs Regina i Hans-Gerhardt no vivien junts des de 1939. En qualsevol cas, la parella no va obtindre el divorci fins al 1945, quan Fischer ja comptava 2 anys. El nen i la seua germana Joan quedaren sota la custòdia de la mare. El 1949, la família es traslladà a Nova York, a un petit apartament a Brooklyn. Fischer va aprendre a jugar als escacs tot sol, a partir de les instruccions que venien a un estoig amb diversos jocs que li va regalar la seua germana. El gener de 1951. gràcies a un anunci a la premsa, Fischer participà a una sessió de partides simultànies impartida pel mestre Max Pavey. Eixa fou la seua primera aparició pública com a jugador d'escacs, i encara que va perdre, segons confessió pròpia, li va servir d'estímul per a seguir estudiant. El president del Brooklyn Chess Club, Carmine Nigro, fou el seu mentor d'escacs, qui li va ensenyar els fonaments de l'estratègia i el va introduir al món dels escacs de competició.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els 10 millors jugadors d'escacs de la història» (en anglès), 6/9/2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
  2. «Mini-biografía de Bobby Fischer» (en castellà). microsiervos.com, 13/Mar/2005. [Consulta: 27 març 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bobby Fischer Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]



Títols
Precedit per:
Borís Spasski
Campió del món d'escacs
1972–1975
Succeït per:
Anatoli Kàrpov
Precedit per:
Arthur Bisguier
Campió dels Estats Units
1958–1960
Succeït per:
Larry Evans
Precedit per:
Larry Evans
Campió dels Estats Units
1962–1966
Succeït per:
Larry Evans
Fites
Precedit per:
ningú
Núm.1 mundial
1 de juliol de 1971 – 31 de desembre de 1975
Succeït per:
Anatoli Kàrpov