Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants

Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants celebrat a Caracas el 2005

El Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants (FMJE) és un esdeveniment internacional organitzat en forma conjunta per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD) i la Unió Internacional d'Estudiants des de 1947. Orientat al debat polític i de marcada tendència esquerrana, bona part de la seva assistència ha estat tradicionalment conformada per militants d'organitzacions juvenils de partits comunistes i grups relacionats. Els successius festivals s'han declarat antiimperialistes i a favor de la pau.

La majoria de les edicions del FMJE durant la Guerra Freda es van dur a terme en estats socialistes, a excepció de les realitzades a Àustria el 1959 i Finlàndia en 1962 —tots dos neutrals—. L'edició més concorreguda, Moscou 1957, va reunir més de 34.000 persones de 131 països. Amb la desintegració del Bloc de l'Est la FMJD va sofrir un dur revés que va portar a un lapse de 8 anys durant el qual no es va realitzar cap festival.

En 1997 el XIV Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants va marcar un punt d'inflexió a partir del com van tornar a celebrar-se edicions a lapses regulars. L'últim Festival va tenir lloc a Sud-àfrica al desembre de 2010.

Cronologia [modifica]

Logo	Ed.	Any	Seu	Asistència	Països	Lema oficial
	I	1947	Praga, Txecoslovàquia	17.000	71	Joventut, uneix-te en la lluita per una pau ferma i duradora!
	II	1949	Budapest, Hongria	20.000	82¹	Joventut, uneix-te! Avanci, per una pau ferma, per la democràcia, la independència nacional dels pobles i per un futur millor!
	III	1951	Berlín, RDA	26.000	104	Joventut, uneix-te enfront del perill d'una nova guerra, en pro d'una pau duradora!
	IV	1953	Bucarest, Romania	30.000	111	No! Nostra generació ja no servirà a la mort i la destrucció!
	V	1955	Varsòvia, Polònia	31.000	114	¡Per la pau i l'amistat!
	VI	1957	Moscú, URSS	34.000	131	¡Per la pau i l'amistat!
	VII	1959	Viena, Àustria	18.000	112	¡Per la pau i l'amistat!
	VIII	1962	Helsinki, Finlàndia	18.000	137	¡Per la pau i l'amistat!
	IX	1968	Sofia, Bulgària	20.000	138	¡Per la solidaritat, la pau i l'amistat!
	X	1973	Berlín, RDA	25.600	140	!Per la solidaritat antiimperialista, la pau i l'amistat!
	XI	1978	L'Havana, Cuba	18.500	145	¡Per la solidaritat antiimperialista, la pau i l'amistat!
	XII	1985	Moscú, URSS	26.000	157	¡Per la solidaritat antiimperialista, la pau i l'amistat!
	XIII	1989	Pyongyang, RPDC	22.000	177	¡Per la solidaritat antiimperialista, la pau i l'amistat!
	XIV	1997	L'Havana, Cuba	12.325	136	¡Per la solidaritat antiimperialista, la pau i l'amistat!
	XV	2001	Alger, Algèria	6.500	110	¡Globalitzem la lluita per la pau, la solidaritat, el desenvolupament i contra l'imperialisme !
	XVI	2005	Caracas, Veneçuela	17.000	145	Per la Solidaritat i la Pau, lluitem contra l'imperialisme i la guerra
	XVII	2010	Tshwane, Sud-àfrica	15.000	126	¡Per un món en pau, per la solidaritat i la transformació social, derrotem l'imperialisme!

Galeria d'imatges [modifica]

Cerimònia d'obertura del 3r Festival a Berlín.
Grup de dansa folklòrica austríac en el 3r festival.
3r festival.
El president sud-africà Jacob Zuma en el 17è festival a Tshwane.
Part de la delegació sueca en el 17è festival.
Soldats sud-africans en l'obertura del 17è festival.
Sri Lanka, Corea del Nord i Suècia en la clausura del 17è festival.
Marxa final sobre Tshwane al 17è festival. A la foto són suecs i porten una bandera amb el text Solidaritat amb el Sàhara Occidental.
Delegats neerlandesos, belgues, i iraquians al 17è festival.
Alemanys en la marxa final del 17è festival.
Dansaires de Zimbabwe en la marxa final del 17è festival.