Jacob Zuma
.jpg)
Jacob Gedleyihlekisa Zuma (Nkandla (KwaZulu-Natal), 12 d'abril de 1942) ha sigut president de la República de Sud-àfrica entre 2009 i 2018[1] i del Congrés Nacional Africà des del 2007, partit en el qual milita des de 1959. Va estar internat a la presó de Robben Island.[2]
Biografia[modifica]
Pertanyent a l'ètnia zulu, el 1959 va iniciar la seva militància al Congrés Nacional Africà (ANC) i el 1962 va passar a formar part de l'Umkhonto we Sizwe, el braç armat de l'ANC. Detingut el 1963 i excarcerat el 1973, es va exiliar a Swazilàndia, Moçambic i Zàmbia. Va tornar a Sud-àfrica el 1990, després de la legislació de l'ANC, per participar en el procés de negociacions que va acabar amb el règim de l'apartheid. El 1997 va ser elegit vicepresident de l'ANC i el 1999 va ser designat vicepresident del país, càrrec del qual va ser destituït el 2005, en veure's implicat en un cas de corrupció.[3]
Membre de l'ala progressista de l'ANC, el desembre del 2007 va ser elegit president del partit. Després de la victòria de l'ANC a les eleccions legislatives de 2009 va ser designat president de la República de Sud-àfrica. El desembre del 2012 va ser reelegit president de l'ANC.[3]
Tot i el perfil socialdemòcrata del seu partit, duu a terme una política més aviat liberal. No emprèn cap reforma en matèria d'educació i, en canvi, deixa que les universitats fixin les tarifes pròpies. Les autoritats també afavoreixen la repressió davant la protesta social: el 2012, durant les vagues dels miners a Marikana, la repressió policial va provocar la mort de trenta-quatre vaguistes, fet que va suposar la primera massacre de l'era post-apartheid.[4]
Polèmiques[modifica]
Zuma s'ha vist embolicat en diversos casos amb la justícia sud-africana. Va ser acusat d'abusos sexuals el 2005, però va ser absolt. A més, ha hagut d'enfrontar una batalla legal important a causa de nombroses al·legacions de corrupció i crim organitzat derivades de la condemna del seu assessor fiscal, Schabir Shaik, per delictes de corrupció i frau. El 6 d'abril de 2009, la Fiscalia Nacional sud-africana va decidir retirar els càrrecs, al·legant interferències en la vida política del país.
Jacob Zuma, que ha estat casat sis vegades, practica obertament la poligàmia. El 2012 el Daily Telegraph va estimar en 20 el nombre de fills del president sud-africà.[cita requerida] Zuma ha estat de manera repetida acusat de connivència amb el clan familiar i econòmic dels Gupta, d'origen hindú.[5]
Arrest[modifica]
Zuma va ser sentenciat a 15 mesos de presó el 29 de juny del 2021 per desacatament al tribunal, després que es negués a comparèixer davant una comissió designada pel govern que investigava presumpta corrupció durant els seus nou anys en el càrrec. Se li va donar fins a finals del 4 de juliol per lliurar-se, després de la qual cosa el Servei de Policia de Sud-àfrica es veuria obligat a arrestar-lo.[6] No obstant això, el 3 de juliol, el Tribunal Constitucional va acceptar conèixer la seva demanda el 12 de juliol.[7]
Si Zuma es negava a rendir-se abans del 4 de juliol, la policia tenia termini fins al 7 de juliol per arrestar-lo[8] la policia i va ser empresonat al Centre Correccional d'Estcourt.
Zuma va impugnar la seva detenció el 9 de juliol al Tribunal Superior de Pietermaritzburg per motius de salut, però va ser rebutjada. El seu arrest va provocar protestes i el posterior saqueig a Kwa Zulu-Natal i Gauteng. Les protestes es van estendre posteriorment a la província de Gauteng.[9]
L'agost del 2021, Jacob Zuma rebria una pensió insuficient per cobrir les seves despeses legals. En qualsevol cas, això és el que suggereixen els familiars, que demanen als seus conciutadans que contribueixin amb el seu excap d'Estat.
El setembre de 2021, el Tribunal Constitucional de Sud-àfrica va desestimar severament la petició de l'expresident Jacob Zuma de revertir el seu error que el condemnava a 15 mesos de presó per desacatament a la justícia.[10]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Kgalema Motlanthe |
President de Sud-àfrica 2009-2018 |
Succeït per: Cyril Ramaphosa |
Referències[modifica]
- ↑ La Vanguardia. «Jacob Zuma, elegido presidente de Sudáfrica pese a la cuestionada gestión del CNA» (en espanyol), 06-05-2009. Arxivat de l'original el 9 de maig 2009. [Consulta: 10 maig 2009].
- ↑ «.xml Jacob Zuma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Enciclopèdia Espasa Volum 2011/12, pàg. 425. (ISBN 978-84-670-3206-2)
- ↑ Cessou, Sabine (1 de julio de 2017). «South Africans’ long wait for a better life» (en anglès).
- ↑ Los escándalos acorralan al presidente sudafricano Jacob Zuma, diario El Mundo, 18 de marzo de 2016.
- ↑ Cessou, Sabine (1 de julio de 2017). «South Africans’ long wait for a better life» (en inglés)
- ↑ Winning, Alexander; Roelf, Wendell; Ward, Rogan; Kumwenda-Mtambo, Olivia; Cocks, Tim (9 July 2021). «South Africa's jailed ex-leader Zuma loses bid to overturn arrest». Reuters (en inglés estadounidense). Consultat el 10 Juliol 2021.
- ↑ S'Africa: Deadline looms for Zuma to surrender to police». Africanews. 3 July 2021. Consultado el 13 Jul>y 2021.
- ↑ Cele, S'thembile; Siwele, Khuleko (11 July 2021). «Six Killed as South African Riots Spread After Jailing of Zuma». Bloomberg (en inglés estadounidense). Consultat el 13 Juliol 2021.
- ↑ «Afrique du Sud: la justice confirme la condamnation de Jacob Zuma à de la prison». Le Journal de québec (en francés canadiense). 18 September 2021. Consultat el 18 Setembre 2021.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacob Zuma |