Sanció econòmica
Una sanció econòmica és una penalització comercial i financera aplicada per un o més països contra un estat, grup o persona.[1] Les sancions econòmiques poden incloure diverses formes de barreres comercials, aranzels i restriccions a les transaccions financeres.[2] Un embargament és similar, però en general implica una sanció més severa. Les sancions econòmiques no s'imposen necessàriament a causa de les circumstàncies econòmiques; també poden ser imposades per una varietat d'afers polítics, militars i socials. Poden utilitzar-se per assolir objectius nacionals i internacionals.[3]
Un embargament, en aquesta accepció, és la prohibició parcial o completa del comerç i les transaccions amb un país en particular o un grup de països.[4] L'embargament és una severa mesura diplomàtica imposada en un esforç, pel país imponent, per obtenir un determinat resultat d'interès nacional del país a què s'imposen. Els embargaments són generalment considerats barreres legals al comerç, que no han de confondre's amb els bloquejos, que sovint es consideren actes de guerra.[5]
Els embargaments poden significar: limitar o prohibir l'exportació o la importació, crear quotes de quantitat, imposar peatges especials, impostos, prohibir el noli o els vehicles de transport, congelar o confiscar nolis, actius, comptes bancaris, limitar el transport de determinades tecnologies o productes (alta tecnologia), per exemple, el CoCom durant la guerra freda.[6]
En resposta als embargaments, sovint es desenvolupa una economia independent o autarquia. L'eficàcia dels embargaments, doncs, és proporcional a l'abast i el grau de participació internacional de l'economia d'aquest país.
Fonament polític[modifica]
Les sancions econòmiques són utilitzades com una eina de política exterior per molts governs. Solen ser imposades per un país més gran a un país més petit per una de dues raons: o bé aquest últim és una amenaça per a la seguretat de la primera nació o bé aquest país tracta injustament els seus ciutadans. Poden utilitzar-se com a mesura coercitiva per assolir determinats objectius de política relacionats amb el comerç o violacions humanitàries. Les sancions econòmiques s'utilitzen com a arma alternativa en lloc de la guerra per assolir els resultats desitjats.
Alguns analistes de política creuen que imposar restriccions comercials només serveix per danyar la població comuna.
Efectivitat[modifica]
Segons dades de Hufbauer et al., el canvi de règim és l'objectiu més freqüent de la política exterior de les sancions econòmiques, representant una mica més del 39% dels casos d'imposició de les mateixes.[7]
Els investigadors debaten l'eficàcia de les sancions econòmiques pel que fa a la capacitat per aconseguir el seu objectiu declarat. Hufbauer et al. van afirmar que en els estudis el 34% dels casos van tenir èxit.[8] Quan Robert A. Pape va examinar el seu estudi, va afirmar que només cinc dels quaranta anomenats "èxits" es van mantenir,[9] baixant la taxa d'èxit de les sancions econòmiques al 4%. L'èxit de les sancions com a manera de mesurar-ne l'eficàcia també ha estat objecte d'un ampli debat entre els estudiosos de les sancions econòmiques.[10] L'èxit d'una única resolució de sancions no condueix automàticament a l'eficàcia, tret que s'identifiqui clarament i s'assoleixi l'objectiu declarat del règim de sancions.
La imposició de sancions a un oponent també afecta en certa manera l'economia del país imponent. Si es promulguen restriccions a la importació, els consumidors al país imponent poden tenir opcions restringides de béns. Si s'imposen restriccions a l'exportació o les sancions prohibeixen a les empreses del país imponent comerciar amb el país objectiu, el país imponent pot perdre mercats i oportunitats d'inversió a favor de països competidors.[11]
Jeremy Greenstock suggereix que la raó per la qual les sancions són populars no és que siguin efectives, sinó "que no hi ha res més entre les paraules i l'acció militar si es vol pressionar un govern".[12]
Referències[modifica]
- ↑ «Financial Weapons of War». Minnesota Law Review, 100, 14-04-2016, pàg. 1377 [Consulta: 7 agost 2018].
- ↑ Haidar, J.I., 2015."Sanctions and Exports Deflection: Evidence from Iran," Paris School of Economics, University of Paris 1 Pantheon Sorbonne, Mimeo
- ↑ «Playing to the Home Crowd? Symbolic Use of Economic Sanctions in ...». Ingentaconnect.com, 01-09-2011. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ University of California, Irvine. «Trade Embargoes Summary». darwin.bio.uci.edu, 08-04-2013. Arxivat de l'original el 2014-06-02. [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Blockade as Act of War». Crimes of War Project. Arxivat de l'original el 18 de junio de 2012. [Consulta: 1r juliol 2012].
- ↑ «Investor-partner Business dictionary».
- ↑ Hufbauer, Gary Clyde; Schott; Elliott; Oegg. Economic Sanctions Reconsidered. 3. Washington, DC: Columbia University Press, p. 67. ISBN 9780881324822.
- ↑ Economic Sanctions Reconsidered, 3rd Edition, Hufbauer et al. p. 159
- ↑ Pape, Robert A «Why Economic Sanctions Still Do Not Work». International Security, 23, 1, pàg. 66. DOI: 10.2307/2539263. JSTOR: 2539263. «I examined the 40 claimed successes and found that only 5 stand up. Eighteen were actually settled by either direct or indirect use of force; in 8 cases there is no evidence that the target state made the demanded concessions; 6 do not qualify as instances of economic sanctions, and 3 are indeterminate. If I am right, then sanctions have succeeded in only 5 of 115 attempts, and thus there is no sound basis for even qualified optimism about the effects of sanctions.»
- ↑ A Strategic Understanding of UN Economic Sanctions: International Relations, Law, and Development, Golnoosh Hakimdavar, p. 105
- ↑ Griswold, Daniel. «Going Alone on Economic Sanctions Hurts U.S. More than Foes». Cato.org, 27-11-2000. Arxivat de l'original el 23 de septiembre de 2011. [Consulta: 30 març 2015].
- ↑ Marcus, Jonathan. «Analysis: Do economic sanctions work?». Bbc.co.uk. [Consulta: 30 març 2015].