Svetozar Gligorić

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Svetozar Gligorić

Gligorić, el 1966.
Naixement Светозар Глигорић
2 de febrer de 1923
Belgrad, Iugoslàvia
Defunció 14 d'agost de 2012 (als 89 anys)
Belgrad, Sèrbia
Nacionalitat Iugoslàvia Iugoslàvia
Sèrbia Sèrbia
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1951)
12 cops Campió de Iugoslàvia
Notes
Màxim Elo: 2600 (gener de 1971)[1]

Svetozar Gligorić (en serbi: Светозар Глигорић), (Belgrad, 2 de febrer de 1923 - 14 d'agost de 2012),[2] fou un jugador d'escacs serbi, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1951. Durant els seus anys d'activitat va jugar sota bandera de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.[3]

En les dècades de 1950 i 1960 va ser un dels deu jugadors més forts del món,[2] i va destacar també com a teòric dels escacs, i com a comentarista. Campió de Iugoslàvia dotze cops,[4] és considerat el millor jugador serbi de tots els temps, i segurament el més popular, degut a la seva incansable activitat en el món dels escacs, i a una personalitat aclaparadora, reflectida en el títol de la seva autobiografia "Jo jugo contra les peces" (que significa jugar sense hostilitat envers el rival, sense jugar de manera diferent per raons "psicològiques" contra diferents oponents).

El seu millor rànquing Elo[5] s'ha estimat en 2743 punts, el novembre de 1958, moment en què tenia 35 anys,[6] cosa que el situaria en 6è lloc mundial en aquella data. Segons Chessmetrics, va ser el 6è millor jugador mundial en 6 diferents mesos, entre l'octubre de 1958 i l'abril de 1960.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en una família pobra, els seus primers contactes amb els escacs es van produir observant als parroquians d'un bar pròxim a casa seva. Va aprendre a jugar-hi tot just als onze anys, i a falta de peces (i diners per comprar-ne) es fabricà les seves pròpies amb suros d'ampolles de vi. En aquest sentit, els seus inicis s'assemblen molt als del seu il·lustre contemporani, el Gran Mestre estonià Paul Keres.

Els seus primers èxits en els escacs arribaren el 1938, quan guanyà el campionat del Club d'Escacs de Belgrad. Però a l'any següent esclatà la Segona Guerra Mundial, i la seva activitat s'interrompé. Gligorić s'uní als partisans que resistien la invasió nazi.

Després de la guerra Gligorić va treballar diversos anys com a periodista i organitzador de torneigs d'escacs. Va continuar el seu progrés com a jugador, i el 1945 va disputar, fora de concurs, el Campionat de Bulgària, on hi fou primer.[7] 1947 va guanyar el seu primer torneig internacional important a Varsòvia, davant del futur campió mundial Vassili Smislov. La FIDE li va atorgar els títols de Mestre Internacional (MI) el 1950 i de Gran Mestre (GM) el 1951, cosa que finalment va completar la seva transició a escaquista professional de temps complet. Va continuar actiu jugant torneigs fins ben entrats els seixanta anys.

Va morir el 14 d'agost de 2012, a l'edat de 89 anys, al Centre d'Emergències de Belgrad como a conseqüència d'un accident cerebrovascular.[2]

Carrera escaquística[modifica | modifica el codi]

Gligorić a Oberhausen, el 1961

Gligorić va ser un dels més reeixits jugadors de torneig de mitjans del segle XX; va guanyar un gran nombre de competicions, com per exemple al fort torneig de Dallas de 1957,[8] tot i que va tenir menys èxit en competir pel Campionat del Món. Va ser campió iugoslau en dotze ocasions, els anys 1947 (títol compartit), 1948 (títol compartit), 1949, 1950, 1956, 1957, 1958 (títol compartit), 1959, 1960, 1962, 1965 i 1971, i va representar al seu país amb gran èxit en les Olimpíades d'escacs durant dècades, usualment com a primer tauler de l'equip nacional iugoslau. La llista de les seves victòries en competicions internacionals d'escacs és una de les més llargues, i inclou, entre d’altres, els torneigs de Mar del Plata 1950, Estocolm 1954, Belgrad 1964, Manila 1968, etc. Va competir habitualment en la sèrie de grans torneigs d’elit de Hastings de finals d'any, amb victòries (o empats pel primer lloc) els anys 1951-2, 1956-7, 1959-60, 1960-61, i 1962-3.

La seva trajectòria en els torneigs de qualificació per al campionat del món és variada. Va competir regularment en els torneigs zonals i interzonals amb èxit en diverses ocasions, com testimonien les seves victòries en els zonals de 1951, 1960 (compartida), 1963, 1966, i 1969 (compartida) i classificacions prou altes per entrar en els torneigs de Candidats de l'any següent en els interzonals de 1952 (a Saltsjöbaden, on hi fou 6è),[9][10] 1958 i 1967. Malgrat això, no va tenir èxit en les competicions de candidats, amb mediocres resultats en els torneigs de 1953, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi fou 13è (el guanyador fou Vassili Smislov),[11] i 1959 i una derrota en el seu matx contra Mikhaïl Tal el 1968.

Resultats contra campions del món[modifica | modifica el codi]

Gligorić va ser molt perillós per als campions mundials d'escacs, però totalitza resultats adversos contra la majoria d'ells, per exemple Mikhaïl Botvínnik +2 -2 =5, Vassili Smislov +5 -7 =21, Tigran Petrossian +7 -10 =10, Mikhaïl Tal +2 -11 =19, Borís Spasski +0 -5 =15, Bobby Fischer +4 -6 =6, Anatoli Kàrpov +0 -4 =6 i Garri Kaspàrov -3.

El seu llegat per als escacs[modifica | modifica el codi]

Malgrat el seu magnífic rècord en torneigs, Gligorić és potser encara més recordat com a teòric de les obertures. Va fer enormes contribucions, entre d’altres, a la teoria de l'Índia de rei, la Ruy López i la defensa Nimzo-Índia. En particular, amb la primera va convertir les seves contribucions teòriques en espectaculars victòries a les dues bandes del tauler (incloent la partida que es mostra més avall). Variants teòricament significatives de l'Índia del Rei i de la Ruy López porten el seu nom. Les seves batalles amb Bobby Fischer a l'Índia del Rei i la defensa siciliana (particularment la variant Najdorf, una especialitat de Fischer) són llegendàries, i sovint van resultar a favor seu.

Com a comentarista, Gligorić va aprofitar la seva fluïdesa en diversos idiomes i el seu entrenament com a periodista per a produir anotacions de partides lúcides i interessants. Durant anys va ser columnista habitual de les revistes Chess Review i Chess Life, en què la seva columna "La partida del mes" solia ser una tutoria completa sobre l'obertura usada en la partida presentada, més un conjunt d'exhaustives anotacions. Va escriure llibres d'escacs en diversos idiomes, i va contribuir regularment a la compilació trimestral (més recentment, quadrimestral) Chess Informant de les partides d'escacs més importants del món. Si a aquests mèrits s'agrega una reeixida carrera com a organitzador i àrbitre de torneigs d'escacs, queda clar que Gligorić és una de les més grans figures escaquístiques de la història.

Partida destacada[modifica | modifica el codi]

Petrossian - Gligoric, Zagreb 1970
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 f8 rd g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 g7 bd h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pl e5 pd f5 nd g5 pd h5
a4 pl b4 pl c4 pl d4 e4 f4 nd g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 bl g3 pl h3
a2 b2 c2 d2 nl e2 f2 pl g2 h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 f1 rl g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 14. g3.

Una de les partides més famoses de Gligorić va ser la seva victòria contra l'ex campió del món Tigran Petrossian en el gran "Torneig de la Pau" celebrat a Zagreb el 1970. Mostra el virtuosisme de Gligorić amb les negres a l'Índia del Rei, i la seva convicció per jugar amb un sacrifici ofensiu encara contra un dels més grans jugadors defensius de la història dels escacs. Zagreb 1970 va ser un altre èxit de Gligorić en torneigs, en quedar-hi segon (empatat amb Petrossian i altres) darrere d'un Fischer que es trobava en el cim de la seva carrera.

Petrossian–Gligorić, Zagreb 1970:

1. c4 g6 2. Nf3 Bg7 3. d4 Nf6 4. Nc3 o-o 5. e4 d6 6. Be2 e5 7. o-o Nc6 8. d5 Ne7 9. b4 Nh5 10. Nd2 Nf4 11. a4 f5 12. Bf3 g5 13. exf5 Nxf5 14. g3 Nd4 15. gxf4 Nxf3+ 16. Qxf3 g4 17. Qh1 exf4 18. Bb2 Bf5 19. Rfe1 f3 20. Nde4 Qh4 21. h3 Be5 22. Re3 gxh3 23. Qxf3 Bg4 24. Qh1 h2+ 25. Kg2 Qh5 26. Nd2 Bd4 27. Qe1 Rae8 28. Nce4 Bxb2 29. Rg3 Be5 30. R1a3 Kh8 31. Kh1 Rg8 32. Qf1 Bxg3 33. Rxg3 Rxe4 0-1.

De fet, Gligorić va ser el primer a infligir una derrota a Petrossian després que aquest guanyés el títol mundial davant Mikhaïl Botvínnik el 1963.[12]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Highest FIDE ratings». Staff.cs.utu.fi. [Consulta: 25 d'abril de 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 McClein, Dylan Cloeb. «Svetozar Gligoric, Who Pioneered Chess Moves, Dies at 89» (en anglès). nytimes.com, 16 d'agost de 2012. [Consulta: 26 de setembre de 2012].
  3. «Nota biogràfica de Svetozar Gligorić» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 5 de maig de 2011].
  4. «Historial de guanyadors del Campionat de Iugoslàvia» (en italià). 'La grande storia degli scacchi'. C.Sericano. [Consulta: 13 d'abril de 2011].
  5. El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins al 1971, però s'han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors
  6. Fitxa de Svetozar Gligorić a Chessmetrics (anglès)
  7. El títol anà a parar a Alexander Tsvetkov, ja que Gligoric jugava fora de concurs en tant que no era búlgar. «10th Kingdom of Bulgaria championship 1945». thechesslibrary.com. [Consulta: 4 de novembre de 2011].
  8. «Torneig de Dallas 1957» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 27 de desembre de 2012].
  9. «Dades estadístiques de l'Interzonal de Saltsjobaden» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 de març de 2014].
  10. Weeks, Mark. «Interzonal d'Estocolm de 1952: Quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 7 de març de 2014].
  11. «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 de març de 2014].
  12. Partida Gligoric-Petrossian, 1963 a chessgames.com

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Svetozar Gligorić, I Play Against Pieces, Batsford, 2002.
  • David N. L. Levy, The Chess of Gligoric, World Publishing, 1972.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Svetozar Gligorić
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 4 de maig de 2011].
  • Svetozar Gligorić a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 4 de maig de 2011] (anglès)
  • Partides de Svetozar Gligorić a «365chess.com». [Consulta: 4 de maig de 2011]. (anglès)
  • Svetozar Gligorić al web de la FIDE (en anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Svetozar Gligorić «benoni.de». [Consulta: 4 de maig de 2011]. (alemany)
  • Estimació Elo de Svetozar Gligorić a «chessmetrics.com». [Consulta: 4 de maig de 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Svetozar Gligorić a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 4 de maig de 2011]. (anglès)



Títols
Precedit per:
Petar Trifunović
Campió de Iugoslàvia
1947-1950
Succeït per:
Braslav Rabar
Precedit per:
Nikola Karaklajić
Campió de Iugoslàvia
1956-1960
Succeït per:
Petar Trifunović
Precedit per:
Aleksandar Matanović
Dragoljub Minić
Campió de Iugoslàvia
1962
Succeït per:
Borislav Ivkov
Mijo Udovčić
Precedit per:
Milan Matulović
Campió de Iugoslàvia
1965
Succeït per:
Milan Matulović