Obertura (escacs)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició inicial en un tauler d'escacs

Una obertura d'escacs és el conjut de moviments amb què comença una partida del joc dels escacs. Les seqüències estàndard de jugades inicials són anomenades obertures quan són jugades per les blanques, o bé defenses, quan són jugades per les negres. Hi ha unes quantes dotzenes d'obertures diferents, amb centenars o milers de variants i subvariants. The Oxford Companion to Chess llista 1.327 variants d'obertura amb un nom concret.[1] Les obertures tenen una gran varietat, i van des de les tranquil·les representants del joc posicional (per exemple, l'obertura Réti, l'obertura catalana, o algunes línies del Gambet de Dama refusat) fins a les salvatges de joc tàctic (per exemple, el Gambet Letó o la Defensa dels dos cavalls, en particular la Variant Traxler). A més de referir-se a seqüències específiques de jugades, l'obertura és, en general, la primera fase d'una partida d'escacs; les altres fases són el mig joc i el final.

Una seqüència de moviments que es consideri estàndard (sovint catalogada en alguna publicació de referència com ara l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs) és anomenada com "les jugades de llibre", o "del llibre", o "teòriques". Els llibres de referència sovint mostren aquestes seqüències de jugades en notació algebraica, arbres de variants, o bé taules. Quan la partida comença a desviar-se de la teoria d'obertures coneguda, hom diu que els jugadors són "fora del llibre". En moltes línies d'obertura, les jugades considerades millors per ambdós bàndols han estat estudiades per vint, vint-i-cinc, o més jugades. Algunes anàlisis arriben fins a trenta o trenta-cinc jugades, com a les clàssiques Defensa Índia de Rei, la Sveshnikov, o la Najdorf, variants (les dues darreres) de la Defensa Siciliana.[2] Els jugadors professionals dediquen anys a l'estudi de les obertures, i ho continuen fent durant les seves carreres, atès que la teoria d'obertures progressa i es modifica contínuament.

Una nova seqüència de jugades a l'obertura és coneguda com a una "Novetat teòrica" (o, simplement, "Novetat". Una novetat mantinguda en secret fins que és usada en una partida de competició es coneix com a "variant preparada", una arma molt poderosa sobretot en l'alta competició.[3]

Classificació[modifica | modifica el codi]

La classificació clàssica d'obertures estableix entre quatre i sis grans grups:

  • Obertures obertes: S'inicien amb els moviements 1.e4 e5.
  • Obertures semiobertes: Després d'iniciar-se amb 1.e4 les negres fan una jugada que no és 1...e5.
  • Obertures tancades: S'inicien amb els moviements 1.d4 d5.
  • Obertures semitancades: Després d'iniciar-se amb 1.d4 les negres fan una jugada que no és 1...d5. En molts manuals estan considerades tancades.
  • Obertures irregulars: Les que no s'inclouen en les categories anteriors. Acostumen a considerar-se extravagants o poc profitoses per les blanques.
  • Obertures de flanc: En alguns manuals discriminen aquestes obertures del grup d'irregulars. Són plantejaments en què les blanques inicien movent un peó diferent de 1.e4 o de 1.d4, o alguns moviments de cavall: avançar els peons de b i g una casella; els de b, c o f, dues o moure el cavall 1.Cf3. La intenció és atacar el joc central, més que ocupar-lo.

La Defensa índia (1.d4 Cf6) és el sistema més important[4] del joc semitancat, i acostuma a tractar-se de forma separada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hooper, David & Whyld, Kenneth (1992), The Oxford Companion to Chess (2 ed.), Oxford University Press, pàg. 461–480, ISBN 0-19-280049-3
  2. Garri Kaspàrov, Modern Chess 1a part, p. 353
  3. Fine, R.. The Worlds Great Chess Games. Andre Deutsch, 1952. 
  4. Chess Opening Essentials 3, p. 38, ISBN 978-90-5691-308-3

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Obertura (escacs) Modifica l'enllaç a Wikidata