Defensa francesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Defensa francesa
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 __ g6 __ h6 __
a5 b5 c5 __ d5 e5 __ f5 __ g5 __ h5 __
a4 b4 c4 __ d4 e4 pl f4 __ g4 __ h4 __
a3 b3 c3 __ d3 __ e3 __ f3 __ g3 __ h3 __
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 __ f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e6
ECO C00-C19
Origen del nom Matx per correspondència Londres-París (1834–1836)
Classificació Obertura de peó de rei
Explorador d'obertures de Chessgames.com

La defensa francesa, o simplement, en argot d'escacs, la francesa, és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:

1.e4 e6

La francesa té una gran reputació de defensa sòlida i resistent, tot i que pot provocar que el jugador de negres estigui una mica collat durant les primeres fases de la partida. Les negres sovint obtenen possibilitats de contrajoc en el flanc de dama, mentre les blanques tendeixen a concentrar les accions en el flanc de rei.

És una obertura de peó de rei, enquadrada dins el grup de les obertures semiobertes. Es caracteritza pel fet que les negres lluiten immediatament pel centre tot situant els seus peons centrals a e6 i d5. La defensa té certes similituds estratègiques amb la defensa Caro-Kann, si bé el fet que en aquesta darrera l'alfil de c8 no estigui bloquejat, els confereix característiques pràctiques molt diferents.

En conjunt, la defensa francesa és una molt bona obertura que ha estat utilitzada per nombrosos grans jugadors al llarg de la història. Entre els seus principals valedors podem destacar Mikhaïl Botvínnik, Tigran Petrosian, o Víktor Kortxnoi.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]