Obertura del peó de rei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obertura del peó de rei
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4
ECO B00–B99, C00–C99
Classificació Posició inicial
Explorador d'obertures de Chessgames.com

L'obertura de peó de rei és qualsevol obertura d'escacs que comenci amb el moviment:

1. e4

El blanc obre amb la més popular dels vint possibles moviments inicials. Tot i que eficaç en percentatge guanyador per les blanques (54.25%), no és tan exitosa com les quatre següents obertures més comunes per les blanques: 1.d4 (55.95%), 1.Cf3 (55.8%), 1.c4 (56.3%), i 1.g3 (55.8%).[1] Com que pràcticament totes les obertures que s'hi inclouen tenen noms propis, el terme "obertura de peó de rei", a diferència del d'obertura del peó de dama, és rarament utilitzat.

Avançar el peó de rei dues caselles és molt útil perquè ocupa una casella del centre, ataca la casella central d5, i permet el desenvolupament de l'alfil de rei i de la dama blancs. La llegenda dels escacs Bobby Fischer va dir que l'obertura de peó de rei és Best by test (la millor segons la pràctica, en traducció aproximada).

Les partides de peó de rei es classifiquen en funció de si les negres responen amb 1...e5 o no. Les obertures que comencen amb 1.e4 e5 són anomenades obertures de doble peó de rei, o obertures obertes - aquests termes són equivalents. Les obertures en què les negres responen a 1.e4 amb un moviment diferent de 1...e5 són anomenades obertures semiobertes.

L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs classifica totes les partides de peó de rei als volums B o C: el volum C és dedicat als inicis de joc amb 1.e4 e6 (la defensa francesa ) o 1.e4 e5; el volum B és dedicat a les respostes negres a 1.e4 amb qualsevol altre moviment. Els casos rars en què l'obertura no acaba en una categoria més específica que la d'"obertura de peó de rei" són inclosos als codis B00 (que inclou la defensa Nimzowitsch i moviments inusuals després de 1.e4), C20 (inclou l'obertura Alapin i moviments inusuals després de 1.e4 e5), C40 (inclou el gambet letó i moviments inusuals després de 1.e4 e5 2.Cf3), i C50 (inclou la defensa hongaresa, el Giuoco Pianissimo, i moviments inusuals després de 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4).


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Continuacions populars[modifica | modifica el codi]

Les respostes negres que tenen dedicat un o més capítols a l'Encyclopedia of Chess Openings (ECO) es mostren a continuació, classificades en ordre de popularitat segons ChessBase.

  • 1... c5, la defensa siciliana, és en la pràctica moderna la continuació més comuna. La siciliana permet les negres de lluitar pel centre, preparant-se per enfrontar-se a l'avenç d2–d4 amb ...c5xd4. La siciliana és entre les obertures més agudes i més analitzades en escacs, i té vuitanta capítols dedicats a ella, B20–B99, a l'ECO.
  • 1... e6 és la defensa francesa, coberta als capítols C00–C19 de l'ECO. La resposta cauta de les negres permet les blanques de jugar 2.d4. Això dóna al blanc avantatge espacial, amb dos peons al centre contra un del negre. Un o l'altre jugador normalment resoldran la tensió de centre, ja sigui el negre jugant ...dxe4 o el blanc avançant amb e5. En darrer cas, el negre típicament treballa per soscavar el centre blanc amb ...c5 i/o ...f6.
  • 1... c6 és la defensa Caro-Kann, coberta als capítols B10–B19 de l'ECO. Com la francesa, és considerada també una resposta sòlida, però el negre sovint necessita entregar el control sobre el centre (per ex. després de 2.d4 d5 3.Cc3 el negre normalment juga 3...dxe4). D'altra banda, l'alfil negre de caselles blanques normalment queda atrapat darrere dels seus propis peons, com és comú a la francesa.
  • 1... d6 és la defensa Pirc, una defensa hipermoderna en què les negres permet que les blanques basteixin un centre dominant, amb la intenció d'atacar-lo més tard.
  • 1... g6 normalment porta a posicions de la defensa Pirc (1.e4 d6 2.d4 Cf6 3.Cc3 g6) o la defensa moderna, respectivament. Aquestes obertures permeten les blanques de construir un centre de peons amb 2.d4; les negres desenvolupen l'alfil de rei a g7 i colpegen posteriorment el centre. Aquestes obertures són cobertes als capítols B06–B09 de l'ECO.
  • 1... Cf6 és la defensa Alekhin, la qual convida el blanc a atacar el cavall amb 2.e5. Les negres sovint són forçades a gastar temps movent el cavall diversos cops mentre és empaitat arreu del tauler, cosa que permet a la vegada que les blanques basteixin un gran centre de peons. El negre compta amb què el blanc se sobreexpandeixi de manera que més tard pugui soscavar els seus peons. L’Alekhin és coberta als capítols B02–B05 de l'ECO.
  • 1... d5, la defensa escandinava, és un cop directe al peó d’e4, forçant la situació al centre. Després de 2.exd5 Dxd5 3.Cc3, tanmateix, les blanques guanyen temps atacant la dama negra prematurament desenvolupada. Alternativament, el negre pot jugar 2...Cf6 (el gambet Marshall), quan el blanc escull entre 3.d4 Cxd5 4.c4 amb un avantatge espacial, o 3.c4, quan el negre normalment ofereix un gambet amb qualsevol dels moviments 3...c6 o 3...e6. L'escandinava és coberta al capítol B01 a l'ECO.

Continuacions menys comunes[modifica | modifica el codi]

A banda d'aquestes vuit respostes, totes les altres respostes negres són cobertes juntes al capítol B00 de l' ECO. Unes poques d'aquestes no són totalment dolentes, i han estat objecte d'anàlisis extenses.

Continuacions residuals[modifica | modifica el codi]

Les respostes restants a 1.e4 són molt residuals, i no han rebut atenció significativa i seriosa per part de mestres. MCO no les cobreix, considerant-les tan dolentes que no mereixen discussió.[4] Aquestes obertures de vegades porten a salvatges i interessants partides, i són ocasionalment emprades per jugadors més febres per dur adversaris entrenats "fora del llibre". Algunes tenen noms exòtics, i són llistades més avall amb menció de casos en què han estat utilitzades per bons jugadors.

Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Defensa Fred després de 2.exf5 Cf6. Les negres van per davant en el desenvolupament.
  • 1... a5, la defensa Corn Stalk. El jugador estatunidenc Preston Ware la va jugar en onze partides de torneig registrades, entre 1880 i 1882, guanyant-ne quatre i perdent-ne set.
  • 1... Ca6, anomenada defensa Lemming Defensa a Unorthodox Chess Openings, desenvolupa el cavall a una casella inferior. La línia ha estat suggerida contra alguns ordinadors antics, esperant 2.Axa6 bxa6, quan les negres tenen la parella d'alfils i un ràpid fianchetto com a compensació pels peons doblats. Tanmateix, el negre no té cap justificació per jugar 1...Ca6 si el Blanc evita aquesta línia.
  • 1... f5 és anomenat gambet Duras a Unorthodox Chess Openings, i és també conegut com a defensa Fred. Es tracta d'un sacrifici que dóna al negre un avantatge en desenvolupament després de 2.exf5 Cf6. La línia va ser jugada tres cops en un matx d'exhibició entre Ossip Bernstein i Oldřich Duras.
  • 1... f6 és coneguda com a defensa Barnes en honor a Thomas Wilson Barnes. Aquest moviment és clarament inferior, ja que ocupa la casella f6 que hauria de ser pel cavall de rei, i afebleix el flanc de rei de les negres, tot i que Barnes va aconseguir derrotar Paul Morphy amb aquesta defensa el 1858.[5][6]
  • 1... h5, la defensa Goldsmith o defensa Pickering. Tot el que fa és perdre temps alhora que afebleix el flanc de rei.[7]
  • 1... h6, anomenada defensa Carr a Unorthodox Chess Openings. Aquesta defensa també ha estat utilitzada per Michael Basman, i normalment acaba transposant a la defensa Borg (després de 2.d4 g5).
  • 1... Ch6, la defensa Adams o defensa Wild Bull (toro salvatge).[7]
  • 1... b5, el gambet polonès, simplement perd un peó amb 2.Axb5.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.chessgames.com/perl/explorer
  2. «Partida Kàrpov–Miles, Campionat d'Europa per equips, Skara 1980» (en anglès). chessgames.com.
  3. Nick de Firmian, Modern Chess Openings, 15a ediciío, Random House, 2008, p. 384. ISBN 978-0-8129-3682-7.
  4. "Altres defenses, com 1...h5, no són considerades en tant que són senzillament massa dolentes i no necessiten cap discussió." Modern Chess Openings, 15a edició, p. 384.
  5. Philip W. Sergeant, Morphy's Games of Chess, Dover Publications, 1957, pp. 238–40. ISBN 0-486-20386-7
  6. «Partida Morphy–Barnes, 1858» (en anglès). chessgames.com.
  7. 7,0 7,1 Wall, Bill. «Unorthodox Openings», 30 d'abril de 2006. Arxivat de l'original el 3 d'agost de 2009. [Consulta: 24 d'abril de 2009]. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]