Obertura italiana (escacs)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obertura italiana
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 bl d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4
ECO C50–C59
Naixement segle XV o XVI
Classificació Obertura oberta
Sinònim(s) Partida italiana
Explorador d'obertures de Chessgames.com

L'obertura italiana, de vegades citada com a partida italiana, és una família d'obertures d'escacs que comença amb les jugades:

1.e4 e5
2.Cf3 Cc6
3.Ac4

L'obertura italiana és una de les més antigues obertures de què es té constància; apareix al manuscrit de Göttingen i fou desenvolupada per jugadors com ara Damiano i Polerio al segle XVI, i posteriorment per Greco el 1620, qui li va donar la seva línia principal. Ha estat analitzada extensament durant més de 300 anys. El nom partida o obertura italiana és actualment usat al mateix nivell que Giuoco Piano, tot i que el segon nom es refereix més en concret a la línia que comença amb 3...Ac5. La italiana és una obertura oberta, o partida del doble peó de rei.

La jugada que defineix l'obertura és el moviment de l'alfil a c4 (i esdevenint així "l'alfil italià") tot preparant-se per a l'atac a la vulnerable casella f7 de les negres. Com a tal, el joc es caracteritza per un joc agressiu, on les millors possibilitats de les negres són sovint vigorosos contraatacs. La majoria dels Grans Mestres han abandonat en gran manera l'obertura italiana a favor de la Ruy López (3.Ab5) i l'escocesa (3.d4), considerant que aquestes dues obertures són millors opcions per obtenir avantatge a llarg termini, però la italiana segueix sent popular als escacs per correspondència, on als jugadors se'ls permet l'accés a la teoria publicada, i en les partides entre els aficionats.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Variants principals[modifica | modifica el codi]

3...Ac5[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XIX, la línia principal de l'obertura italiana. Batejat com el Giuoco Piano ("Joc Tranquil") en contraposició a les línies més agressives, continua amb 4.d3, la posició Giuoco Pianissimo ("Joc molt tranquil"), o la línia principal 4.c3 (el Giuoco Piano original) que condueix a posicions analitzades primerament per Greco al segle XVII, i revitalitzades a començaments del segle XX per l'atac d'Moller.

Aquesta variant també inclou l'agressiu gambet Evans (4.b4), el gambet Jerome (4.Axf7+), i el gambet italià (4.d4) – tots ells intents del segle XIX per obrir el joc.

3...Cf6[modifica | modifica el codi]

La més aggressiva defensa dels dos cavalls; està més per la feina del contraatac, i alguns (com per exemple Txigorin) havien proposat de reanomenar-la en conseqüència. La defensa dels dos cavalls inclou la variant de doble tall Traxler/Wilkes-Barre, l'agressiu atac Fegatello (o Fried Liver) i el complex atac Max Lange.

3...Ae7[modifica | modifica el codi]

La defensa hongaresa, ofereix un joc sòlid, tendent a les taules, que es tria sovint en el joc de torneig per evitar les complexitats i els riscos de les altres línies.

Respostes negres poc comunes al tercer moviment[modifica | modifica el codi]

3...d6[modifica | modifica el codi]

La defensa París, una línia sòlida i posicional, que fou popular a les darreries del segle XIX i començaments del XX, però que actualment és molt difícil de veure.

3...f5[modifica | modifica el codi]

El gambet Rousseau. La millor opció per les blanques és refusar-lo amb 4.d3.

3...Cd4[modifica | modifica el codi]

Aquest tercer moviment de les negres tan ostensiblement dèbil, conegut com a gambet Blackburne Shilling, és un fals gambet que espera provocar que les blanques caiguin al parany de capturar el peó indefens negre d'e5 amb 4.Cxe5. Encara que generalment es considera una pèrdua de temps contra jugadors més experimentats, a causa de la pèrdua de temps de les negres, el parany ha de ser evitat, ja que ha atrapat més d'un novell i podria provocar un ràpid i fàcil escac i mat contra els qui no estan familiaritzats amb la línia.

3...altres[modifica | modifica el codi]

3...g6 permet a les blanques atacar amb 4.d4 (4.d3 també s'ha fet servir) exd4 5.c3! (5.Cxd4 i 5.Ag5 també són possibles) dxc3 6.Cxc3 Ag7 i ara 7.Db3 (Unzicker) o 7.Ag5 (O'Kelley).

Unzicker ha analitzat 3...Df6?! 4.Cc3 Cge7 5.Cb5 i les blanques tenen avantatge.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]