Defensa Alekhin
| Defensa Alekhin | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Moviments | 1.e4 Cf6 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ECO | B02–B05 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Naixement | Aleksandr Alekhin, Budapest 1921 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Origen del nom | Aleksandr Alekhin | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació | Obertura de peó de rei | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Explorador d'obertures de Chessgames.com | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La defensa Alekhin és una obertura d'escacs hipermoderna que comença amb els moviments:
- 1.e4 Cf6
Les negres volen provocar els peons blancs per tal que avancin i formin un fort centre, i planejen atacar i socavar l'estructura blanca posteriorment, en l'esperit de les defenses hipermodernes. La massa de peons blanca al centre imposa, de vegades amb peons a c4, d4, e5, i f4. El Gran Mestre Nick de Firmian diu sobre l'Alekhin a MCO-15 (2008), "La partida perd immediatament qualsevol aparença de simetria o d'equilibri, cosa que fa que l'obertura sigui una bona tria pels jugadors agressius i lluitadors."[1]
L'Encyclopaedia of Chess Openings té quatre codis per la defensa Alekhin, del B02 al B05:
- B02: 1.e4 Cf6
- B03: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 (incloent la variant del canvi i l'atac dels quatre peons)
- B04: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.Cf3 (Variant moderna sense 4...Ag4)
- B05: 1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.Cf3 Ag4 (Variant moderna amb 4...Ag4)
|
 |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Història [modifica]
L'obertura rep el seu nom d'Aleksandr Alekhin, qui la va introduir al torneig de Budapest de 1921 en les seves partides contra Endre Steiner[2] i Fritz Sämisch.[3] Quatre anys més tard, els editors de la quarta edició de Modern Chess Openings (MCO-4) escrigueren, "Res és més indicatiu de les concepcions iconoclastes de l'"escola hipermoderna" que l'estranya defensa introduïda per Alekhin ... . Malgrat que això va en contra de totes les certeses de l'escola clàssica, les negres permeten que el seu cavall de rei sigui obligat a passejar per tot el tauler al començament de la partida, esperant que això provoqui debilitats als peons centrals blancs."[4]
A més a més d'Alekhin, un altre exponent primerenc de la defensa fou Ernst Grünfeld.
Ús [modifica]
La popularitat de la defensa Alekhin va variant en el temps; actualment no és massa comuna. De Firmian indica que, "La moda podria canviar ràpidament si un campió de l'obertura assumís la causa, ja que els resultats que les negres han obtingut en la pràctica són bons."[1] El jugador de més alt nivell que ha fet servir l'obertura actualment és el Gran Mestre Vassily Ivanchuk, tot i que Lev Alburt la va jugar a nivell de Grans Mestres de manera pràcticament exclusiva durant tota la seva carrera, i for el responsable de moltes contribucions tant en la teoria com en la pràctica. De Firmian escriu que, "actualment els Grans Mestres Shabalov i Minasian fan servir l'obertura amb regularitat, mentre que Aronian, Adams, i Nakamura l'han usada en alguna ocasió.
En el passat, grans jugadors com ara Fischer i Korchnoi inclogueren la defensa en els seus repertoris, cosa que en va fer pujar la reputació."[1]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Nick de Firmian, Modern Chess Openings, Fifteenth Edition, 2008, p. 159. ISBN 978-0-8129-3682-7.
- ↑ «Partida Endre Steiner vs Alexander Alekhine» (en anglès). ChessGames.com.
- ↑ «Partida Friedrich Samisch vs Alexander Alekhine» (en anglès). ChessGames.com.
- ↑ R.C. Griffith and M.E. Goldstein, Modern Chess Openings, Fourth Edition, 1925, p. 1.
Bibliografia [modifica]
- Nigel Davies. Alekhine's Defence. Everyman Chess, 2001. ISBN 1-85744-253-9.
- Bogdanov, Valentin. Play the Alekhine. Gambit Publications, 2009. ISBN 978-1-906454-15-9.
- Taylor, Timothy. Alekhine Alert!. Everyman Chess, 2010. ISBN 978-1-85744-623-4.
  |
Açò és un esborrany sobre escacs. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
