Aleksandr Alekhin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aleksandr Alekhin
Naixement Aleksandr Aleksàndrovitx Alekhin
Алекса́ндр Алекса́ндрович Але́хин
31 d'octubre de 1892
Moscou, Rússia
Defunció 5 de gener de 1957 (als 64 anys)
Estoril, Portugal
Nacionalitat Rússia Rússia
França França
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1914)
Campió del món d'escacs
(1927–35 i 1937–46)

Aleksandr Aleksàndrovitx Alekhin (en rus,Алекса́ндр Алекса́ндрович Але́хин), o Alexandre Alekhine (tal com ell mateix escrivia el seu nom com a ciutadà francès),[1] (Moscou, 31 d'octubre[2] de 1892 - Estoril, 24 de març de 1946), fou un jugador d'escacs rus, posteriorment nacionalitzat francès, i un dels més rellevants campions mundials de tota la història, conegut pel seu estil agressiu, i que va morir en possessió del títol. Hom el considera un dels millors jugadors de tots els temps.[3]

Als vint-i-dos anys, es trobava ja entre els millors escaquistes del món. Durant els 1920s, va guanyar la majoria dels torneigs d'escacs en què va participar. El 1927, va esdevenir el quart Campió del Món, tot derrotant Capablanca, que llavors era àmpliament considerat invencible, en el que es mantindria com a matx pel Campionat del món més llarg mai celebrat fins a 1984.[4]

A començaments dels 1930s, Alekhin dominà el circuit de torneigs internacionals, i va guanyar dos torneigs d'elit amb grans avantatges. També va jugar al primer tauler de la selecció francesa en cinc olimpíades d'escacs, obtenint distincions individuals en totes elles (quatre medalles i un premi de bellesa). Alekhine va oferir a Capablanca un matx de revenja en les mateixes condicions que Capablanca havia establert abans per a ell, i les negociacions es van perllongar durant anys sense fer massa progressos. Mentrestant, Alekhine va defensar el seu títol amb facilitat contra Bogoliúbov el 1929[5] i el 1934.[6] Fou derrotat per Euwe el 1935,[6] però recuperà la corona mundial en el matx de revenja de 1937.[7] Les seves actuacions en torneigs, però, foren desiguals, i les joves estrelles emergents, com ara Keres, Fine, i Botvínnik amenaçaren el seu títol. Les negociacions per un matx pel títol amb Keres o Botvínnik foren interrompudes per l'esclat de la II Guerra Mundial a Europa el 1939. Noves negociacions amb Botvínnik per un matx pel títol estaven en curs el 1946 quan Alekhin va morir a Portugal, en circumstàncies poc clares.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una benestant i acomodada família de Moscou — el seu pare tenia moltes terres i era membre de la Duma, i la seva mare era filla d'un empresari — que encara va fer més fortuna amb el tèxtil. Va ser la seva mare qui el va ensenyar a jugar als escacs. Va viure en diferents països, i parlava rus, francès, alemany i anglès.

Els inicis en els escacs[modifica | modifica el codi]

El primer èxit esportiu li va arribar als 17 anys, en el torneig d'aficionats de Sant Petersburg, el 1909, guanyant 12 partides, perdent 2 i fent 2 taules, tot obtenint el títol de mestre nacional. Llavors era entrenat pel mestre Blumenfeld, i el torneig va desenvolupar-se paral·lelament a un altre de caràcter professional, en el que van vèncer Emanuel Lasker i Akiba Rubinstein.

El 1911 participà al fortíssim torneig de Carlsbad, on hi acabà en 11a posició (el campió fou Richard Teichmann)[8][9][10]

El 1914, després de jugar un altre torneig a Sant Petersburg, Alekhine i José Raúl Capablanca foren dos dels cinc primers escaquistes de la història en aconseguir el títol de Gran Mestre Internacional.

El període 1917 - 1926[modifica | modifica el codi]

Després de la Revolució Russa, for encarcerat a Odessa l'any 1919, acusat d'espionatge. Posteriorment fou alliberat i va emigrar a França l'any 1921, on obtingué la nacionalitat francesa quatre anys més tard. Va estudiar dret a la Sorbona. El 1923 fou primer al fort Torneig de Carlsbad, empatat a punts amb Iefim Bogoliúbov i Géza Maróczy.[11][12]

Campió del Món, 1927-1935[modifica | modifica el codi]

El 1927 va vèncer Capablanca a Buenos Aires en el Campionat del món de 1927 i va esdevenir Campió del Món. Va negar al cubà la possibilitat d'un matx de revenja, evitant activament des de llavors coincidir amb ell en cap torneig. El 1930 va guanyar clarament el gran Torneig de San Remo, on hi participava tota l'elit escaquistica del moment, llevat de Capablanca. Fou primer al torneig de Bled de 1931, superant clarament tots els seus rivals.[13][14][15][16] El 1932 va empatar al primer lloc amb Isaac Kashdan al torneig de Ciutat de Mèxic,[17] va vèncer, per davant de Kashdan, a Pasadena,[18] i vencé també a Londres, per davant de Salo Flohr.[19]

Partida inèdita[modifica | modifica el codi]

El 24 de gener de 1935, Alekhine va jugar una partida inèdita contra la parella de jugadors catalans formada per Rafael Llorens Llorens i Francesc d'Assis Carreras Obrador. Planella original de la partida

La pèrdua del títol, 1935-1937[modifica | modifica el codi]

L'any 1935 va perdre el títol davant Max Euwe, una derrota sovint atribuïda a l'abús d'alcohol.

Campió del Món, 1935-1946[modifica | modifica el codi]

Va deixar la beguda i va recuperar el títol vencent Euwe el 1937, i el va retenir fins a la seva mort.

Tomba d'Alexander Alekhine a Montparnasse

Durant la Segona Guerra Mundial, Alekhine va jugar diferents torneigs a l'Alemanya nazi o en territoris ocupats pels alemanys. El 1941 es van publicar uns articles antisemites titulats Els escacs aris i els escacs jueus al Pariser Zeitung. Tot i que no es pot dir del cert, hi ha sospites que en fos l'autor.

A finals de març de l'any 1946, mentre es preparava per l'encontre pel campionat del món enfront a Botvínnik, va morir en una habitació d'hotel a Estoril, Portugal. Encara no estan clares les circumstàncies de la seva mort. La FIDE va pagar les despeses de l'enterrament. Les seves despulles es troben en el cementiri de Montparnasse de París des del 1956.

La partida de les cinc dames[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 __ c8 bd d8 __ e8 __ f8 __ g8 ql h8 __ Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 __ d7 __ e7 __ f7 __ g7 __ h7 __
a6 __ b6 kd c6 nd d6 __ e6 __ f6 __ g6 __ h6 rl
a5 __ b5 __ c5 bd d5 pd e5 __ f5 __ g5 __ h5 __
a4 __ b4 __ c4 __ d4 __ e4 __ f4 ql g4 __ h4 __
a3 __ b3 __ c3 __ d3 __ e3 ql f3 kl g3 __ h3 __
a2 __ b2 __ c2 qd d2 __ e2 __ f2 pl g2 __ h2 __
a1 __ b1 qd c1 __ d1 __ e1 __ f1 bl g1 nl h1 __
Chess zhor 26.png
Posició final de l'excepcional "Partida de les cinc dames".
  • Blanques: Alexander Alekhine.
  • Negres: Grigoriev.

1. e4 e6
2. d4 d5
3. Cc3 Cf6
4. Ag5 Ab4
5. e5 h6
6. exf6 hxg5
7. fxg7 Tg8
8. h4 gxh4

9. Dg4 Ae7
10. g3 c5
11. gxh4 cxd4
12. h5 dxc3
13. h6 cxb2
14. Tb1 Da5+
15. Re2 Dxa2
16. h7 Dxb1

17. hxg8=D+ Rd7
18. Dxf7 Dxc2+
19. Rf3 Cc6
20. Dgxe6+ Rc7
21. Df4+ Rb6
22. Dee3+ Ac5
23. g8=D b1=D
24. Th6

i les negres abandonen davant l'amenaça Dd8+.


Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Quan va esdevenir ciutadà francès, "Alekhine" va passar a ser la manera correcta d'escriure el seu nom amb l'alfabet llatí. Ell s'enutjava quan els russos de vegades pronunciaven la 'е' d'Alekhin com a 'ё' (io), [ɐˈlʲoxʲɪn], pràctica que ell veia com a una distorsió jiddisch del seu nom, que no li agradava, i insistia que la correcta pronunciació en rus era "Al-YEH-khin". Vegeu Kmoch, H. «Grandmasters I Have Known: Alexander Alexandrovich Alekhine» (PDF) p. 2, 5. [Consulta: 30 de maig de 2010].
  2. Edward Winter. «When was Alekhine born C.N. ChessNotes, Comentaris sobre la polèmica al voltant de la data real de naixement d'Alekhine» (en anglès). [Consulta: 6 de desembre de 2009].
  3. «Els 10 millors jugadors d'escacs de la història» (en anglès), 6 de setembre de 2009. [Consulta: 7 octubre 2010].
  4. El matx pel Campionat del món d'escacs de 1984 entre Garri Kaspàrov i Anatoli Kàrpov fou més llarg, i després de 5 mesos i de 48 partides, fou cancel·lat amb molta controvèrsia.
  5. «Campionat del món de 1929, partides i resultats» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 27 de gener de 2013].
  6. 6,0 6,1 Mark Weeks. «Campionat del món de 1934, quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 de gener de 2013].
  7. Mark Weeks. «Campionat del món de 1937, quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 de gener de 2013].
  8. «Taula del torneig de Karlsbad 1911». La grande storia degli scacchi. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  9. «Torneig de Karlsbad 1911, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  10. «Quadre del Torneig de Carlsbad 1911». The Chess Library. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  11. «Karlsbad 1911» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 11 d'abril de 2014].
  12. «Partides de Karlsbad 1923». pgnmentor.com.
  13. «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 d'abril de 2014].
  14. «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. [Consulta: 27 de setembre de 2011].
  15. «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 15 d'abril de 2014].
  16. «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. [Consulta: 15 d'abril de 2014].
  17. «Torneig de Ciutat de Mèxic 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 14 d'abril de 2013].
  18. «Torneig de Pasadena 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 15 d'abril de 2013].
  19. «Torneig de Londres 1932» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 16 d'abril de 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Alekhin


Precedit per:
José Raúl Capablanca
Campió del món d'escacs
1927–1935
Succeït per:
Max Euwe
Precedit per:
Max Euwe
Campió del món d'escacs
1937–1946
Succeït per:
Mikhaïl Botvínnik