Iefim Bogoliúbov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iefim Bogoliúbov
Naixement Iefim Dmítrievitx Bogoliúbov
14 d'abril de 1889
Kíev, Imperi Rus
Mort 18 de juny de 1952 (als 63 anys)
Triberg im Schwarzwald, Alemanya
Nacionalitat Rússia Rússia
Alemanya Alemanya
Ocupació Gran Mestre d'escacs (1951)
Títol 2 cops Campió de l'URSS
2 cops Campió d'Alemanya, DSB Congress
1 cop Campió del III Reich
1 cop Campió de l'Alemanya de l'Oest

Iefim Dmítrievitx Bogoliúbov (rus: Ефи́м Дми́триевич Боголю́бов) (14 d'abril de 188918 de juny de 1952), fou un Gran Mestre d'escacs rus-alemany, que era un dels millors jugadors del món entre els anys 1920s i 1930s. Va jugar dos matxs pel títol mundial contra Alexander Alekhin.[1]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Inicis de la seva carrera[modifica | modifica el codi]

El 1911, va empatar als llocs 1r-2n al campionat de Kiev, i als 9è-10è a Sant Petersburg (Torneig Amateur de Totes les Rússies), (el campió fou Stepan Levitski). El 1912, fou 2n, rere Karel Hromadka, a Vílnius (Hauptturnier).[2] El 1913/14, fou 8è a Sant Petersburg (Torneig de Totes les Rússies – 8è Campionat d'escacs de Rússia (campions ex aequo: Alekhin i Aron Nimzowitsch).[3]

I Guerra Mundial: detingut a Alemanya[modifica | modifica el codi]

El juliol/agost de 1914, va participar en el torneig de Mannheim 1914 (XIXè DSB Congress), i era classificat en 12a posició, quan la competició fou interrompuda per la I Guerra Mundial.[4] Després de la declaració de guerra contra Rússia, onze jugadors russos (Alekhin, Bogoliúbov, Fedor Bogatyrchuk, Alexander Flamberg, N. Koppelman, Boris Maliutin, Ilya Rabinovich, Piotr Romanovski, Peter Petrovich Saburov, Alexey Selezniev, Samuil Weinstein) que participaven en els torneigs de Mannheim, foren detinguts a Alemanya.[5] El setembre de 1914, quatre dels detinguts (Alekhin, Bogatyrchuk, Saburov, i Koppelman) varen poder retornar a casa via Suïssa. La resta, a Alemanya, hi jugaren vuit torneigs, el primer a Baden-Baden (1914) i tots els altres a Triberg (1914–1917). Bogoliúbov fou 2n, rere Alexander Flamberg, a Baden-Baden, i guanyà cinc cops el Torneig d'escacs de Triberg (1914–1916). Durant la guerra, romangué a Triberg im Schwarzwald, i es va casar amb una dona de la localitat, de manera que es quedà a Alemanya la resta de la seva vida.

Gran Mestre d'èlit[modifica | modifica el codi]

Després de la guerra, va guanyar nombrosos torneigs internacionals; Berlín 1919, Estocolm 1919, Estocolm 1920, Kiel 1921, i Pistyan (Pieštany) 1922. El 1923 empatà als llocs 1r-3r al fort Torneig de Carlsbad, igualat a punts amb Aleksandr Alekhin i Géza Maróczy.[6][7][8]

El 1924, Bogoliúbov va retornar breument a Russia, (ja Unió Soviètica), on hi guanyà dos consecutius Campionats soviètics el 1924 i el 1925.[1] El 1924 va participar en el Torneig de Nova York, un esdeveniment d'elit on quedà 7è d'11 participants (el campió fou l'ex-campió del món Emanuel Lasker). L'any següent va guanyar a Breslau 1925, i al gran torneig de Moscou 1925, per davant de jugadors com Emanuel Lasker i José Raúl Capablanca.[1]

Partida I. Bogoliúbov - A. Rubinstein, Torneig de Moscou, 3a ronda (12 de novembre de 1925)

El 1926, va emigrar a Alemanya, on el mateix any guanyà a Berlin, per sobre d'Akiba Rubinstein. Entre gener i febrer de 1927 va ser el virtual número 1 mundial, segons Chessmetrics.[9] A Kissingen 1928, hi obtingué un important triomf (+6 -1 =4) per davant de Capablanca, Nimzowitsch i Savielly Tartakower, entre d'altres.[1] El 1929 fou 8è al fort Torneig de Carlsbad (el campió fou Aron Nimzowitsch).[10][11][12]

El 1928 i 1929 Bogoliúbov va guanyar dos matxs a Holanda contra Max Euwe (ambdós 5.5–4.5). Va jugar dos matxs pel Campionat del món d'escacs contra Alekhin, perdent 15.5-9.5 el 1929,[13] i 15.5-10.5 el 1934.[14]

Va representar Alemanya al primer tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1931 a Praga, on hi va guanyar la medalla d'argent per la seva puntuació (+9 –1 =7).[15]

El 1930, va empatar al 2n-3r lloc amb Nimzowitsch, rere Alekhin, al Torneig d'escacs de Sanremo, i posteriorment amb Gösta Stoltz, rere Isaac Kashdan, a Estocolm. El 1931, empatà al 1r-2n lloc a Swinemünde (27è DSB Congress), i fou segon al torneig de Bled de 1931, rere un estel·lar Aleksandr Alekhin.[16][17][18][19] El 1933, va guanyar el I Campionat d'escacs d'Alemanya a Bad Pyrmont. El 1935, guanyà a Bad Nauheim, i a Bad Saarow. Va empatar als llocs 1r-2n a Berlin 1935, Bad Elster 1936, i Bad Elster 1937. Va guanyar a Bremen 1937, Bad Elster 1938, i Stuttgart 1939 (el Ir Europaturnier).

Declivi[modifica | modifica el codi]

Durant la II Guerra Mundial, va perdre un matx amb Euwe (+2 –5 =3) a Krefeld 1941, i empatà un mini-matx amb Alekhin (+1 –1 =0) a Varsòvia 1943. Va jugar també nombrosos torneigs a Alemanya i a la Polònia ocupada. El 1940, guanyà a Berlin, i empatà al 1r-2n lloc amb Anton Kohler a Krakow/Krynica/ Varsòvia (el Ir Torneig d'escacs del Govern General). El 1941, fou 4t a Munic (II Europaturnier; el campió fou Gösta Stoltz), i fou tercer, rere Alekhin i Paul Felix Schmidt, a Cracòvia/Varsòvia (el IIn Torneig d'escacs del Govern General). El 1942, fou 5è al Torneig de Salzburg (campió: Alekhin),[20] empatà als llocs 3r-5è a Munic (l'autoanomenat pels nazis 1r Campionat d'Europa d'escacs - Europameisterschaft; el campió fou Alekhin),[21] fou 3r a Varsòvia /Lublin/ Cracòvia (el IIIr Torneig d'escacs del Govern General); el campió fou Alekhin). El 1943, fou 4t a Salzburg (campions: Paul Keres i Alekhin), i empatà als llocs 2n-3r a Krynica (el IVt Torneig d'escacs del Govern General); (campió: Josef Lokvenc). El 1944, guanyà, per davant de Fedor Bogatyrchuk, a Radom (el Vè Torneig d'escacs del Govern General).[22]

Després de la guerra, va viure a la RFA. El 1947, va guanyar a Lüneburg i a Kassel. El 1949 va guanyar a Bad Pyrmont (3r Campionat de l'Alemanya de l'Oest),[23] i va empatar als llocs 1r-2n amb Elmars Zemgalis a Oldenburg. El 1951, va guanyar a Augsburg, i a Saarbrücken.

Va obtenir el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE el 1951.

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 bd c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Defensa Bogo-Índia. Posició principal.

Ha donat nom a la Defensa Bogo-Índia (1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3 Ab4+).

Llibres[modifica | modifica el codi]

Bogoliúbov va escriure diversos llibres d'obertures d'escacs:

  • Iefim Bogoliúbov, Schach-Schule, Baden, 1935;
  • Iefim Bogoliúbov, Klassische Schachpartien aus modernen Zeiten, 3 Bde., Berlin/Leipzig, 1926-1928;
  • Iefim Bogoliúbov, Die moderne Eröffnung d2-d4!, Triberg, 1928;
  • Iefim Bogoliúbov, Schachkampf um die Weltmeisterschaft, Karlsruhe, 1935.

Cites[modifica | modifica el codi]

« "Quan porto blanques, guanyo perquè porto blanques. Quan porto negres, guanyo perquè sóc en Bogoliúbov." »
« "En aquest torneig hi tinc un gran avantatge: sóc l'únic que no m'he d'enfrontar a Bogoliúbov." »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Iefim Bogoliúbov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 setembre 2010].
  2. [enllaç sense format] http://www.anders.thulin.name/SUBJECTS/CHESS/CTCIndex.pdf Name Index to Jeremy Gaige's Chess Tournament Crosstables, An Electronic Edition, Anders Thulin, Malmö, 01/09/2004
  3. Taula del torneig: Russian masters 1913/14
  4. «Schach Nachrichten: Mannheim 1914» (en alemany). chessbase.de, 20 de desembre de 2005. [Consulta: 9 de setembre de 2012].
  5. «Notes sobre Bogoliúbov» (en anglès). chesscafe.com. [Consulta: 27 de desembre de 2009].
  6. «Karlsbad 1923» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 11 d'abril de 2014].
  7. «Partides de Karlsbad 1923». pgnmentor.com.
  8. Paige, Roger. «Taules de torneigs històrics (1923)» (en anglès). [Consulta: 11 d'abril de 2014].
  9. Estimació rànquing mundial per a I. Bogoliúbov (anglès) [Consulta 27 desembre 2009]
  10. «Nimzowitsch wins!» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 14 d'abril de 2014].
  11. Paige, Roger. «Taules de creuaments i classificació de torneigs de 1929» (en anglès). [Consulta: 14 d'abril de 2014].
  12. Sericano, C. «Quadre de resultats i classificació de Carlsbad 1929». storiascacchi. [Consulta: 14 d'abril de 2014].
  13. «Campionat del món de 1929, partides i resultats» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 27 de gener de 2013].
  14. Mark Weeks. «Campionat del món de 1934, quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 de gener de 2013].
  15. OlimpBase :: Medalles individuals a Praga 1931 (anglès) [Consulta 27 desembre 2009]
  16. «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 d'abril de 2014].
  17. «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. [Consulta: 27 de setembre de 2011].
  18. «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 15 d'abril de 2014].
  19. «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. [Consulta: 15 d'abril de 2014].
  20. «Salzburg 1942» (en italià). storiascacchi. [Consulta: 26 de gener de 2013].
  21. Taula del torneig al lloc web de Roger Paige - Munic 1942
  22. Taules de torneigs 1944 [Consulta 27 desembre 2009]
  23. Classificació i partides, Campionat alemany de l'oest de 1949 [Consulta 27 desembre 2009]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iefim Bogoliúbov