Iefim Bogoliúbov

Efim Bogoljubow
Naixement	Efim Dmitriyevich Bogolyubov 14 d'abril de 1889 Kíev, Imperi Rus
Defunció	18 de juny de 1952 (als 63 anys) Triberg im Schwarzwald, Alemanya
Nacionalitat	Rússia Alemanya
Ocupació	Gran Mestre d'escacs (1951)
Títol	2 cops Campió de l'URSS 2 cops Campió d'Alemanya, DSB Congress 1 cop Campió del III Reich 1 cop Campió de l'Alemanya de l'Oest

Efim Dmitriyevich Bogolyubov (Bogoljubov, Bogoljubow) (rus: Ефи́м Дми́триевич Боголю́бов) (14 d'abril de 1889 – 18 de juny de 1952), fou un Gran Mestre d'escacs rus-alemany, que era un dels millors jugadors del món entre els anys 1920s i 1930s. Va jugar dos matxs pel títol mundial contra Alexander Alekhine.

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Inicis de la seva carrera

El 1911, va empatar als llocs 1r-2n al campionat de Kiev, i als 9è-10è a Sant Petersburg (Torneig Amateur de Totes les Rússies), (el campió fou Stepan Levitski). El 1912, fou 2n, rere Karel Hromadka, a Vilnius (Hauptturnier). El 1913/14, fou 8è a Sant Petersburg (Torneig de Totes les Rússies – 8è Campionat d'escacs de Rússia (campions ex aequo: Alekhine i Aron Nimzowitsch).

I Guerra Mundial: detingut a Alemanya

El juliol/agost de 1914, va participar al torneig de Mannheim 1914 (XIXè DSB Congress), i era classificat en 12ena posició, quan la competició fou interrompuda per la I Guerra Mundial. Després de la declaració de guerra contra Rússia, onze jugadors russos (Alekhine, Bogoljubow, Fedor Bogatyrchuk, Alexander Flamberg, N. Koppelman, Boris Maliutin, Ilya Rabinovich, Peter Romanovsky, Peter Petrovich Saburov, Alexey Selezniev, Samuil Weinstein) que participaven als torneigs de Mannheim, foren detinguts a Alemanya. El setembre de 1914, quatre dels detinguts (Alekhine, Bogatyrchuk, Saburov, i Koppelman) varen poder retornar a casa via Suïssa. La resta, a Alemanya, hi jugaren vuit torneigs, el primer a Baden-Baden (1914) i tots els altres a Triberg (1914–1917). Bogoljubow fou 2n, rere Alexander Flamberg, a Baden-Baden, i guanyà cinc cops el Torneig d'escacs de Triberg (1914–1916). Durant la guerra, romangué a Triberg im Schwarzwald, i es va casar amb una dona de la localitat, de manera que es quedà a Alemanya la resta de la seva vida.

Gran Mestre d'èlit

Després de la guerra, va guanyar nombrosos torneigs internacionals; Berlín 1919, Estocolm 1919, Estocolm 1920, Kiel 1921, i Pistyan (Pieštany) 1922. Va empatar als llocs 1r-3r a Karlsbad 1923.

El 1924, Bogoljubow va retornar breument a Russia, (ja Unió Soviètica), on hi guanyà dos consecutius Campionats soviètics el 1924 i el 1925. El 1924 va participar al Torneig de Nova York, un esdeveniment d'elit on quedà 7è d'11 participants (el campió fou l'ex-campió del món Emanuel Lasker). L'any següent va guanyar a Breslau 1925, i al gran torneig de Moscou 1925, per davant de jugadors com Emanuel Lasker i José Raúl Capablanca.

Partida E. Bogoljubow - A. Rubinstein, Torneig de Moscou, 3ra ronda (12 de novembre de 1925)

El 1926, va emigrar a Alemanya, on el mateix any guanyà a Berlin, per sobre d'Akiba Rubinstein. Entre gener i febrer de 1927 va ser el virtual número 1 mundial, segons Chessmetrics. A Kissingen 1928, hi obtingué un important triomf (+6 -1 =4) per davant de Capablanca, Nimzowitsch i Savielly Tartakower, entre d'altres. El 1928 i 1929 Bogoljubow va guanyar dos matxs a Holanda contra Max Euwe (ambdós 5.5–4.5). Va jugar dos matxs pel Campionat del món d'escacs contra Alekhine, perdent 15.5-9.5 el 1929, i 15.5-10.5 el 1934.

Va representar Alemanya al primer tauler a la Olimpíada d'escacs de 1931 a Praga, on hi va guanyar la medalla d'argent per la seva puntuació (+9 –1 =7).

El 1930, va empatar al 2n-3r lloc amb Nimzowitsch, rere Alekhine, al Torneig d'escacs de Sanremo, i posteriorment amb Gösta Stoltz, rere Isaac Kashdan, a Estocolm. El 1931, empatà al 1r-2n lloc a Swinemünde (27è DSB Congress). El 1933, va guanyar el I Campionat d'escacs d'Alemanya a Bad Pyrmont. El 1935, guanyà a Bad Nauheim, i a Bad Saarow. Va empatar als llocs 1r-2n a Berlin 1935, Bad Elster 1936, i Bad Elster 1937. Va guanyar a Bremen 1937, Bad Elster 1938, i Stuttgart 1939 (el Ir Europaturnier).

Declivi

Durant la II Guerra Mundial, va perdre un matx amb Euwe (+2 –5 =3) a Krefeld 1941, i empatà un mini-matx amb Alekhine (+1 –1 =0) a Varsòvia 1943. Va jugar també nombrosos torneigs a Alemanya i a la Polònia ocupada. El 1940, guanyà a Berlin, i empatà al 1r-2n lloc amb Anton Kohler a Krakow/Krynica/ Varsòvia (el Ir Torneig d'escacs del Govern General). El 1941, fou 4t a Munic (II Europaturnier; el campió fou Gösta Stoltz), i fou tercer, rere Alekhine i Paul Felix Schmidt, a Cracòvia/Varsòvia (el IIn Torneig d'escacs del Govern General). El 1942, fou 5è al Torneig de Salzburg (campió: Alekhine), empatà als llocs 3r-5è a Munic (l'autoanomenat pels nazis 1r Campionat d'Europa d'escacs - Europameisterschaft; el campió fou Alekhine), fou 3r a Varsòvia /Lublin/ Cracòvia (el IIIr Torneig d'escacs del Govern General); el campió fou Alekhine). El 1943, fou 4t a Salzburg (campions: Paul Keres i Alekhine), i empatà als llocs 2n-3r a Krynica (el IVt Torneig d'escacs del Govern General); (campió: Josef Lokvenc). El 1944, guanyà, per davant de Fedor Bogatyrchuk, a Radom (el Vè Torneig d'escacs del Govern General).

Després de la guerra, va viure a la RFA. El 1947, va guanyar a Lüneburg i a Kassel. El 1949 va guanyar a Bad Pyrmont (3r Campionat de l'Alemanya de l'Oest), i va empatar als llocs 1r-2n amb Elmars Zemgalis a Oldenburg. El 1951, va guanyar a Augsburg, i a Saarbrücken.

Va obtenir el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE el 1951.

Defensa Bogo-Índia. Posició principal.

Ha donat nom a la Defensa Bogo-Índia (1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3 Ab4+).

Llibres

Bogoljubow va escriure diversos llibres d'obertures d'escacs:

• Efim Bogoljubow, Schach-Schule, Baden, 1935;
• Efim Bogoljubow, Klassische Schachpartien aus modernen Zeiten, 3 Bde., Berlin/Leipzig, 1926-1928;
• Efim Bogoljubow, Die moderne Eröffnung d2-d4!, Triberg, 1928;
• Efim Bogoljubow, Schachkampf um die Weltmeisterschaft, Karlsruhe, 1935.

Cites

«

"Quan porto blanques, guanyo perquè porto blanques. Quan porto negres, guanyo perquè sóc en Bogoljubow."

»

«

"En aquest torneig hi tinc un gran aventatge: sóc l'únic que no m'he d'enfrontar a Bogoljubow."

»

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iefim Bogoliúbov

• Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
• Iefim Bogoliúbov a ChessGames.com (en anglès) [Consulta: 27 desembre 2009] (anglès)
• Partides d'Efim Bogoljubow a «365chess.com». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
• Estimació Elo d'Efim Bogoljubow a «chessmetrics.com». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
• Fitxa d'Efim Bogoljubow a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
• Kmoch, Hans (2004). Grandmasters I Have Known: Yefim Dimitrievich Bogolyubov Chesscafe.com. (anglès)
• Efim Bogoljubov raconté par Emil Diemer by Dany Sénéchaud on Mieux jouer aux échecs (francès)