Siegbert Tarrasch
| Siegbert Tarrasch | |
|---|---|
| Naixement | 5 de març de 1862 Breslau, Imperi Alemany |
| Defunció | 17 de febrer de 1934 (als 71 anys) Munic, Alemanya |
| Nacionalitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
Siegbert Tarrasch (Breslau, Imperi Alemany, 5 de març de 1862 - Munic, Alemanya, 17 de febrer de 1934), fou un jugador d'escacs jueu alemany, un dels millors escaquistes del món a les darreries del segle XIX i començaments del segle XX. Era metge de professió, i l’estimava fins a tal punt que en una ocasió va refusar jugar pel títol mundial per exigències del seu exercici mèdic.
[modifica] Resultats destacats en competició
| Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Va jugar i entaular un matx contra Mikhail Txigorin el 1893 (+9 -4 =9), i va guanyar clarament poc després un ja envellit Wilhelm Steinitz per (+3 -0 =1).
Essent Emanuel Lasker campió del món, va guanyar cinc torneigs importants en sis anys, el Torneig de Viena 1898 (Kaiser-Jubiläumsturnier),[1] Breslau el 1889, Manchester el 1890, Dresden el 1892 i Leipzig el 1894, va ser com Lionel Kieseritzky un gran segon.
Quan Emanuel Lasker accepta defendre el seu títol contra ell al 1908 el venç clarament per (+8 -3 =5), el seu cant de cigne va ser la victòria sobre Frank James Marshall el 1905 per (+8 -1 =8) esdevenint un dels primers cinc grans mestres del món alhora que finalista al torneig de Sant Petersburg del 1914.
La seua teoria sobre els escacs donava èmfasi al que ja havia fet Wilhelm Steinitz, és a dir, control del centre, parella d'alfils i avantatge espacial, especialment detestava les posicions tancades tan admirades per Àaron Nímzovitch pel que es va fer un escaquista contrari a l'escola hipermoderna defensada per Richard Réti, Àaron Nímzovitch i Savielly Tartakower que consideraven que les idees de Tarrasch eren molt dogmàtiques.
La seua contribució a les obertures són la defensa Tarrasch del gambet de dama que comença per 1.d4-d4; 2.c4-e6; 3.Cc3-c5; aquesta defensa cedeix al primer jugador la possibilitat de lluitar contra un peó aïllat, el peó de dama, però, a canvi, el negre disposa d’un actiu joc de peces, es va posar de moda al l'any 1969 amb el matx Petrosian-Spasski, ha estat jugada també amb èxit per Bobby Fischer.
I també la variant Tarrasch de la defensa francesa: 1.e4-e6; 2.d4-d5; 3.Cd2; aquesta variant que el jugador creia refutada és actualment la més emprada en aquesta defensa, dóna un joc posicional en contra de la continuació 3.Cc3, que és més activa i oberta.
[modifica] Referències
- ↑ «Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)» (en anglès). [Consulta: 18 febrer 2010].
|
|||||
| Açò és un esborrany sobre escacs. Amplieu-lo! (citant les fonts) |