Universitat de Halle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg (MLU)
Escut {{{1}}}{{{2}}} Logo de la Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg
(Escut/Segell) (Logo)

Lema PROSTERITAS PER TRADITIO
Fundada 1502
Rector Udo Sträter
Ubicació Halle (Saale)
Estat Saxònia-Anhalt, Alemanya
Coordenades 51° 29′ 11″ N, 11° 58′ 8″ E / 51.48639°N,11.96889°E / 51.48639; 11.96889Coord.: 51° 29′ 11″ N, 11° 58′ 8″ E / 51.48639°N,11.96889°E / 51.48639; 11.96889
Adreça MLU Halle-Wittenberg
Universitätplatz 11 (Löwengebäude)
06099 Halle (Saale)
Alumnat
(curs 2012 - 2013)
20.700
Pressupost
(2012)
124.600.000[1]
Campus
Pàgina web
foto
Löwengebäude, Universitätsplatz Halle
Fundació Leucorea, Wittenberg
Biblioteca central i Biblioteca del Land Saxònia-Anhalt
Hospital universitari, Halle-Kröllwitz

La Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg (en alemany Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg), amb la sigla MLU, és una universitat pública orientada a la recerca pertanyent a les ciutats de Wittenberg i Halle (Saale). La universitat va ser creada el 1817 a través de la fusió de la Universitat de Wittenberg (fundada el 1502) i la Universitat de Halle (fundada el 1694). Aquesta universitat rep el nom del reformador protestant Martí Luter, que va ser professor a Wittenberg. Actualment la universitat està ubicada a Halle, mentre que la Fundació Leucorea a Wittenberg fa de centre de convencions de la MLU (i d'hotel) pels seminaris.

Història[modifica | modifica el codi]

La universitat de Wittenberg va ser fundada el 1502 per l'elector de Saxònia Frederic III, conegut com a Frederic el savi.[2] Sota la influència de Philipp Melanchthon, fonamentant-se en els treballs de Martí Luter, la universitat va esdevenir el centre de la Reforma Protestant. La universitat de Halle va ser fundada el per Frederick III, elector de Branderburg, qui esdevingué Frederic I de Prússia, el 1701. Halle subseqüentment esdevingué el centre del Pietisme dins de Prússia. En els segles XVII i XVIII les universitats passaren a ser el centre de la Il·lustració alemanya influenciant a Immanuel Kant i Christian Thomasius entre d'altres.

Facultats[3][modifica | modifica el codi]

  • Facultat de Teologia
  • Facultat de Dret i Economia
  • Facultat de Mecidina i Hospital universitari
  • Facultat de Filosofia I
    • Institut de les Ciències de l’edat antiga
    • Institut d’Història
    • Institut d’Història de l’art i de l’Arqueologia europea
    • Institut d’Etnologia i Filosofia
    • Institut d’Estudis orientals
    • Institut de Ciències polítiques i d’Estudis japonesos
    • Institut de Psicologia
    • Institut de Sociologia
  • Facultat de Filosofia II
    • Institut de la Filologia anglesa i nord-americana
    • Institut de Germanística
    • Institut de Mitjans i Comunicació; de l’Esport
    • Institut de Mùsica
    • Institut de Llengües romàniques (llengües, cultures i països)
    • Institut d’Estudis eslaus, de la Ciència de parla i de la Fonètica
  • Facultat de Filosofia III
    • Pedagogia
  • Facultat de les Ciències naturals I
    • Institut de Bioquímica i Biotecnologia
    • Institut de Biologia (amb Jardí botànic)
    • Institut de Farmacotècnia
  • Facultat de les ciències naturals II
    • Institut de Física
    • Institut de Química
    • Institut de Matemàtiques
  • Facultat de les Ciències naturals III
    • Institut d’Agronomia i Ciència dels aliments
    • Institut de Geociències i geografia (amb Jardí geològic)
    • Institut d’Informàtica
  • Centre d’Enginyeria

Professors d’universitat destacats (selecció)[modifica | modifica el codi]

  • Georg Cantor (1845-1918), filòsof, matemàtic i fundador de la teoria de conjunts moderna
  • Emil Adolf von Behring (1854-1917), bacteriòleg, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1901).
  • Edmund Husserl (1859-1938), filòsof.
  • Wilhelm Worringer (1881-1965), historiador de l'art.
  • Gustav Hertz (1887-1975), físic, guardonat amb el Premi Nobel de Física (1925).
  • Karl Ziegler (1898-1973), químic, guardonat amb el Premi Nobel de Química (1963).

Estudiants destacats (selecció)[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.stura.uni-halle.de/haushaltsdefizit/
  2. The New Encyclopedia Britannica, 15th Edition, vol 12, p.719. Chicago, 1988
  3. http://www.uni-halle.de/fakultaeten/

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Halle