Richard Réti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Richard Réti
Naixement 28 de maig de 1889
Pezinok, Àustria-Hongria
Defunció 6 de juny de 1929 (als 40 anys)
Praga, Txecoslovàquia
Nacionalitat Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Imperi_austrohongarès Imperi Austrohongarès
Ocupació Gran Mestre d'escacs (títol no oficial)
Títol Campió de Txecoslovàquia (1925)

Richard Réti (Pezinok, (a prop de Bratislava, actual Eslovàquia), 28 de maig 1889Praga, 6 de juny 1929) fou un jugador d'escacs d'orígen hongarès que va néixer en territori del que llavors era l'Imperi Austrohongarès; després de la Primera Guerra Mundial, Réti passà a ser ciutadà de Txecoslovàquia. Va ser un dels millors jugadors del món durant les dècades de 1910 i 1920.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El seu pare era un metge jueu hongarès. El 1890, la família vivia a Viena, on Réti es va criar, i d'on se sentia originari.[1] Allà hi començà a estudiar matemàtica, però aviat va deixar-ho de banda per dedicar el seu temps a esdevenir jugador d'escacs professional.

« Réti estudia matemàtica sense ser matemàtic, representa Viena sense ser vienès, és hongarès de naixement però no parla hongarès, respon amb una rapidesa extraordinària, però no pas sense reflexionar, i amb això, ha esdevingut el millor jugador d'escacs del món que no té el títol de campió. És un artista de la recerca que s'ocupa més del perquè de les coses que de la seva essència. »
Savielly Tartakower

Força de joc i títol de GM[modifica | modifica el codi]

Reconegut pel món escaquístic com un dels millors i més creatius jugadors dels 1920s, tenia una acreditada força de GM, però mai no va arribar a posseir aquest títol de forma oficial, ja que la FIDE no havia donat cap títol de GM abans del 1950, i aquell any, quan la FIDE va reconèixer el títol als jugadors d'alt nivell del període 1900-1950, només ho va fer amb els encara vius, ja que es va decidir no assignar títols post-mortem.

Contribucions a la teoria dels escacs[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 pl e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Obertura Réti. Posició principal.

Va començar la seva carrera com a ferotge i combinatiu jugador clàssic, essent partidari d'obertures com el Gambet de Rei. Tanmateix, després de la finalització de la Primera Guerra Mundial, el seu estil de joc va patir un canvi radical, i va esdevenir un dels principals defensors de l'hipermodernisme, juntament amb Aron Nimzowitsch, Savielly Tartakower i Gyula Breyer principalment. Réti criticava la manera de jugar dogmàtica dels mestres de l'escola moderna, la màxima representació de la qual era ostentada per Siegbert Tarrasch. De fet, amb la notable excepció de l'aclamat llibre de Nimzowitsch El meu sistema, és considerat el més destacat contribuent literari del moviment. La reeixida Obertura Réti (1. Cf3 d5 2. c4), amb la què va obtenir una ressonant victòria contra el Campió del món José Raúl Capablanca al Torneig de Nova York de 1924 — la primera derrota de Capablanca en vuit anys i alhora la primera com a Campió del Món— duu el seu nom en honor a aquest fet. Aquesta obertura il·lustra una de les principals tesis hipermodernes: no cal ocupar el centre amb peons, és millor controlar-lo a distància amb les peces, per a la qual cosa és molt útil el desenvolupament dels alfils en fianchetto.

En definitiva, la principal idea de Réti, que va revolucionar l'estratègia escaquística, fou que el centre clàssic, ocupat per peons, té més inconvenients que avantatges, i que dominar el centre des de lluny, amb l'acció de les peces, és un factor estratègic de més pes.[1]

Réti va tenir sempre una visió artística del joc, que en certa manera recuperava l'esperit romàntic, i també va ser un notable creador d'estudis de finals.

Escriptor d'escacs[modifica | modifica el codi]

Réti va escriure tres llibres d'escacs molt influents en el seu moment. Com a resultat de les seves converses amb Gyula Breyer, va escriure Noves idees en escacs, llibre on hi fixà els nous conceptes hipermoderns del joc.

A Els grans mestres del tauler hi cità els principals mestres d'escacs del passat i contemporanis, tot explicant l'evolució dels conceptes escaquístics al llarg del temps a través de les seves partides.

Va publicar també Estudis Complets, considerada per la crítica especialitzada com la millor obra d'estudis d'escacs del moment, especialment pel que fa als estudis de finals de peons. El Campió del món Emanuel Lasker considerava Réti com el millor compositor d'escacs de la seva època.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

La planella de la partida entre Réti i Capablanca al torneig de Nova York 1924.[2][3]

El 1909/10, va guanyar el Memorial Trebitsch a Viena.[4] Durant la Primera Guerra Mundial, Réti va participar només en torneigs locals. Acabada la guerra, s'instal·là a Praga. El 1918 guanyà el torneig de Košice, superant Milan Vidmar i Gyula Breyer, i el torneig de Budapest. El 1919 guanyà el torneig de Rotterdam. El 1920 guanyà a Amsterdam davant Maroczy, Tartakower i Euwe; a Viena davant Breyer, Grünfeld i Tartakower; i a Göteborg on hi eren presents tots els millors jugadors d'Europa excepte Alekhin.

A la dècada dels 1920s va ser un dels principals impulsors de les tesis hipermodernes en escacs, amb espectaculars triomfs al més alt nivell, deguts en bona part a la seva nova concepció del joc. El 1922 guanyà el torneig de Teplitz-Schönau, el 1923 quedà segon rere Emanuel Lasker al torneig de Moravska Ostrava i segon al Memorial Carl Schlechter a Viena (el campió fou Tartakower).

El 1923 empatà als llocs 4t-5è amb Ernst Grünfeld al fort Torneig de Carlsbad (el campió fou Aleksandr Alekhin);[5][6][7] en aquest torneig hi va mostrar la força de la "seva" nova obertura,[8] però fou sobretot el super-torneig a doble volta de Nova York 1924[9] (on hi participaven el passat, el vigent, i el futur campions del món) el que va mostrar al món la seva força. Aplicant l'obertura Réti a la cinquena ronda va derrotar de forma espectacular el vigent campió del món José Raúl Capablanca, a la dotzena va assolir el premi de bellesa del torneig amb una altra elegant victòria contra Iefim Bogoliúbov,[10] i a la tretzena ronda va derrotar també el proper campió mundial Aleksandr Alekhin. Tot i que finalment, en part degut a la seva feblesa amb les peces negres el seu resultat al torneig no va ser bo (inclosa una derrota, amb la Réti contra Emanuel Lasker, les seves victòries en el torneig varen causar una profunda impressió en els ambients escaquístics de l'època.

« Réti és l'únic Gran Mestre les jugades del qual sovint em resulten desconcertants »
Aleksandr Alekhin, Nova York 1924, futur campió del món
Partida F. J. Marshall - R. Reti, Moscou 1925, 2a ronda (11 de novembre).

El 1925 va jugar a Sao Paulo 29 partides simultànies a la cega (amb el resultat de +21 –2 =6), tot batent el rècord mundial que fins aquell moment ostentava H. N. Pillsbury.[1] El mateix any va guanyar el Campionat Txec. A finals d'any va participar en el súper-torneig de Moscou, on hi eren presents la majoria dels millors jugadors del moment, i on va assolir el 7è lloc (el campió del torneig fou: Iefim Bogoliúbov).

El 1927 va participar amb l'equip de Txecoslovàquia a l'Olimpíada d'escacs de 1927 a Londres, on va aconseguir la medalla de bronze en el primer tauler, amb el resultat d'11'5 punts de 15 possibles (+8 –1 =5). La medalla d'or la guanyaren, ex aequo, l'anglès George Alan Thomas i el danès Holger Norman-Hansen amb una puntuació de 12 punts dels 15 possibles.

El 1928 guanyà els torneigs de Viena, Giessen, i Brno i fou segon al Torneig de Dortmund (rere Fritz Sämisch).[11] El seu darrer torneig fou a Estocolm a les acaballes de 1928, on hi va guanyar davant Eric Lundin, Gösta Stoltz i Gideon Stahlberg.

Compositor d'estudis[modifica | modifica el codi]

Richard Réti
Ostrauer Morgenzeitung, 4/des/1921
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 kl Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 kd b6 c6 pl d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5 pd
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Juguen blanques i fan taules. Un dels estudis més famosos de tots els temps.

Réti va compondre molts estudis, i va reeixir especialment en la composició d'estudis de finals.[12] A la dreta hi ha un exemple d'estudi de Réti, un dels més famosos estudis de tots els temps (publicat el 1922 a Neueste Schachnachrichten i reproduït molts cops des de llavors). Juguen blanques i fan taules. A primer cop d'ull, no sembla pas possible salvar la partida: si el blanc intenta perseguir el peó negre, mai no hi arribarà a temps (1.Rh7 h4 2.Rh6 h3, etc. és clarament insuficient), mentre és clar que el rei negre, que és molt a prop del peó blanc, el capturarà si intenta avançar cap a la coronació.

A despit d'això, les blanques poden fer taules, fent servir el fet que el rei pot moure's en dues direccions alhora: cap al peó negre, i cap al peó propi, mercès a la gran diagonal. La solució és 1.Rg7! h4 (1...Rb6 2. Rf6! h4 3.Re5! transposa) 2.Rf6! Rb6 (si 2...h3, llavors 3.Re6 h2 4.c7 Rb7 5.Rd7 permet que el blanc promocioni el peó) 3.Re5! Ara, si 3...Rxc6, llavors 4.Rf4 atura el peó negre, mentre que si 3...h3 4.Rd6 permet el blanc coronar. En qualsevol cas, el resultat són taules.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Réti, Richard. Modern Ideas In Chess (1922) (en anglès). Dover Publications, 1974. ISBN 0-486-20638-6. 
  • Réti, Richard. Masters Of The Chess Board (1930) (en anglès). Hardinge Simpole Limited, 2002. ISBN 1-843-82014-5. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pastranec:: Biografia de Réti
  2. Partida Richard Reti - Jose Raul Capablanca, Nova York 1924 La primera derrota de l'invencible Capablanca com a campió del món
  3. Golombek, Harry. Richard Réti's Best Games. International Chess Enterprises, 1997. ISBN 0713481692. 
  4. Història del Torneig Memorial Leopold Trebitsch (inclou la llista de guanyadors) (anglès)
  5. «Karlsbad 1923» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 11 d'abril de 2014].
  6. «Partides de Karlsbad 1923». pgnmentor.com.
  7. Paige, Roger. «Taules de torneigs històrics (1923)» (en anglès). [Consulta: 11 d'abril de 2014].
  8. Partida Richard Réti - Akiba Rubinstein, Karlsbad 1923 una de les partides que més va influir en l'acceptació de l'obertura Réti
  9. Partides de Réti al Torneig de Nova York 1924
  10. El Mundo Deportivo (4/5/2006): Partida Réti-Bogoljubov de Nova York, 1924, comentada per Joan Segura i Vila
  11. «Llista de guanyadors del Dortmund Sparkassen i reportatges des de 1973» (en alemany). teleschach.de. [Consulta: 28 de novembre de 2011].
  12. Un recull d'estudis de Réti

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Richard Réti