Final (escacs)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 kd c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pd d4 e4 f4 kl g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Rei contra Rei i peó. Un final comú escacs.

Dins l'entorn dels escacs, el final fa referència a la tercera etapa del joc, després de l'obertura i el mig joc, en la qual queden poques peces sobre el tauler i el desenllaç és imminent. Hom recomana que sigui l'etapa del joc que els principiants aprenguin en primer lloc.

El final d'una partida[modifica | modifica el codi]

Una partida d'escacs acaba quan es dóna alguna d'aquestes situacions:

El final com a etapa del joc té a veure amb els moviments previs a aquests desenllaços.

Tot i que una partida pot acabar en pocs moviments, amb un escac i mat (com ara l'escac i mat del pastor), el més habitual és que la partida es decideixi en un final. El final com a etapa del joc acostuma a començar després de 30 moviments o més i es caracteritza pel fet que:

  • Queden poques peces al tauler, de manera que les combinacions de moviments són menys nombroses que en les etapes anteriors del joc.
  • Les peces de llarg abast com dama, torre o alfil tenen més llibertat de moviments, ja que el tauler està més buit.
  • Els peons avançats poden arribar a coronar i, amb aquest fet, un bàndol en desavantatge passa a tenir avantatge. No és estrany veure partides que acaben amb més de dues dames.
  • Els cavalls perden part de la seva importància en no ser tan necessària la seva capacitat de salt.
  • Els reis, abans peces passives i necessitades de protecció, esdevenen peces ofensives o defensives molt útils.

El final de joc[modifica | modifica el codi]

Sovint la línia que separa el mig joc i el final no és clara, ja que pot passar bé gradualment o bé pel ràpid intercanvi d'un petit nombre de parells de peces. El final, però, té característiques ben diferents respecte del mig joc, i els jugadors han d'aplicar estratègies diferents per a aquesta etapa. En particular, cada peó existent es torna més important per la seva capacitat de promoció; els finals usualment giren al voltant del tema de tractar de promoure un peó (avançant fins a la seva vuitena fila). El rei, que ha de ser protegit en les etapes prèvies al final (obertura i mig joc) es torna part important de l'estratègia del final de joc, degut a la petita quantitat d'amenaces que existeixen i a la seva capacitat d'atac, a banda del fet que ni la peça més poderosa en moviment (la dama) és capaç de fer escac i mat per si sola.

Estudis[modifica | modifica el codi]

Molta gent ha realitzat estudis dels finals d'escacs, els principals mats amb el material mínim estan ben estudiats així com les formes de guanyar quan no sembla clara una victòria o la forma d'aconseguir taules mitjançant el tema de l'ofegat quan sembla que es té la partida perduda.

És molt curiós en escacs que un peó que en l'obertura o el mig joc tenen un valor d'1, al final signifiquin l'esperança de guanyar la partida, així per exemple en un final de rei i cavall contra rei i peó és millor tenir el peó, que podria coronar, que no pas el cavall, que no pot fer escac i mat per sí sol, ni amb l'ajut del rei propi.

Els finals en escacs es classifiquen d'acord al tipus de peces i la quantitat de peces que queden al tauler. Alguns finals interessants són:

  • Final de rei contra rei i peó.
  • Final de rei contra rei, alfil i cavall.
  • Final de rei contra rei i alfils de colors diferents.
  • Finals de rei i torre, contra rei i torre, amb o sense peons

Els finals artístics consisteixen en posicions similars a un final de joc normal, generalment amb poques peces, creades amb el propòsit de presentar una solució que, ja sigui per l'enginy que requereix, la subtilesa dels moviments necessaris, o la seva originalitat, mostren la bellesa del joc. Hi ha diversos autors que s'han dedicat a la composició d'aquest tipus de finals:

En els estudis se sol anomenar bàndol "fort" al jugador que té avantatge de peces i bàndol "feble" al que té desavantatge.

Finals bàsics[modifica | modifica el codi]

S'anomenen finals bàsics aquells en què el rei "feble" està sol a l'escaquer.

Finals bàsics que acaben en escac i mat i victòria del bàndol amb més peces.

(Estan ordenats de menor a major dificultat, com es recomana per a l'aprenentatge.)

Finals bàsics que acaben en taules:

  • Cavall i rei contra rei
  • Alfil i rei contra rei

Les pròpies regles de moviment d'aquestes peces impedeixen que cap dels bàndols pugui fer escac i mat.

Finals bàsics amb més peces: La resta de mats de més peces contra rei sol no se solen estudiar, ja que són combinacions dels mats bàsics essencials.

Finals contra rei i peó[modifica | modifica el codi]

Finals amb torres i peons[modifica | modifica el codi]

  • Torre contra peó
  • Torre contra dos peons
  • Torre contra tres o més peons
  • Torre i peons contra peons
  • Torre i peó contra torre
  • Torre i dos peons contra torre
  • Torre i peó contra torre i peó
  • Torre i dos peons contra torre i peó
  • Torre i dos peons contra torre i dos peons
  • Finals de torres i peons amb avantatge de material
  • Finals de torres i peons amb avantatge posicional

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats