Cronologia dels escacs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Gravat del Libro de los juegos. Alfons X el Savi.

La que segueix és una cronologia dels escacs. Un conjunt de dades diverses, relacionades amb el tema i ordenades cronològicament.

Dades i documents[modifica]

Any 500[modifica]

Any 700[modifica]

  • 764. Segons algunes versions, Pipí I el Breu feu donació d'un joc d'escacs (de vidre o cristall de roca) a l'abadia de Moissac.[4][5]
    • Una altra interpretació considera que el terme "cachos" indicaria "vasos" (recipients).[6]

Any 800[modifica]

Any 900[modifica]

  • c 947. Al-Massudí, en la seva obra Els prats d'or, va parlar dels escacs en dues ocasions. I de l'ivori, molt preuat per a fer escacs, entre altres coses.[11]
    • "...in his reign the game of the chess was invented...".[12]
    • Dades sobre els escacs (en francès).[13]
    • Ús principal del vori en la construcció de jocs d'escacs.[14]
  • c 998. Versus de Scachis.[15][16]

Any 1000[modifica]

Joc d'escacs d'ivori (impròpiament dit) de Carlemany.
  • c 1000. Firdawsí en El Llibre dels Reis.[9][17][18]
  • 1008. “... ipsos meos schacos...”.[19][20]
  • 1010.[21][22]
  • 1045. "... Et ipsos escachs et tabulas de osso, qui ibidem sunt, remaneant ad fratem meum Bernardum...”.[23]
  • 1058. "...eschacos christalinos...".[24]
  • c 1061. Carta de Pere Damià al bisbe de Florència criticant-lo severament per haver jugat als escacs.[25]
  • c 1090. Joc d'escacs d'ivori, dit de Carlemany.[26]

Any 1100[modifica]

  • c 1140. Abraham ibn Ezra. Autor d'un poema en hebreu que fou traduït al llatí per Thomas Hyde: Carmina Rhytmica de Ludo Shah-Mat.[27]
  • c 1180. La cançó de gesta en occità Girard de Rosselhon parla dels escacs: “... D'eschas sap e de taulas, de juc, de daz…”.[28]
  • 1190. Alexander Neckam. De naturis rerum (Cap. 184: De Sacaccis, pàgina 324).[29][30]

Any 1200[modifica]

« Liber autem iste dividitur in duos tractatus, in quorum primo agit de regimine principum, atropologice educto de ludo scachorum; in secundo, de persuasione neophyta christicolis ad passagium sanctum. Primus continet capitula VIIII. 1 Capitulum de causa inventionis ludi scacorum et ejus hystoria. »
— Galvano de Levanto

Any 1300[modifica]

Any 1400[modifica]

Gravat de 1493.[51][52]
  • 1410. Inventari de Martí l'Humà: "...un altre libre apellat Dels Schacs...".[53]
    • L'inventari anterior constata diversos jocs d'escacs i uns quants llibres sobre el tema.
  • 1423. Inventari de Ferrer de Gualbes: “…un libre scrit en pergamins, ab posts cuberts de cuyro vert sens tencador, appellat Libre dels scachs…”.[54]
  • 1437. Testament del cirurgià-barber Leonci Mestre, a Barcelona. En l'inventari dels seus béns consta un tauler de noguera de jugar als escacs i un joc d'escacs en una capsa.[55]
  • 1447. Daroca. Inventari de Pero Polo, en aragonès: "...Item, hun scaxo de colores, biexo...."
  • c 1450. Ausiàs March, poema CVI (versos 449,450): "...Poble jo dic a rei, peons e roc,//duc, cavaller, jurista e menestral...".[56]
  • 1454. Tractatus Partitorum Schacorum Tabularum et Merelorum Scriptus Anno 1454.[57]
  • 1455. Bibliographie anecdotique du jeu des échecs. Jean Gay.[58]
  • 1466. Gravat més antic de persones jugant als escacs.[59]
  • 1495. Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100. Francesc Vicent.[60][61]
  • 1497. Luis Ramírez de Lucena.[62]

Any 1500[modifica]

Any 1600[modifica]

Any 1700[modifica]

Any 1800[modifica]

  • 1802. Chess Made Easy. James Humphreys.[96]
  • 1805. The Elements of Chess. François André Philidor.[97]
  • 1824. Il giuocatore solitario di scacchi. Philip Stamma i Costantino Wunsch.[98]
  • 1829. Volgarizzamento del libro de'costumi e degli offizii de'nobili sopra il giuoco degli scacchi di frate Jacopo da Cessole: tratto nuovamente da un codice Magliabechiano.[99]
  • 1836. Revista d'escacs Le Palamède.[100]
  • 1844. A Treatise on the Game of Chess. William Lewis.[101]
  • 1845. El concepte de Campió del món d'escacs es planteja per primer cop. (Vegeu Campionat del món d'escacs).
  • 1855. Observations on the Origin and Progress of Chess. Duncan Forbes.[102]
  • 1856. Nouveau Manuel illustré du jeu des Échecs: Lois et Principes. Jules Arnous.[103]
  • 1861. Nouveau manuel illustré du jeu des échecs. Jules Arnous de Riviere.[9]
  • 1862. Le Ieu des Eschets. Traduction en vers français du poëme latin de Vida: 'De Ludo Scacchorum' par M. D. C. Marcus Hieronymus VIDA.[104]
  • 1863. Traité élémentaire du jeu des échecs: avec cent parties des joueurs les plus célèbres, précédé de mélanges historiques anecdotiques et littéraires. Barthélemy comte de Basterot.[105]
  • 1874. Geschichte und Litteratur des Schachspiels. Antonius van der Linde.
  • 1890. El ajedrez: investigaciones sobre su origen. Josep Brunet i Bellet.[107]

Any 1900[modifica]

Any 2000[modifica]

  • 2000. Vladímir Kràmnik
  • 2017. L'artista armeni-americà Ara Ghazaryan va batre un rècord previ dissenyant i construint el joc d'escacs (jugable) més petit del món.[110]

Referències[modifica]

  1. ↑ Pedro Teixeira. Relaciones de Pedro Teixeira: d'el origen, descendencia, y succession de los reyes de Persia, y de Harmuz, y de un viage hecho por el mismo autor dende la India oriental hasta Italia por tierra. En casa de H. Verdussen, 1610, p. 190–. 
  2. ↑ Max LANGE (Dr. jur.); Ernst FALKBEER; Paul Charles MORPHY Paul Morphy; a sketch from the Chess World. ... Translated with additional notes and games by Herr Falkbeer, 1860, p. 8–. 
  3. ↑ Pedro Teixeira; Mir Khwănd; king of Hormuz Tūrăn-Shȧh The History of Persia: Containing, the Lives and Memorable Action of Its Kings from the First Erecting of that Monarchy to this Time; an Exact Description of All Its Dominions; a Curious Account of India, China, Tartary, Kermon, Arabia, Nixabur, and the Islands of Ceylon and Timor; as Also of All Cities Occasionally Mention'd, as Schiras, Samarkand, Bokara, &c. Manners and Customs of Those People, Persian Worshippers of Fire; Plants, Beasts, Product, and Trade ... To which is Added, an Abridgment of the Lives of the Kings of Harmuz, Or Ormuz. The Persian History. J. Brown, 1715, p. 163–. 
  4. ↑ Comte Barthélemy Basterot. Traité élémentaire du jeu des échecs: avec cent parties des joueurs les plus célèbres : précédé de mélanges historiques, anecdotiques et littéraires. Allouard, 1863, p. 35–. 
  5. ↑ Luc d' Achery. Acta sanctorum ordinis S. Benedicti, in saeculorum classes distributa saeculum primum quod est ab anno Christi D ad DC. Billaine, 1672, p. 192–. 
  6. ↑ Émile GIGAULT DE LA BÉDOLLIÈRE. Histoire des Moeurs et de la Vie privée des Français ... depuis l'origine de la Monarchie jusqu'à nos jours. Lecon, 1847, p. 355–. 
  7. ↑ The Book of the First American Chess Congress Held at New York 1857, 1859, p. 22–. 
  8. ↑ David Shenk. The Immortal Game: A History of Chess. Knopf Doubleday Publishing Group, 4 setembre 2007, p. 39–. ISBN 978-0-307-38766-0. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Jules Arnous de Riviere. Nouveau manuel illustré du jeu des échecs. Passard, 1861, p. 10–. 
  10. ↑ British Miscellany and Chess Player's Chronicle. Hastings, 1855, p. 46–. 
  11. ↑ El Maçoudí : un autor mahometà del sigle X : apuntacions presses de l'obra d'aquest autor Les praderes d'or per Josep Brunet y Bellet.
  12. ↑ Mas'ûdi Ali-Abu'l-Hassan. Historical encyclopaedia: entitled "Meadows of gold and mines of gems". Printed for the Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland, 1841, p. 171–. 
  13. ↑ Abu-'l-Ḥasan ʻAlī Ibn-al-Ḥusain al- Masʻūdī. Les prairies d'or. Imprimerie Impériale, 1874, p. 312–. 
  14. ↑ Les Prairies d'or Maçoudi. Imprimerie Imperiale, 1864, p. 9–. 
  15. ↑ Serina Patterson. Games and Gaming in Medieval Literature. Palgrave Macmillan US, 29 juliol 2015, p. 47–. ISBN 978-1-137-49752-9. 
  16. ↑ Rosa Alcoy. Art medieval en joc, L'. Edicions Universitat Barcelona, 13 abril 2016, p. 341–. ISBN 978-84-475-3983-3. 
  17. ↑ R. C. Bell. Board and Table Games from Many Civilizations. Courier Corporation, 30 abril 2012, p. 48–. ISBN 978-0-486-14557-0. 
  18. ↑ Firdawsī. Le livre des rois. Impr. nationale, 1877. 
  19. ↑ Carlos ROMEY. Historia de España. A. Bergnés, 1839, p. 283–. 
  20. ↑ Germà Colon. Actes del quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea, 22-27 de març de 1976. L'Abadia de Montserrat, 1977, p. 46–. ISBN 978-84-7202-153-2. 
  21. ↑ Historia del ajedrez español. Los Testamentos del Conde Ermengol de Urgell (1010) y su cuñada, Ermessenda de Carcassone (1058).
  22. ↑ José Luis Ortigosa Martín. La cuestión catalana I. Vision Libros, 25 setembre 2017, p. 124–. ISBN 978-84-15965-49-7. 
  23. ↑ Luis Rubio García. Documentos lingüisticos catalanes, s. X-XII. EDITUM, 1979, p. 207–. ISBN 978-84-600-1590-1. 
  24. ↑ Prospero de Bofarull y Mascaro. Los Condes de Barcelona vindicados, y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca. J. Oliveres y Monmany, 1836, p. 55–. 
  25. ↑ Giovanni Stefano Menochio (S.I.). Delle stuore ouero Trattenimenti eruditi. presso Paolo Baglioni, 1675, p. 289–. 
  26. ↑ Traité élémentaire du jeu des echecs avec cent parties des joueurs les plus célébres précédé de mélanges historiques et littéraires. G. Allouard, libr. éd., 1863, p. 51–. 
  27. ↑ Sebastiano Paoli. Modi di dire toscani ricercati nella loro origine. appresso Simone Occhi, 1740, p. 184–. 
  28. ↑ René Louis. Girart, comte de Vienne ..., 1946. 
  29. ↑ Schachzeitung. Veit, 1869, p. 171–. 
  30. ↑ Alexander Neckam. Alexandri Neckam De Naturis Rerum Libri Duo: With the Poem of the Same Author, De Laudibus Divinæ Sapientiæ. Longman, Green, Longman, Roberts, and Green, 1863. 
  31. ↑ Los libros del ajedrez, de los dados y de las tablas mandado escribir por el Rey de Castilla Alfonso el Sabio.
  32. ↑ Jessie McNab Dennis; Charles Kyrle Wilkinson; Brooklyn Museum Chess: East and West, Past and Present: A Selection from the Gustavus A. Pfeiffer Collection. Metropolitan Museum of Art, 1968, p. 17–. GGKEY:4FPYLCJXE09. 
  33. ↑ Llibre de doctrina pueril compost en llengua llamosina per ... Ramon Llull ... Traduit a llengua usual mallorquina per un devot Dexeble seu à utilidat de los miñons de Mallorca. en la Imprenta de Pere Antoni Capó, 1736. 
  34. ↑ Cristina Sala. Los primeros pasos en el ajedrez. Parkstone International, 25 abril 2016, p. 7–. ISBN 978-1-68325-067-8. 
  35. ↑ Marisa Uberti. Ludica, Sacra, Magica Triplice Cinta. (Storia, geografia e simbolismo del gioco del filetto. Con il censimento aggiornato al 2012). Marisa Uberti, 5 desembre 2012, p. 53–. ISBN 978-88-6755-429-4. [Enllaç no actiu]
  36. ↑ Duilio Chiarle. STORIE DI SCACCHI ovvero GLI SCACCHI NELLA LETTERATURA ITALIANA – I grandi autori italiani che hanno raccontato gli scacchi e la vita quotidiana dal medioevo al novecento. Lulu.com, p. 214–. ISBN 978-1-291-43151-3. 
  37. ↑ Galvano de Levanto, Traité du recouvrement de Terre sainte, présenté à Philippe le Bel, vers 1295, publié par Ch. Kohler, Revue de l'Orient latin, VI, 358-369.
  38. ↑ Mélanges pour servir à l'histoire de l'Orient latin et des croisades by Kohler, Charles Alfred, 1854-1917.
  39. ↑ Jacobus (de Cessolis). Dechado de la vida humana. Moralmente sacado de Juego del Axedrez, 1549. 
  40. ↑ Jacobus (de Cessolis). The buke of ye chess. Auchinleck Press, 1818. 
  41. ↑ Jacobus (de Cessolis). The Game of the Chesse: A Moral Treatise on the Duties of Life. F. Pitman, 1872. 
  42. ↑ Jacobus (de Cessolis); Joseph Brunet De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles sobrel joch dels eschachs. LʾAvenç, 1900. 
  43. ↑ Murielle Gaude-Ferragu. Queenship in Medieval France, 1300-1500. Springer, 31 agost 2016, p. 85–. ISBN 978-1-349-93028-9. 
  44. ↑ Jacques de Cessoles, Le jeu des échecs moralisés, traduit par Jean de Vignay. - 1375-1400.
  45. ↑ Jaime Villanueva; Joaquín Lorenzo Villanueva Viage literario a las iglesias de España. Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1850, p. 122–. 
  46. ↑ L'album giornale letterario e di belle arti. Tip. delle belle arti, p. 1–. 
  47. ↑ REPRESENTACIÓ SOCIAL I TÒPIC DE LA IGUALTAT DAVANT LA MORT A TRAVÉS DE LA FIGURACIÓ DEL JOC DELS ESCACS (DE JAUME DE CÈSSULIS I INNOCENCI III/JOAN DE GAL.LES A FRANCESC EXIMENIS I AUSIÀS MARCH). ALEXANDRE BATALLER CATALÀ.
  48. ↑ London Encyclopaedia; Or, Universal Dictionary of Science, Art, Literature and Practical Mechanics: Comprising a Popular View of the Present State of Knowledge. Thomas Tegg, 1829, p. 572–. 
  49. ↑ Geoffrey Chaucer; Thomas TYRWHITT (F.R.S.) The Poetical Works of Geoffrey Chaucer. With an Essay on His Language and Versification, and an Introductory Discourse; Together with Notes and a Glossary. By Thomas Tyrwhitt. [With a Portrait.]. Edward Moxon, 1843, p. 368–. 
  50. ↑ Historia Del Gran Tamorlan, E Itinerario Y Enarracion Del Viage, Y Relacion De La Embajada Que Ruy Gonzalez De ClavijoLe Hizo Por Mandado Del Muy Poderoso Señor Rey Don Henrique El Tercero De Castilla: Y Un Breve Discurso Fecho Por Gonzalo Argote de Molina para mayor inteligencia deste Libro: 3,2. En la Imprenta de Don Antonio De Sancha, 1782, p. 185–. 
  51. ↑ Jacobus (de Cessolis). Libro di giuocho di scacchi. Antonio Miscomini, 1493. 
  52. ↑ De ludo scachorum [in italiano] Libro di giuocho di scacchi. Jacobus, de Cessolis.
  53. ↑ Miriam Cabré. Actes del Tretze Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Universitat de Girona, 9-12 de setembre de 2003. L'Abadia de Montserrat, 2007, p. 156–. ISBN 978-84-8415-895-0. 
  54. ↑ Los bienes de Ferrer de Gualbes, ciudadano de Barcelona (hacia 1350-1423). Teresa García Panadés
  55. ↑ Un cirurgià barber barcelonès de la XVª centuria. Josep Maria Roca. 1923.
  56. ↑ [ http://www.rialc.unina.it/94.48.htm Ausiàs March. Poema CVI.]
  57. ↑ Marisa Uberti. The Merels Board Enigma. With the worldwide census. Marisa Uberti, 30 novembre 2012, p. 84–. ISBN 978-88-6755-413-3. [Enllaç no actiu]
  58. ↑ Jean Gay. Bibliographie anecdotique du jeu des échecs. J. Gay, 1864, p. 168–. 
  59. ↑ William Hone. The Year Book, of Daily Recreation & Information: Concerning Remarkable Men, Manners, Times, Seasons, Solemnities, Merry-makings, Antiquities & Novelties, Forming a Complete History of the Year; & a Perpetual Key to the Almanac. W. Tegg, 1832, p. 136–. 
  60. ↑ Llorenç Maza I Navarro. El ajedrez en sus diferentes formas. Bubok, 10 març 2016, p. 51–. ISBN 978-84-686-8262-4. 
  61. ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CLXXXII. NUMERO II. AÑO 1985. Real Academia de la Historia, p. 262–. GGKEY:NWHYG5BRXCB. 
  62. ↑ Luis Ramírez de Lucena. Repeticion de amores e arte de axedres: con cl iuegos de partido. Leonhard Hutz i Lope Sanz, 1797. 
  63. ↑ De Ludo Schacorum. Luca Pacioli.
  64. ↑ Elisabeth Belmas. Jouer autrefois: essai sur le jeu dans la France moderne (XVIe-XVIIIe siècle). Editions Champ Vallon, 2006, p. 136–. ISBN 978-2-87673-436-4. 
  65. ↑ George Walker. A New Treatise on Chess by George Walker. Sherwood, Gilbert, & Piper, 1841, p. 266–. 
  66. ↑ Damiao de Odemeira. Questo Libro E Da Imparare Giocare A Scachi Et De Le Partite. Stephanus Guilliretus, 1512, p. 12–. 
  67. ↑ Damiano (da Odemira.); Ruy Lopez de Sigura The works of Damiano, Ruy-Lopez, and Salvio, on the game of chess, tr. and arranged with remarks and notes by J.H. Sarratt, 1813. 
  68. ↑ Marcus Hieronymus VIDA (Bishop of Alba.). Marci Hieronymi Vidæ Scachorum Liber. ex officina Ludouici Blaublomii, impensis Simonis Colinæi, 1529. 
  69. ↑ Gerardo Larraín Valdés. Dios, sol y oro: Diego de Almagro y el descubrimiento de Chile. Andres Bello, 1987, p. 156–. GGKEY:YTP90FFP3GP. 
  70. ↑ En pos del incunable perdido : Francesch Vicent : Llibre dels jochs partitis dels schachs, Valencia, 1495 (2001) - Garzón, José A., 1963.
  71. ↑ Olai Magni ... Historiæ Septentrionalium Gentium breviarium. Libri XXII. Editio nova, ... emendatissima, 1669, p. 341–. 
  72. ↑ Vespasiano : da Bisticci; Angelo Mai; Adolfo Bartoli Vite di uomini illustri del secolo 15. scritte da Vespasiano da Bisticci. Barbera, Bianchi e Comp., 1859, p. 260–. 
  73. ↑ Mario Leoncini. Antiche testimonianze degli scacchi in Toscana. Lulu.com, 29 desembre 2016, p. 37–. ISBN 978-1-326-90328-2. 
  74. ↑ Ruy López de Sigura. Libro de la Invencion liberal y Arte del juego del Axedrez, 1561. 
  75. ↑ Thomae Actii ... de Ludo Scacchorum in legali methodo tractatus, etc. Apud H. Concordiam, 1583, p. 222–. 
  76. ↑ Chess Player's Chronicle. R. Hastings, 1872, p. 209–. 
  77. ↑ Horatio Gianutio. Libro nel quale si tratta della maniera di giuocar a scacchi, con alcuni sottilissimi partiti, nuovamente composto da Horatio Gianutio della Mantia .... A. de' Bianchi, 1597. 
  78. ↑ Horatio Gianutio; Gustavus Selenus (pseud. van agost (Herzog zu Braunschweig und Lüneburg)) The Works of Gianutio and Gustavus Selenus on the Game of Chess. Moore, 1817. 
  79. ↑ Trattato dell'inventione et arte del gioco di scacchi. Diviso in discorsi, sbaratti e partiti. Sottile, 1604, p. 7–. 
  80. ↑ Alessandro Salvio. Il Puttino, altramente detto: il Cavaliero errante del Salvio, sopra il gioco de scacchi con la sua Apologia contra il Carrera .... Nella stampa di G.D. Montanaro, 1634. 
  81. ↑ Pietro Carrera. Il Gioco de gli Scacchi. Per Giouanni de'Rossi da Trento, 1617. 
  82. ↑ Chess Made Easy: Or, The Games of Gioachino Greco ..: With Additional Games and Openings, Illustrated with Remarks and General Rules ... J. and P. Knapton, and W. Sandby, 1750, p. 92–. 
  83. ↑ Juan Gutiérrez; Farnese D. Ioannis Gutierrez hispani, ... Opera omnia: in lucem hactenus ab authore edita, et in tomos octo distribuita ... aspersis subinde variis iuris tam ciuilis quam canonici decisionibus, quaestionibus, observationibus, cautelis, et additionibus declaratis et explicatis ita illustrata, aucta, et characterum varietate exornata ..: D. Ioannis Gutierrez Hispani ... Praxis criminalis ciuilis et canonica in librum octauum nouae recopilationis regiae, siue Practicarum quaestionum criminalium, tractatio noua ... sumptibus Laurentii Anisson, 1660, p. 394–. 
  84. ↑ La filosofia overo Il perche degli scacchi per cui chiaramente si mostra prima l'artificio della fabrica universale, poscia la ragion particolare della ordinanza, & degli andamenti tutti degli scacchi: trattato non tanto per lo gradevole scherzo, quanto per la riposta contezza delle cose pregiato di M. Aurelio Severino ... a spese d'Antonio Bulifon, 1690. 
  85. ↑ Biblioteca Española: Que Contiene La Noticia De Los Escritores Rabinos Españoles Desde La Epoca Conocida de su literatura hasta el presente. 1. Imprenta Real de la Gazeta, 1781, p. 176–. 
  86. ↑ Le jeu des eschets. D. Mouchet, 1714. 
  87. ↑ Joseph Bertin. The Noble Game of Chess: Containing Rules and Instructions, for the Use of Those who Have Already a Little Knowledge of this Game. Slaugters Coffee House [distr.], 1735. 
  88. ↑ François Danican Philidor; Montigny Analyse du jeu des échecs. C. Warée, 1850. 
  89. ↑ Marco Girolamo Vida. Scacchia, Ludus: A Poem on the Game of Chess. S. Powell, 1750. 
  90. ↑ Il giuoco degli scacchi; o sia, Nuova idea d'attacchi, difese e partiti del giuoco degli scacchi: opera divisa in quattro libri. Nella Stamperia reale, 1766. 
  91. ↑ Corsa del cavallo per tutt' i scacchi dello scacchiere. L. dalla Volpe, 1766. 
  92. ↑ Thomas Hyde. Syntagma dissertationum quas olim auctor doctissimus Thomas Hyde S.T.P. separatim edidit. Accesserunt nonnulla ejusdem opuscula hactenus inedita; ... Cum appendice de lingua sinensi, aliisque linguis orientalibus ... Omnia diligenter recognita a Gregorio Sharpe. e typographeo Clarendoniano, 1767, p. 72–. 
  93. ↑ Domenico Lorenzo Ponziani. Il giuoco incomparabile degli scacchi sviluppato con nuovo metodo per condurre chiunque colla maggior facilità dai primi elementi fino alle finezze più magistrali: opera d'autore modenese divisa in tre parti .... presso Simone Occhi, 1773. 
  94. ↑ Richard Twiss. Chess. J.G.I. and I. Robinson ..., and T. & I. Egerton, 1787. 
  95. ↑ Raymond Diosdado. De prima typographiae Hispanicae aetate specimen auctore Raymundo Diosdado Caballero. apud Antonium Fulgonium, 1793, p. 54–. 
  96. ↑ Chess Made Easy: New and Comprehensive Rules for Playing the Game of Chess with Examples from Philidor, Cunningham, Etc. Etc. to which is Prefixed a Pleasing Account of Its Origin ... and The Morals of Chess. Humphreys, 1802, p. 100–. 
  97. ↑ François André Philidor; William Blagrove The Elements of Chess: A Treatise Combining Theory with Practice, and Comprising the Whole of Philidor's Games, and Explanatory Notes, New Modelled, and Arranged Upon an Original Plan. W. Pelham, 1805, p. 20–. 
  98. ↑ Philip Stamma; Costantino Wunsch Il giuocatore solitario di scacchi: o, sia cento giuochi dell' Arabo Stamma. Mazzoleni, 1824. 
  99. ↑ Jacobus (de Cessolis). Volgarizzamento del libro de'costumi e degli offizii de'nobili sopra il giuoco degli scacchi di frate Jacopo da Cessole: tratto nuovamente da un codice Magliabechiano. Tipografia del dottore Giulio Ferrario, 1829, p. 1–. 
  100. ↑ Le palamède: revue mensuelle des échecs. Bureau de la Revue, 1842. 
  101. ↑ William Lewis. A Treatise on the Game of Chess: Containing an Introduction to the Game, and an Analysis of the Various Openings of Games, with Several New Modes of Attack and Defence; to which are Added, Twenty-five New Chess Problems on Diagrams. A. H. Baily, 1844. 
  102. ↑ Duncan Forbes. Observations on the Origin and Progress of Chess: Contaning a Brief Account of the Theory and Practice of the Chaturanga .... Sercombe and Jack, 1855, p. 22–. 
  103. ↑ Jules Arnous. Nouveau Manuel illustré du jeu des Échecs: Lois et Principes, Classification des débuts, Parties modèles, Fins des Parties, etc. Études et Observations nouvelles. Par J. A. de R. Précédé d‛une Introduction historique d‛après le Professeur Duncan Forbes. Passard, 1856, p. 16–. 
  104. ↑ Marcus Hieronymus VIDA (Bishop of Alba.). Le Ieu des Eschets. Traduction en vers français du poëme latin de Vida 'De Ludo Scacchorum' par M. D. C. Réimprimé sur le seul exemplaire connu, existant aujourd'hui à la Bibliothèque de Grenoble, 1862. 
  105. ↑ Barthélemy comte de Basterot. Traité élémentaire du jeu des échecs: avec cent parties des joueurs les plus célèbres, précédé de mélanges historiques anecdotiques et littéraires. A. Allouard, 1863. 
  106. ↑ Antonius van der Linde. Geschichte und litteratur des schachspiels. J. Springer, 1874. 
  107. ↑ Joseph Brunet y Bellet. El ajedrez: investigaciones sobre su origen. L'avens,, 1890. 
  108. ↑ Andre Schulz. The Big Book of World Chess Championships: 46 Title Fights - from Steinitz to Carlsen. New in Chess, 11 maig 2016, p. 2–. ISBN 978-90-5691-636-7. 
  109. ↑ 109,00 109,01 109,02 109,03 109,04 109,05 109,06 109,07 109,08 109,09 El Ajedrez en la escuela: hacia una nueva forma de enseñar el ajedrez en las escuelas. Noveduc Libros, 2000, p. 117–. ISBN 978-987-9191-99-6. 
  110. ↑ Video: Smallest chess set - Guinness World Records.

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cronologia_dels_escacs&oldid=32144134»