Luis Ramírez de Lucena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Luis Ramírez de Lucena

Lucena
Naixement vers 1465
Mort vers 1530
Nacionalitat Corona de Castella Corona de Castella

Luis Ramírez de Lucena (vers 1465 - vers 1530) fou un jugador i escriptor d'escacs castellà, que va escriure el més antic dels llibres impresos d'escacs moderns actualment conservat: Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido, publicat a Salamanca el 1497, i del qual n'existeixen actualment al voltant d'una dotzena de còpies.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hi ha poques dades sobre la vida de Lucena, tot i que és considerat per algunes fonts el millor jugador d'escacs de les darreries del segle XV. Probablement era un jueu convers, i se sap que va estudiar a la Universitat de Salamanca. Fins i tot s'ha dit que podria haver estat la persona en qui Fernando de Rojas s'inspirà per al Calisto de La Celestina.

Repetición de Amores et Arte de Axedrez con CL Juegos de Partido[modifica | modifica el codi]

Una pàgina del llibre de Lucena[2]

El llibre conté anàlisis sobre onze obertures d'escacs, tot i que inclouen diversos errors elementals, cosa que ha dut l'historiador dels escacs Harold Murray a suggerir que es va preparar a corre-cuita. El llibre va ser escrit quan les regles dels escacs estaven encara començant a prendre la seva forma moderna, de manera que algunes de les 150 posicions que hi ha al llibre es corresponen amb les normes antigues, i algunes altres amb les noves.

El llibre és, probablement, una recopilació, ja que inclou una gran riquesa d'idees tenint en compte el poc grau de desenvolupament de la teoria escaquística a l'època. Això no obstant, el recopilador havia necessàriament de tenir un elevat grau de coneixement del joc, i és per això que Lucena és considerat un dels més grans jugadors d'escacs del segle XV.

El portuguès Pedro Damiano va emprar aquesta obra de Lucena com a font per escriure Il libro da imparare a giocare a scacchi et de li partiti publicat a Roma el 1512.

La Posició de Lucena, una posició clau en la teoria de finals de torre i peó, és anomenada així en honor seu, malgrat que, de fet, no apareix al seu llibre (fou publicada per primer cop el 1634 per Alessandro Salvio.) En canvi, el mat de la coça, que comunament es relaciona amb el llegat de Philidor, sí que és al llibre.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nota biogràfica de Luis Ramírez de Lucena» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 juny 2010].
  2. Transcripció del text:

    [...]po de la mayor necesidad: porque a las veces y por la mayor parte descubriendo vuestro rey podéis perder el juego, y así teniendo vuestro rey en salvo podéis sin miedo con la otra gente darle guerra, que de necesidad no se puede hacer sino defenderse, quedando vos señor del campo para lo cual, de qué suerte se ha de platicar, entiendo escribir todos los mejores juegos que yo en Roma e por toda Italia y Francia y España he visto jugar a jugadores y yo he podido por mi mesmo alcanzar.

    [Diagrama]
    La segunda regla es jugar del peón de rey a cuatro casas, que se entiende contando de donde está el rey. E si el que jugare con vos jugare el mesmo peón a otras cuatro, jugaredes del caballo del rey a tres casas del alfil del rey, e si guarda su peón con el peón del alfil del rey, darle heis el caballo por el peón que está a cuatro casas de su rey.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]