Fernando de Rojas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fernando de Rojas va ser un notari a Salamanca.[1] Malgrat que no se li coneix cap altra obra escrita, alguns autors li han atribuït l'autoria de La Celestina, estimada com una de les obres cim de la història de la literatura espanyola i la més important en la transició entre l'edat mitjana i el Renaixement. Recents investigacions apunten que l'autor d'aquesta obra de teatre devia ser valencià, o en tot cas de la Corona d'Aragó, i que l'original va ser escrit en català.

A de Rojas no se li coneix cap altra obra ni és esmentat per cap dels seus contemporanis. Ell mateix afirma que no va escriure el primer acte i no sap qui ho va fer, atribuint-lo a Juan de Mena o Rodrigo de Cota.[2]

L'autor dóna el seu nom i lloc de naixement en un acròstic al principi de la segona edició castellana de l'any 1500. Part de la seva família hauria estat perseguida per la Inquisició per criptojudaisme i sembla que ell mateix ha aparegut en documents com acusat per aquesta institució.

Biografia[modifica | modifica el codi]

És poc el que se sap d'ell. Segons el que ell afirma en La carta de l'autor a un el seu amic, que precedeix el text de la seva obra a l'edició conservada, hauria estudiat lleis a la Universitat de Salamanca. Sembla documentat que cap a 1496-1497 hauria obtingut el seu grau de Batxiller en Lleis.

Del 1488 al 1507 va viure a Salamanca. A causa d'un altercat fiscal amb un veí va marxar a Talavera de la Reina, on es va casar i tenir set fills. Va morir el 1541 a Talavera de la Reina, sense fer esment a La Celestina; les seves restes són avui a la Colegiata de Santa María la Mayor de Talavera. Se'n conserva el testament, molt detallat.[2]

Autoria de La Celestina[modifica | modifica el codi]

Article principal: Catalanitat de La Celestina
Fragment d'en Joan Lluís Vives, en què es diu que l'obra va ser escrita "in nostra lingua" ("en la nostra llengua").
Versió del text de Vives en què s'ha traduït "nostra lingua" per "en nuestro vulgar castellano".
Passatge de l'Agudeza y arte de ingenio, de Baltasar Gracián (de 1669 i 1757), en què s'indica que l'autor de la Celestina era "aragonés". De la Corona d'Aragó, no de Castella (Salamanca, o Talavera de la Reina)
Mapa antic de València, a partir del qual Jordi Bilbeny identifica els escenaris de l'obra.

Durant molt de temps alguns autors han cregut que Fernando de Rojas va existir i que, tal com diu l'edició més antiga de La Celentina n'és l'autor. Actualment es pensa que no és improbable que existís aquesta persona, però autors com Alejandro Sendra i Josep Maria Orteu, coincideixen amb el valencià Joan Lluís Vives, contemporani a l'obra, en que aquesta va ser originalment escrita en "la nostra llengua", en català. Per exemple, Catalanitat de La Celestina és una tesi que defensa Jordi Bilbeny per la que La Celestina fou escrita originalment per un autor de València en català, i que l'obra que avui coneixem seria una traducció al castellà feta per la censura de l'època,[3] que féu desaparèixer l'original català.

La tesi es fonamenta en anteriors estudis d'acadèmics de José Guillermo García Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i rector d'aquesta universitat, exposats al llibre La ocultación de la Celestina (2000).[4] L'acció, segons en García Valdecasas (especialista en dret medieval, es basa en les lleis que es descriuen, els elements institucionals, els impostos i les formes de jutjar i executar un pressoner) i altres autors, passa a València, on tothom parla català. A l'obra castellana hi ha un gran nombre de catalanismes, també s'hi troba lèxic directament en català i exemples de sintaxi catalans.[1]

Sembla que era freqüent als segles XVI i XVII que la censura de la Inquisició castellana - instrument repressor al servei dels Trastàmara, que tenien una relació bel·ligerant amb els catalans - ocultés la literatura publicada en català, i que en alguns casos optaria per traduir l'obra al castellà i ometre l'autor o inventar-ne un que soni castellà. S'hauria fet també amb el Tirant lo Blanc (l'original en català no es va trobar fins al segle XIX), amb el llibre del Coch i amb el Llàtzer de Tormos, entre d'altres.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando de Rojas Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Alan Deyermond: Història de la literatura espanyola I. Ariel. Barcelona, 1979.
  • Francisco Rico: Història i crítica de la literatura espanyola. Edat Mitjana I. Crítica. Barcelona, 1979.
  • María Rosa Lida de Malkiel: L'originalitat de la Celestina. EUDEBA. Buenos Aires, 1962.
  • J Guillermo García Valdecasas: La adulteración de La Celestina, Madrid, Editorial Castalia, 2000. ISBN 9788470398759

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 La literatura catalana al segle XVI i XVII, Eugènia Carrasco, dDONA, pàgs. 74-75, abril-maig 2011, B-4987-2006 (català)
  2. 2,0 2,1 Arte español
  3. Segons defensa el mateix Bilbeny en diverses obres. Vegeu aquesta tesi del Bilbeny a Jordi Bilbeny
  4. La adulteración de La Celestina : J Guillermo García Valdecasas : Madrid : Editorial Castalia, ©2000 : ISBN 847039875X ISBN 9788470398759