Promoció (escacs)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre escacs. Vegeu-ne altres significats a «Promoció».
Peó blanc Reina blanca Cavall blanc Torre blanca Alfil blanc
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

La promoció o coronació és una regla dels escacs que es refereix a la transformació d'un peó (quan arriba a la vuitena fila de l'escaquer) en la peça que el jugador triï entre dama, cavall, torre, o alfil del mateix color (Just & Burg 2003:16). La nova peça reemplaça el peó justament a la mateixa casella, i aquesta acció és part de la jugada. La promoció no és limitada a les peces que ja hagin estat capturades (Schiller 2003:18–19). La promoció és obligatòria per tots els peons que assoleixen la vuitena fila, i, de fet, la promoció sovint decideix el resultat d'un final d'escacs.

Un escaquer amb una dama blanca i una de negra extres, preparades per a una possible coronació, a la XXXV Olimpíada, Bled 2002.

Com que la dama és la peça més potent, en la pràctica, la immensa majoria de les promocions es fan a dama, acció que rep el nom concret de coronació. De fet, en català, en general s'empra més, per extensió, el terme coronació per referir-se a qualsevol tipus de promoció. En literatura escaquística, pel cas específic de promoció a una peça diferent de la dama, s'empra de vegades el terme promoció menor (Golombek 1977).

Pel cas que la peça a la qual hom vol promocionar no estigui disponible, les regles de la FIDE estableixen que el jugador pot aturar el rellotge i demanar a l'àrbitre la peça correcta. En la pràctica, en el joc aficionat, i també en partides oficials sense àrtibre, hom fa servir una torre a l'inrevés com si fos una dama (Just & Burg 2003:16–17).

La promoció en rei no és possible en els escacs, però és permesa en algunes variacions dels escacs, com ara els escacs suïcides. En el passat, la promoció no era obligatòria, i el jugador podia triar de mantenir el peó a la vuitena fila. En algunes variants d'escacs màgics, és possible la promoció a peces del color del rival.

Promoció a peces diverses[modifica | modifica el codi]

La promoció en dama, o coronació, és la més comuna en partides reals, ja que la dama és la peça més poderosa. La promoció menor (promocionar a una peça diferent de la dama) passa poques vegades en partides de competició, però és freqüent en problemes d'escacs. En partides reals, la promoció menor és poc freqüent, però no extraordinàriament estranya (vegeu la taula a continuació), ja que tot i que la dama és la peça que més es vol obtenir, la promoció en una peça diferent pot ser més avantatjosa en posicions concretes. Una promoció a cavall és de vegades útil, especialment quan implica un escac. La promoció a torre és necessària de vegades com a mal menor, per evitar l'ofegat. La promoció a alfil no passa pràcticament mai en el joc pràctic (potser en una de cada 33.000 partides). (Vegeu Promoció menor: Promoció a torre o alfil per exemples de promocions menors a torre i alfil fetes per tal d'evitar l'ofegat.)

El percentatge de partides resoltes pel tema de la promoció no es pot saber de manera exacta, perquè sovint un dels jugadors abandona quan comprova que no pot aturar la promoció d'un peó de l'oponent. A la base de dades de ChessBase de 2006, sobre 3.200.000 partides, (moltes de nivell GM i MI), sobre un 1.5% de les partides conté una promoció. En aquestes partides (comptant aquelles que contenen promocions successives del mateix jugador, si cada cop ha promocionat a una peça diferent), el percentatge de promocions a cada peça és aproximadament:

Peça Percentatge
Dama 96.9
Cavall 1.8
Torre 1.1
Alfil 0.2
Fischer vs. Petrosian, 1959
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 ql h8 ql Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 kd c6 pd d6 qd e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pd e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 nd d3 pl e3 f3 g3 pl h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 qd b1 c1 d1 e1 f1 bl g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 37. h8(D), amb quatre dames

El quadre anterior reflecteix que només un 3% de totes les promocions són promocions menors, mentre que el 97% serien coronacions. La freqüència de promocions menors realment significatives és fins i tot menor. Cal remarcar que la promoció no és limitada a les peces prèviament capturades. Un jugador pot promocionar a qualsevol peça que desitgi, tant si una peça pròpia d'aquell tipus ha estat capturada com si no. Per tant, en teoria, i com a resultat de la promoció de la totalitat dels seus vuit peons, un mateix jugador podria arribar a tenir fins a nou dames, deu cavalls, deu alfils, o deu torres, tot i que naturalment això mai arriba a passar en la pràctica. Alguns jocs de peces d'escacs es comercialitzen ja amb una dama addicional de cada color, per usar-la en cas de coronació.[1] Quan la dama addicional no és disponible, en alguns contextos els jugadors empren una torre invertida per representar la dama obtinguda per coronació.

El diagrama de la partida entre Bobby Fischer i Tigran Petrosian del Torneig de Candidats de 1959 mostra una posició en què cada bàndol té dues dames.[2] Les quatre dames es van mantenir a l'escaquer entre les jugades 37 i 44 (Fischer 2008:113–14).

Estratègia[modifica | modifica el codi]

La capacitat de promocionar sovint és el factor crític en els finals i per tant és un important factor a considerar en l'estratègia de l'obertura i el mig joc. Gairebé totes les promocions ocorren en el final, però la promoció en el mig joc també ocorre.

La promoció alguna vegada ocorre fins i tot a l'oberura, tot i que només quan un dels dos bàndols comet una greu errada, com passa en la Trampa de Lasker, que implica una promoció menor (a cavall) en la setena jugada: 1.d4 d5 2.c4 e5 3.dxe5 d4 4.e3? Ab4+ 5.Ad2 dxe3! 6.Axb4?? exf2+! 7.Re2 fxg1(C)+!.

La partida Schlechter vs. Perlis, Karlsbad 1911 podria haver tingut una coronació a la jugada 11: 1.d4 d5 2.c4 c6 3.Cf3 Cf6 4.e3 Af5 5.Db3 Db6 6.cxd5 Dxb3 7.axb3 Axb1? 8.dxc6! Ae4?? 9.Txa7! Txa7 10.c7 amenaçant tant 11.cxb8(D) com 11.c8(D).[3] Perlis va evitar la trampa amb 8...Cc6!, que evita la derrota immediata.[4]

P. Short vs. Daly, Campionat d'Irlanda, 2006
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 bd c7 d7 nd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 pd d6 e6 pd f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pl f5 g5 h5
a4 b4 pd c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 bl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de la 10a jugada de les blanques.

El Gran Mestre britànic Joe Gallagher va mostrar una idea similar en la partida Terentiev-Gallagher, Obert de Liechtenstein de 1990: 1.d4 Cf6 2.Ag5 Ce4 3.Af4 c5 4.c3 Db6 5.Db3 cxd4 6.Dxb6 axb6 7.Axb8? dxc3 8.Ae5?? Txa2! i ara les blanques podrien haver abandonat, ja que si 9.Txa2, c2 promociona (Gallagher 1996:121).

Un altre exemple es produeix després de 1.e4 c6 2.d4 d5 3.Cc3 dex4 4.Cxe4 Cf6 5.Cg3 h5 6.Ag5?! h4 7.Axf6?? hxg3 8.Ae5 Txh2! 9.Txh2 Da5+! 10.c3 Dxe5+! 11.dxe5 gxh2, amb la doble amenaça de 12...hxg1(D) i també 12...h1(D), com a Schuster-Carls, Bremen 1914 i NN - Torre, Mèxic 1928 (Burgess 1998:72). Cal remarcar que 10.Dd2 (en lloc de 10.c3) s'hauria trobat amb 10...exf2+! 11.Rd1 (11.Rxf2 Dxd2+) Dxd2+ 12.Rxd2 fxg1(D) més que amb 10...Dxe5 11.dxe5 gxh2 12.Cf3 h1(D) 13.0-0-0 amb fort atac (Neishtadt 1996:94–96).

Hi ha també unes poques línies d'obertura en què cada bàndol fa servir el tema del desperado amb un peó que entra en una espiral de captures, que acaba amb els dos jugadors promocionant una dama en plena obertura. Un exemple n'és la posició del diagrama de la dreta; la partida va continuar 10...bxc3 11.exf6 cxb2 12.fxg7 bxa1(D) 13.gxh8(D).

Ambdós jugadors havien ja coronat abans de completar la setena jugada a la partida Casper vs. Heckert: 1.e4 Cf6 2.Cc3 d5 3.e5 d4 4.exf6 dxc3 5.d4 cxb2 6.fxg7 bxa1(D) 7.gxh8(D).[5]

Història de la regla[modifica | modifica el codi]

La idea original es basava en el fet que un soldat d'infanteria que aconseguís travessar tot sol les línies enemigues hauria de ser promocionat al grau mínim d'oficial. En època medieval, la peça més feble era la dama, que s'anomenava Farzin o Ferz, i el seu únic moviment pssible era una sola casella en diagonal. Quan la dama i l'alfil varen assolir la seva moderna capacitat de moviments, els escacs es van modificar radicalment, i varen començar les objeccions en el sentit que un rei no havia de tenir més d'una dama (Davidson 1981:59–60).

En diferents èpoques, el peó només podia promocionar a la peça corresponent a la columna en què promocionava, o bé a aquella en què havia començat (i a dama en cas del peó de rei). A Itàlia al segle XVIII i començaments del segle XIX, el peó només podia promocionar a una peça que hagués estat prèviament capturada. De la mateixa manera, a en Philidor no li agradava la possibilitat que dues dames del mateix color coexistissin a l'escaquer, i en totes les edicions del seu llibre (entre 1749 i 1790) hi deixava clar que només era possible la promoció a una peça prèviament capturada. Lambe també va assentar aquesta regla en un llibre el 1765 (Davidson 1981:60–61). Si cap de les peces a les quals es pot promocionar hagués estat encara capturada, el peo romania inactiu fins que es capturés una peça, moment en què el peó assumiria el seu rol (Staunton 1848:7). Un jugador per tant, no podria mai tenir dues dames, tres cavalls, tres torres, o tres alfils (Staunton 1848:7).

La regla de la promoció limitada es va utilitzar de manera desigual. Arthur Saul va publicar un llibre el 1814 en què ja hi constava la regla de la promoció sense restriccions, igualment com va fer Jacob Sarratt en un llibre de 1828. En l'època de Sarratt, la promoció sense restriccions era popular, i d'acord amb Davidson que era ja universal cap a mitjan segle XIX (Davidson 1981:61). De tota manera, Howard Staunton va escriure a The Chess-Player's Handbook, publicat originalment el 1847, que segons en Carl Jaenisch la regla de la promoció restringida encara s'aplicava al nord d'Europa, Rússia, Escandinàvia i Alemanya (Staunton 1848:7).

La regla de la British Chess Association de 1862[modifica | modifica el codi]

Tot i que l'actual reglament dels escacs obliga a que el peó que arribi a la vuitena fila promocioni a una peça diferent, això no sempre ha estat així. En Wilhelm Steinitz, primer Campió del món, al seu llibre de 1889 The Modern Chess Instructor hi afegí el llavors vigent "Codi de Regles de la British Chess Association" (Steinitz 1990:xx). la "Regla XIII" indicava, "Quan un peó ha assolit la vuitena casella, el jugador té l'opció de triar una peça, tant si una del mateix tipus ha estat abans capturada com si no, per tal que el peó n'assumeixi el nom i el poder, o bé de decidir que es quedi com a peó.[6] Steinitz explicava el propòsit d'aquesta regla referint-se a la posició del diagrama de l'esquerra, que diu està extret del llibre de Johann Löwenthal Book of the London Chess Congress, of 1862:

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 pl c7 pd d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 pl d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 pd h4 bd
a3 b3 c3 d3 e3 pd f3 g3 kd h3 bl
a2 b2 c2 d2 e2 pl f2 g2 pd h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Juguen les blanques
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 rl g7 pl h7 kd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 nl h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5 kl
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Juguen les blanques, mat en una.

Si les blanques fan 1.bxa8(D)?? (o qualsevol altra promoció), les negres guanyarien amb 1...gxh3, ja que les blanques no podrien evitar que les negres els fessin mat a la següent amb 2...h2#. En canvi, les blanques aconsegueixen taules amb 1.bxa8(P)!, quan 1...gxh3 o bé 1...Rxh3 és ofegat, i d'altres jugades permeten 2.Axg2, amb un final de taules.[7] Steinitz va escriure, "Aprovem la decisió del London Chess Congress de 1862, tot i que la 'tonta' regla del peó va ser denunciada per algun."[8] La mateixa regla i explicació consten al The Chess-Player's Manual de George H. D. Gossip (Gossip & Lipschütz 1902:17–18, 33).

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 pl b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 pd d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 pl d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 pd h4 bd
a3 b3 c3 d3 e3 pd f3 g3 h3 kd
a2 b2 c2 d2 e2 pl f2 g2 pd h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Després de 1. bxa8(P) Rxh3 és ofegat
La regla XIII en sentit ampli també sembla permetre la promoció a una peça de qualsevol color. Això va portar al capritxós estudi de final del diagrama de la dreta. Les blanques juguen, i fan mat en una. No hi ha cap solució amb les regles actualment vigents, però amb la Regla XIII, en efecte, la solució sorprenent és 1.g8 (C negre!), quan l'acabat de promocionar cavall negre ocupa la casella d'escapament del seu propi rei (Birbrager 1975:25).

Howard Staunton es va oposar fermament a la regla de 1862 quan es va proposar, però el comitè del torneig la va aprovar per ampla majoria (Sergeant 1934:117). No obstant això, no va tenir èxit. Philip Sergeant va escriure (Sergeant 1934:138):

Un corresponsal al Chess World de maig (de 1865)... no exagerava quan va escriure que el Codi de la B.C.A. havia estat refusat ampliamant pels aficionats britànics, i emfàticament condemnat pels líders escaquístics d'Amèrica, Alemanya, i França. En particular, l'absturda "regla del peó mort", contra la qual Staunton havia protestat el 1862, no havia aconseguit cap acceptació.

El llibre del torneig internacional de Londres de 1883 (publicat originalment el 1883) conté un "Reglament internacional dels escacs revisat", que fou "publicat a la consideració dels jugadors d'escacs, i sobretot dels gestors dels futurs torneigs internacionals". A diferència de la norma de 1862, que permetia que el peó seguís essent un peó, es requereix que, "Un peó que arribi a la vuitena fila ha de ser canviat per una dama o una peça ... ."[9] (Minchin 1973:iii-iv)

Promoció menor[modifica | modifica el codi]

Peó blanc Sense Reina blanca Torre blanca Alfil blanc Cavall blanc

Una promoció a cavall, alfil, o torre, es coneix com a "promoció menor". Tot i que aquestes peces són menys poderoses que la dama, hi ha algunes situacions en què la promoció menor pot resultat avantatjosa.

Promoció a cavall[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 nd e8 f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 pl f7 qd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 kd d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 bl d2 e2 f2 g2 pl h2 pl
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Promocionar a cavall, guanya.

Atès que el cavall es mou d'una manera que la dama no pot seguir, la promoció a cavall pot ser molt útil, i per això és el tipus més comú de promoció menor.

Al diagrama de la dreta, proposat pel Campió del món Emanuel Lasker, les blanques tenen un gran desavantatge material. La promoció a dama (amb 1.exd8(D)?) deixaria les negres encara amb avantage. En canvi, la promoció a cavall amb 1.exd8(C)+! guanya degut a la forquilla: 1....R qualsevol 2.Cxf7 seguit per 3.Cxh8 deixa les blanques amb una peça d'avantatge, i amb un final guanyador.[10]

Kamsky vs. Bacrot, 2006
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 kl g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 pd f2 g2 h2 rl
a1 b1 c1 d1 e1 f1 kd g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició abans de 74... e1C+, la promoció a cavall porta cap a un final de taules.

La promoció a cavall pot també ser necessària per raons defensives. El diagrama de la dreta en mostra un exemple, d'una partida de 2006 entre Gata Kamsky i Étienne Bacrot.[11] Les blanques volen capturar el peó si no promociona, o fer mat a h1 si promociona a dama, torre, o alfil. L'única jugada que no perd per les negres és 74...e1C+!. El final de torre contra cavall resultant és de taules teòriques (vegeu final sense peons). En aquesta partida en concret, malgrat tot, les negres varen cometre alguns errors a partir d'aqui, i les blanques varen guanyar a la jugada 103 (de la Villa 2008:43–44). Aquesta promoció és, en qualsevol cas, una tècnica defensiva estàndard en els finals de torre contra peó. (de la Villa 2008:71–72).

Zurakhov vs. Koblentz, Tbilisi 1956
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 kd d7 e7 f7 g7 pl h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 kl e5 f5 nd g5 h5
a4 pl b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 pl d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després del 56è moviment de les negres
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 kd b7 c7 pl d7 e7 f7 g7 h7
a6 pl b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 kl c5 d5 nl e5 f5 nd g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després del 78è moviment de les negres

Tim Krabbé diu que que Zurakhov-Koblentz (representada als diagrames a dreta i esquerra) és un dels pocs exemples d'una partida que conté dues promocions menors a cavall "serioses". A la posició de l'esquerra, les negres intenten 57...Cxg7, i si les blanques ho eviten promocionant a dama, torre, o alfil, les negres assolirien una posició de taules amb 57...Ce7+! i 58...Cxg8. L'única jugada guanyadora és 57.g8C! Krabbé diu que és un rar exemple de promoció menor a cavall que no sigui escac.

Vint-i-un moviments més tard, es va arribar a la posició de la dreta. Una altra vegada, la promoció a qualsevol altra peça que no sigui un cavall seria una greu errada, i permetria una forquilla de cavall, per exemple: 79.c8D?? Cd6+ i 80...Cxc8, amb un final de taules. En canvi, les blanques van jugar 79.c8C+! (Aquí, hi ha d'altres jugades guanyadores, com ara 79.Rc5.) Rb8 80.Rb6 i les negres es van rendir, ja que les blanques no poden evitar la promoció d'un tercer peó, aquest cop a dama.

Akopian vs. Karjakin
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 ql c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pl b7 kl c7 d7 kd e7 pd f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pl e5 f5 pl g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 pd h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 pl c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 qd d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les blanques juguen i guanyen

Aquesta posició representa el 71è moviment de la partida entre Vladímir Akopian i Serguei Kariakin a Nàltxik, 2009.[12][13] Després de 71.a8(D)??, 71...Dxb2+, seguirien d'una sèrie d'escacs a les columnes a i b, que donarien a les negres taules per escac continu, de manera que n'Akopian va jugar 71.a8(C)!, i Karjakin es va rendir, ja que 71...Dxb2+ 72.Cb6+ cobreix l'escac i força 72...Dxb6+ 73.Rxb6, amb una fàcil victòria per les blanques.

P.Svídler vs. V.Malakhov
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 d8 e8 f8 rd g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 pd g7 h7
a6 b6 c6 pd d6 e6 f6 g6 h6
a5 pd b5 c5 d5 e5 f5 g5 pd h5 ql
a4 pl b4 pd c4 d4 qd e4 nd f4 g4 pl h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3 pl
a2 bl b2 pl c2 d2 pd e2 f2 g2 kl h2
a1 b1 c1 nl d1 e1 rl f1 rl g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 31.Rg2

Un altre exemple de promoció menor a cavall és aquesta partida: Piotr Svídler v. Vladímir Malakhov, jugada a la FIDE World Cup el desembre de 2009 a Khanti-Mansisk, a la Sibèria: (defensa eslava amb a6):[14][15] 1. d4 d5; 2. c4 c6; 3. Cc3 Cf6; 4. Cf3 a6; 5. e3 b5; 6. c5 g6; 7. Ad3 Ag4; 8. h3 Axf3; 9. Dxf3 Ag7; 10. g4 e5! 11. Dg3 Cfd7; 12. Ce2 De7; 13. 0-0 h5; 14. f3 Cf8; 15. a4 b4; 16. Ad2 a5; 17 e4 dxe4; 18. Axe4 Ce6; 19. Tae1 h4; 20. Df2 0-0; 21. f4 exd4; 22 f5!? Cxc5; 23. Ab1 d3; 24. Cc1 Dd6; 25. Aa2?? Ad4; 26. Ae3 Ce4; 27. Dxh4 g5; 28. Dh5 d2; 29. f6 Dxf6; 30. Axd4 Dxd4+; 31. Rg2 dxe1C+! i les blanques abandonen en vista de la variant 32. Txe1 Df2+ 33. Rh1 Cg3# o bé 32. Rh2 Dxb2+ 33. Ce2 Dxe2+ 34. Tf2 Dxf2+ 35. Rh1 Cg3#

Si 31. ... dxe1D??, les blanques fan mat amb 32. Axf7+ Txf7; 33. Dxf7+ Rh8; 34. Df8+ Rh7; 35. Tf7+ Rg6; 36. Dg8+ Rh6; 37. Th7#[16]

Promoció a torre o alfil[modifica | modifica el codi]

Degut al fet que la dama combina els moviments de la torre i de l'alfil, és molt estrany que hi hagi una raó per fer una promoció menor a alguna d'aquestes peces. De tota manera, de vegades és avantatjós fer-ho, principalment, per evitar un ofegat:

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 pl h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6 kd
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 kl h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Promocionar a torre, guanya.
P. Short vs. Daly, Campionat d'Irlanda, 2006
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 ql f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 qd g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 pd c2 d2 e2 kl f2 g2 h2 kd
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després del 70è moviment blanc

A la posició de l'esquerra (essent el torn de les blanques), les negres amenacen de capturar el peó blanc, i promocionar a dama provocaria un ofegat. Només 1.g8(T)! guanya.

La posició de la dreta es va produir el 2006 en una partida del Campionat d'escacs d'Irlanda.[17] També aquí, una promoció a dama permetria un ofegat: 70...b1(D)?? 71.Dh3+! Rxh3 ofegat i taules. En canvi, la partida va finalitzar 70...b1(T)! 0-1

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 kd b8 bd c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 pl d7 e7 f7 g7 h7
a6 kl b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 nl d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Blanques juguen i guanyen

A la posició de l'esquerra, la promoció a alfil és l'única jugada guanyadora: 1. c8(A)! A\qualsevol 2. Cd7 A\qualsevol 3. Ab7# 1-0

Herman Mattison
Rigaer Tageblatt, 1914
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 kl b8 c8 nl d8 e8 f8 g8 rd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 pl c7 rd d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 kd f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Blanques juguen i fan taules. Posició després de la cinquena jugada

Menys sovint, la promoció menor a un alfil o torre és necessària no per evitar l'ofegat, sinó per induir-lo, i d'aquesta manera salvar unes taules en una posició que en principi és desesperada. A la dreta hi ha un exemple d'un estudi de final de Herman Mattison.

Ambdues jugades de rei perden ràpidament (es poden trobar amb ...Tgg7, per exemple), de manera que cal promocionar el peó. 6.b8D i 6.b8T perden, degut a la captura a c8, i 6.b8C, que duria a un ofegat en cas de 6...Tgxc8??, perd ràpidament després de 6...Tcxc8. Això deixa només 6.b8D!: com que la torre de c7 està ara clavada, les negres han de perdre-la, cosa que deixaria una posició de taules teòriques, o bé jugar 6...Txc8, que amb un alfil a b8 en lloc d'una torre o una dama, és ofegat.

La promoció menor a cavall o a torre en partides reals és estranya, i a alfil encara més, però en problemes d'escacs compostos, com en el darrer exemple, ocorren més sovint. L'exemple que és potser més famós és la posició de Saavedra. Alguns casos poden ser certament espectaculars: un estudi de Jan Rusinek, per exemple, fa que les blanques promocionin a cavall, a alfil, i a torre, per induir un ofegat. Un Allumwandlung és un problema en què se succeexien les promocions a les queatre possibles peces. Un exemple límit d'això és la Babson task, en què les promocions menors de les negres es troben amb el mateix tipus de promoció de banda de les blanques, essent les promocions menors l'única via per fer mat a les negres en el nombre de jugades estipulat.

Reshko vs. Kaminsky, 1972
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 ql f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pl b7 qd c7 d7 e7 f7 g7 pd h7 kd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 pd g6 h6 pd
a5 b5 c5 d5 e5 f5 pl g5 h5 kl
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 pl h4 pl
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
1.a8(A)! és l'única manera de guanyar

A la partida de 1972[18] entre Aron Reshko i Oleg Kaminsky, la promoció a dama o a torre permetria 1...Df7+!! 2.Dxf7 ofegat. Les blanques podrien promocionar a cavall, però això no seria suficient per guanyar (Soltis 1978:34–35). Les blanques guanyen després de:

1.a8(A)! Db3
2.Dd7 2.Ac6 Da2 3.Ad7 Dg8 4.Dxg8+ Rxg8 5.Rg6 també guanya (Müller & Pajeken 2008:219–20)
2...Dg8
3.Ad5 Df8
4.Af7 Rh8
5.De8 Dxe8
6.Axe8 Rh7
7.Af7 Rh8 les negres estan en zugzwang durant dues jugades.
8.Rg6 h5
9.Rxh5 1-0

A la partida real, les blanques varen promocionar a cavall, i varen guanyar degut a un error de les negres (Müller & Pajeken 2008:219–20).

Promocions menors no significatives[modifica | modifica el codi]

Xírov vs. Kràmnik, 2005
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 kd d8 e8 f8 g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 b7 c7 pd d7 e7 f7 g7 pd h7 pd
a6 b6 pd c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 pd g5 h5
a4 b4 ql c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 pl g3 pl h3
a2 pl b2 c2 pl d2 e2 pd f2 kl g2 h2 pl
a1 b1 rl c1 d1 rd e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició abans de 25... e1(A)+

La majoria de promocions menors en partides reals són, com indica Tim Krabbé, "bromes tontes", és a dir, promocions menors que es fan sense que n'hi hagi necessitat. Un exemple recent a alt nivell es produí a la partida Xírov - Kràmnik, Amber Blindfold, 2005.[19] A la posició mostrada a l'esquerra, les negres jugaren 25...e1A+. Aquesta promoció menor és totalment innecessària, ja que tant aquesta jugada com la promoció a dama forcen 26.Dxe1.

Vidmar vs. Maróczy, 1932
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 bl h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 pl e7 bd f7 g7 kd h7 pl
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 pd h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 kl h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició abans de 124. h8(A)+ Rxh8 125. d8(A)

El 1932, una llarga partida[20] entre Milan Vidmar i Géza Maróczy va mantenir una posició de taules teòriques durant moltes jugades, degut a la presència d'alfils de diferent color. Les blanques varen fer dues promocions menors a alfil en dues jugades consecutives:

124. h8=A+ Rxh8
125. d8=A Axd8

La partida va ser taules al moviment 129.

Situació inusual[modifica | modifica el codi]

Kàrpov vs. Kaspàrov
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 bd d8 qd e8 f8 rd g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 nd e7 f7 pd g7 h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 pl f5 g5 h5
a4 b4 pd c4 d4 ql e4 nd f4 pl g4 h4 pl
a3 b3 pl c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 nl b2 c2 pd d2 e2 f2 g2 pl h2
a1 b1 nl c1 d1 rl e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició abans de 24... cxd1

Una situació inusual es va produir el 1993 en una partida entre Anatoli Kàrpov i Garri Kaspàrov.[21] En Kàrpov es trobava en zeitnot, amb només un minut per fer 16 jugades. En aquesta posició, en Kaspàrov va capturar la torre de d1 amb el peó de c2, i va dir "Dama!", indicant que la peça promocionada era una dama. Malgrat això, no hi havia cap dama immediatament disponible, i va caldre cert temps per tal que l'àrbitre vingués amb una dama negra. En Kaspàrov va dir que si hagués estat atent, hauria d'haver promocionat a torre, que sí estava disponible. El rellotge de Kaspàrov seguia corrent mentre l'àrbitre anava a buscar una dama, de manera que va apretar-lo per tal que corrés el temps de Kàrpov. Aquest, va jugar de forma immediata 25.Dxe4 i Kaspàrov li va dir que estava en escac. En Kàrpov va replicar "De què? Hi podria haver un alfil a d1." Els rellotges es van aturar. L'àrbitre va trobar una dama negra, i la partida es va retrotraure a la posició després de 24...cxd1=D+, i Kàrpov va obtenir dos minuts extra de temps degut a la jugada il·legal de Kaspàrov, el qual no estava d'acord en absolut en que havia fet una jugada il·legal. De tota manera, en Kaspàrov va acabar guanyant ràpidament (Kasparov 2010:332).

Articles sobre la promoció en certs finals[modifica | modifica el codi]

Aquests articles sobre finals giren sobre la qüestió de si un peó pot o no ser promocionat de forma segura:

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. USCF Learn to Play Chess (anglès)
  2. «Fischer vs. Petrosian». Chessgames.com. [Consulta: 4/3/2010].
  3. Schlechter vs. Perlis (anàlisi).
  4. «Schlechter vs. Perlis, Karslbad 1911». Chessgames.com. [Consulta: 4/3/2010].
  5. Tim Krabbé. «Earliest double polygamy». Xs4all.nl. [Consulta: 4/3/2010].
  6. Id., p. xxii (èmfasi afegit).
  7. Id., p. xxiv.
  8. Id.
  9. En la seva totalitat, la regla 10, diu que, "Un peó que arribi a la vuitena fila ha de ser canviat per una dama o una peça, a elecció del jugador, independentment del nombre de peces en el tauler. Fins que el peó no ha canviat de nom i ha assolit immediatament la seva nova capacitat, el moviment és incomplet. "
  10. Emanuel Lasker, Lasker's Manual of Chess, Dover Publications, 1960, pp. 35-36. SBN 486-20640-8.
  11. «Kamsky vs. Bacrot, 2006». Chessgames.com. [Consulta: 4/març/2010].
  12. Daily Telegraph, p. W15 (suplement Weekend), 2 de maig de 2009
  13. «Akopian vs. Karjakin». Chessgames.com. [Consulta: 4/3/2010].
  14. Daily Telegraph diumenge 7 de desembre de 2009
  15. «Svidler vs. Malakhov». Chessgames.com. [Consulta: 04/03/2010].
  16. «World Cup R5: Malakhov and Karjakin take the lead». ChessBase.com. [Consulta: 31/3/2010].
  17. P. Short vs. Daly, Campionat d'escacs d'Irlanda 2006.
  18. «Reshko vs. Kaminsky, Campionat de Leningrad de 1972». Chessgames.com. [Consulta: 04/3/2010].
  19. «Shirov vs. Kramnik, Amber Blindfold, 2005». Chessgames.com.
  20. «Vidmar vs. Maróczy». Chessgames.com. [Consulta: 4/3/2010].
  21. Kàrpov vs. Kaspàrov, 1993

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]