Zugzwang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb zwischenzug.
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

El zugzwang (terme alemany per «obligació de moure») o atzucac és una situació que es dóna de vegades en els escacs, i també en diversos altres jocs, i que es caracteritza pel fet que un jugador queda en desavantatge com a conseqüència de la seva obligació de moure en el seu torn de joc, a despit que preferiria passar o no haver de moure. L'obligació de moure el perjudica, perquè si fa un moviment, la seva posició serà significativament més feble que la hipotètica posició que es donaria si fos el torn del seu rival.

El terme troba la seva definició formal en la teoria de jocs combinatòria, on específicament significa que canvia el resultat de la partida de victòria a derrota. El terme és usat de manera menys precisa en jocs com ara els escacs, per exemple, on no s'hi aplica la mateixa definició de la teoria de jocs (Berlekamp, Conway & Guy 1982:16), (Elkies 1996:136). Per exemple, podria definir-se imprecisament com a "el jugador que ha de moure no pot fer res sense fer una concessió important" (van Perlo 2006:479). Posar l'oponent en zugzwang és una manera freqüent d'ajudar el bàndol superior a guanyar la partida. En algus casos és a més necessari per fer la victòria possible. (Müller & Pajeken 2008:173).

El terme zugzwang s'empra freqüentment en els escacs: hom diu que el jugador que té el torn i no té cap moviment disponible que no empitjori la seva posició, es troba en zugzwang (Soltis 2003a:78). Com que qualsevol moviment faria pitjor la seva posició, el jugador estaria millor si pogués passar, o no moure. De vegades, alguns escriptors d'escacs usen el terme zugzwang de diferents maneres (Flear 2004:11–12).[note 1] En algunes obres en anglès, el zugzwang recíproc (vegeu més avall) és anomenat zugzwang mentre que el zugzwang d'un sol bàndol s'anomena squeeze (Hooper & Whyld 1992).

El terme zugzwang fou usat en la literatura d'escacs en alemany el 1858 (o abans) (Winter 1997). Qui primer va fer servir la paraula en anglès fou el campió del món Emanuel Lasker el 1905 (Winter 2008). El concepte de zugzwang (no la paraula) era de sobres conegut pels escaquistes des de molt abans, ja que és necessari per guanyar l'elemental final de rei i torre contra rei, entre d'altres. El concepte es veu en l'estudi de final publicat el 1604 per Alessandro Salvio, un dels més antics escriptors d'escacs. També apareixia en estudis de shatranj datats abans del segle IX, uns 1000 anys abans de la primera utilització coneguda del terme zugzwang.

En un final, quedar en zugzwang normalment significa passar de les taules a la derrota, o d'una posició guanyadora a unes taules, però també pot significar passar d'una victòria a una derrota, o a una substancial pèrdua de material que probablement afecti al resultat de la partida. Una posició de zugzwang recíproc o de zugzwang mutu és equivalent més precisa descripció de zugzwang en la teoria de jocs. L'oposició és una mena de zugzwang especial (Flear 2000:36). El trébuchet és una altra mena de zugzwang especial discutida més avall.

Les posicions amb zugzwang ocorren amb bastanta freqüència en els finals d'escacs. Per exemple, dotze dels 105 finals del llibre Endgame Virtuoso Anatoli Kàrpov estan relacionats amb el zugzwang (Károlyi & Aplin 2007:358). El Mestre Nacional Alex Angos va escriure un llibre sencer sobre el zugzwang, You Move ... I Win! (Angos 2005). Segons John Nunn, les posicions de zugzwang recíproc (vegeu més avall) són sorprenentment importants en l'anàlisi de finals (Nunn 1995:6), (Nunn 1999:7).

Zugzwang en escacs[modifica | modifica el codi]

Hooper & Whyld 1992, p. 458
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 kd d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 pl d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 kl e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Si mouen les blanques entaulen; si mouen les negres perden
Flear 2004, p. 11
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 kd e6 f6 g6 h6
a5 b5 pd c5 d5 pd e5 f5 pd g5 h5
a4 b4 pl c4 d4 kl e4 f4 pl g4 h4
a3 b3 c3 pl d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Juguen les negres, que estan en zugzwang: si mouen, perden la partida

Des del punt de vista de qui mou, hi ha tres tipus de posicions en escacs:

  1. qualsevol dels dos bàndols es beneficiaria si fos el seu torn de moure.
  2. només un dels jugadors estaria en desavantatge si fos el seu torn de moure.
  3. ambdós jugadors estarien en desavantatge si fos el seu torn de moure.

La gran majoria de les posicions són del primer tipus. En literatura escaquística, molts escriptors anomenen les posicions del segon tipus zugzwang, i les del tercer tipus zugzwang recíproc o zugzwang mutu. Alguns escriptors en anglès anomenen les del segon tipus squeeze i només les del tercer tipus zugzwang (Hooper & Whyld 1992) (Hooper 1970:196–97).

Normalment en escacs, tenir un temps d'avantatge és desitjable, perquè el jugador a qui li toca moure té la disponibilitat de fer quelcom que millori la seva situació. El zugzwang ocorre, típicament, quan tots els moviments disponibles són "dolents", afebleixen tangiblement la pròpia posició (normalment passant de taules a derrota, o de victòria a derrota) (Müller & Lamprecht 2001:22).

El zugzwang ocorre amb una especial freqüència en els finals, quan el nombre de peces, i també el del número de possibles jugades disponibles és més reduït, de manera que el moviment exacte que es triï és sovint crític. El diagrama a dalt a la dreta mostra l'exemple més simple possible de zugzwang. És el torn de les blanques, que han de triar entre ofegar el rei negre amb 1.Rc6 o abandonar el peó, permetent 1...Rxc7 amb taules per falta de material. Si fos el torn de les negres, l'únic moviment legal seria 1...Rb7, que permetria la victòria blanca amb 2.Rd7 seguit de la promoció del peó al següent moviment.

El diagrama de la dreta, a sota, és un altre exemple simple. Les negres mouen, i han de permetre que les blanques facin Rc5 o bé Re5, cas en el qual les blanques guanyarien com a mínim un peons i podrien avançar-ne un de propi fins a la promoció). Les blanques, que tenen el torn, han de retirar el seu rei, i les negres queden fora de perill (Flear 2004:11–12). Les caselles d4 i d6 són caselles conjugades. Sempre que el rei blanc sigui a d4 essent el torn de les blanques, el rei negre ha de ser a d6 per evitar l'avenç del rei blanc.

En molts casos, el jugador que té el torn pot posar l'altre en zugzwang fent servir la triangulació. El zugzwang és molt comú en finals de rei i peó, on freqüentment es dóna degut a la triangulació. Altres peces diferents del rei poden triangular per assolir un zugzwang – per exemple, vegeu la posició de Philidor de dama contra torre. El zugzwang és també un tema principal de la composició d'escacs i ocorre freqüentment als estudis de final.

Andy Soltis fa notar que alguns jugadors no valoren el zugzwang, pensant que és un concepte obscur que mai passarà a les seves partides. De tota manera, sense el zugzwang, seria molt difícil de guanyar una partida d'escacs, fins i tot amb peça de més (Soltis 2009:15).

Història[modifica | modifica el codi]

Segons l'historiador dels escacs Edward Winter (Winter 1997), en alemany, el terme "zugzwang":

era d'ús habitual el segle XIX. Les pàgines 353-358 del Deutsche Schachzeitung de setembre de 1858 publicaven un article no signat Zugzwang, Zugwahl und Privilegien. F. Amelung feia servir els termes Zugzwang, Tempozwang i Tempozugzwang a les pàgines 257-259 del número de setembre de 1896 de la mateixa revista. Quan un cas clar de zugzwang va esdevenir-se a la tercera partida del matx pel Campionat del món de 1896-97 entre Steinitz i Lasker, després de 34...Tg8, la revista Deutsche Schachzeitung (desembre de 1896, pàg. 368) escrigué que 'les blanques han mort de Zugzwang'.

L'ús més antic conegut del terme "zugzwang" en anglès és a la pàgina 166 del número de febrer de 1905 del Lasker's Chess Magazine (Winter 2008). El terme no va esdevenir freqüent a les fonts escaquístiques en anglès fins als 1930s, després de la publicació de la traducció a l'anglès de El meu sistema de Nimzowitsch el 1929 (Winter 1997).

El concepte de zugzwang, encara que no el terme, ha d'haver estat conegut pels escaquistes des de fa segles, ja que és necessari per guanyar l'elemental (i comú) final de rei i torre contra rei (Soltis 2003a:79), i el rei i la torre (o diferents denominacions de peces amb els mateixos poders) han estat peces dels escacs des de les primeres versions del joc (Davidson 1981:21–22,41).

Katai, segle IX
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 kd d5 e5 kl f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 rl e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 nd f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les blanques juguen i guanyen

La utilització més antiga del zugzwang (diferent de la que se'n fa en els mats bàsics) és segurament en aquest estudi de Zairab Katai, que va ser publicat en algun moment entre el 813 i el 833. (Aquest estudi era en aquell moment del xatranj, joc predecessor dels escacs actuals, però els moviments del rei, torre, i cavall són els mateixos. Mestres d'aquella època compongueren molts estudis en els quals les negres eren en zugzwang de manera que qualsevol moviment afeblia la seva posició.) Després de

1. Te3! Cg1
2. Rf5! Rd4
3. Rf4

posa les negres en zugzwang, ja que 3... Rc4 4. Rg3! Rd4 5. Te1 i les blanques guanyen (Soltis 2009:15).

Polerio, 1585
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5 pd
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4 pl
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pd b2 kd c2 d2 kl e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 rl d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Blanques juguen i guanyen

El concepte de zugzwang també es veu a l'estudi de final de 1585 de Giulio Cesare Polerio a la dreta, publicat el 1604 per Alessandro Salvio, un dels més antics escriptors d'escacs. (Angos 2005:108–9) dóna la posició com si fos de Polerio de 1585. L'única manera de guanyar per les blanques és 1.Ta1!! Rxa1 2.Rc2!, posant les negres en zugzwang. El seu únic moviment legal és 2...g5, però llavors les blanques promocionen un peó primer, i a continuació fan mat amb 3.hxg5 h4 4.g6 h3 5.g7 h2 6.g8(D) h1(D) 7.Dg7# (Sukhin 2007:21,23).

Joseph Bertin a The Noble Game of Chess (1735), obra que Hooper and Whyld consideren "el primer llibre de text sobre escacs en llengua anglesa", es va referir al concepte de zugzwang, tot i que sense emprar la paraula, quan va establir les seves divuit regles sobre el joc dels escacs, "Per jugar bé la part final de la partida, heu de calcular a qui li toca moure, i d'això depèn la partida." (Hooper & Whyld 1992:38–39).

Philidor, 1777
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 ql b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 kl e3 f3 g3 h3
a2 b2 rd c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 kd c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Després de 36.Rc3, les negres són en zugzwang, ja que han de moure la torre lluny del seu rei.

François-André Danican Philidor va escriure el 1777 sobre la posició de baix a la dreta que després que les blanques facin 36.Rc3, les negres "estan obligades a moure la torre separant-la del rei, cosa que dóna l'oportunitat de prendre la torre amb un escac doble, o de fer mat" (Philidor 2005:272–73).[note 2] Lasker cità explícitament una imatge mirall d'aquesta posició (Blanques: rei a f3, dama a h4; Negres: rei a g1, torre a g2) com a un exemple de zugzwang al Lasker's Manual of Chess (Lasker 1960:37–38). El mestre britànic George Walker analitzà una posició similar en el mateix final, donant una maniobra que resulta en el bàndol superior assolint la posició inicial, però amb el bàndol inferior amb el torn i en zugzwang. Walker va escriure sobre el moviment decisiu del bàndol superior: "passant el torn a les negres, a la posició inicial, i per tant guanyant" (Walker 1846:245).

Morphy, 1840s?
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 kd b8 bd c8 kl d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 pl c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 rl b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les blanques juguen i fan mat en dos moviments

El gran jugador estatunidenc Paul Morphy (1837–1884), com Salvio i Philidor un campió del món oficiós, compongué probablement la posició de la dreta "mentre encara era un xiquet". Després de 1.Ta6!, les negres ón en zugzwang i rebran mat en el següent moviment amb 1...bxa6 2.b7# o 1...A (mou) 2.Txa7# (Shibut 2004:297).

Exemples de partides[modifica | modifica el codi]

Fischer contra Taimanov, segona partida del matx[modifica | modifica el codi]

Fischer vs. Taimanov, 1971, 2a partida
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 kl g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 bl g5 nd h5 pl
a4 b4 c4 d4 e4 f4 kd g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 85. Af5, les negres són en zugzwang

Algunes posicions de zugzwang es varen donar a la segona partida del matx de candidats de 1971 entre Bobby Fischer i Mark Taimanov.[1] A la posició del diagrama, les negres són en zugzwang perquè preferirien no haver de moure, però hi estan obligades: si mouen el rei, perden el cavall, mentre que si fan un moviment de cavall, permetran que el peó passat avanci (Wade & O'Connell 1972:413). La partida va continuar:

85... Cf3
86. h6 Cg5
87. Rg6

i les negres són altre cop en zugzwang. La partida va acabar de seguida (perquè el peó avançarà fins a la promoció) (Kasparov 2004:385):

87... Cf3
88. h7 Ce5+
89. Rf6 1-0.

Fischer contra Taimanov, quarta partida del matx[modifica | modifica el codi]

Fischer vs. Taimanov, 1971, quarta partida
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 kd d7 e7 nd f7 g7 h7
a6 kl b6 pd c6 d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 pd b5 c5 pd d5 e5 f5 pd g5 h5 pd
a4 pl b4 c4 d4 e4 f4 pl g4 h4 pl
a3 b3 c3 pl d3 e3 f3 bl g3 pl h3
a2 b2 pl c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 57. Ra6

A la posició del diagrama de la dreta, les blanques acaben de portar el seu rei a a6, on ataca el peó negre de b6, i lliga el rei negre a la seva defensa. Les blanques ara volen dur el seu alfil a f7 o e8 per atacar el peó de g6. La partida continuà:

57... Cc8
58. Ad5 Ce7
59. Ac4! Cc6
60. Af7 Ce7

Ara l'alfil pot fer un moviment d'espera, ja que és capaç de moure mentre encara ataca el peó de g6, i evitar que el rei negre mogui a c6.

61. Ae8

i les negres són en zugzwang. Els cavalls no poden perdre un temps (Nunn 1995:7), així que moure el cavall permetrà que l'alfil capturi els peons del flanc de rei. Per això, les negres mouen el rei.

61... Rd8
62. Axg6! Cxg6
63. Rxb6 Rd7
64. Rxc5

i les blanques tenen la posició guanyada. O bé un dels peons blancs del flanc de dama coronarà, o bé el rei blanc atacarà i guanyarà els peons negres del flanc de rei, i en coronarà un del flanc de rei propi. Les negres abandonaren set jugades més tard (Silman 2007:516–17), (Averbakh 1984:113–14), (Flear 2007:286–87). Andy Soltis diu que aquest és "potser el final més famós de Fischer" (Soltis 2003b:246).

Tseixkovski contra Flear, 1988[modifica | modifica el codi]

Tseshkovsky vs. Flear, 1988
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 bd e7 f7 rd g7 h7 kd
a6 b6 c6 d6 pl e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 kl f5 g5 ql h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 86. Re5. Les negres tenen el torn, i poden aconseguir les taules.

Aquesta és una posició d'una partida de 1988 entre Vitali Tseixkovski i Glenn Flear a Wijk aan Zee, i mostra una fase del "zugzwang" en què l'obligació de moure fa la defensa més difícil, però no significa la pèrdua de la partida. Onze jugades més tard s'arribà a unes taules per mutu acord (Flear 2007:241).[2]

Zugzwang recíproc[modifica | modifica el codi]

Hooper 1970, p. 21
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 kd d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 pl d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 kl c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Zugzwang recíproc, si mouen les blanques són taules, si mouen les negres perden

Un cas especial de zugzwang és el zugzwang recíproc o zugzwang mutu, que és una posició tal que sigui qui sigui qui mogui, és en zugzwang. Les posicions de zugzwang recíproc són sorprenentment importants en l'anàlisi de finals (Nunn 1995:6), (Nunn 1999:7). Una posició de zugzwang mutu és molt relacionada amb un joc amb un valor Conway de zero en teoria de jocs (Stiller 1996:175).

El diagrama de la dreta mostra una posició de zugzwang recíproc. Si les negres mouen, han de fer 1... Rd7 i perden davant el moviment 2.Rb7 de les blanques, que promocionen el peó i guanyen. Si les blanques mouen, han de fer o bé 1.Rc6 que són taules per ofegat, o bé han d'abandonar el peó, que són també taules un cop les negres el capturin. Ambdós bàndols estarien en zugzwang si tinguessin el torn, de manera que es tracta d'un zugzwang recíproc (Hooper 1970:21), (Averbakh 1993:35).

En una posició amb zugzwang recíproc, només el jugador que té el torn és en zugzwang en aquell moment. De tota manera, el jugador que no és en zugzwang ha de jugar acuradament, perquè un moviment equivocat podria posar-lo a ell en zugzwang (Müller & Pajeken 2008:179). Aquest és un contrast amb el zugzwang, habitual, perquè el bàndol superior normalment té alguna jugada d'espera per posar l'oponent en zugzwang (Nunn 1999:7).

Segon exemple[modifica | modifica el codi]

Flear 2004, p. 22
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 kd d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 kl d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Zugzwang recíproc o zugzwang mutu: Si les blanques mouen són taules, si mouen les negres, perden

Al diagrama de la dreta s'hi mostra un altre exemple – si les blanques mouen, la partida és taules; si mouen les negres, perden. Movent les blanques:

1. Rd5 Rd7
2. c5 Rc7
3. c6 Rc8!
4. Rd6 Rd8!

Les negres tenen l'oposició i entaulen perquè 5. c7+ Rc8 6. Rc6 és ofegat.

Si les negres mouen, les blanques guanyen

1. ... Rd7
2. Rb6 Rc8
3. Rc6 Rd8

i les blanques guanyen amb

4. Rb7

or

4. c5 (Flear 2004:22), (vegeu final de rei i peó contra rei).

Exemples de partides[modifica | modifica el codi]

Kalashnikov vs. Kàrpov, posició d'anàlisi
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 kd e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 rl f5 g5 pl h5
a4 b4 c4 d4 e4 kl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 rd g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició d'anàlisi després d'un moviment alternatiu a la jugada 49 per les negres. És un zugzwang mutu: si mouen les blanques, són taules, si mouen les negres perden.

La posició de la dreta és una posició que podria haver ocorregut a la partida de 1961 entre Viacheslav Kalashnikov i un jove Anatoli Kàrpov. Si les blanques mouen en aquesta posició, fan taules, però si fos el torn de les negres, perdrien. El moviment número 49 de Kàrpov a la partida real va evitar el zugzwang i la partida acabà en taules (Károlyi & Aplin 2007:22). Aquesta és una de les 209 posicions de zugzwang mutu al final de torre i peó contra torre (Nunn 1999:7).

Kàrpov vs. Kaspàrov, posició d'anàlisi
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 pd c5 nl d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 pl c4 bd d4 pl e4 f4 kd g4 h4
a3 pl b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 kl g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Zugzwang mutu, si mouen les blanques ón taules, si mouen les negres perden

La segona posició és una posició d'anàlisi a partir de la novena partida del Campionat del món de 1984 entre Anatoli Kàrpov i Garri Kaspàrov. El moviment alternatiu 45... Re6 faria que aquesta fos la posició després de la jugada 57. Si les blanques mouen són taules; si mouen les negres, perden. En aquesta posició d'anàlisi, seria el torn de les blanques. Kaspàrov va fer un moviment 45 diferent, i Kàrpov va guanyar després de setanta jugades (Kasparov 2008:111), (Károlyi & Aplin 2007:269).

Trébuchet[modifica | modifica el codi]

Flear 2004, p. 13
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 kl f5 g5 h5
a4 b4 c4 kd d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Trébuchet (un zugzwang mutu extrem), qui mogui perd

Un tipus extrem de zugzwang recíproc, anomenat trébuchet, és el que mostra el tercer diagrama. També s'anomena de vegades zugzwang mutu de punt sencer perquè un punt sencer (victòria versus derrota) està en joc (Nunn 2002:4). En aquesta posició, qui mogui perd la partida perquè ha d'abandonar el peó propi, i permetre que l'oponent el capturi, cosa que li permetrà també de promocionar el peó restant (Flear 2004:13).

Exemples[modifica | modifica el codi]

Silman, p. 98
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6 pd
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5 kl
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 kd c3 pl d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les blanques mouen. Les negres guanyen assolint un trébuchet.

Aquest diagrama mostra una posició en la qual es pot assolir un trébuchet per guanyar la partida. el primer rei que arribi als peons bloquejats guanyarà. La partida continua:

1. Rxh6 Rxc3
2. Rg5 Rd3!

2... Rd4?? perd perquè després de 3. Rf5 les negres estan a la banda equivocada del trébuchet.

3. Rf5 Rd4!

i les negres guanyen el peó i la partida (vegeu final de rei i peó contra rei) (Silman 2007:98).

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 pd b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 kd b4 pd c4 kl d4 e4 f4 g4 h4
a3 pd b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Zugzwang recíproc: qui mogui perd

Un altre exemple simple es veu al diagrama de baix a la dreta. Mouen les negres, i han de fer 1...b3, permetent 2.axb3#. Si moguessin les blanques, haurien de moure el seu rei, cosa que permetria 1...b3, amb fàcil victòria per les negres.

Exemple en un estudi[modifica | modifica el codi]

van Zuylen & van Nyewalt, 1792
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 pd e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6 kd
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 pd h5 pl
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 kl h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 pl c2 pl d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Zugzwang mutu

Aquesta és una posició de zugzwang mutu d'un estudi de 1792. El primer jugador que mogui queda sense jugades i perd (Speelman 1981:43).

Anàlisi d'una partida[modifica | modifica el codi]

Anàlisi de Najdorf vs. Mecking, 1978
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 pd b6 c6 pd d6 e6 f6 g6 h6 pd
a5 b5 pd c5 d5 e5 f5 g5 kd h5 pl
a4 b4 pl c4 d4 e4 f4 pd g4 pl h4
a3 pl b3 c3 pl d3 e3 f3 kl g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Qui mogui perd.

En aquesta anàlisi d'una partida de 1978 entre Miguel Najdorf i Henrique Mecking, qui mogui perd. (Si la posició hagués ocorregut a la partida, seria el torn de les blanques.) (Silman 2007:385–87)

Exemple en una partida[modifica | modifica el codi]

Verőci vs. Bohmgren, 1972
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
8 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 8
7 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 7
6 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 6
5 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 5
4 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 4
3 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 3
2 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 2
1 Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text Plantilla:Chess diagram alt text 1
Solid white.svg a b c d e f g h Solid white.svg
Qui mogui perd; a la partida era el torn de les negres, que abandonaren

En aquesta posició d'una partida de l'Olimpíada d'escacs de 1972, qui mogui perd. A la partida, era el torn de les negres, que varen abandonar (Nunn 2010:104-6).

En un estudi de final[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 nl g5 h5 nl
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 kd e3 f3 qd g3 nl h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 kl d1 e1 f1 g1 h1 nl
Chess zhor 26.png
Posició creada per Bourzutschky - qui mogui perd

Marc Bourzutschky ha fet servir anàlisis d'ordinador per a crear algunes posicions de trébuchet complicades. Si mouen les blanques en aquesta posició, les negres ràpidament condueixen el rei blanc al raó i li fan mat en vuit jugades com a màxim, per ex. 1.Rb2 (1.Chg7 Df4+ o 1.Ch4 De3+ també deixen el rei blanc amb problemes) Dg2+ 2.Rb3 Db7+! 3.Ra3 Db6 4.Cf4+ Rc4! 5.Ra2 Db3+! 6.Ra1 Rb4 7.Cg7 Ra3 8.Cge6 Db2#. Si mouen les negres han de cedir terreny, cosa que permet que les blanques millorin gradualment la posició de les seves peces, per exemple: 1...Rc4 (1...Rc3 permet 2.Cf2! Dxf2?? 3.Ce4+) 2.Rd2! Rd5 3.Ce3+ Re5 4.Cg7 i les blanques fan mat al moviment 42 d'acord amb Bourzutschky.– baixeu fins al núm. 282

Caselles minades[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 kd c6 d6 pd e6 xw f6 g6 h6
a5 b5 c5 xo d5 pl e5 f5 kl g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les caselles marcades amb punts són caselles minades pel rei d'aquell color

Les caselles conjugades són caselles de zugzwang mutu. Quan només hi ha un parell de caselles conjugades, s'anomenen caselles minades (Dvoretsky 2003:87). Un jugador quedarà en zugzwang si mou el seu rei en una d'aquestes caselles i el rival és en condicions de moure a la casella conjugada. Al diagrama de la dreta, si algun dels reis mou a una casella marcada amb el punt del mateix color, queda en zugzwang si l'altre rei mou a la casella minada que té al costat (Dvoretsky 2006:19).

Zugzwang requerit per guanyar[modifica | modifica el codi]

En alguns finals cal posar l'oponent en zugzwang per tal de forçar la victòria. Entre aquests hi ha:

A més a més, el zugzwang és requerit en molts finals de rei i peó contra rei per tal de forçar al promoció del peó i en altres finals de rei i peó amb més peons (Müller & Pajeken 2008:173). (Vegeu Finals d'escacs amb peons de menys i fortalesa (escacs) per més informació sobre alguns d'aquests finals.)

Zugzwang que ajuda la defensa[modifica | modifica el codi]

Basat en Varga contra Acs
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6 bd
a5 b5 nl c5 kd d5 e5 f5 g5 h5 pl
a4 pl b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 kl d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les negres mouen i posen les blanques en zugzwang

El zugzwang normalment treballa a favor del bàndol superior, però de vegades ajuda la defensa. En aquesta posició basada en una partida entre Zoltán Varga i Peter Acs, salva la partida pel bàndol defensor:

1... Rc4!! Zugzwang recíproc
2. Cc3 Rb4 Zugzwang recíproc altre cop
3. Rd3 Ag7 Zugzwang recíproc altre cop
4. Rc2 Ah6
5. Rd3 Ag7
6. Cd5+ Rxa4
7. Re4 Rb5
8. Rf5 Rc5
9. Rg6 Ad4
10. Cf4 Rd6
11. h6 Re7
12. h7 Ab2

Aquesta posició és taules, i els jugadors les acordaren poques jugades després (Müller & Pajeken 2008:179–80).

Benko
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 bd d8 kd e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 pl c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 bl c5 kl d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
1. Rc6! guanya, 1. Rd6? entaula
Benko
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 kd e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 bd c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 pl c6 d6 kl e6 bl f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 3... Ab7!, taules degudes al zugzwang

En aquesta posició de Benko, les blanques haurien de guanyar, però cometen un error i cauen en zugzwang, cosa que permet que les negres entaulin

1. Rd6? Ab7
2. Ad7 Af3
3. Ae6 Ab7!

i les negres fan taules perquè les blanques són en zugzwang (Fine & Benko 2003:153–54).

En un estudi[modifica | modifica el codi]

Amelung, 1901; Maizelis, 1956
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 kl d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 kd c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 pd c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 rl c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Si les blanques mouen guanyen; si mouen les negres fan taules

Aquesta posició és un estudi de final d'Amelung, de 1901. Les blanques juguen i guanyen prenent l'oposició després de 1. Rb7! que posa les negres en zugzwang, per ex. 1... Rc4 2. Rb6 b3 3. Ra5 Rc3 4. Ra4 b2 5. Ra3 i les blanques guanyen el peó. El 1956 Ilyia Maizelis va indicar que si juguessin les negres poden prendre l'oposició i posar les blanques en zugzwang:

1... Rc5!
2. Rb7 Rb5!
3. Ra7 Ra5!

i les blanques no poden progressar (Angos 2005:109–10).

Zugzwang al mig joc i en finals complexos[modifica | modifica el codi]

Alex Angos indica que, "A mesura que augmenta el nombre de peces a l'escaquer, la probabilitat que hi hagi un zugzwang decreix." (Angos 2005:178) D'aquesta manera, el zugzwang es veu molt rarament al mig joc (Angos 2005:183).

Sämisch contra Nimzowitsch[modifica | modifica el codi]

Article principal: Immortal del Zugzwang
Sämisch vs. Nimzowitsch, 1923
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 qd e7 f7 g7 pd h7
a6 pd b6 c6 d6 bd e6 pd f6 g6 h6 pd
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 rd g5 h5
a4 b4 pd c4 d4 pl e4 pd f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 bd e3 ql f3 g3 pl h3 pl
a2 pl b2 pl c2 d2 bl e2 f2 rd g2 bl h2
a1 b1 nl c1 d1 e1 rl f1 g1 rl h1 kl
Chess zhor 26.png
Les blanques abandonaren.

La partida Fritz Sämisch contra Aron Nimzowitsch, Copenhaguen 1923,[3] és anomenada normalment "La Immortal del Zugzwang".[note 3] Alguns consideren la posició final com un cas extremadament rar de zugzwang en el mig joc (Reinfeld 1958:90). Va acabar amb les blanques abandonant a la posició del diagrama.

Les blanques tenen uns pocs moviments de peó que no perden material, però hauran d'acabar movent alguna de les seves peces. Si fan 1.Tc1 o Td1, llavors 1...Te2 atrapa la dama blanca; 1.Rh2 falla per 1...T5f3, també atrapant la dama, de manera que les blanques no poden fer 2.Axf3 perquè l'alfil està clavat; 1.g4 provoca 1...T5f3 2.Axf3? Th2 mat. Angos analitza 1.a3 a5 2.axb4 axb4 3.h4 Rh8 (esperant) 4.b3 Tg8 i les blanques s'han quedat sense jugades d'espera i han de perdre material. Millor en aquesta línia és 5.Cc3!? bxc3 6.bxc3, que només deixa les negres amb un clar avantatge posicional i un peó de més (Angos 2005:180). D'altres moviments perden material de diverses maneres òbvies.

De tota manera, i com que les negres guanyarien fins i tot sense el zugzwang (Nunn 1981:86), és debatible fins a quin punt la posició és un zugzwang veritable. Fins i tot encara que les blanques poguessin passar, la seva posició seguiria estant perduda, tot i que trigaria més, després de 1...T5f3 2.Axf3 Txf3, atrapant la dama i guanyant dama i alfil per dues torres (Horowitz 1971:182). Wolfgang Heidenfeld considera erroni anomenar zugzwang aquesta posició (Golombek 1977). Vegeu també Partida Immortal del Zugzwang: Objeccions al sobriquet.

Steinitz contra Lasker[modifica | modifica el codi]

Steinitz vs. Lasker, 1896-97
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 rd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 kd c7 pd d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 pd c6 bd d6 e6 f6 g6 h6
a5 pd b5 c5 d5 qd e5 f5 pl g5 bl h5
a4 pl b4 c4 pd d4 pl e4 f4 g4 h4 pd
a3 b3 c3 pl d3 e3 f3 g3 h3 pl
a2 b2 c2 d2 ql e2 f2 g2 h2 kl
a1 b1 c1 d1 e1 f1 rl g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 34...Tg8!

Aquesta partida entre Wilhelm Steinitz i Emanuel Lasker del Campionat del món d'escacs de 1896-97,[4] és un exemple primerenc de zugzwang al mig joc. Després del moviment de Lasker 34...Te8-g8!, Steinitz abandonà perquè no tenia moviments jugables.[note 4] L'alfil blanc no pot moure's perquè si ho fes permetria l'escruixidora ...Tg2+. La dama no es pot moure sense abandonar o bé la defensa de l'alfil de g5 o de la casella g2, on està evitant ...Dg2#. El moviment blanc 35.f6 perd l'alfil: 35...Txg5 36. f7 Tg2+, forçant el mat. El moviment 35.Rg1 permet 35...Dh1+ 36.Rf2 Dg2+ seguit de la captura de l'alfil. La torre no pot abandonar la primera fila, ja que això permetria 35...Dh1#. Qualsevol moviment de torre per la primera fila diferent de 35.Tg1 permet 35...Dxf5, quan 36.Axh4 és impossible degut a 36...Tg2+; per exemple, 35.Td1 Dxf5 36.d5 Ad7, guanyant. Això deixa només 35.Tg1, quan les negres guanyen amb 35...Txg5! 36.Dxg5 (36.Txg5? Dh1#) Dd6+ 37.Tg3 hxg3+ 38.Dxg3 Ae8 39.h4 Dxg3+ 40.Rxg3 b5! 41.axb5 a4! i les negres coronen abans (Reinfeld & Fine 1965:71). Colin Crouch titlla la posició final de "Un zugzwang de mig joc encara més perfecte que ... Sämisch-Nimzowitsch ... en la posició final el negre no té amenaces directes, i cap pla clar per millorar la ja excel·lent posició de les seves peces, i no obstant això, qualsevol moviment de les blanques perd a l'instant" (Crouch 2000:36–37).

Podgaets contra Dvoretsky[modifica | modifica el codi]

Podgaets vs. Dvoretsky, USSR 1974
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 rd g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 e7 f7 g7 kd h7
a6 pl b6 pd c6 d6 pd e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 pd d5 pl e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 nd h4 qd
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 ql h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 rl g1 kl h1 bl
Chess zhor 26.png
Posició després de 29.Dg2
Podgaets vs. Dvoretsky
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 pl b6 pd c6 d6 pd e6 f6 g6 pd h6 kd
a5 b5 c5 pd d5 pl e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 nd h4 qd
a3 b3 c3 d3 e3 f3 rd g3 h3
a2 b2 pl c2 d2 e2 f2 pl g2 ql h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 rl g1 kl h1 bl
Chess zhor 26.png
Posició final, després de 30...Rh6!!

Soltis ha escrit que la seva "candidata com a partida ideal del zugzwang" és la següent (Soltis 1978:55) : Podgaets-Dvoretsky, USSR 1974 1.d4 c5 2.d5 e5 3.e4 d6 4.Cc3 Ae7 5.Cf3 Ag4 6.h3 Axf3 7.Dxf3 Ag5! 8.Ab5+ Rf8! les negres canvien el seu alfil dolent, i no permeten que les blanques facin el mateix. 9.Axg5 Dxg5 10.h4 De7 11.Ae2 h5 12.a4 g6 13.g3 Rg7 14.0-0 Ch6 15.Cd1 Cd7 16.Ce3 Thf8 17.a5 f5 18.exf5 e4! 19.Dg2 Cxf5 20.Cxf5+ Txf5 21.a6 b6 22.g4? hxg4 23.Axg4 Tf4 24.Tae1 Ce5! 25.Txe4 Txe4 26.Dxe4 Dxh4 27.Af3 Tf8!! 28. Ah1 28.Dxh4? Cxf3+ i 29...Cxh4 deixa les negres amb peça de més. Cg4 29.Dg2 (vegeu el diagrama de l'esquerra) Tf3!! 30.c4 Rh6!! (diagrama de la dreta) I ara tots els moviments de peça blancs permeten el mat o ...Txf2 amb atac abassegador (per ex. 31.Dxf3 Dh2#; 31.Tb1 Txf2 32.Dxg4 Dh2#). Això deixa només moviments del peó-b blanc, que les negres poden ignorar, per exemple, 31.b3 Rg7 32.b4 Rh6 33.bxc5 bxc5 i les blanques s'han quedat sense moviments.[note 5] 0-1

Harper contra Zuk[modifica | modifica el codi]

Harper vs. Zuk
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 e7 f7 g7 nd h7
a6 b6 pd c6 d6 pd e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 pd d5 pl e5 f5 g5 h5 pd
a4 b4 pl c4 pl d4 e4 qd f4 g4 pd h4 pl
a3 pl b3 c3 d3 e3 f3 g3 pl h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 rl h2 ql
a1 b1 c1 d1 e1 f1 rd g1 nl h1 kl
Chess zhor 26.png
Posició després de 36...Tf1: el blanc és totalment impotent

Harper-Zuk, Halloween Open, Burnaby, British Columbia 1971[5] és un exemple esgarrifós de zugzwang al mig joc. La dama, torre, cavall, i rei blancs tenen un total d'un moviment legal (Dh3), que perd la dama, la torre, i el rei successivament (... gxh3 seguit de ... Dxg2#). La partida va acabar: 37.b5 Rh8 37...Cf5 i Cd4-e2 era abassegador, però deixar que les blanques s'autodestrueixin és encara més ràpid 38.a4 Rh7 39.a5 Rg8 0-1 Després de 40.axb6 axb6, les blanques estan forçades a jugar 41.Dh3, i llavors serà mat en dos: gxh3 42.Rh2 Dxg2#.

Van Dongen contra Wijsman[modifica | modifica el codi]

Van Dongen vs. Wijsman, Eindhoven 2005
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 pl h7 rd
a6 pd b6 c6 d6 e6 f6 pd g6 kl h6 pl
a5 pl b5 c5 d5 e5 f5 pl g5 h5
a4 b4 pd c4 rd d4 pd e4 pd f4 g4 h4
a3 b3 c3 nd d3 rl e3 rl f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició després del 74è moviment de les blanques

Un inusual exemple de zugzwang en un complicat final va passar a la posició de la dreta. A la jugada anterior, les negres, amb posició guanyadora, van jugar 73...d4? i les blanques respongueren 74.Td2-d3!!, quan les negres, amb un cavall de més i tres perillosos peons passats, de sobte han de lluitar per les taules. Tim Krabbé explica que els peons de d4 i e4 estan bloquejats i clavats, el cavall és lligat a la defensa d'e4, la torre és lligada a la defensa de d4, i el peó de b4 és lligat a la defensa del cavall. Krabbé analitza com a millor per les negres 74...b3! 75.Txd4 Txd4 76.Txc3 Td8 77.Txb3 Te8 78.Te3 Te5 79.Tc3 (79.Rxf6? Txa5 82.Rg6 Ta1 83.f6 Tg1+ guanya) Te8 80.Te3 Te5 81.Tc3 i la partida acabarà en taules per repetició de moviments. En lloc d'això, les negres jugaren 74...Cb5? 75.Txe4 Cd6 76.Te6 Tc6 77.Txd4 Txh6+ 78.Rxh6 Cxf5+ 79.Rg6 1-0.[6]

Zhilin contra Chernov[modifica | modifica el codi]

Zhilin vs. Chernov, 1960
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 kd g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 pd c7 d7 bd e7 f7 g7 pd h7
a6 b6 c6 pd d6 e6 f6 pl g6 pl h6 pd
a5 b5 c5 d5 pd e5 ql f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 qd b3 c3 pl d3 e3 f3 g3 kl h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Amb 1. Rh4! les negres queden en zugzwang després d'alguns moviments de peó

A la partida entre Vitaly Valentinovich Zhilin i Chernov (o Txernov) al Campionat d'escacs de la Unió Soviètica de 1960, les blanques tenien un peó de menys, i acaben de sacrificar un alfil a h3. Després de 1. Rh4! les negres queden en zugzwang després de moure els seus peons b i h. La partida va continuar:

1. Rh4! b6
2. Rh5 b5
3. Rh4 h5
4. Rxh5

Ara les negres són en zugzwang i van abandonar (Nunn 1981:86–87), (van Perlo 2006:71).

Fischer contra Rossetto[modifica | modifica el codi]

Fischer vs. Rossetto, 1959
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 rd d8 e8 f8 nd g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 rl c7 pl d7 e7 f7 g7 kd h7 pd
a6 pd b6 c6 d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 pd g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 bl c3 d3 e3 f3 pl g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 e2 f2 g2 pl h2 pl
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 33. Aa4-b3!, les negres són en zugzwang

En aquesta partida de 1959[7] entre el futur Campió del món Bobby Fischer i Héctor Rossetto, 33.Ab3! posà les negres en zugzwang (Soltis 2003b:34). Si les negres mouen el reu, les blanques juguen Tb8, guanyant una peça (...Txc7 Txf8); si les negres mouen la torre, 33...Ta8 o T...e8, llavors 34.c8=D+ i la torre negra està perduda després de 35.Dxa8, 35.Dxe8 o 35.Txe7+ (depenent del moviment negre); si les negres mouen el cavall, Ae6 guanya la torre blanca. Això deixa només moviments de peó, però s'acaben ràpidament (Giddins 2007:108). La partida finalitzà:

33...a5
34.a4 h6
35.h3 g5
36.g4 fxg4
37.hxg4 1-0 (Fischer 2008:42).


Exemple de la partida entre Euwe i Meiden[modifica | modifica el codi]

De: Euwe & Meiden
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 rd d8 e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 rl c7 d7 e7 f7 pd g7 pd h7
a6 b6 c6 pd d6 qd e6 nd f6 g6 h6 pd
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 bl g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 pl f3 g3 h3 pl
a2 pl b2 c2 ql d2 e2 f2 pl g2 pl h2
a1 b1 c1 rl d1 e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 24.Af5, un zugzwang a tot el tauler

En aquest exemple extret d'una partida entre un mestre i un amateur del llibre d'Euwe i Meiden, les negres són en un zugzwang a tot el tauler. Qualsevol moviment de peça negra perd com a mínim un peó (Euwe & Meiden 1966:125–26).

Zugzwang Lite[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 rd c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 b7