Obertura Réti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Obertura Réti
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 pl e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.Cf3 d5 2.c4
ECO A04–A09
Naixement Réti–Rubinstein, Carlsbad, 1923
Origen del nom Richard Réti
Classificació Obertura de flanc
Sinònim(s) Sistema Réti
Obertura Réti–Zukertort
Explorador d'obertures de Chessgames.com

L'obertura Réti és una obertura d'escacs hipermoderna, el mètode tradicional o clàssic de la qual comença amb els moviments:

1.Cf3 d5
2.c4

Les blanques planegen de situar el peó-d5 sota atac des del flanc, o provocar-lo per tal que avanci a d4 i poder-lo minar més tard. El blanc associarà aquest pla amb un fianchetto al flanc de rei (g3 i Ag2) per crear pressió sobre les caselles clares del centre.

L'obertura té aquest nom en honor a Richard Réti (1889-1929), un Gran Mestre sense el títol de Txecoslovàquia. L'obertura és en l'esperit del moviment de hipermodernisme que Réti defensava, amb el centre que essent dominat des dels flancs més que no pas per ocupació directa.

1.Cf3 desenvolupa el cavall a una bona casella, es prepara per a un ràpid enroc, i impedeix a les negres d'ocupar el centre amb 1...e5. El blanc manté la flexibilitat sense comprometre's a una particular estructura de peons, mentre espera a veure què farà el negre. Però la Réti no s'hauria de considerar com a una seqüència d'obertura única, i naturalment no com a un moviment d'obertura únic, sinó com a un complex amb moltes variants que comparteixen temes comuns.

A l'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs (ECO), la Réti es classifica amb els codis A04–A09.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica | modifica el codi]

Planella de Réti-Capablanca, Nova York 1924

Segons Réti l'obertura s'introduí en el joc magistral en la primera part de 1923.[1] Réti va fer servir l'obertura per derrotar José Raúl Capablanca, el Campió del món regnant, en una partida del Torneig de Nova York de 1924.[2] Aleksandr Alekhin jugava la Réti durant els anys 1920, però en aquell temps gairebé qualsevol partida que comencés amb Cf3 i c4 per les blanques era considerava que una Réti. Réti popularitzà aquests moviments en contra de totes les defenses, en l'esperit de l'hipermodernisme, i mentre l'obertura s'anava desenvolupant, guanyava estructura i una distinció més clara entre aquesta i les altres obertures.

Hans Kmoch anomenà el sistema d'atac emprat per Réti a la partida Réti-Rubinstein, Carlsbad 1923,"[3]l'obertura Réti" o "el sistema Réti". Savielly Tartakower anomenà l'obertura com a la "Réti-Zukertort", i deia d'1.Cf3: "Una obertura del passat, que es convertí, cap a 1923, en l'obertura del futur".[4]

Mètode clàssic (2. c4)[modifica | modifica el codi]

En temps moderns la Réti es refereix només a la configuració Cf3 i c4 per a les blanques, amb ...d5 per a les negres, quan les blanques fianqueten com a mínim un alfil, i no juguen d4 aviat.[5]

Després de 2.c4 (Codi ECO A09), les respostes de les negres són:

  • 2... e6 o 2... c6 (mantenint el punt d5)
  • 2... dxc4 (abandonant el punt d5)
  • 2... d4 (empenyent el peó)

Si les negres prenen el peó, llavors de la mateixa manera com al gambet de dama acceptat, 3.e3 o 3.e4 recuperen el peó amb un avantatge lleuger de les blanques, mentre les negres queden amb un cert retard en el desenvolupament. 3.Ca3 i 3.Da4+ són també bones, i comunament jugades. Aquesta varietat d'opcions blanques limita la popularitat de 2...dxc4.

Transposicions després de 1.Cf3[modifica | modifica el codi]

Segons ChessBase, d'entre els vint moviments d'obertura possibles 1.Cf3 és el tercer en popularitat. 1.Cf3 és abundant en possibilitats transposicionals, així és incorrecte inferir que qualsevol partida que comenci amb aquest moviment és un exemple de l'obertura Réti. Per exemple:

  • 2.g3 (A07) s'ha fet més popular en aquests darrers anys i és referit com el mètode modern, amb les blanques proposant un ràpid fianchetto de l'alfil de rei, encara que això sovint transposa a l'atac indi de rei (A08).

Potser la resposta més comuna últimament és la simètrica 1...Cf6, després de la qual les transposicions a unes altres obertures són freqüents.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Schiller, Eric (1988). How to Play the Réti. Coraopolis, Pennsylvania: Chess Enterprises, Inc. ISBN 978-0-931462-78-8.
  2. «Partida Richard Reti vs Jose Raul Capablanca, Nova York 1924» (en anglès). chessgames.com.
  3. «Partida Richard Reti vs Akiba Rubinstein, Karlsbad 1923» (en anglès). chessgames.com.
  4. Tartakower, Savielly; du Mont, Julius. 500 Master Games of Chess (1952). Dover Publications, 1975, p. 636. ISBN 0-486-23208-5. 
  5. 5,0 5,1 Modern Chess Openings, 15a edició, per Nick de Firmian, ISBN 978-0-8129-3682-7, p. 718

Bibliografia[modifica | modifica el codi]