Contragambit Albin
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Moviments | 1.d4 d5 2.c4 e5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ECO | D08–D09 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Naixement | Salvioli vs. Cavallotti, Milà 1881 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Origen del nom | Adolf Albin | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació | gambit de dama | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sinònim(s) | gambit Albin | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Chessgames.com | Fitxa | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Contragambit Albin és una obertura d'escacs que comença amb els moviments:
- 1.d4 d5
- 2.c4 e5
i la continuació habitual és:
- 3.dxe5 d4
L'obertura és en realitat una defensa poc comuna contra el gambit de dama. A canvi del peó de gambit, les negres tenen una basa central a d4 i algunes possibilitats d'atac. Sovint les blanques trien de retornar el peó en el moment oportú per obtenir avantatge posicional.
A l'Encyclopaedia of Chess Openings el Contragambit Albin hi té assignats els codis D08 i D09.
 |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Història[modifica]
Tot i que l'obertura fou jugada originalment per Cavallotti contra Salvioli al torneig de Milà de 1881, deu el seu nom a Adolf Albin, qui la va jugar contra Lasker a Nova York el 1893. Malgrat que no és massa jugada a alt nivell, el Gran Mestre rus Aleksandr Morozévitx n'ha fet ús amb èxit recentment.
Variants[modifica]
Parany de Lasker[modifica]
El peó negre de d4 és més fort del que sembla. La jugada poc curosa 4.e3? pot conduir al parany de Lasker. Després de 4...Ab4+ 5.Ad2 dxe3 6.Axb4?? és un greu error: 6...exf2+ 7.Re2 fxg1=C+ i les negres guanyen. El parany de Lasker és notable perquè és difícil de veure una promoció menor en partides reals.
Variant Spasski[modifica]
A la variant Spasski les blanques fan 4.e4 per obtenir avantatge del fet que una captura en passant s'ha de fer immediatament després que el peó enemic avanci. Així, després de 4...Ab4+ 5.Ad2 la captura en passant ...dxe3 ja no estaria disponible per les negres.
Línia principal[modifica]
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
La línia principal continua 4.Cf3 Cc6 (4...c5 permet 5.e3, ja que les negres ja no disposen de l'escac d'alfil) i ara les principals opcions de les blanques són 5.a3, 5.Cbd2, i 5.g3. Probablement l'opció més segura per tal que les blanques obtinguin avantatge és fianquetar el seu alfil de rei amb 5.g3 seguit d'Ag2 i Cbd2. Les negres sovint enroquen al flanc de dama. Una continuació típica és 5.g3 Ae6 6.Cbd2 Dd7 7.Ag2 0-0-0 8.0-0 Ah3.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Ward, Chris. Unusual Queen's Gambit Declined. Everyman Chess, 2002. ISBN 1-85744-218-0.
- Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. 2nd. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-280049-3.
Enllaços externs[modifica]
- Adolf Albin and the Genesis of the Albin Counter Gambit Part I, O. G. Urcan, chesscafe.com (anglès)
- Adolf Albin and the Genesis of the Albin Counter Gambit Part II, O. G. Urcan, chesscafe.com (anglès)
- Bibliografia sobre el contragambit Albin (anglès)
- Informe d'obertures: 1.d4 d5 2.c4 e5 3.dxe5 d4 (4063 partides) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
