David Bronstein

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
David Bronstein

David Bronstein, el 1963
Naixement David Iónovitx Bronstein
Дави́д Ио́нович Бронште́йн

19 de febrer de 1924
Bila Tserkva, prop de Kíev, RSS d'Ucraïna
Mort 5 de desembre de 2006 (als 82 anys)
Minsk, Bielorússia
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Ucraïna Ucraïna
Ocupació Jugador i escriptor d'escacs
Títol Gran Mestre (1950)
2 cops Campió de l'URSS
6 cops Campió de Moscou

David Iónovitx Bronstein (en rus: Дави́д Ио́нович Бронште́йн), (nascut el 19 de febrer de 1924 a Bila Tserkva, prop de Kíev, Ucraïna, mort el 5 de desembre de 2006 a Minsk) fou un conegut Gran Mestre i escriptor d'escacs jueu d'Ucraïna, que desenvolupà la major part de la seva carrera sota bandera soviètica. Va ser sub-campió mundial el 1951, i està considerat, a banda d'un dels millors jugadors creatius de la història, un dels "campions sense corona" soviètics (grans jugadors que no van arribar a ser Campions del món) juntament amb Paul Keres i Víktor Kortxnoi. El 1950 fou un dels 27 primers jugadors guardonats al món amb el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El 1945 va jugar al desè tauler de l'equip soviètic en el matx per ràdio per equips entre els Estats Units i l'URSS, vencent les seves dues partides contra Anthony Santasiere.[1][2] El seu primer èxit en un torneig de categoria internacional va arribar al Torneig Interzonal de Saltsjöbaden (1948),[3] gràcies al qual es va classificar per al Torneig de Candidats de 1950 a Budapest. Al torneig de candidats, - el guanyador del qual havia de jugar el matx pel Campionat del món contra Mikhail Botvínnik - Bronstein empatà al primer lloc amb el seu compatriota i amic Issaak Boleslavski,[4] i posteriorment el vencé en un matx de desempat a Moscou (+3 −2 =9).[5]

Campionat del món de 1951[modifica | modifica el codi]

En 1951 en Bronstein va disputar contra Mikhaïl Botvínnik (el campió regnant) un matx amb el Campionat del Món en joc, i va estar a punt d'aconseguir el títol, en empatar, amb el resultat de 12-12. D'acord amb les regles de la FIDE, en cas d'empat el campió retenia el títol. En aquell moment, Bronstein va ser anomenat, de broma, "Campió de mig món", després de l'empat.

El 1953 participà al Torneig de Candidats de Zuric, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi fou 2n (el guanyador fou Vassili Smislov).[6]

El 1956 participà al Torneig de Candidats d'Amsterdam, per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1957, on hi acabà en 6a posició.[7]

Torneigs[modifica | modifica el codi]

En Bronstein va disputar molts torneigs de primera fila, i entre els que va guanyar, en destaquen els Campionats de l'URSS de 1948 (ex-aequo amb Aleksandr Kótov) i 1949 (ex-aequo amb Vassili Smislov). Va guanyar també sis cops el Campionat de Moscou i va representar l'URSS en quatre Olimpíades d'escacs, els anys 1952, 1954, 1956 i 1958, a totes les quals l'URSS hi va guanyar la medalla d'or per equips, i en Bronstein hi va obtenir medalles (tres d'or i una de plata) per la seva actuació individual.

Escriptor d'escacs[modifica | modifica el codi]

David Bronstein va escriure diversos llibres d'escacs i nombrosos articles. El més notable dels seus llibres és "El Torneig Internacional de Zuric 1953" (Zurich International Chess Tournament 1953), publicat el 1956, i que tingué un enorme èxit a l'URSS, amb nombroses reedicions. A partir de la seva traducció a l'anglès, el 1979, ha estat considerat un dels millors llibres d'escacs mai escrits.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Twelve Great Chess Players and Their Best Games per Irving Chernev; Dover; Agost de 1995. ISBN 0-486-28674-6
  • Barden, Leonard. Play better CHESS with Leonard Barden. Octopus Books Limited, 1980, p. 49. ISBN 0-7064-0967-1. 
  • Brace, Edward R. An Illustrated Dictionary of Chess. Hamlyn Publishing Group, 1977, p. 66–67. ISBN 1-55521-394-4. 
  • Hooper, David and Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. Oxford University Press, 1984. 
  • Whyld, Kenneth. (Guinness) Chess; The Records, 1986. 
  • Kazic. International Championship Chess, 1974. 
  • Sunnucks. The Encyclopaedia of Chess, 1970. 
  • David Bronstein. Two Hundred Open Games. McMillan, 1973. 
  • David Bronstein. Zurich International Chess Tournament 1953. anglès Translation Dover (1979), 1956. 
  • David Bronstein and Tom Fuerstenberg. The Sorcerer's Apprentice. New In Chess (2nd edition 2009), 1995. 
  • Minev, Nikolai. David Bronstein: Fifty Great Short Games. The Chess Library, 2008. ISBN 978-0-9661889-2-9. 

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wall, Bill. «USA vs USSR radio match, 1945» (en anglès). [Consulta: 23 d'abril de 2013].
  2. «Quadre d'emparellaments i resultats del Matx d'escacs per ràdio Estats Units - URSS de 1945» (en anglès). [Consulta: 23 d'abril de 2013].
  3. El torneig formava part del cicle pel campionat del món 1949-1951. Interzonal, Saltsjöbaden 1948
  4. Boleslavski era, a més, el germà de la futura muller de Bronstein.
  5. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  6. «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 de març de 2014].
  7. Wood, Baruch H. 1956. The world championship candidates' tournament Holland 1956. Sutton Coldfield, England: Chess.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Bronstein Modifica l'enllaç a Wikidata