Olimpíada d'escacs de 1982

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1982
Imatge
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants545 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióLucerna (City of Lucerne Constituency (en) Tradueix) 47° 03′ 08″ N, 8° 18′ 21″ E / 47.0523°N,8.3059°E / 47.0523; 8.3059 Modifica el valor a Wikidata
EstatSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps29 octubre 1982 – 16 novembre 1982 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició25  (1982) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits2.580 Modifica el valor a Wikidata
← 1980 Modifica el valor a Wikidata
1984 Modifica el valor a Wikidata →
Medalles amb el logotip de l'Olimpíada d'escacs de 1982. A la imatge de la dreta s'hi pot llegir el lema de la FIDE, Gens una sumus.

L'Olimpíada d'escacs de 1982 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 29 d'octubre i el 26 de novembre de 1982 a Lucerna, Suïssa. Va ser la vint-i-cinquena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE, en el curs de la qual fou elegit com a nou president en Florencio Campomanes.

Torneig obert[modifica]

Al torneig obert hi participaren 92 equips, en representació de 91 països (Suïssa, com a organitzador, hi presentà dos equips), per un total de 545 jugadors (sis per equip, dels quals dos eren suplents). La competició es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

El torneig fou dominat per la Unió Soviètica, que, guiada per Anatoli Kàrpov i Kaspàrov, anava líder després de la cinquena ronda, guanyant tots els matxs a excepció d'un empat amb els Països Baixos a la sisena ronda. En la desena ronda, la resta d'equips ja lluitaven només per les medalles d'argent i de bronze (els soviètics ja estaven per davant en 4 punts): Anglaterra havia sofert una sèrie de derrotes, mentre que l'Argentina va perdre la seva oportunitat en caure per 4-0 davant els soviètics. Txecoslovàquia i els Estats Units es col·locaren en segon i tercer lloc respectivament després de l'onzena ronda, i van romandre en aquesta posició fins al final, mentre que Iugoslàvia va arribar a situar-se a mig punt dels EUA a causa de les seves victòries contra l'anglesos i alemanys; Hongria, campiona quatre anys abans, no va poder passar de la cinquena plaça després d'alguns decebedors resultats.

Resultats per equips[modifica]

Pos. Equip Jugadors Elo[2] Punts
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[3] Anatoli Kàrpov, GM Garri Kaspàrov, GM Lev Polugaievski, GM Aleksandr Beliavski, GM Mikhaïl Tal, GM Artur Iussúpov 2651 42,5
Medalla de plata Txecoslovàquia Txecoslovàquia GM Vlastimil Hort, GM Jan Smejkal, GM Ľubomír Ftáčnik, GM Vlastimil Jansa, GM Ján Plachetka, MI[4] Jan Ambrož 2539 36
Medalla de bronze Estats Units Estats Units GM Walter Browne, GM Yasser Seirawan, GM Lev Alburt, GM Lubomir Kavalek, GM James Tarjan, GM Larry Christiansen 2580 35,5
4 Iugoslàvia Iugoslàvia GM Ljubomir Ljubojević, GM Svetozar Gligorić, GM Vlatko Kovačević, GM Dragoljub Velimirović, GM Božidar Ivanović, GM Krunoslav Hulak 2554 35
5 Hongria Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, MI József Pintér, GM István Csom, MI Attila Grószpéter, 2579 33,5
6 Bulgària Bulgària GM Georgi Tringov, GM Ivan Radulov, MI Petar Velikov, MI Vantzislav Inkiov, MI Dimitar Donchev, MI Luben Popov 2475 33,5
7 Polònia Polònia MI Aleksander Sznapik, GM Włodzimierz Schmidt, GM Adam Kuligowski, MI Jan Adamski, MI Jacek Bielczyk, Artur Sygulski 2459 33
8 Dinamarca Dinamarca MI Jens Kristiansen, MI Erling Mortensen, MF[5] Steen Fedder, FM Jacob Øst-Hansen, Jens Ove Fries-Nielsen 2433 32,5
9 Cuba Cuba GM Guillermo García González, GM Jesús Nogueiras, GM Amador Rodríguez Céspedes, GM Román Hernández, GM Silvino García Martínez, MI José Luís Vilela 2483 32,5
10 Anglaterra Anglaterra GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Jonathan Speelman, GM Michael Stean, MI Jonathan Mestel, MI Murray Chandler 2561 32

Resultats individuals[modifica]

Primer tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI[4] Zenón Franco Ocampos Paraguai Paraguai 11 13 84,6
Medalla de plata Eric Girault Mònaco Mònaco 10 12 83,3
Medalla de bronze GM[3] Ljubomir Ljubojević Iugoslàvia Iugoslàvia 11 14 78,6

Segon tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Rico Mascariñas Filipines Filipines 7,5 9 83,3
Medalla de plata Patrick Sargos Senegal Senegal 11,5 14 82,1
Medalla de bronze GM Garri Kaspàrov Unió Soviètica Unió Soviètica 8,5 11 77,3
MI Robert Jamieson Austràlia Austràlia 8,5 11

Tercer tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Carlos Matamoros Franco Equador Equador 7 9 77,8
Medalla de plata Suchart Chaivichit Tailàndia Tailàndia 9 12 77
Medalla de bronze MI Jean Hebert Canadà Canadà 8,5 12 70,8

Quart tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Simen Agdestein Noruega Noruega 9 12 75
Medalla de plata Ye Jiangchuan República Popular de la Xina R.P. de la Xina 8,5 12 70,8
Medalla de bronze GM Aleksandr Beliavski Unió Soviètica Unió Soviètica 7 10 70
Andreas Huss  Suïssa B 7 10
Nikolaos Gavrilakis Grècia Grècia 7 10

Cinquè tauler (primer suplent)[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or FM[5] Daniel Roos França França 9 11 81,8
Medalla de plata GM Mikhaïl Tal Unió Soviètica Unió Soviètica 6,5 8 81,3
Medalla de bronze GM James Tarjan Estats Units Estats Units 7 9 77,8

Sisè tauler (segon suplent)[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Stuart Fancy Papua Nova Guinea Papua Nova Guinea 8 9 88,9
Medalla de plata Maijai Kavaluk Tailàndia Tailàndia 6 7 85,7
Medalla de bronze Amos Mungyereza Uganda Uganda 8,5 10 85

Torneig femení[modifica]

Al torneig femení s'hi enfrontaren 45 equips, entre els quals n'hi havia dos de suïssos; la República Dominicana, tot i que inscrita, no va arribar i va ser retirat de la competició després de la primera ronda. Cada equip el componien quatre jugadores, una de les quals era suplent, i hi havia un total de 176 jugadores inscrites. Com per al torneig masculí, la fórmula de competició fou el sistema suís, a 14 rondes.

La Unió Soviètica va guanyar amb facilitat, deixant almenys un punt de diferència entre elles i la resta d'equips a la quarta ronda; a continuació es van classificar Romania i Hongria. Les hongareses guanyaren la medalla de bronze tot i perdre l'última ronda, gràcies a la victòria per 2,5-0,5 sobre Bulgària a la penúltima ronda, cosa que li va permetre allunyar Polònia.

Resultats per equips[modifica]

Pos. Equip Jugadores Elo[6] Punts
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GMF[7] Maia Txiburdanidze, GMF Nana Aleksàndria, GM[3] Nona Gaprindaixvili, GMF Nana Ioseliani 2360 33
Medalla de plata Romania Romania MIF[8] Margareta Mureşan, GMF Marina Pogorevici, MIF Dana Terescenco-Nutu, MIF Elisabeta Polihroniade 2197 30
Medalla de bronze Hongria Hongria GMF Zsuzsa Veröci, GMF Mária Ivánka, MIF Mária Porubszky-Angyalosine, MFF[9] Tünde Csonkics 2205 26
4 Polònia Polònia GMF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Agnieszka Brustman, MIF Małgorzata Wiese, MIF Grażyna Szmacińska, 2153 25,5
5 República Popular de la Xina R.P. de la Xina MIF Liu Shilan, MIF Wu Mingqian, MIF An Yangfeng 2090 24,5
6 RFA RFA GMF Barbara Hund, MIF Gisela Fischdick, MIF Petra Feustel, Anni Laakmann 2185 24,5
7 Suècia Suècia Pia Cramling, MIF Borislava Borisova, Margaretha Aatolainen, Christina Nyberg 2122 24
8 Països Baixos Països Baixos MIF Corry Vreeken, Carla Bruinenberg, MIF Erika Belle, Hanneke Van Parreren 2058 23,5
9 Índia Índia MIF Rohini Khadilka, MIF Jayshree Khadilkar, MIF Vasanti Khadilkar, Bhagyashree Sathe 2007 23,5
10 Espanya Espanya MIF Nieves Garcia Vicente, Maria del Pino Garcia Padron, Julia Gallego Eraso, MIF Pepita Ferrer Lucas 2112 23

Resultats individuals[modifica]

Primer tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Barbara Pernici Itàlia Itàlia 9,5 12 79,2
Medalla de plata Pia Cramling Suècia Suècia 11 14 78,6
Medalla de bronze GMF Maia Txiburdanidze Unió Soviètica Unió Soviètica 9 12 75
GMF Zsuzsa Veröci Hongria Hongria 10,5 14
MIF Nava Shterenberg Canadà Canadà 9 12

Segon tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GMF Nana Aleksàndria Unió Soviètica Unió Soviètica 7,5 9 83,3
Medalla de plata MIF Sheila Jackson Anglaterra Anglaterra 8,5 12 70,8
Medalla de bronze GMF Marina Pogorevici Romania Romania 7,5 11 68,2

Tercer tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MIF Dana Terescenco-Nutu Romania Romania 11 12 91,7
Medalla de plata GM Nona Gaprindaixvili Unió Soviètica Unió Soviètica 11,5 13 88,5
Medalla de bronze MIF Erika Belle Països Baixos Països Baixos 9,5 12 79,2

Quart tauler (suplent)[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MIF Elisabetha Polihroniade Romania Romania 7 9 77,8
Teresa Leyva Colòmbia Colòmbia 7 9
Medalla de bronze MIF Grażyna Szmacińska Polònia Polònia 7 10 70

Participants[modifica]

Varen participar en ambdós torneigs:

Participaren només al torneig open:

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. ↑ Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Gran Mestre
  4. ↑ 4,0 4,1 Mestre Internacional
  5. ↑ 5,0 5,1 Mestre de la FIDE
  6. ↑ Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
  7. ↑ Gran Mestre Femení
  8. ↑ Mestre Internacional Femení
  9. ↑ Mestre de la FIDE Femení
  10. ↑ Dos equips per competició.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1982
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olimpíada_d%27escacs_de_1982&oldid=32266794»