Olimpíada d'escacs de 1928

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1928
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Localitzacióla Haia (Holanda del Sud) 52° 05′ N, 4° 19′ E / 52.08°N,4.31°E / 52.08; 4.31 Modifica el valor a Wikidata
EstatPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps21 juliol 1928 – 5 agost 1928 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició2  (1928) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits544 Modifica el valor a Wikidata

1927 Modifica el valor a Wikidata
1930 Modifica el valor a Wikidata

L'Olimpíada d'escacs del 1928 o II Olimpíada d'escacs es va celebrar entre els dies 21 de juliol i 6 d'agost a La Haia al mateix temps que els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928. Fou la segona olimpíada d'escacs organitzada per la FIDE i va incloure una competició open[1] i una de femenina, a banda de diverses activitats per a la promoció dels escacs. Hi varen competir representants de disset països, en equips de quatre jugadors, per sistema Round Robin.

El congrés de la FIDE celebrat a Londres l'any anterior havia aprovat que, seguint l'esperit dels Jocs Olímpics, només hi podrien participar jugadors aficionats. Aquesta norma va afectar en gran manera la competició, ja que la conseqüència fou l'absència en l'esdeveniment de la majoria dels millors jugadors mundials i el seu consegüent desprestigi. A més a més, la definició del concepte aficionat va ser deixada en mans de les federacions nacionals, que varen actuar amb criteris diferents. El fracàs experimentat en aquesta Olimpíada provocà una ràpida decisió de la presidència de la FIDE en el sentit de no diferenciar entre aficionats i professionals, i permetre per tant, en futurs esdeveniments, la participació olímpica dels millors jugadors, mesura la qual s'ha mantingut fins a l'actualitat.

Resultats finals[modifica]

Pos. Nació Jugadors Punts
Medalla d'or Hongria Hongria Nagy, Steiner E., Vajda, Havasi 44
Medalla de plata Estats Units Estats Units Kashdan, Steiner H., Factor, Tholfsen, Hanauer 39,5
Medalla de bronze Polònia Polònia Makarczyk, Frydman, Regedziński, Chwojnik, Blass 37
4 Àustria Àustria Hönlinger, Lokvenc, Müller, Wolf, Beutum 36.5
5 Dinamarca Dinamarca Norman-Hansen, Andersen, Gemzøe, Ruben 34
6  Suïssa Rivier, Gygli, Voellmy, Naegeli, M.Henneberger, Michel 34
7 Txecoslovàquia Txecoslovàquia Gilg, Prokeš, Pokorný, Rejfíř, Schulz, Teller 34
8 Argentina Argentina[2] Fernández Coria, Maderna, Palau, Reca, Grau 33.5
9 Alemanya Alemanya Wagner, Hilse, Schönmann, Blümich, Foerder 31.5
10 Països Baixos Països Baixos Weenink, Kroone, Van den Bosch, Schelfhout, Wertheim W., Wertheim J. 31.5
11 França França Gaudin, Betbeder, Duchamp, Crépeaux, Muffang, Drezga 31
12 Bèlgica Bèlgica Sapira, Koltanowski, Censer I., Dunkelblum 31
13 Suècia Suècia Stoltz, Jacobson, Ståhlberg, Karlin, Jonsson 31
14 Letònia Letònia Apšenieks, Strautmanis, Petrovs, Taube, Melnbārdis 30
15 Itàlia Itàlia Monticelli, Sacconi, Hellmann, Calapso, De Nardo, Marotti 26.5
16 Romania Romania Bródy, Proca, Balogh, Gudju 25.5
17 Espanya Espanya V.Marín, Luis Cortés, José Aguilera, A.Ribera, Salvador Mollà 13.5

Medalles individuals[modifica]

No hi havia ordenació dels jugadors per taulers, de manera que només els sis primers jugadors amb millor percentatge de puntuació varen ser guardonats.

Pos. Jugarods Punts
Medalla d'or Isaac Kashdan (Estats Units Estats Units) 13/15 (86,7%)
Medalla de plata André Muffang (França França) 12,5/16 (78,1%)
Medalla de bronze Teodor Regedziński (Polònia Polònia) 10/13 (76,9%)
4 ex aequo Endre Steiner (Hongria Hongria) 11,5/16 (71,9%)
4 ex aequo Géza Nagy (Hongria Hongria) 11,5/16 (71,9%)
6 William Rivier ( Suïssa) 7,5/11 (68,2%)

Campionat mundial d'escacs per aficionats[modifica]

Durant l'Olimpíada es va celebrar també el segon campionat d'escacs per aficionats, amb els següents resultats:

Pos. Jugadors Punts
Medalla d'or Max Euwe (Països Baixos Països Baixos) 12
Medalla de plata Dawid Przepiórka (Polònia Polònia) 11
Medalla de bronze Hermanis Matisons (Letònia Letònia) 10
4 Manuel Golmayo de la Torriente (Espanya Espanya) 9,5
5 Karel Treybal (Txecoslovàquia Txecoslovàquia) 9,5
6 Norman Whitaker (Estats Units Estats Units) 9,5
7 Carl Carls (Alemanya Alemanya) 9
8 Albert Becker (Àustria Àustria) 7
9 André Chéron (França França) 6
10 Allan Nilsson (Suècia Suècia) 6
11 Stefano Rosselli del Turco (Itàlia Itàlia) 6
12 Lajos Steiner (Hongria Hongria) 5,5
13 José Araiza (Mèxic Mèxic) 5,5
14 Anatol Tschepurnoff (Finlàndia Finlàndia) 5,5
15 Alexandru Tyroler (Romania Romania) 5
16 Walter Henneberger ( Suïssa) 3

Referències[modifica]

  1. Tot i que denominada torneig masculí era obert a persones d'ambdós sexes.
  2. Ajedrezargentina.org :: Actuació de l'equip argentí a l'Olimpíada

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]