Olimpíada d'escacs de 1980

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1980
Imatge
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
LocalitzacióLa Valletta (Regió del Port) 35° 53′ 52″ N, 14° 30′ 45″ E / 35.8978°N,14.5125°E / 35.8978; 14.5125 Modifica el valor a Wikidata
EstatMalta Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps20 novembre 1980 – 6 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició24  (1980) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits2.296 Modifica el valor a Wikidata
← 1978 Modifica el valor a Wikidata
1982 Modifica el valor a Wikidata →
Souvenir amb l'anagrama de la XXIV Olimpíada, La Valetta, 1980.

L'Olimpíada d'escacs de 1980 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 20 de novembre i el 6 de desembre de 1980 a La Valletta, Malta. Va ser la vint-i-quatrena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

En aquesta Olimpíada es va produir el debut del futur Campió del món Garri Kaspàrov, amb només 17 anys, amb l'equip de l'URSS.[2] Kaspàrov fou llavors el jugador més jove a representar la Unió Soviètica o Rússia a aquest nivell, un rècord que va ser batut posteriorment per Vladímir Kràmnik el 1992.

Torneig obert[modifica]

Matx URSS-EUA. Amb camisa blau cel, Garri Kaspàrov medita la seva primera jugada.

Al torneig obert o absolut, hi participaren 82 equips, en representació de 81 països (Malta, en tant que amfitrió, va presentar dos equips). Els equips eren formats per sis jugadors (quatre titulars i dos suplents), per un total de 483 jugadors. El torneig es disputà per sistema suís, a catorze rondes.

La primera part del torneig fou dominada per l'equip hongarès, campió vigent, que va liderar en solitari la competició entre la tercera ronda i l'onzena, mercès, entre altres coses, a l'empat assolit amb la Unió Soviètica i amb Iugoslàvia i a una gran victòria per 3-1 contra l'equip dels Estats Units. Els hongaresos i els soviètics es trobaven empatats a punts a tres jornades per al final, i cap dels dos no va ser capaç de treure ni mig punt d'avantatge sobre l'altre. L'or va ser per als soviètics finalment, per Bucholz, gràcies a la victòria de Grècia (que havia jugat contra els soviètics) contra Escòcia (que només s'havia enfrontat als hongaresos).

Resultats per equips[modifica]

Pos. Equip Jugadors Elo[3] Punts
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[4] Anatoli Kàrpov, GM Lev Polugaievski, GM Mikhaïl Tal, GM Iefim Hèl·ler, GM Iuri Balaixov, MI[5] Garri Kaspàrov 2666 39
Medalla de plata Hongria Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, GM István Csom, GM Iván Faragó, MI József Pintér 2593 39
Medalla de bronze SFR Yugoslavia Iugoslàvia GM Ljubomir Ljubojević, GM Borislav Ivkov, GM Bruno Parma, GM Bojan Kurajica, GM Slavoljub Marjanović, Predrag Nikolić 2541 35
4 Estats Units Estats Units GM Lev Alburt, MI Yasser Seirawan, GM Larry Christiansen, GM James Tarjan, MI Nick De Firmian, GM Leonid Xamkóvitx 2514 34
5 Txecoslovàquia Txecoslovàquia GM Vlastimil Hort, GM Jan Smejkal, GM Vlastimil Jansa, GM Ján Plachetka, MI Ľubomír Ftáčnik, MI Jiří Lechtýnský 2530 33
6 Anglaterra Anglaterra GM Anthony Miles, GM Michael Stean, GM John Nunn, MI Jonathan Speelman, GM Raymond Keene, MI Jonathan Mestel 2520 32,5
7 Polònia Polònia MI Aleksander Sznapik, GM Włodzimierz Schmidt, MI Adam Kuligowski, MI Jacek Bielczyk, MI Jerzy Pokojowczyk, Jan Przewoźnik 2419 32,5
8 Israel Israel GM Vladimir Liberzon, MI Nathan Birnboim, MI Yehuda Grünfeld, Yaacov Murey, MI Shimon Kagan, David Bernstein 2474 32
9 Canadà Canadà MI Jean Hebert, MI Lawrence Day, GM Daniel Yanofsky, Milan Vukadinov, MI Zvonko Vranesic, Dennis Allan 2385 32
10 Països Baixos Països Baixos GM Jan Timman, GM Guennadi Sossonko, GM Hans Ree, MI Christian Langeweg, MI John Van der Wiel, MI Gert Ligterink 2533 31,5

Resultats individuals[modifica]

Primer tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or William Hook Illes Verges Britàniques Illes Verges Britàniques 11,5 14 82,1
Medalla de plata Saifudin Kanani Kenya Kenya 9,5 12 79,2
Medalla de bronze GM[4] Eugenio Torre Filipines Filipines 11 14 78,6

Segon tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI[5] Yrjö Rantanen Finlàndia Finlàndia 9,5 13 73,19
Medalla de plata MI Yasser Seirawan Estats Units Estats Units 8 11 72,7
Medalla de bronze Derek Harris Bermudes Bermudes 7 10 70

Tercer tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or José Felix Villareal Mèxic Mèxic 9 11 81,8
Medalla de plata MI Adam Kuligowski Polònia Polònia 10 13 76,9
Mohamed Rafiq Khan Índia Índia 10 13

Quart tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM[4] István Csom Hongria Hongria 9 11 77,8
Medalla de plata MI[5] Harry Schüssler Suècia Suècia 6,5 9 72,2
GM Iefim Hèl·ler Unió Soviètica Unió Soviètica 6,5 9
MI Christian Langeweg Països Baixos Països Baixos 6,5 9
Johan Goormachtigh Bèlgica Bèlgica 6,5 9

Cinquè tauler (primer suplent)[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Iuri Balaixov Unió Soviètica Unió Soviètica 7,5 10 75
Bjørn Tiller Noruega Noruega 6 8
Medalla de bronze Jacob Øst-Hansen Dinamarca Dinamarca 8 11 72,7

Sisè tauler (segon suplent)[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Predrag Nikolić SFR Yugoslavia Iugoslàvia 6,5 8 81,3
Medalla de plata Andrew Borg Malta Malta B 8 10 80
Medalla de bronze MI Garri Kaspàrov Unió Soviètica Unió Soviètica 9,5 12 79,2

Torneig femení[modifica]

Per primer cop, el torneig femení va adoptar la fórmula del sistema suís, a 14 rondes com el torneig obert, tot i que els equips participants van ser només 42. Els matxs es jugaven a tres taulers, i cada equip tenia una jugadora suplent disponible.

El torneig el va vèncer la Unió Soviètica, que superà Hongria a la penúltima ronda gràcies a una victòria per 3-1 contra els Estats Units.

Pos. Equip Jugadores Elo[6] Punts
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GMF[7] Maia Txiburdanidze, GM[4] Nona Gaprindaixvili, GMF Nana Aleksàndria, GMF Nana Ioseliani 2370 32,5
Medalla de plata Hongria Hongria MIF[8] Zsuzsa Veröci, MIF Mária Ivánka, Mária Porubszky-Angyalosine, Tünde Csonkics 2232 32
Medalla de bronze Polònia Polònia MIF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Grażyna Szmacińska, Małgorzata Wiese, Agnieszka Brustman 2148 26,5
4 Romania Romania MIF Elisabeta Polihroniade, GMF Gertrude Baumstark, Daniela Nuţu, MIF Margareta Mureşan 2200 24,5
5 República Democràtica Alemanya RDA Gisela Fischdick, Barbara Hund, Anni Laakmann, Isabel Hund 2152 24
6 República Popular de la Xina R.P. de la Xina Liu Shilan, Wu Mingqian, An Yangfeng 1843 24
7 Israel Israel Lena Glaz, Luba Kristol, Olga Podrazhanskaya, Lea Nudelman 2113 23,5
8 SFR Yugoslavia Iugoslàvia Gordana Marković, Antonina Dragašević, MIF Tereza Štadler, Olivera Prokopović 2142 23,5
9 Bulgària Bulgària GMF Tatiana Lemachko, Rumiana Bojadjieva, Margarita Voiska, Pavlina Angelova 2138 23
10 Brasil Brasil Ligia Abreu Carvalho, Jussara Chaves, MIF Ruth Cardoso, Marcia Longo 1850 23

Resultats individuals[modifica]

Primer tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GMF[7] Maia Txiburdanidze Unió Soviètica Unió Soviètica 11,5 13 88,5
Medalla de plata MIF[8] Zsuzsa Verőci Hongria Hongria 10 13 76,9
Medalla de bronze MIF Hanna Ereńska-Radzewska Polònia Polònia 9 13 69,2

Segon tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM[4] Nona Gaprindaixvili Unió Soviètica Unió Soviètica 9,5 12 79,2
Medalla de plata MIF Mária Ivánka Hongria Hongria 11 14 78,6
Medalla de bronze Barbara Hund República Democràtica Alemanya RDA 9 13 69,2

Tercer tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Daniele Nutu Romania Romania 7,5 10 75
Medalla de plata Mária Porubszky-Angyalosine Hongria Hongria 8 11 72,7
Medalla de bronze Teresa Stadler SFR Yugoslavia Iugoslàvia 6 9 66,7

Quart tauler (suplent)[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GMF Nana Ioseliani Unió Soviètica Unió Soviètica 7,5 9 83,3
Medalla de plata Agniezska Brustman Polònia Polònia 8 11 72,7
Medalla de bronze Lea Nudelman Israel Israel 6,5 9 72,2

Participants[modifica]

Participants en ambdós torneigs (obert, i femení):

Participants només al torneig obert:

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ Tot i que normalment hom es refereix a la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. ↑ «Dades de Garri Kaspàrov a les olimpíades» (en anglès). olimpbase. Arxivat de l'original el 2011-11-25. [Consulta: 2 agost 2011].
  3. ↑ Mitjana dels quatre jugadors amb més alt Elo.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Gran Mestre Internacional
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Mestre Internacional
  6. ↑ Mitjana de la puntuació de les tres jugadores amb un Elo més alt.
  7. ↑ 7,0 7,1 Gran Mestre Femení (WGM)
  8. ↑ 8,0 8,1 Mestre Internacional Femení (WIM)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1980
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olimpíada_d%27escacs_de_1980&oldid=32266534»