Jean-Marie Le Pen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Marie Le Pen

Jean-Marie Le Pen nat el 20 de juny de 1928 en La Trinité-sur-Mer, polític francès, president del Front Nacional (Front National, FN), partit nacionalista d'extrema dreta[1] racista[2] i homòfob[3][4][5][6] (encara que ell mateix es defineix com a "dreta nacionalista").

La seva faceta més coneguda és la seva negació a admetre immigració de fora d'Europa a França. El seu èxit electoral més sonat fou en l'any 2002, quan va entrar en la segona volta de les eleccions presidencials enfront del president francès Jacques Chirac. La seva filla, Marine Le Pen, que ha reprès el càrrec del partit, ara afegeix la negació també d'immigració europea.

Veterà condecorat dels paracaigudistes francesos a Indoxina (1953), Suez (1956) i Algèria (1957). Le Pen va començar la seva carrera política quan va ser triat el 1956, diputat de l'Assemblea Nacional francesa per París pel partit de Pierre Poujade (UDCA, Unió de Defensa dels Comerciants i Artesans). El 1957 es va convertir en secretari general del Front Nacional de Combatents (FNC). A l'any següent va ser reelegit diputat de l'Assemblea Nacional francesa amb el partit Centre Nacional d'Independents i Camperols (CNIP), liderat per Antoine Pinay. En l'any 1965 es va convertir en el director de la campanya presidencial de Jean-Louis Tixier-Vignancour.

El 1972 va fundar el partit de dreta nacionalista (extrema dreta per a molts) anomenat Front Nacional (FN, Front National). Els resultats electorals van començar a créixer des de 1983.

En l'any 1984 i 1999 Le Pen va aconseguir un escó en el parlament europeu. Va ser privat del seu escó per la Cort Europea de Justícia el 10 d'abril de 2003. En 1992 i 1998 va ser triat al parlament regional de Provence-Alps-Côte d'Azur. La seva carrera política ha estat més reeixida en el sud de França.

També es va presentar a les eleccions franceses de 1974, 1988, 1995 i 2002. En les eleccions presidencials de 2002, va obtenir 16,86% dels vots en la primera ronda.[7] Van ser suficients per a accedir a la segona ronda, degut al pobre resultat del candidat socialista, Lionel Jospin (ex-primer ministre) i la fragmentació del vot entre altres quinze candidats d'esquerra.

Referències[modifica | modifica el codi]