Pèleg

En el Gènesi, capítol desè, Pèleg (en hebreu פָּלֶג בן-עֵבֶר Péleg ben Éver i en àrab فالج بن هود Falih ibn Hud) és el primogènit d'Éber que va rebre aquest nom per què va néixer durant un moviment de terra. Era germà de Joctan.

Quan tingué trenta anys engendrà Reú i després visqué dos-cents nou anys, en què engendrà altres fills i filles.

En temps de Pèleg, hi hagué una divisió a la terra (Gen, 10:25). Aquesta frase ha donat lloc a multitud de teories sobre el seu significat real:

Que, per primera vegada, els descendents de Noè es van dividir i s'escamparen per la terra.
Que, després de l'episodi de la Torre de Babel, les diferents tribus s'enemistaren, es distanciaren i poblaren tota la terra.
Que en aquells temps es va dividir el supercontinent Pangea^{[cal citació]}. Aquesta teoria es basa en el fet que si tots els animals van baixar de l'Arca de Noè, els continents encara havien d'estar units perquè sinó els animals terrestres no podrien haver anar a Amèrica o Austràlia, per exemple.
Que van tornar a aparèixer homes que van construir altres déus fora de Jahvè, el déu dels seus avantpassats.