Vodú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emblema amb símbols de vodú de l'artista George Valris

El vodú (també escrit vudú) és una religió originada a l'Àfrica occidental i transportada a Amèrica arran del comerç d'esclaus. Es tracta d'una variant teista d'un sistema animista de creences, acompanyat d'una gran importància de la màgia. Està lligada a la natura i els seus fenòmens, a les divinitats i els esperits amb els quals es pot entrar en contacte. Hi té un fort component de sincretisme i d'elements folklòrics, com zombies o ninots de vudú. Per la seva vinculació directa amb la cosmologia i els sistemes de creences neolítiques, el seu estudi resulta de gran interès en el camp de la paleoantropologia.

Existeix un àmplia filmografia i literatura existeix respecte a estes tradicions místiques de vodú semblants en antiguitat a altres tradicions o religions com el budisme o l'hinduisme, encara que el vodú es podria considerar molt més antic que estes, i que a la cultura popular de vegades es dóna la tendencia cap demonitzar o a deformar allò que hui en dia hi és, d'una forma o d'una altra, la religió d'uns més de 40 milions de persones en tot el món, i principalment concentrats de forma tradicional a l'Àfrica subsahariana i l'Amèrica llatina.

El tràfic d'esclaus cap Amèrica produí un fort fenomen de sincretisme entre aquesta religió i les creences cristianes dels esclavistes, així com amb les religions natives dels llocs on es transportà els esclaus. D'aquí sorgiria el vodú d'Haití i un gran nombre de derivats. Alguns d'aquests derivats han arribat a Europa en dècades recents, sobretot mitjançant processos migratoris.

Els pobles fon, ewe, mina i altres compartien unes creences similars que van donar lloc al vodun que en fon significa «esperit».

Els orígens africans: substrat teològic del vodú[modifica | modifica el codi]

Reunió per a Cerimonia ritual de Vodú a Jacmel, Haití, molt semblant a les realitzades a l'Àfrica subsahariana

Com s'ha indicat, el vodú és una forma teista i màgica de l'animisme que es desenvolupà entre alguns pobles de l'Àfrica occidental abans de l'època històrica, en els territoris del que fou el Regne de Dahomey (actual Benín). L'àrea cultural dels pobles fon, gun, mina i ewe té concepcions metafísiques comunes, centrades al voltant de la idea d'un principi cosmològic dual d'ordre diví. Per una banda trobem el Déu creador (en un principi Mawu, però el nom del qual pot variar) i per altra banda a una sèrie de déus o esperits actors, fills del Creador. El Déu creador constituiria així el principi cosmogònic, aïllat dels afers mundans, i els voduns són els déus o esperits actors que manen sobre les qüestions terrenals. És interessant observar la semblança entre aquesta vella dualitat i una altra entre el Déu pantocràtor i el Déu politeuma que trobem en moltes altres religions monoteistes modernes.

El panteó de voduns és gran i complex. Hi ha set fills directes de Mawu que són interètnics i estan relacionats amb fenòmens naturals o personatges històrics i mítics, juntament amb dotzenes de voduns ètnics, defensors d'un determinat clan o tribu. A més, hi ha els voduns moderns, procedents fonamentalment de Ghana.

Quadre a una casa de la ciutat de Nova Orleans representant a la deesa Yemaya de la mitologia yoruba, unes costums religioses portades pels esclaus de l'Àfrica a l'Amèrica, deesa molt estesa per extensió a la iconografia del vudú.

Diversos règims totalitaris a l'Àfrica occidental van intentar suprimir el vodú juntament amb altres formes de religiositat, però avui en dia tornen a estar en boga. Més de 30 milions de persones practiquen actualment el vudú africà en nombrosos països del Golf de Guinea. Per a qualsevol persona interessada en el vudú originari, la història comparada de les religions o l'antropologia, visitar els museus i mercats vodú de Ouidah i Cotonou, al Benín, on és actualment la religió majoritària, o de Lomé, a Togo, resulta una experiència fascinant.

La religió vodú suposa el creure en la vida després de la mort, així com en l'existència de diverses jerarquies espirituals de caràcter maligne, benigne o amoral, anomenades loàs. Aquestes influeixen en el món terrenal gràcies a l'acció d'un alt sacerdot. Aquest és conegut com a houngan i la seva funció és, mitjançant l'ajuda dels ens que convoca, aconseguir curacions, informació determinada (cal no confondre-ho amb les visions xamàniques) i influir sobre la naturalesa. Tot això amb finalitats benignes. Una dona pot ser també houngan si té aptituds i és escollida per a realitzar aquesta tasca. En aquest cas passa a denominar-se manbo.

És posible que el houngan tingui intencions dolentes o que utilitzi el seu poder de convocatòria per al mal; aleshores és denominat bokor.

Característiques del vodú al Benín[modifica | modifica el codi]

  • El panteó de les deïtats és nombrós i continua obert i està presidit per la parella creadora Mawu i Lisà.
  • En les cerimònies hi ha pregàries ofrenes, sacrificis d'animals i es canta i es dansa.
  • Es creu en la bruixeria i per protegir-se'n s'usen sortilegis i talismans.

El vodú a Amèrica[modifica | modifica el codi]

Parafernalia de ninots utilitzats als rituals de voodoo.

El vodú americà és un clar exemple d'evolució sincrètica entre aquesta religiositat teista-animista, les creences cristianes dels esclavistes i les religions locals dels pobles com els arauacs, que s'inicià quan molts africans del golf de Guinea foren utilitzats com esclaus a Haití i altres zones del Carib.

En els seus inicis mancava d'un clergat i d'uns rituals regulars establerts (litúrgia), ja que fou una religió perseguida pels esclavistes, que forçaven la conversió al cristianisme.

Del vodú americà se'n deriven altres religions com la santería, de caràcter molt més mistificat pels corrents cristians. La santería –una de les màximes expressions sincrètiques del món- usa símbols i sants cristians, que representen loàs i ritus anteriors, semblants als del vodú.

El vodú ha estat un gran referent per la cultura popular, a causa de la capacitat atribuïda als bokor per ressucitar els morts i aprofitar-se'n fent-los treballar (zombies), així com la de provocar la mort a voluntat. Del mateix interès popular han resultat altres elements folklòrics com les nines de vodú o la popularitat de figures del panteó vodú com el Baró Samedi. Existeix una gran literatura i filmografia al respecte, que tendeix a deformar i endimoniar el que, avui en dia, és la religió de més de 40 milions de persones en tot el món.

Característiques del vodú d'Haití[modifica | modifica el codi]

  • Sincretisme dels esperits loà (que en fon significa misteri) amb els sants del catolicisme.
  • Influència dels indis tainos.
  • Divisió dels esperits entre les categories de freds i de calents.
  • Culte als esperits propis i als dels avantpassats.

Altres formes religioses relacionades amb el vodú[modifica | modifica el codi]

  • Santeria de Cuba
  • Candomblé i Umbande al Brasil

Conceptes equivocats sobre el vodú[modifica | modifica el codi]

  • Donat que el vodú era una pràctica religiosa dels esclaus negres clandestina i perseguida aviat la paraula vodú va prendre connotacions pejoratives. A més alguns aspectes d'aquesta religió no van ser entesos pels europeus.
  • No pertanyen pròpiament al vodú l'ús de nines on es clavaven agulles o els morts que caminen que en realitat pertany al folklore de Haití.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • OHAN, Michael. Poder negro: la práctica de la medicina y del vodú en África. Mundo Negro, 2005. 144 p. ISBN 978-84-7295-189-1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vodú