Prescripció (medicina)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Prescriure és receptar, ordenar remeis.

La prescripció mèdica és l'acte professional del metge que consisteix a receptar una determinada medicació o indicar un determinat tractament a un pacient.

Principis per una Prescripció Prudent[modifica | modifica el codi]

Consells dirigits als sanitaris:[1][2]

  • Busqui en primera instància alternatives no farmacològiques.
  • Consideri les causes subjacents, potencialment tractables, dels problemes, en lloc de tractar els símptomes amb medicaments.
  • Busqui oportunitats per a la prevenció en lloc de centrar-se en el tractament de símptomes o d'una malaltia avançada.
  • Sempre que sigui possible utilitzi el temps com un test diagnòstic i terapèutic. S'ha de ser especialment prudents davant de símptomes sense un diagnòstic definit o patologies potencialment autolimitades, ja que cedir al reflex de prescriure un medicament pot contribuir a confondre el quadre clínic i crear incertesa. Sovint, la reavaluació del cas i un estret seguiment del mateix són tan efectius i acceptables per al pacient com la prescripció d'un fàrmac.[3]
  • Manegi pocs medicaments però aprengui a utilitzar-los bé.
  • Eviti el canvi continu a nous medicaments sense tenir motius clars i concloents basats en l'evidència.
  • Sigui escèptic amb el tractament individualitzat. No es poden extrapolar els resultats en un subgrup obtingut de l'anàlisi estadístic posterior (a la realització de l'estudi) a un pacient individual. El resultat positiu en el subgrup ha de servir per a realitzar un estudi posterior en una població amb les característiques que han estat favorables en el subgrup davant d'un grup de control (o davant un grup amb un altre tractament ha contrastar).[4] Cal tenir en compte per a un pacient en concret si cal arribar als extrems de control (que comportarà un nombre de fàrmacs elevats amb els seus efectes adversos) d'una patologia crònica, segons els barems indicats en guies en que els índexs de morbiditat i mortalitat són diferents als de la població que tractem, ja sigui geogràficament, per edat i/o pronòstic d'anys de vida.[5]
  • Sempre que sigui possible, comenci el tractament amb un sol fàrmac. Davant de diverses patologies s'aconsella iniciar el tractament de cada patologia de manera individualitzada i no intentar tractar els diversos símptomes tots alhora, ja que poden aparèixer efectes adversos que ens dificultin el correcte diagnòstic i tractament.[6]
  • Davant d'un nou problema de salut pensi en primer lloc si pot tractar-se d'una reacció adversa a medicament.
  • Informi als pacients sobre les possibles reaccions adverses que poden provocar els seus medicaments perquè siguin capaços de reconèixer-los al més aviat possible en cas que apareguin.
  • Pensi si no s'està promovent i alhora tractant, una síndrome d'abstinència (a un medicament).
  • Informi's dels nous medicaments i les noves indicacions emprant fonts fiables i independents.
  • No tingui pressa per utilitzar medicaments de recent comercialització. Fins i tot quan un nou fàrmac és aparentment segur o efectiu l'experiència d'ús és, generalment, limitada, no ha passat el temps suficient i/o molt pocs pacients han estat exposats al seu efecte per identificar les reaccions adverses menys freqüents o aquelles que apareixen a llarg termini. Els genèrics, per portar més temps en el mercat, són en general més segurs causa de la seva llarga trajectòria.[7]
  • Asseguri's que el medicament millora els resultats clínics orientats al pacient en comptes de variables subrogades orientades a la malaltia. En les valoracions d'eficàcia dels fàrmacs no es poden agrupar les variables dels resultats, per exemple un fàrmac podria millorar la suma de nombre d'infarts amb el nombre de morts sobtades, però podria ser degut a costa de més morts sobtades.[8]
  • Defugi l'ampliació o extrapolació d'indicacions.
  • No es deixi seduir per l'elegant farmacologia molecular o fisiològica d'alguns fàrmacs. Només estarem realment davant una innovació terapèutica quan, el medicament nou, després de comparar-lo amb les alternatives terapèutiques ja existents a la pràctica clínica habitual, ofereixi suficients beneficis per als pacients com per ser utilitzat preferentment en un determinat problema de salut o malaltia.[9]
  • Tingui precaució amb la promoció selectiva d'estudis. Cal tenir en compte que es publiquen més els resultats positius d'un tractament que un resultat nul o negatiu, el que pot donar lloc a una falsa visió de l'eficàcia d'un tractament.[10]
  • No cedeixi de forma precipitada i poc crítica a les peticions dels pacients, especialment amb els medicaments que es coneixen per la publicitat.
  • Davant d'un fracàs terapèutic eviti prescriure més fàrmacs sense abans comprovar l'adherència al tractament (que realment segueixi) del pacient.
  • Eviti tornar a prescriure medicaments que ja han estat administrats prèviament al pacient sense obtenir resposta, o que van causar una reacció adversa.
  • Suspengui el tractament amb fàrmacs innecessaris o que no estan sent efectius.
  • Respecti els dubtes expressats pels pacients sobre els seus medicaments.
  • Pensi més enllà dels beneficis a curt termini dels fàrmacs i valori els beneficis i riscos a més llarg termini.
  • Busqui oportunitats per millorar els sistemes de prescripció i fer canvis que facin més segura la prescripció i ús de medicaments.

Criteris de qualitat de prescripció farmacèutica[modifica | modifica el codi]

A l'estat espanyol les diferents comunitats autònomes hi ha una sèrie d'indicadors d'ús de medicaments en un intent d'aproximar-se a la mesura de la qualitat de la prescripció farmacològica dels seus/de les seves professionals. Aquests conjunts d'indicadors, són coneguts com a estàndards de qualitat de prescripció de medicaments, segons la millor evidència científica disponible. S'acostumen a ajustar d'acord amb la prevalença dels problemes de salut.[11] Així es valoren el nombre i tipus d'antihipertensius prescrits, el percentatge d'utilització de fàrmacs d'eficàcia provada, etc.

La prescripció a Catalunya[modifica | modifica el codi]

El 2010 s'acabà d'implementar a Catalunya el Sistema Informàtic de Recepta Electrònica (SIRE).[12]

Normativa legal en Espanya[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prescripció (medicina) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Grupo Iniciativa por una Prescripción Prudente (IPP). «Principios para una prescripción prudente», 2011.
  2. Gordon D. Schiff i cols. «Principles of Conservative Prescribing». Arch Intern Med., June 13, 2011.
  3. Sergio Minué Lorenzo d'Iniciativa para una Prescripción Prudente. «4º principio: siempre que sea posible usa el tiempo como un test diagnóstico y terapéutico», 15/12/2011.
  4. Carlos Tello Royloa d'Iniciativa para una Prescripción Prudente. «7º principio: sé escéptico con el tratamiento individualizado», 16/12/2011.
  5. Ángel Ruiz Téllez d'Iniciativa para una Prescripción Prudente. «7º principio: sé escéptico con el tratamiento individualizado», 16/12/2011.
  6. Nuria Mateos, Luis Tobajas y Luis Palomo d'Iniciativa para una Prescripción Prudente. «8º principio: siempre que sea posible, comienza el tratamiento con un sólo fármaco», 16/12/2011.
  7. Juan Erviti López d'Iniciativa por una Prescripción Prudente. «13º principio: no tengas prisa por utilizar medicamentos de reciente comercialización», 20/12/2011.
  8. Agustín Gómez d'e la Cámara d'Iniciativa para una Prescripción Prudente. «14º principio: Asegúrate de que el medicamento mejora resultados clínicos orientados al paciente en vez de variables subrogadas orientadas a la enfermedad», 20/12/2011.
  9. Carmen Suárez Alemán d'Iniciativa por una prescripción prudente. «16º principio: no dejarse seducir por la elegante farmacología molecular o fisiológica de algunos fármacos», 20/12/2011.
  10. Eulali Mariñelarena Mañeru d'Iniciativa por una Prescripción Prudente. «17º principio: ten precaución con la promoción selectiva de estudios», 20/12/2011.
  11. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i Institut Català de la Salut. «Estàndard de qualitat de prescripció farmacèutica 2011», 6/2011.
  12. Generalitat de Catalunya. «La recepta electrònica és un sistema consolidat a Catalunya, que aporta bons resultats en la gestió eficient dels medicaments», 19/10/2011.