Reina de Sabà
La Reina de Sabà és un personatge que apareix a la Bíblia visitant Salomó i que no s'ha pogut identificar amb exactitud amb cap personatge històric. Les llegendes que l'envolten la representen com una dona extremadament rica, monarca del regne de Sabà que va viure cap al segle X aC. En alguns escrits posteriors va rebre el nom d'Aaziz o Balkhis.
Taula de continguts |
La Reina a la Bíblia [modifica]
El passatge que la cita és Reis 10, i altres posteriors el repeteixen. Presenten una reina que li dóna presents al rei Salomó, a qui ha anat a visitar per la seva fama de saviesa. Li pregunta coses durant hores i queda meravellada per les respostes que rep, per les quals lloa Déu. Ell promet concedir-li tot el que ella demani, però la seva petició és ambigua.
Les tradicions antigues [modifica]
L'historiador jueu Flavi Josep la menciona en les seves obres i li dóna el sobrenom de Nikaule. La tradició jueva afirma que la reina va demanar a Salomó favors sexuals i alguns l'emparenten amb la mítica Lilit. Un enigma clàssic que hauria proposat al rei és el de reconèixer una flor natural enmig d'un ram de flors artificials aromatitzades. Salomó hauria usat una abella per a tal fi. El Nou Testament l'esmenta com a Reina del Sud (Mateu 12, 14 ; Lluc 11, 31).
L'alcorà no n'esmenta el nom a la sura XXVII que li dedica però els comentaristes àrabs, jueus, perses i etíops li van donar el nom de Bilqis. L'Alcorà explica un relat similar a la tradició bíblica i detalla que ella venia d'un indret d'adoradors del sol, fet que la lligaria als egipcis. Per a alguns, és una imatge de Casiopea, de la mitologia grega.
Determinades fonts africanes pensen que Sabà equival a l'antic imperi d'Etiòpia (potser Iemen) i la reina seria Makeda (com es narra al Kebra Nagast). Aquesta hauria tingut un fill amb Salomó, el futur emperador Menelik I. La llegenda afirma que fou ell qui li demanà matrimoni però que ella refusà perquè ell tenia varies esposes i ella volia ser l'única. Per una aposta perduda va acabar quedant-se uns mesos al palau, el temps per engendrar el fill i tornar al seu regne.
A les inscripcions sudaràbigues no s'ha trobat cap menció a una reina regnant, només una en una inscripció sabea del segle IIIque parla d'una reina, però com esposa del rei de l'Hadramaut, Malikhalak. Això va canviar amb una descoberta feta el 2004 (vegeu més avall).
Les tradicions modernes [modifica]
El cristianisme va emfasitzar la castedat de la reina, oposant-se a les llegendes jueves i fent-la un antecedent de la Verge Maria. A més a més, els regals que porta al rei Salomó són anàlegs als que porten els Reis Mags a Jesús. Apareix citada als evangelis de Mateu i Lluc com a reina del sud que jutjarà els hebreus per no haver acceptat la nova religió (igual que ella es va convertir en veure la saviesa del rei i va lloar Déu, igualment els jueus s'haurien d'haver convertit en veure les obres de Crist).
Estudiosos contemporanis pensen que el relat bíblic és una deformació de la trobada comercial entre dos reis (possiblement una esposa del faraó egipci), que hauria acabat amb el permís per navegar per Àfrica dels vaixells de Salomó.
Darrers descobriments [modifica]
En unes excavacions al Djawf el juliol del 2004 els habitants locals van aportar centenars de peces de diferents llocs, principalment d'al-Sawda (antiga Nashan), de Ma'in i de Barakish, entre les quals un bloc de pedra calcària amb una inscripció de dos línies en llengua minea (avui al museu de Sanaa) que deia: 'bwtn bnt Ys3q'l d-Sn' s3l=’t Nkrhywm mlkt Nt'htn (Abiwathan filla de Yasaq'il, del llinatge de Sana, a ofert a Nakrah, el dia que ella va (començar a?) regnar sobre Natahatan).
El nom d'Abiwathan és un nom propi femení teòfor, format per Ab ('b) [1] + Wtn, ja testimoniat anteriorment (fins i tot portat per un home). L'element diví seria Wtn, una deïtat sudaràbiga.[2] El llinatge de Sana és testimoniat per primer cop. Nakrah era la deïtat principal de Ma'in (Qarnaw) i Barakish on tenia diversos temples consagrats. El verb ywm mlkt té una interpretació complexa (regnar o posseir o les dues coses) però probablement voldria referir-se al "dia (o temps) que va esdevenir reina". Natahatan o Nat'ahatan és un lloc (regne o tribu) desconegut fins avui.
Abiwathan no va poder ser reina de Ma'in: une inscripció sabea poc després de la mort de Karib-il Watar (regnava vers 700 aC) cita a Waqah-il, fill d'Ilyafa, com a rei de Ma'in, i la inscripció es d'aquesta època i si Abiwathan haguès regnat a Ma'in el nom hauria estat esmentat. Però de la rodalia de Barakish (Shaqab al-Manassa, Darb al-Sabi o al-Malahadont) els noms antics no són coneguts.
Per l'arrel Nt de Natahatan, podria significar "rebels" o "rebel·lió" el que implica un altra traducció (Abiwathan filla de Yasaq'il, del llinatge de Sana, a ofert a Nakrah, el dia que ella va (començar a) dirigir la rebel·lió). Com que se sap que a la primera meitat del segle VII aC Sabà combatia contra Ma'in i Barakish, que mig segle abans eren aliats de Sabà, es podria pensar que la reina va dirigir una rebel·lió contra Sabà, en el territori d'aquestes ciutats.
En el context cronològic es evident que aquesta reina no podia ser la reina de Saba llegendària del final del segle X aC, dos segles i mig abans, però el fet d'existir una reina permet retornar a la teoria de Wendell Phillips que considerava que, com a Aràbia del nord, podia existir un sistema matrilineal general a tota Aràbia abans de l'islam; això sens dubte es agosarat ja que totes les inscripcions i tot l'entorn del Orient Mitjà, Egipte o Grècia però especialment a Aràbia del sud, el sistema fins on és conegut es clarament patrilineal excepte en un cas (i ja al segle II) encara que la dona tenia un paper destacat a aquestes civilitzacions com sacerdotesses o administradores tribals o locals, i gaudien d'autonomia econòmica. Cal considerar també que la Bíblia no es va començar a escriure abans del segle VII aC.
Llocs de Culte [modifica]
A l'estat d'Ogun, a Nigèria, hi ha el Santuari Birikisu Sungbo, en el què es diu que hi ha la tomba de la reina de Sabà. És un lloc de culte important al país.[3]
Notes [modifica]
- ↑ pare, per tant Pare de Wathan
- ↑ en una inscripció el deu nacional sabeu Almaqah, és qualificat de "Senyor de Wathan i de Dhu-Qadam", i en un altra la deessa Shams es anomenada "Mestressa dels Wathan" tot i que 'b és l'ement diví, per exemple ’byd‘ (Abyada), o ’b’ns1 (Abanasu)
- ↑ Birikisu Sungbo a onlinenigeria.com
Referència [modifica]
Mounir Arbach, « Une reine en Arabie du Sud ? », Chroniques yéménites [En línia], 12/2004, posada en línia 8 d'octubre de 2007, Consulta 31 d'octubre de 2010. URL : [1]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reina de Sabà |
