Economia de Moçambic
| Economia de Moçambic | |
|---|---|
| Moneda | metical |
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Africana, SADC |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 120è (2012)[2] |
| PIB (en PPP) | 26,22 miliards (2012) |
| Taxa del PIB | 7,5% (2012) |
| PIB per capita | 1 200 (2012) |
| PIB per sector | agricultura 31,8%, indústria 24,6%, comerç i serveis 43,6% (2012) |
| Inflació | 3,5% (2012) |
| Població sota el llindar de pobresa | 52% (2009) |
| Força laboral | 10.100.000 (2012) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 81 %, indústria 6 %, comerç i serveis 13 % (1997) |
| Taxa d'atur | 17% (2007) |
| Indústries principals | alumini, productes de petroli, substàncies químiques (fertilitzants, sabó, pintures), tèxtil, ciment, vidre, amiant, tabac, aliments, begudes |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 3 516 milions (2012) |
| Productes d'exportació | alumini, carideus, castanya d'anacard, cotó, sucre, cítrics, fusta, electricitat |
| Socis principals | Sud-àfrica 28,9%, Bèlgica 15,1%, Itàlia 11,8%, Espanya 8,5%, República Popular de Xina 6,6% (2011) |
| Importacions | 5 373 milions (2012) |
| Productes d'importació | màquines i equips, veículos, combustibles, productes químiques, productes de metall, aliments, tèxtil |
| Socis principals | Sud-àfrica 35,4%, República Popular de la Xina 10,2%, Índia 8,4%, Estats Units 6,6%, Austràlia 6,1%, Portugal 4,4% (2011) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 4,88 miliards (2012) |
| Ingressos | 4 370 milions (2012) |
| Despeses | 5 324 milions (2012) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
El 1975, any de la seva independència, Moçambic era un dels països més pobres del món. Problemes de gestió d'una economia socialista i una guerra civil entre el 1977 i el 1992 van empitjorar la situació[1].
El 1987 el govern va començar una sèrie de reformes macroeconòmiques amb finalitats d'estabilitzar l'economia. Aquestes reformes, adoptades amb ajuda internacional i combinades amb eleccions lliures el 1994, van resultar en la millora de les taxes de creixement. Reformes monetàries van reduir la inflació. Reformes fiscals van conduir a una millora de la recaptació[1].
No obstant això, el país segueix dependent d'assistència internacional para gairebé meitat del seu pressupost anual, i la majoria de la població segueix sota el nivell de la pobresa. L'agricultura de subsistència segueix sent la principal font de renda de la majoria de la població[1].
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 CIA. «The World Factbook». [Consulta: 6 de maig de 2013].
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
