Economia de Moçambic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Moçambic
Moneda metical
Organitzacions comercials OMC, Unió Africana, SADC
Estadístiques[1]
PIB rànquing 120è (2012)[2]
PIB (en PPP) 26,22 miliards (2012)
Taxa del PIB 7,5% (2012)
PIB per capita 1 200 (2012)
PIB per sector agricultura 31,8%, indústria 24,6%, comerç i serveis 43,6% (2012)
Inflació 3,5% (2012)
Població sota el llindar de pobresa 52% (2009)
Força laboral 10.100.000 (2012)
Ocupació laboral per sector agricultura 81 %, indústria 6 %, comerç i serveis 13 % (1997)
Taxa d'atur 17% (2007)
Indústries principals alumini, productes de petroli, substàncies químiques (fertilitzants, sabó, pintures), tèxtil, ciment, vidre, amiant, tabac, aliments, begudes
Socis comercials[1]
Exportacions 3 516 milions (2012)
Productes d'exportació alumini, carideus, castanya d'anacard, cotó, sucre, cítrics, fusta, electricitat
Socis principals Sud-àfrica 28,9%, Bèlgica 15,1%, Itàlia 11,8%, Espanya 8,5%, República Popular de Xina 6,6% (2011)
Importacions 5 373 milions (2012)
Productes d'importació màquines i equips, veículos, combustibles, productes químiques, productes de metall, aliments, tèxtil
Socis principals Sud-àfrica 35,4%, República Popular de la Xina 10,2%, Índia 8,4%, Estats Units 6,6%, Austràlia 6,1%, Portugal 4,4% (2011)
Finances públiques[1]
Deute extern 4,88 miliards (2012)
Ingressos 4 370 milions (2012)
Despeses 5 324 milions (2012)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

El 1975, any de la seva independència, Moçambic era un dels països més pobres del món. Problemes de gestió d'una economia socialista i una guerra civil entre el 1977 i el 1992 van empitjorar la situació.[1]

El 1987 el govern va començar una sèrie de reformes macroeconòmiques amb finalitats d'estabilitzar l'economia. Aquestes reformes, adoptades amb ajuda internacional i combinades amb eleccions lliures el 1994, van resultar en la millora de les taxes de creixement. Reformes monetàries van reduir la inflació. Reformes fiscals van conduir a una millora de la recaptació.[1]

No obstant això, el país segueix dependent d'assistència internacional per a gairebé la meitat del seu pressupost anual, i la majoria de la població segueix sota el nivell de la pobresa. L'agricultura de subsistència segueix sent la principal font de renda de la majoria de la població.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]