Economia de Moçambic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Moçambic
Moneda Metical
Organitzacions comercials OMC, SADC, Unió Africana i altres
Estadístiques[1]
PIB rànquing 117è (2013)[2]
PIB (en PPP) 28.15 miliards (2013)
Taxa del PIB 7% (2013)
PIB per capita (2013)
PIB per sector agricultura 28.7%, indústria 24.9%, serveis 46.4% (2013)
Inflació 4.4% (2013)
Població sota el llindar de pobresa 52% (200)
Força laboral 10.550.000 (2013)
Ocupació laboral per sector agricultura 81%, indústria 6%, serveis 13% (1997)
Taxa d'atur 17% (2007)
Indústries principals alumini, productes de petroli, productes químiques (fertilitzants, sabó, pintures), tèxtil, ciment, vidre, amiant, aliments, begudes, tabac
Socis comercials[1]
Exportacions 3 920 milions (2013)
Productes d'exportació alumini, carideus, castanya d'anacard, cotó, sucre, cítrics, fusta, electricitat
Socis principals Sud-àfrica 31.3%, Bèlgica 12.8%, República Popular de la Xina 9%, Itàlia 7.9%, Espanya 6.2 %, Índia 5.8 % (2012)
Importacions 7 068 milions (2013)
Productes d'importació màquines i equips, veículos, combustibles, productes químiques, productes de metall, aliments, tèxtil
Socis principals Sud-àfrica 30.5%, República Popular de la Xina 12.3%, Índia 11.6%, Estats Units 5.1%, Portugal 4.8%, Austràlia 4.5% (2012)
Finances públiques[1]
Deute extern 6 276 milions (2013)
Ingressos 4 808 milions (2013)
Despeses 6 101 milions (2013)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Extracció de carbó a Moçambic.

El 1975, any de la seva independència, Moçambic era un dels països més pobres del món. Problemes de gestió d'una economia socialista i una guerra civil entre el 1977 i el 1992 van empitjorar la situació.[1]

El 1987 el govern va començar una sèrie de reformes macroeconòmiques amb finalitats d'estabilitzar l'economia. Aquestes reformes, adoptades amb ajuda internacional i combinades amb eleccions lliures el 1994, van resultar en la millora de les taxes de creixement. Reformes monetàries van reduir la inflació. Reformes fiscals van conduir a una millora de la recaptació.[1]

No obstant això, el país segueix dependent d'assistència internacional per a gairebé la meitat del seu pressupost anual, i la majoria de la població segueix sota el nivell de la pobresa. L'agricultura de subsistència segueix sent la principal font de renda de la majoria de la població.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]