Tiran

Infotaula de geografia físicaTiran
(he) تيران Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusIlla i territori disputat Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficamar Roja Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaRas Muhammad National Park (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Tabuk (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 27° 57′ 07″ N, 34° 33′ 58″ E / 27.9519°N,34.5661°E / 27.9519; 34.5661
Banyat perestrets de Tiran Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud90 m Modifica el valor a Wikidata
Mida7,2 (amplada) × 15,1 (longitud) km
Superfície80 km² Modifica el valor a Wikidata

L'illa de Tiran (àrab: جزيرة تيران, jazīrat Tīrān)[1] o illa de Yotvat[2] és una illa d'Aràbia Saudita que antigament era administrada, juntament amb l'illa de Sanafir, per Egipte.[3] Se situa a la mar Roja, a l'entrada del golf d'Aqaba, enfront de Xarm el-Xeikh.

Història[modifica]

Tiran pot ser l'illa que Procopi va anomenar Iotabe (grec antic: Ἰωτάβη), que era una important estació de peatge per a la navegació a la zona, però s'han proposat altres illes del golf d'Àqaba com a identificacions alternatives. Era habitada per jueus, els quals foren independents fins al temps de Justinià I, quan es van posar sota sobirania bizantina.[4]

L'any 473 un sarraí de nom Amorkesos va capturar l'illa i es va apropiar dels ingressos, però l'Imperi Bizantí la va reprendre 25 anys després, atorgant autonomia als seus habitants, subjectes al pagament d'impostos sobre les mercaderies exportades a l'Índia.[4] Al voltant de l'any 534, els bizantins van haver de recuperar-lo de nou a partir d'un grup que Corici de Gaza va anomenar una raça impía, i que alguns estudiosos suposen que eren els habitants jueus que s'havien negat a pagar els impostos.[5] Les primeres i últimes dates esmentades en relació a Iotabe es donen en la participació dels bisbes de l'illa en els concilis eclesiàstics: Macari al Concili de Calcedònia l'any 451, en els actes del qual la diòcesi figura com a pertanyent a la província romana de Palaestina Tertia, i Anastasi en un Concili de Jerusalem l'any 536.[6]

No hi ha cap menció d'Iotape en els relats de les conquestes islàmiques, cosa que suggereix que aleshores l'illa estava deshabitada. Com que ja no és un bisbat residencial, Iotape, en la seva forma llatina anomenada Iotapa a Palaestina, és avui catalogat per l'Església Catòlica Romana com a diòcesi titular. La referència de Procopi a una comunitat jueva autònoma a l'illa d'Iotabe fins al segle vi figurava en la retòrica israeliana durant la crisi de Suez i durant i immediatament després de la Guerra dels Sis Dies.[7]

Tiran i Sanafir, va ser cedida oficialment a l'Aràbia Saudita com a part d'un acord de fronteres marítimes entre Egipte i l'Aràbia Saudita. L'acord va ser aprovat posteriorment pel Parlament egipci i finalment ratificat pel president egipci el 24 de juny de 2017.[8]

Referències[modifica]

  1. «Jezîret Tīrān, Saudi Arabia». Geographical Names, map, geographic coordinates. [Consulta: 17 juliol 2022].
  2. «Yotvat Island, Egypt». - Geographical Names, map, geographic coordinates. [Consulta: 17 juliol 2022].
  3. «ǧazirat Tirān». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 juliol 2022].
  4. 4,0 4,1 Mayerson, Philip «The Island of Iotabê in the Byzantine Sources: A Reprise». Bulletin of the American Schools of Oriental Research, 287, 01-08-1992, pàg. 1–4. DOI: 10.2307/1357135. ISSN: 0003-097X.
  5. Shahid, Irfan; Shahîd, Irfan. Byzantium and the Arabs in the Sixth Century (en anglès). Dumbarton Oaks, 1995, p. 184. ISBN 978-0-88402-214-5. 
  6. Millar, Fergus «Rome, Constantinople and the Near Eastern Church under Justinian: Two Synods of C.E. 536» (en anglès). The Journal of Roman Studies, 98, 2008-11, pàg. 62–82. DOI: 10.3815/007543508786239102. ISSN: 1753-528X.
  7. Grief, Howard. The Legal Foundation and Borders of Israel Under International Law: A Treatise on Jewish Sovereignty Over the Land of Israel (en anglès). Mazo Publishers, 2008, p. 233-234. ISBN 978-965-7344-52-1. 
  8. Lott, Alexander. The Estonian Straits: Exceptions to the Strait Regime of Innocent or Transit Passage (en anglès). BRILL, 2018-04-05, p. 37. ISBN 978-90-04-36504-9. 

Enllaços externs[modifica]