Els viatges de Marco Polo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una pàgina de "Els viatges de Marco Polo".

Els viatges de Marco Polo, conegut també com El llibre de les Meravelles o El Llibre del Milió: escurçament d' El Llibre del Milió de costaneres d'Orient: Japó, Índia, Sri Lanka i el Sud-est d'Àsia, així com la costa oriental d'Àfrica. El quart llibre tracta de les guerres que van mantenir poc abans entre si els mongols, i descriu també algunes regions força més al nord, com Rússia.

El llibre va assolir un èxit gens freqüent en l'època anterior a la invenció de la impremta. Es va traduir a diverses llengües europees ja en vida del seu autor, però els manuscrits originals s'han perdut.

Es pot dir sens dubte, que és un document important, la lectura ens introdueix de facto a la mentalitat predominant en l'occident cristià medieval. El llibre està més enllà de la simple anècdota, una multiplicitat de significats l'envolta.

Un llibre de mercaderies[modifica | modifica el codi]

En principi el llibre és una mena d'estudi de mercat, on se'ns assenyalen distàncies, precaucions, consells sobre productes i mercaderies, així com les previsions que el comerciant ha de prendre abans d'endinsar en determinada ciutat. Com tota exploració és imperfecta, sinó que és una guia rudimentària per a aquells aventurers que decidissin establir algun tipus d'intercanvi amb l'orient. Vegeu: Rustichello de Pisa

Michel Mollat en aquest sentit diu:

« (...) el llibre de Marco Polo s'ha comparat amb tots aquests manuals de mercaders que, en el curs del segle XIV, va posar en gran voga la Practica della mercatura, Pegoloti. De fet, més de la meitat de la Descripció du monde [com l'anomena Mollat] indica les distàncies entre les ciutats en jornades i en milles, proporciona consells pràctics per al viatge, enumera els objectes del comerç, anota els pesos i mesures, les formes de pagament, en metàl·lic i en paper moneda. »
— Michel Mollat [1]

Les vista a establir una possible aliança en contra de l'àrea musulmana. Té en definitiva aires de croada.

Cap aquí recordar a dos precursors del viatger que van realitzar el seu viatge cap a orient amb una missió anàloga: d'una banda tenim el deixeble de Sant Francesc d'Assís, Jean de Plancarpín (o Giovani di Pian Carpino), que va rebre del papa Innocenci IV l'ordre d'anar cap als dominis tàrtars amb l'objecte de "examinar amb tota cura", així com a un altre frare és comú: aconseguir el gran jan, successor de Gengis Kan, en la seva residència ambulant, on sigui que es trobi, per lliurar els missatges del papa en el primer cas, i del rei de França en el segon. "[2]

Plancarpín partirà de Kíev l'hivern de 1246, el 3 de febrer per ser més precisos. Rubruck ho farà de Constantinoble el 7 de maig de 1253, durant la primavera. El pare i l'oncle de Marco Polo (Nicolo i Mafe) surten de Venècia cap a Constantinoble en l'any de 1260, i de fet el seu viatge es creua amb el del segon religiós en cert moment, encara que no hi ha dades sobre si aquests es van arribar a trobar.

Els germans Pol assumeixen una missió semblant (encara que en sentit invers) a la dels monjos en el seu segon viatge, en el qual els acompanyarà el jove Marc. Durant el viatge obtenen la comanda per part del Gran Khan, de contactar amb el senyor dels tàrtars amb el papa, senyor de la cristiandat. I és aquí on Marco Polo assumirà un paper fonamental, ja que en guanyar-se la confiança de l'emperador mongol, i en ser nomenat ambaixador per aquest, no deixarà escapar oportunitat per assenyalar les convergències entre les dues civilitzacions. creat per: Carlos Alberto Barris Barreto

La crònica d'un diplomàtic[modifica | modifica el codi]

Per l'anterior el llibre de Marco Polo no pot deixar de veure's com la crònica d'un diplomàtic, és a dir, com una descripció de les singularitats dels múltiples territoris i pobles, sota domini mongol. Marco Polo, segons el seu company de cel i redactor del llibre-mestre Rustichello de Pisa-, es va guanyar el gust del Gran Khan, gràcies a les seves habilitats narratives, que va desenvolupar mentre va estar com a funcionari al servei de la cort:

« Havia Marc sentit que quan el Gran Khan enviava ambaixadors per les diverses parts del món, i aquests no sabien, quan tornen, parlar més que de la missió que per complir la qual havien estat designats, ell els tractava de necis i ignorants. Li agradava més que li parlessin dels costums i particularitats de les corts estrangeres que del referent al pretext que escollia per ensenyar-los. (...) I [Marco Polo] ho va fer per tal sagacitat i desimboltura que el Gran Khan va quedar meravellat. »
— Marco Polo [3]
Marco Polo a la cort de Kublai Khan.

Podem imaginar, tal com ho va fer Italo Calvino en el seu llibre Les ciutats invisibles, l'estreta relació que sostenen el sobirà conqueridor i el seu ambaixador, qui amb "mestria i desimboltura" entretenia a un emperador que es mostrava incapaç de conèixer per si mateix la immensitat dels seus dominis. Podem suposar d'igual manera, que amb aquesta mateixa mestria i desimboltura, li va ser transmesa en un segon moment al company de cel de Marco Polo, Rustichello, la crònica de viatges i llegendes vistes i sentides pel venecià, marc pol sempre va ser molt humil sobretot amb la família.

Un document etnogràfic[modifica | modifica el codi]

Així, és també com a narració de "particularitats i costums", una espècie de reportatge de caràcter etnogràfic en què s'observen clarament els prejudicis i la mentalitat de l'occident medieval, on aquests se superposen a les múltiples realitats, sent llum dels conceptes cristians i grecollatins, que se sotmeten i expliquen mons diferents i distants.

És en aquest sentit una visió dels marges, tot i que no marginal. És una mirada des dels límits de l'occident cristià medieval, cap a aquells que "per ignorància" (que és el cas dels "pobles salvatges", així com del mateix Gran Khan), "o perversitat" (els musulmans), estaven al seu sembla, situats en un més enllà, en un fora.

Amb tot, Marco Polo és lluny de ser un dogmàtic, el que podem corroborar llegint la seva comparació entre "Sergamoni Boch" (Buda) amb Jesucrist, així com l'elogi que fa dels abramayanes hindús, per la seva vida "saludable" i d'abstinència, el que al seu parer els s'acostava a la santedat. Aquestes postures vistes des d'una posició cristiana ortodoxa, podrien haver estat considerades com una franca heretgia.

Marco Polo va sortir de Venècia cap als quinze anys, va mantenir relacions durant vint amb els diversos mons de "idòlatres", amb qui en determinat moment havia conviscut més temps que amb els seus semblants en imaginari, el que ho predisposar a escodrinyar de tant en comptes les similituds que aquests mons tenien amb la seva herència cristià-medieval. "Salvatges bestials i perversos", així com "sarraïns cruels i traïdors", eren els models que més s'allunyaven del seu ideal moral. Sempre va voler cridar l'atenció de les altres persones, llàstima que mai ho aconsegueixo, no va tenir amics, i els que tenia era ni més ni menys que per interès, ja que ell tenia molts diners.

El llibre de les meravelles[modifica | modifica el codi]

Finalment podem qualificar el text com un llibre de meravelles, miracles i fets màgics ' on es manifesten les tres formes del sobrenatural en l'occident medieval, segons Jacques Le Goff: [4]

  • La meravella pròpiament dita (mirabilis) d'orígens pre-cristians.
  • El Màgicus: associat (tot i que durant l'edat mitjana es parla de màgia negra i blanca) al dimoni. És el sobrenatural satànic.
  • El miracolosus, el milacorum. Que seria el sobrenatural cristià, on l'inexplicable es "normalitza" a causa de la influència del propi Déu.
Imatge del Preste Joan.

Com a narració del meravellós, el llibre de Marco Polo és un espai on, i des d'on s'observen la vida i costums d'éssers que no estan sotmesos als rigors d'una ètica cristiana. És un espai a part, en què el pecat (sovint el de la luxúria) no és considerat com a tal. És com una projecció dels temors, però també dels desitjos, de certes llibertats negades a l'occident cristià-medieval, abans que una descripció dels trets principals de les diferents cultures d'orient.

Així mateix, és una descripció d'alguns "oasi cristians", enmig d'un espai hostil, ple de sarraïns, "deserts diabòlics i bèsties". Només cal veure alguns miracles que es relaten en ell, com el dels cristians que amb les seves oracions mouen una muntanya davant els ulls estupefactes del Califa de Bagdad per salvar-se de la mort, així com la referència contínua al regne cristià del Preste Joan, assetjat sempre per infidels.

És en fi, un anecdotari de màgies, encanteris, encanteris i sortilegis, que limiten amb el diabòlic, i que vindrien a ser com la contrapart als miracles realitzats davant els esmentats "oasi cristians", amb ajuda del dimoni i per tant associats al idolàtric, pervers i cruel.

Així s'ha de ho meravellós, d'origen precristià, es pot veure com una forma de resistència cultural a la ideologia oficial del cristianisme, la qual miraculós, com una "normalització" del sobrenatural, ja que es realitza mitjançant la intervenció divina que banalitza la meravella, i el màgic, com el que s'ha d'excloure i combatre, ja que està profundament lligat al demoníac, el tenebrós, i perillós. Tot això movent-se en el llibre, no amb fronteres rígides, sinó com a fenòmens mentals que s'entrecreuen i mantenen llaços molt permeables entre si.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mollat, Michel. Els exploradors del segle XIII al XVI. Primeres mirades sobre nous mons. Mèxic, FCE, 1990, pag. 27.
  2. T'Serstevens, A. Els precursors de Marco Polo. Barcelona, Edicions Orbis, 1986.
  3. Polo, Marco. El milió. Mèxic, Fontamara, 1989, pag. 16.
  4. Le Goff, Jacques. El meravellós i quotidià en l'Occident medieval. Barcelona, Gedisa, 1986.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els viatges de Marco Polo