Auxina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àcid Indolacètic (AIA)

Les auxines són una classe d'hormones vegetals (fitohormones) i amb característiques similars als morfògens. Juguen un paper essencial en la coordinació de molts processos de creixement i de comportament en el cicle vital de les plantes. Les auxines i el seu paper en el creixement vegetal van ser revelades per primera vegada pel científic hol·landès Frits Went.[1] Kenneth V. Thimann va aïllar aquesta fitohoroma i va determinar la seva estructura química. Went i Thimann van ser coautors d'un llibre sobre les hormones de les plantes, Fitohormones, l'any 1937.

Les auxines exerceixen la seva funció a baixes concentracions. Són sintetitzades en un lloc de la planta per a ser transportades i actuar en un altre punt d'aquesta.

Visió general[modifica | modifica el codi]

El mot auxina deriva de la paraula grega αυξανω ("auxano", "creixo/incremento"). Van ser les primeres hormones vegetals principals en ser descobertes.

Els seus patrons de transport actiu per la planta són complexos. Acostumen a actuar en concert o en oposició amb altres fitohormones. Per exemple, la ratio d'auxina respecte citoquinina en certs teixits de les plantes determina la iniciació de les arrels respecte als brots. Per això una planta pot reaccionar a condicions externes i ajustar-s'hi, sense necessitar un sistema nerviós. A nivell molecular, les auxines tenen un anell aromàtic i un grup àcid carboxílic (Taiz i Zeiger, 1988).

El membre més important de la família de les auxines és l'àcid indolacètic (AIA). Genera la majoria dels efectes de les auxines en plantes intactes, i és l'auxina nadiua més potent. Tanmateix, les molècules de AIA són làbils químicament en una solució aquosa, i per això l'AIA no s'utilitza comercialment com a regulador del creixement de les plantes.

Composició[modifica | modifica el codi]

L'àcid indolacètic (AIA) n'és la forma predominant, encara que, proves recents suggereixen que existeixen altres auxines indòliques naturals en plantes.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'auxina presenta una forta polaritat exhibida en el seu transport a través de la planta. L'auxina és transportada per mitjà d'un mecanisme depenent d'energia, allunyant-se de forma basipètala des del punt apical de la planta cap a la seva base. Aquest flux d'auxina reprimeix el desenvolupament de brots axil·lars laterals al llarg del tall, mantenint d'aquesta forma la dominància apical. El moviment de la auxina fora de la làmina foliar cap a la base del pecíol sembla que també prevenen de l'abscisió.

Funcions[modifica | modifica el codi]

  1. Estimula l'elongació de les cèl·lules.
  2. Estimula la divisió cel·lular en el càmbium.
  3. Estimula la diferenciació del floema y el xilema.
  4. Pot induir el creixement i maduració de fruits.
  5. Estimula el creixement de les parts florals.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Auxina Modifica l'enllaç a Wikidata