Àcid 2,4-diclorofenoxiacètic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Àcid 2,4-diclorofenoxiacètic
Nomenclatura
Nom IUPAC àcid 2-(2,4-diclorofenoxi)acètic
Altres noms 2,4-D
hedonal
trinoxol
Fórmula química C8H6Cl2O3
Nombre CAS 94-75-7
SMILES OC(COC1=CC=C(Cl)C=C1Cl)=O
Propietats químiques
Densitat Pols blanca o groga
Massa molar 221.04
Punt de fusió 140.5 °C (413.5 K)
Punt d'ebullició 160 °C (0.4 mm Hg)
Solubilitat En aigua 900 mg/L (25 °C)
Seguretat
Compostos relacionats
Compostos relacionats 2,4,5-T
Recursos externs
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

L'àcid 2,4-diclorofenoxiacétic o senzillament 2,4-D és un producte químic, una auxina sintètica, utilitzat en agricultura com a herbicida i fitoregulador. També va formar part de l'agent taronja utilitzat a la Guerra del Vietnam. Actua damunt els mecanismes que regulen el creixement vegetatiu de les plantes. Tant l'àcid com els seus èsters i sals poden ser utilitzats com a fitorreguladors i com herbicides variant el moment de l'aplicació i la dosi, però a la pràctica, únicament alguns èsters i sals s'utilitzen com a herbicides i alguns èsters com a fitoreguladors. Es consideren cultius sensibles: cotó, cítrics, crucíferes, estramoni, fruiters, gira-sol, lletuga, lleguminoses, olivera, cogombre, remolatxa, tabac, tomatiguera, vinya i cultius de flors ornamentals. La seva utilització com a herbicida, normalment és en civada, ordi, sègol, pastures, blat i triticale.

Història[modifica | modifica el codi]

El 2,4-D va ser co-descobert independentment als Estats Units i al Regne Unit l'any 1941. Els dos equips de recerca involucrats van ser el "Templeman and Colleagues at ICI" (USA) i el "Nutman and Collaborators at Rothamsted Experimental Station" (UK). En tots dos casos formaven part d'un esforç clandestí governamental durant la Segona Guerra Mundial per a obtenir un producte per a ser usat en aquella guerra.

La propietat de matar les males herbes no era pas l'objectiu. El 2-4D no va ser usat en agricultura fins a l'any 1945.[1] Es va produir comercialment a partir de 1946, essent el primer herbicida selectiu que va tenir èxit, la selectivitat és que no mata la majoria de les plantes monocotiledònies.

Conreus genèticament modificats[modifica | modifica el codi]

Dow ha modificat genèticament la soia, una planta dicotiledònia, per a fer-la resistent al 2,4-D. Ho ha fet inserint un gen bacterià ( dioxigenasa ariloxialcanoat).[2] Usant una combinació del 2,4-D i el glifosat Dow tracta d'usar-la com alterntiva als conreus Roundup Ready (conreus resistents al glifosat). Aquest tipus de soia encara està pendent d'aprovació .[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. See the review article: J. H. Quastel, "2,4-dichlorophenoxyacetic acid (2,4-D) as a selective herbicide," Agricultural Control Chemicals (Washington, D.C.: American Chemical Society, 1950), Chapter 45, pages 244-249.
  2. doi:10.1073/pnas.1013154107
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  3. Andrew Pollack. «Dow Weed Killer, Nearing Approval, Runs Into Opposition». The New York Times, 25 abril 2012 [Consulta: 25 abril 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid 2,4-diclorofenoxiacètic Modifica l'enllaç a Wikidata