Cogombre
De Viquipèdia
 |
Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
| Cogombre | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||
| Cucumis sativus L., 1753 |
El cogombre[1] , (Cucumis sativus L., 1753) és una planta de la família Cucurbitaceae[2] .
Taula de continguts |
[edita] Nom i subespècies
Cucumis sativus té altres noms científics, no prioritaris: Cucumis esculentus Salisb., 1796, Cucumis muricatus Willd., 1805 i Cucumis sativus chiar Forssk., 1775. Respecte l’etimologia del nom prioritari, Cucumis és el nom del gènere en llatí i Sativus significa “sembrat”.
Les subespècies de Cucumis sativus són:
- Cucumis sativus var. anatolicus Gabaev
- Cucumis sativus var. anglicus L. H. Bailey
- Cucumis sativus var. cilicicus Gabaev
- Cucumis sativus var. europaeus Gabaev
- Cucumis sativus var. falcatus Gabaev
- Cucumis sativus var. indo-europaeus Gabaev
- Cucumis sativus var. irano-turanicus Gabaev
- Cucumis sativus var. izmir Gabaev
- Cucumis sativus var. squamosus Gabaev
- Cucumis sativus var. testudaceus Gabaev
- Cucumis sativus var. tuberculatus Gabaev
- Cucumis sativus var. vulgatus Gabaev
[edita] Ecologia
El cogombre és originari del sud de l’Índia i es cultiva des de fa més de 3000 anys. D’allí va ser traslladat cap a Itàlia, Grècia i Xina. Posteriorment, va ser introduït al segle IX a França, a Anglaterra al segle XIV i a Amèrica del Nord al segle XVI.
[edita] Cultiu
Actualment es cultiva a gairebé totes les zones temperades del planeta. Per tant, també es cultiva als països catalans. Pel seu cultiu, necessita temperatures temperades (20-25ºC diürns). Degut a la seva superfície foliar, requereix una humitat elevada. Ara bé, una humitat excessiva en pot fer disminuir la producció ja que disminueix la transpiració i, en conseqüència, l’activitat fotosintètica.
Es pot cultivar tant en espais oberts (horts i explotacions agrícoles en general) com en hivernacles. A més, si es disposa d'un sistema de reg, es pot cultivar en èpoques de sequera.
Quan les condicions són les òptimes, el percentatge de germinació oscil·len entre un 60 i un 100%.
[edita] Plagues
La plaga més comuna és causada per l'aranya roja, la qual actua sobre el revers de les fulles i pot causar des de taques groguenques fins a una dessecació i pèrdua de les fulles. Les temperatures elevades i l'escassa humitat relativa afavoreixen el desenvolupament d'aquesta plaga.
Trialeurodes vaporariorum i Bemisia tabaci ataquen les parts joves de les plantes i la debiliten ja que tant adults com larves s'alimenten de la seva saba. Sobre la melasa que secreten, es diposita la negreta tacant els fruits i dificultant el desenvolupament normal de la planta.
[edita] Morfologia
La cogombrera és una planta herbàcia anual, pot mesurar entre 1 i 4 metres, de port angulós i espinós amb talls híspids, és enfiladissa i les seves tiges s’entortolliguen amb els seus circells (un a cada nus). Té un rel principal que es ramifica ràpidament per donar rels secundàries superficials i molt fines, llargues i de color blanc. També pot emetre rels adventícies per damunt del coll.
Les fulles són cordiformes, lobades i regularment dentada. També cal destacar que tant les fulles com les tiges són piloses, és a dir, estan recobertes d’una capa de pèls fins. La inserció de la fulla amb la tija és de tipus peciolar. Per aquesta espècie, la reproducció és sexual per al·logàmia; en cap cas presenta reproducció vegetativa. Les flors són de color groc i diürnes. L’expressió sexual típica d’aquesta espècie és monoica, amb flors masculines i femenines per separat a la mateixa planta, encara que actualment molts cultius son ginoics, és a dir, només presenten flors pistil·lades. Els cinc pètals que formen la corol·la del periant estan soldats: constitueixen una gamopètala o simpètala.
Pel que fa a l’aparell sexual masculí o androceu, cal dir que els grans de pol·len són grans, apegalosos i pesats així que en general són transportats per insectes (vectors entomofílics) . La pol·linització és creuada. Tal com hem dit anteriorment, és una planta monoica i, per tant, necessita pol·linitzadors tot i que hi ha flors hermafrodites, el percentatge d’autopol·linització és molt baix. Respecte l’aparell sexual femení o gineceu, l’ovari, que és fusiforme, es troba per sota de la resta de peces florals. En aquests casos parlem d’ovari ínfer.
El fruit és una baia pepònide de forma ovoide o cilíndrica que, depenent de la varietat és més o menys llisa. Solen ser de color verd fosc i vira fins a tonalitats més clares a mesura que madura. La polpa és aquosa, de color blanc i conté moltes llavors al seu interior. Aquestes són planes, ovals i d’un color groguenc.
[edita] Farmacologia
|
[edita] Composició nutricional
per cada 100g: Aigua: 95% - Proteïnes: 0,8-1,6g – Grassa: 0,03-0,2g – Hidrats de carboni: 1-2,4g – Valor energètic: 17cal – Sodi: 8mg – Potassi: 140mg – Fòsfor: 22mg – Calci: 17mg - Ferro: 0,3mg – Retinol (Vit. A): 2mg - Àcid ascòrbic (Vit. C): 11mg – Tiamina (Vit. B1): 0,03mg. - Riboflavina (Vit. B2): 0,03mg – Àcid fòlic (Vit. B3): 13µg
[edita] Propietats farmacològiques
La part utilitzada és el fruit ja que conté abundants mucílags i cel·lulosa. A més, està formada per un 95% d’aigua i el valor calòric és baix: no arriba ni a les 20 calories per cada 100g. Per tant, és aconsellable per tractar l’obesitat. També ajuda a desintoxicar l’organisme ja que ajuda a eliminar l’àcid úric de la sang.
La polpa del cogombre és molt utilitzada en cosmètica com a agent hidratant i per les seves accions demulcents, depuratives[3], diürètiques, laxants[4] i antipruriginoses i emol·lient. Així doncs, està indicat per la cistitis, urolitiasi i l’oligúria, a més de tractaments cosmètics per la pell grassa, arrugues, en cas d’erupcions i cremades cutànies i, en general, per mantenir-la suau i hidratada.
Cal tenir en compte que la pell del cogombre conté cucurbitacina, la qual te caràcter irritant i pot produir afeccions intestinals si se’n consumeix la quantitat suficient. Les llavors, a més, tenen petites quantitats de cucurbitina, un principi actiu que exerceix una certa activitat al tractament de la taenia i en d’altres parasitosis intestinals.
[edita] Observacions
El cogombre ha sigut consumit per la nostra societat des de temps ancestrals, especialment cru i en amanides. Existeixen preparacions casolanes a mode de locions per a cremades solars i en cosmètica general.
Aquesta planta, la part comestible de la qual és el fruit immadur, té molta demanda a tot el mon a causa de les seves qualitats refrescants tot i no tenir un gran valor alimentari degut a la seva elevada proporció d'aigua. A més, és utilitzada per la indústria farmacèutica i cosmètica.
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- BERDONCES, J. LL. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- BOLÒS, O; VIGO, J. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales, Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
[edita] Enllaços externs
- «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009].
