Hidroponia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Investigació de conreu hidropònic de cebes, enciams i raves a la NASA

Hidroponia (del grec: hydro, aigua, i ponos, feina) és un mètode per cultivar plantes fent servir solucions químiques de nutrients minerals dins l'aigua, sense fer servir cap tipus de sòl. Les plantes terrestres poden créixer amb les seves arrels en un medi constituït per solucions químiques de nutrients minerals només si ho fan en un medi inert com, per exemple, el que proporcionen la perlita, grava, llana de fibra de roca, o la fibra de coco. En aquesta mena de cultius no cal un sòl, l'aigua es reutilitza en gran part, és possible controlar els nivells de nutrició completament cosa que significa un menor cost, No hi ha contaminació provocada pels nutrients, són més fàcils de controlar les plagues i malalties, ja que els contenidors es poden moure, es pot cultivar en llocs on de forma tradicional no seria possible. Per altra banda, les condicions hidropòniques del medi (la presència de fertilitzants i l'alta humitat) estimulen el creixement de Salmonella.[1] També, per l'alta humitat, hi ha problemes d'atac de les plàntules pel fong Verticillium.A més les diferents plantes requereixen concentracions de nutrients i o sistemes de fertilització diferents[2]

Els investigadors descobriren al segle XIX que les plantes absorbien els nutrients essencials minerals en forma d'ions inorgànics dins l'aigua. En condicions naturals el sòl actua com reserva de nutrients minerals però el sòl en si mateix no és essencial pel creixement de les plantes. Quan els nutrients minerals es dissolen en aigua, les arrels de les plantes són capaces d'absorbir-los. Quan els nutrients minerals necessaris s'introdueixen dins artificialment dins l'aigua, ja no cal sòl perquè les plantes sobrevisquin. Gairebé totes les plantes terrestres poden cultivar-se en hidroponia. La hidroponia és també la tècnica estàndard ( per la simplificació que suposa) en l'ensenyament i recerca en biologia.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera publicació sobre creixement de plantes sense sòl va aparèixer l'any 1627 al llibre Sylva Sylvarum escrit per Sir Francis Bacon. El 1699, John Woodward publicà els seus experiment hidropònics fets amb plantes de menta, i ja va comprovar que les plantes creixien millor amb aigua que no fos aigua destil·lada (ja que així tenien més nutrients). Cap a 1842, ja estava disponble una llista dels nou elements químics que es creien essencials per a les plantes i Julius von Sachs i Wilhelm Knop, als anys 1859-65, van desenvolupar la tècnica de cultiu sense sòl.[3] El 1929, el professor William Frederick Gericke de la Universitat de Califòrnia a Berkeley creà una gran sensació en aconseguir cultivar tomàquets en hidroponia.[4] També va ser Gericke qui introduí el terme hidroponia el 1937. Els investigadors Hoagland i Arnon van trobar que els rendiments en conreu hidropònic no eren pas més grans que els obtinguts amb plantes cultivades en el sòl. Hoagland creà la solució química de nutrients que portà el seu nom i que actualment encara es fa servir, modificada, en hidroponia.

A la dècada de 1960, Allen Cooper desenvolupà la tècnica de film de nutrients. Recentment la NASA ha fet grans recerques sobre hidroponia pel seu sistema CELSS (Sistema de suport de la vida controlat ecològicament) que potser s'aplicaria al planeta Mart fent servir llum LED.

Origen[modifica | modifica el codi]

Gericke considerava que només es podia parlar d'hidroponia si es cultivava sobre solucions químiques dissoltes en aigües sense cap mena de substrat afegit.[5] El cultiu sense sòl és un terme més ampli que la hidroponia pròpiament dita però en la pràctica els dos termes vénen a ser sinònims.

Durant la Segona Guerra Mundial les forces armades dels Estats Units produïren aliments hidropònics per a les tropes en les illes ermes del Pacífic essent potser el primer cultiu comercial de productes hidropònics.[6] Actualment es creu que la hidroponia seria emprada en la colonització de l'espai exterior

Tècniques[modifica | modifica el codi]

Les dues tècniques principals són:

  • No fer servir un medi sòlid per les arrels només la solució de cultiu (solution culture) que entre les seves variants inclou l'aeroponia
  • Fer servir un substrat sòlid per les arrels (medium culture) que segons els tipus de substrat emprat (sorra, llana de vidre, grava etc.) reben un nom diferent.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 10:49 a.m. ET. «Alfalfa Sprouts Source Of Salmonella, Experts Say - Omaha- msnbc.com». MSNBC, 2009-03-04. [Consulta: 2009-03-14].
  2. Winterborne, J., "Hydroponics: Indoor Horticulture",Published by Pukka Press, 2005, p113. 
  3. Douglas, James S. Hydroponics. 5th ed. Bombay: Oxford UP, 1975. 1-3.
  4. Turner, Bambi. "How Hydroponics Works." 20 October 2008. HowStuffWorks.com. http://home.howstuffworks.com/hydroponics.htm 17 September 2009.
  5. Nicholls, Richard E. Beginning Hydroponics: Soilless Gardening (en anglès). Running Press, 1990, p.10. ISBN 0894717413. 
  6. Jones, J. Benton. Hydroponics: A Practial Guide For The Soilless Grower (en anglès). CRC Press, 2005, p.143. ISBN 0849331676. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidroponia