Aspergillus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAspergillus Modifica el valor a Wikidata

Cap conidial d'Aspergillus niger Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseEurotiomycetes
OrdreEurotiales
FamíliaTrichocomaceae
GènereAspergillus Modifica el valor a Wikidata
Link, 1768
Tipus taxonòmicAspergillus glaucus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ExautorP.Micheli Modifica el valor a Wikidata
Espècies
Mitospora de Aspergillus flavus.

Aspergillus és un gènere al qual pertanyen quasi 600 fongs (floridures), que es troba arreu.[1] Els fongs es poden classificar en dues formes morfològiques bàsiques: els llevats i les hifes. Els fongs inclosos en aquest gènere són filamentosos (formats per una xarxa d'hifes, cadascuna d'elles composta d'una filera de cèl·lules allargades envoltades per una paret); un tipus de fong molt diferent als llevats, aquests últims formats per una sola cèl·lula arrodonida. Els hàbitats naturals de les espècies d'Aspergillus són medis humits, oxigenats i amb una temperatura determinada, com ara els edificis tancats, el fenc i el compostatge.

Història[modifica]

El 1729, el gènere Aspergillus va ser catalogat per primera vegada pel biòleg italià Pier Antonio Micheli. Micheli va fer servir el nom aspergillum per assemblar-se el fong a l'instrument usat per dispersar aigua beneïda.[2] La descripció feta per Micheli d'aquest gènere de fong en la seva obra Nova plantarum genera[3] té importància històrica, en ser reconeguda com el punt inicial de la ciència de la micologia.[4]

Malalties[modifica]

Els Aspergillus són fongs oportunistes i uns dels gèrmens que prenen avantatge de persones amb dèficits immunitaris primaris o adquirits. Entre les patologies més freqüents provocades per ells es troben:

  • Aspergil·losi pulmonar invasiva: Especialment greu en malalts immunodeficients o afectes d'una pneumopatia crònica.[5] Fou descrita per primera vegada l'any 1953. La seva incidència s'ha incrementat molt amb la generalització dels agents quimioteràpics i immunosupressors. El seu índex de mortalitat gairebé és del 50% quan afecta a pacients neutropènics i encara pot ser superior en receptors de trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques amb altres problemes pulmonars de base.[6] No és rar que, en individus sense alteracions immunològiques, aparegui en el context d'una pneumònia per aspiració d'aigua estancada després d'un quasi ofegament accidental.[7] En certs casos la infecció pulmonar es pot estendre, per contigüitat, al mediastí i afectar molt seriosament les estructures allotjades en el seu interior.[8] De vegades, inclús en persones sense problemes immunitaris, el fong forma masses mediastíniques que comprimeixen el cor i provoquen la mort per tamponament cardíac.[9]
  • Onicomicosi: Es veu sovint en diabètics i agricultors que treballen la terra i/o toquen els vegetals amb les mans. A banda de les espècies d'Aspergillus més freqüents, aquesta patologia de les ungles pot ser causada per una gran varietat de fongs del gènere poc coneguts i que ocasionen coloracions unguials molt peculiars, predominantment a les ungles dels peus.[10] El tractament d'aquestes infeccions consisteix en una combinació d'antifúngics tòpics i orals,[11] com ara la terbinafina[12] i l'itraconazole.[13])
  • Otomicosi: Afecta principalment a l'orella externa. A. niger és el fong filamentós predominant en aquest tipus d'infecció, probablement per la seva capacitat de produir una gran quantitat de conidis; encara que l'espècie causal pot variar segons quina sigui la zona geogràfica en particular.[14]
  • Sinusitis al·lèrgica. Amb freqüència acompanya a una aspergil·losi broncopulmonar per hipersensibilitat.[15][16] La majoria de vegades apareix als sins etmoïdals o maxil·lars i no és rar que s'estengui a l'òrbita i la fossa anterior cranial.[17]
  • Endocarditis. Són rares en persones sense immunodeficiència o no addictes a drogues per via parenteral. Es poden desenvolupar en malalts sotmesos a cirurgia cardíaca i sovint tenen un curs insidiós.[18]
  • Pneumonitis per hipersensibilitat: Acostumen a presentar-se en treballadors de la indústria alimentària.[19] A. oryzae s'utilitza en l'elaboració de la salsa de soia i del sake, a banda d'altres productes emprats en la cuina oriental, de forma que bona part de dites reaccions pulmonars les pateixen persones que manipulen aquesta espècie de fong.[20]
  • Aspergil·lomes i abscessos micòtics. L'aspergil·loma i l'aspergil·losi al·lèrgica coexisteixen amb certa freqüència. Ocasionalment, en els aspergil·lomes es formen dipòsits d'oxalat de calci que originen una forta resposta inflamatòria.[21] Els abscessos per Aspergillus són difícils de tractar, especialment els cerebrals. Aquests fongs tenen un marcat tropisme vascular i solen provocar complicacions trombòtiques.[22]

A. fumigatus, A. parasiticus[23] i A. flavus són espècies que produeixen unes aflatoxines verinoses i carcinogèniques. L'hepatotoxicitat d'aquestes substàncies és alta i s'associa amb el desenvolupament d'hepatocarcinomes, sobre tot a zones on existeix un important nivell d'exposició dietètica i entre les persones afectes d'hepatitis víriques cròniques.[24] Una nova espècie descoberta a Costa d'Ivori, Aspergillus korhogoensis, també te la capacitat de generar aflatoxines dels grups B i G.[25] Aspergillus bombycis és una floridura aflatoxigènica no patògena per humans o animals;[26] però, com altres fongs pertanyents al mateix gènere, infecta els cucs de seda.[27] Aspergillus ochraceus secreta dues micotoxines, l'ocratoxina A[28] i la citrinina.[29] Els efectes de la interacció entre aquestes substàncies són fortament lesius per les cèl·lules renals i poden provocar una nefropatia.[30]

És relativament freqüent confondre una infecció per alguns membres del gènere Aspergillus amb les més comunes infeccions bacterianes, així com hi pot haver una infecció simultània pels dos tipus de microorganismes.[31] A. fumigatus pot provocar rinosinusitis invasives fúngiques agudes, una patologia que afecta a un ~2% dels malalts immunocompromesos -en especial als que pateixen malalties hematològiques- i que freqüentment té un curs funest.[32] S'ha descrit la presència en un mateix malalt de coinfecció per A. fumigatus i altres fongs del mateix gènere, com ara Aspergillus citrinoterreus.[33] Aspergillus arachidicola és també una espècie aflatoxigènica, que afecta el cacauet argentí (Arachis glabrata), la nou del Brasil i el blat de moro.[34] Ha estat aïllada en mostres d'esput, si bé no es considera un patogen especialment perillós pel que fa a la salut humana.[35] Una espècie similar a aquesta és A. minisclerotigenes,[36] la qual secreta a més calmodulina (una proteïna que regula nombroses funcions cel·lulars en diversos processos fisiològics i patofisiològics).[37] A. tamarii es veu eventualment en aspergil·losis cutànies primàries, presentant un aspecte força similar al que té un eritema nodós per malaltia de Hansen,[38] i s'han descrit casos de queratitis derivats de la contaminació de lents de contacte per aquest fong.[39] Altres fongs poc habituals del gènere causants de queratitis micòtica són A. nomius[40] i A. pseudotamarii.[41] A. ustus afecta poques vegades als humans, si bé és considerat un patogen emergent en individus sotmesos a trasplantaments.[42]

A. nidulans és un fong sapròfit molt comú al sòl i de distribució mundial. Pot ser l'origen de pneumònies, osteomielitis, abscessos cutanis (sobretot en malalts amb processos granulomatosos crònics) i micetomes als peus.[43] A. nidulans és homotàl·lic (té estructures reproductores masculines i femenines en el mateix tal·lus que li permeten l'autofertilització i la formació d'esporocarps) i una de les poques espècies del gènere capaç de crear espores sexuals per mitjà d'un procés de meiosi, fets que faciliten el creuament de diferents soques en un laboratori. Per això, té moltes aplicacions en l'estudi de la biologia de les cèl·lules eucariotes. D'ell s'obté l'anidulafungina (un fàrmac antifúngic emprat sobretot per tractar les candidiasis invasives)[44] i s'extreuen policètids d'interès químico-sanitari.[45]

Aspergillus versicolor és també sapròfit i pot provocar infeccions humanes i animals. Creix amb molta facilitat als murs dels edificis i sintetitza una micotoxina singular potencialment cancerígena, l'esterigmatocistina.[46]

Aspergillus frankstonensis fou descobert a mostres ambientals d'una reserva natural d'Austràlia i, ara per ara, es desconeix si té capacitat patogènica o no.[47]

Aspergillus lentulus és un fong filamentós emparentat amb A. fumigatus i responsable d'alguns casos d'aspergil·losi pulmonar.[48]

Aspergillus acidus forma part del procés de fermentació de certes varietats de te (el més conegut és el te vermell xinés Pu'er) i han estat descrites molt poques aspergil·losis humanes causades per aquest tipus de fong negre.[49]

A. sojae, una altra floridura del gènere emprada com a iniciadora de la fermentació en la indústria alimentària, té molts trets morfològics semblants als de A. parasiticus i un mateix origen filogenètic. A. sojae, però, no s'aïlla al sòl i no secreta cap aflatoxina.[50]

Risc[modifica]

Les nombroses espècies d'Aspergillus poques vegades causen malalties en individus immunocompetents. Quan ho fan, existeixen diversos factors de risc o certes circumstàncies que possibiliten la infecció. Per exemple, les colonitzacions òtiques sorgeixen en cas de:

  • Alt grau d'humitat a la zona.
  • Neteja excessiva del cerumen de les orelles.
  • Hàbit d'introduir materials en l'oïda.
  • Utilització d'equips que cobreixen l'oïda (audiòfons, taps d'insonorització, aparells auditius, etc.).

Tractament[modifica]

  • Neteja i desbridament de l'oïda
  • Tractament antimicòtic (gotes)
  • Transposició de cerumen en casos resistents.[51]
  • Antiinflamatoris no esteroidals (els esteroides s'han d'usar amb molta cautela, ja que poden ocasionar empitjorament del quadre per immunosupressió localitzada).

Estructura[modifica]

La morfologia estructural microscòpica dels Aspergillus és única. Tenen hifes septades i conidiòfores que tenen el cap localitzat a un extrem; el qual està compost per una vesícula envoltada per una corona de fiàlides (cèl·lules conidiogèniques que produeixen conidis blàstics de manera basipetal) en forma d'ampolla directament inserides sobre la vesícula.[52] De les fiàlides es desprenen les espores (conidis). Altres estructures es troben en certes espècies i no en altres, per exemple, les cèl·lules d'Hülle de l'ascocarp.[53]

Referències[modifica]

  1. ↑ Samson RA, Visagie CM, Houbraken J, Hong SB, et al «Phylogeny, identification and nomenclature of the genus Aspergillus» (en anglès). Stud Mycol, 2014 Jun; 78, pp: 141-173. DOI: 10.1016/j.simyco.2014.07.004. PMC: 4260807. PMID: 25492982 [Consulta: 12 gener 2020].
  2. ↑ Alcalá, L; Muñoz, P; Teresa Peláez, T; Bouza, E «Aspergillus y aspergilosis» (en castellà). Programa de Control de Calidad Externo de la SEIMC, 1997; Des 1, pàgs: 5 [Consulta: 21 maig 2018].
  3. ↑ Micheli, PA «Nova plantarum genera» (en llatí). Bernardi Paperinii, Typographi Florentiae, 1729, pàgs: 359 [Consulta: 21 maig 2018].
  4. ↑ Caballero de Toro, J «Desarrollo de un nuevo modelo de Aspergilosis Pulmonar en rata: consideraciones previas, estudio comparativo y aplicaciones al diagnóstico de la enfermedad -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultat de Veterinària. Universitat Complutense de Madrid, 2005; Nov, pàgs: 304 [Consulta: 21 maig 2018].
  5. ↑ Tárrega J, Jerez FR, Plaza V, Franquet T, et al «Factores pronósticos de la aspergilosis pulmonar invasiva en pacientes con neumopatía crónica» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2000 Gen; 36 (1), pp: 29-33. DOI: 10.1016/S0300-2896(15)30230-1. ISSN: 1579-2129. PMID: 10726182 [Consulta: 21 maig 2018].
  6. ↑ Garcia-Vidal C, Upton A, Kirby KA, Marr KA «Epidemiology of invasive mold infections in allogeneic stem cell transplant recipients: biological risk factors for infection according to time after transplantation» (en anglès). Clin Infect Dis, 2008 Oct 15; 47 (8), pp: 1041-1050. DOI: 10.1086/591969. PMC: 2668264. PMID: 18781877 [Consulta: 21 juny 2018].
  7. ↑ Ratermann KL, Ereshefsky BJ, Fleishaker EL, Thornton AC, et al «Fulminant Invasive Pulmonary Aspergillosis After a Near-Drowning Accident in an Immunocompetent Patient» (en anglès). Ann Pharmacother, 2014 Set; 48 (9), pp: 1225-1229. DOI: 10.1177/1060028014537611. ISSN: 1060-0280. PMID: 24939635 [Consulta: 19 juny 2018].
  8. ↑ Shakoor MT, Ayub S, Ayub Z, Mahmood F «Fulminant invasive aspergillosis of the mediastinum in an immunocompetent host: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2012 Set 18; 6, pp: 311. DOI: 10.1186/1752-1947-6-311. PMC: 3469364. PMID: 22989346 [Consulta: 19 juny 2018].
  9. ↑ Han KH, Kim JH, Shin SY, Jeong HY, et al «A case of invasive pulmonary aspergillosis with direct invasion of the mediastinum and the left atrium in an immunocompetent patient» (en anglès). Tuberc Respir Dis (Seoul), 2014 Jul; 77 (1), pp: 28-33. DOI: 10.4046/trd.2014.77.1.28. PMC: 4127410. PMID: 25114701 [Consulta: 19 juny 2018].
  10. ↑ Bongomin F, Batac CR, Richardson MD, Denning DW «A Review of Onychomycosis Due to Aspergillus Species» (en anglès). Mycopathologia, 2018 Jun; 183 (3), pp: 485–493. DOI: 10.1007/s11046-017-0222-9. PMC: 5958150. PMID: 29147866 [Consulta: 21 maig 2018].
  11. ↑ Khamidah, N; Ervianti, E «Combination antifungal therapy for onychomycosis» (en anglès). IJTID, 2018 Gen-Abr; 7 (1), pp: 15-20. DOI: 10.20473/ijtid.v7i1.6235. ISSN: 2356-0991 [Consulta: 26 juny 2018].
  12. ↑ American Society of Health-System Pharmacists «l Terbinafine Hydrochloride» (en anglès). AHFS DI Essentials, 2017 Ag 1 (rev); CAS: 78628-80-5, pàgs: 15 [Consulta: 26 juny 2018].
  13. ↑ PubChem «Itraconazole» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Juny 9 (rev); Compound Summary 3793, pàgs: 72 [Consulta: 26 juny 2018].
  14. ↑ García-Agudo L, Aznar-Marín P, Galán-Sánchez F, García-Martos P, et al «Otomycosis due to filamentous fungi» (en anglès). Mycopathologia, 2011 Oct; 172 (4), pp: 307-310. DOI: 10.1007/s11046-011-9427-5. ISSN: 0301-486X. PMID: 21499908 [Consulta: 21 maig 2018].
  15. ↑ Panjabi C, Shah A «Allergic Aspergillus sinusitis and its association with allergic bronchopulmonary aspergillosis» (en anglès). Asia Pac Allergy, 2011 Oct; 1 (3), pp: 130-137. DOI: 10.5415/apallergy.2011.1.3.130. PMC: 3206248. PMID: 22053309 [Consulta: 21 maig 2018].
  16. ↑ Cheng KJ, Zhou ML, Liu YC, Zhou SH «Allergic fungal rhinosinusitis accompanied by allergic bronchopulmonary aspergillosis: A case report and literature review» (en anglès). World J Clin Cases, 2019 Nov 26; 7 (22), pp: 3821-3831. DOI: 10.12998/wjcc.v7.i22.3821. PMC: 6887612. PMID: 31799310 [Consulta: 12 gener 2020].
  17. ↑ Chakrabarti A, Kaur H «Allergic Aspergillus Rhinosinusitis» (en anglès). J Fungi (Basel), 2016 Des 8; 2 (4), pii: E32. DOI: 10.3390/jof2040032. PMC: 5715928. PMID: 29376948 [Consulta: 12 gener 2020].
  18. ↑ Kreiss Y, Vered Z, Keller N, Kochva I, et al «Aspergillus niger endocarditis in an immunocompetent patient: an unusual course» (en anglès). Postgrad Med, 2000 Feb; 76 (892), pp: 105-106. ISSN: 0032-5473. PMC: 1741507. PMID: 10644391 [Consulta: 21 maig 2018].
  19. ↑ Ishiguro T, Kawai S, Kojima A, Shimizu Y, et al «Occupational hypersensitivity pneumonitis in a koji brewer» (en anglès). Clin Case Rep, 2018 Gen 19; 6 (3), pp: 461-464. DOI: 10.1002/ccr3.1317. PMC: 5944398. PMID: 29755935 [Consulta: 21 maig 2018].
  20. ↑ Tsuchiya Y, Shimokata K, Ohara H, Nishiwaki K, Kino T «Hypersensitivity pneumonitis in a soy sauce brewer caused by Aspergillus oryzae» (en anglès). J Allergy Clin Immunol, 1993 Feb; 91 (2), pp: 688-689. ISSN: 0091-6749. PMID: 8436784 [Consulta: 31 maig 2018].
  21. ↑ Fukada A, Toyoshima M, Akahori D, Suda T «Pulmonary Aspergilloma with Oxalosis» (en anglès). Intern Med, 2018; Abr 27, pàgs: 2. DOI: 10.2169/internalmedicine.0747-18. ISSN: 1349-7235. PMID: 29709953 [Consulta: 21 maig 2018].
  22. ↑ Srikumar T, Pabbathi S, Fernandez J, Nanjappa S «Aspergillus Terreus Brain Abscess Complicated by Tension Pneumocephalus in a Patient with Angiosarcoma» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Gen 10; 18, pp: 33-37. ISSN: 1941-5923. PMC: 5240880. PMID: 28070116 [Consulta: 21 maig 2018].
  23. ↑ Sobel, A «Aspergillus parasiticus» (en anglès). Bugwoodwiki, 2014, Des 16, pàgs: 4 [Consulta: 17 juny 2018].
  24. ↑ Kensler TW, Roebuck BD, Wogan GN, Groopman JD «Aflatoxin: a 50-year odyssey of mechanistic and translational toxicology» (en anglès). Toxicol Sci, 2011 Mar; 120 (Supl 1), pp: S28-S48. DOI: 10.1093/toxsci/kfq283. PMC: 3043084. PMID: 20881231 [Consulta: 17 juny 2018].
  25. ↑ Carvajal-Campos A, Manizan AL, Tadrist S, Akaki DK, et al «Aspergillus korhogoensis, a Novel Aflatoxin Producing Species from the Côte d'Ivoire» (en anglès). Toxins (Basel), 2017 Oct 31; 9 (11), pii: E353. DOI: 10.3390/toxins9110353. PMC: 5705968. PMID: 29088078 [Consulta: 17 juny 2018].
  26. ↑ Moore GG, Mack BM, Beltz SB, Gilbert MK «Draft Genome Sequence of an Aflatoxigenic Aspergillus Species, A. bombycis» (en anglès). Genome Biol Evol, 2016 Nov; 8 (11), pp: 3297–3300. DOI: 10.1093/gbe/evw238. PMC: 5203779. PMID: 27664179 [Consulta: 23 juny 2018].
  27. ↑ Manochaya, S; Kumar, JJ «Aspergillosis in silkworm» (en anglès). The Silkworm, 2010; Jun 12, pàgs: 8 [Consulta: 23 juny 2018].
  28. ↑ PubChem «Ochratoxin A» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Jun 19; Compound Summary 442530 (rev), pàgs: 103 [Consulta: 23 juny 2018].
  29. ↑ PubChem «Citrinin» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Jun 19; Compound Summary 54680783 (rev), pàgs: 48 [Consulta: 23 juny 2018].
  30. ↑ Schulz MC, Schumann L, Rottkord U, Humpf HU, et al «Synergistic action of the nephrotoxic mycotoxins ochratoxin A and citrinin at nanomolar concentrations in human proximal tubule-derived cells» (en anglès). Toxicol Lett, 2018 Jul; 291, pp: 149-157. DOI: 10.1016/j.toxlet.2018.04.014. ISSN: 1879-3169. PMID: 29673704 [Consulta: 23 juny 2018].
  31. ↑ Trastoy R, Manso T, García X, Barbeito G, et al «Coinfección pulmonar por Nocardia cyriacigeorgica y Aspergillus fumigatus» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2017 Abr; 30 (2), pp: 123-126. ISSN: 1988-9518. PMID: 28176520 [Consulta: 21 maig 2018].
  32. ↑ Gilde JE, Xiao CC, Epstein VA, Liang J «Deadly Sphenoid Fungus-Isolated Sphenoid Invasive Fungal Rhinosinusitis: A Case Report» (en anglès). Perm J, 2017; 21, pàgs: 12. DOI: 10.7812/TPP/17-032. PMC: 5718708. PMID: 29236649 [Consulta: 26 maig 2018].
  33. ↑ Guinea J, Sandoval-Denis M, Escribano P, Peláez T, et al «Aspergillus citrinoterreus, a new species of section Terrei isolated from samples of patients with nonhematological predisposing conditions» (en anglès). J Clin Microbiol, 2015 Feb; 53 (2), pp: 611-617. DOI: 10.1128/JCM.03088-14. PMC: 4298537. PMID: 25502530 [Consulta: 26 juny 2018].
  34. ↑ Moore GG, Mack BM, Beltz SB, Puel O «Genome sequence of an aflatoxigenic pathogen of Argentinian peanut, Aspergillus arachidicola» (en anglès). BMC Genomics, 2018 Mar 9; 19 (1), pp: 189. DOI: 10.1186/s12864-018-4576-2. PMC: 5845213. PMID: 29523080 [Consulta: 23 maig 2018].
  35. ↑ Negri CE, Gonçalves SS, Xafranski H, Bergamasco MD, et al «Cryptic and Rare Aspergillus Species in Brazil: Prevalence in Clinical Samples and In Vitro Susceptibility to Triazoles» (en anglès). J Clin Microbiol, 2014 Oct; 52 (10), pp: 3633-3640. DOI: 10.1128/JCM.01582-14. PMC: 4187744. PMID: 25078909 [Consulta: 23 maig 2018].
  36. ↑ Pildain MB, Frisvad JC, Vaamonde G, Cabral D, et al «Two novel aflatoxin-producing Aspergillus species from Argentinean peanuts» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2008 Mar; 58 (Pt 3), pp: 725-735. DOI: 10.1099/ijs.0.65123-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 18319485 [Consulta: 23 maig 2018].
  37. ↑ UniProt «Calmodulin» (en anglès). Protein Knowledgebase. UniProt Consortium, 2017 Maig 10; G3CIQ8 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 23 maig 2018].
  38. ↑ Sharma S, Yenigalla BM, Naidu SK, Pidakala P «Primary cutaneous aspergillosis due to Aspergillus tamarii in an immunocompetent host» (en anglès). BMJ Case Rep, 2013 Ag 22; 2013, pp: 010128. DOI: 10.1136/bcr-2013-010128. PMC: 3761659. PMID: 23970496 [Consulta: 21 juny 2018].
  39. ↑ Cuadros J, Gros-Otero J, Gallego-Angui P, Scheu AK, et al «Aspergillus tamarii keratitis in a contact lens wearer» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2017 Nov 26; 19, pp: 21-24. DOI: 10.1016/j.mmcr.2017.11.003. PMC: 5723276. PMID: 29234586 [Consulta: 21 juny 2018].
  40. ↑ Manikandan P, Varga J, Kocsubé S, Samson RA, et al «Mycotic keratitis due to Aspergillus nomius» (en anglès). J Clin Microbiol, 2009 Oct; 47 (10), pp: 3382-3385. Arxivat de l'original el 13 de gener 2020. DOI: 10.1128/JCM.01051-09. PMC: 2756917. PMID: 19710265 [Consulta: 13 gener 2020].
  41. ↑ Baranyi N, Kocsubé S, Szekeres A, Raghavan A, et al «Keratitis caused by Aspergillus pseudotamarii» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2013 Abr 12; 2, pp: 91-94. DOI: 10.1016/j.mmcr.2013.04.002. PMC: 3885925. PMID: 24432226 [Consulta: 13 gener 2020].
  42. ↑ Panackal AA, Imhof A, Hanley EW, Marr KA «Aspergillus ustus infections among transplant recipients» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2006 Mar; 12 (3), pp: 403-408. DOI: 10.3201/eid1205.050670. PMC: 3291436. PMID: 16704776 [Consulta: 21 juny 2018].
  43. ↑ Veraldi S, Grancini A, Venegoni L, Merlo V, et al «Mycetoma Caused by Aspergillus nidulans» (en anglès). Acta Derm Venereol, 2016 Gen; 96 (1), pp: 118-119. DOI: 10.2340/00015555-2144. ISSN: 1651-2057. PMID: 26014969 [Consulta: 16 juny 2018].
  44. ↑ Gobernado, M; Cantón, E «Anidulafungina» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2008 Jun; 21 (2), pp: 99-114. ISSN: 1988-9518. PMID: 18509769 [Consulta: 16 juny 2018].
  45. ↑ Panagiotou G, Andersen MR, Grotkjaer T, Regueira TB, et al «Studies of the production of fungal polyketides in Aspergillus nidulans by using systems biology tools» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2009 Abr; 75 (7), pp: 2212-2220. DOI: 10.1128/AEM.01461-08. PMC: 2663190. PMID: 19168657 [Consulta: 16 juny 2018].
  46. ↑ Piontek M, Łuszczyńska K, Lechów H «Occurrence of the Toxin-Producing Aspergillus versicolor Tiraboschi in Residential Buildings» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2016 Ag 31; 13 (9), pii: E862. DOI: 10.3390/ijerph13090862. PMC: 5036695. PMID: 27589778 [Consulta: 12 gener 2020].
  47. ↑ Talbot JJ, Houbraken J2, Frisvad JC3, Samson RA, et al «Discovery of Aspergillus frankstonensis sp. nov. during environmental sampling for animal and human fungal pathogens» (en anglès). PLoS One, 2017 Ag 9; 12 (8), pp: e0181660. DOI: 10.1371/journal.pone.0181660. PMC: 5549889. PMID: 28792943 [Consulta: 21 gener 2020].
  48. ↑ Rodríguez, D; Legarraga, P «Aspergillus lentulus» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2019 Ag; 36 (4), pp: 521-522. ISSN 0716-1018. DOI: 10.4067/S0716-10182019000400521 [Consulta: 21 gener 2020].
  49. ↑ Varga J, Frisvad JC, Kocsubé S, Brankovics B, et al «New and revisited species in Aspergillus section Nigri» (en anglès). Stud Mycol, 2011 Jun 30; 69 (1), pp: 1-17. DOI: 10.3114/sim.2011.69.01. ISSN: 0166-0616. PMID: 21892239 [Consulta: 25 maig 2018].
  50. ↑ Chang PK, Matsushima K, Takahashi T, Yu J, et al «Understanding nonaflatoxigenicity of Aspergillus sojae: a windfall of aflatoxin biosynthesis research» (en anglès). Appl Microbiol Biotechnol, 2007 Oct; 76 (5), pp: 977-984. DOI: 10.1007/s00253-007-1116-4. ISSN: 0175-7598. PMID: 17665189 [Consulta: 23 juny 2018].
  51. ↑ Gómez LC, Chacón JA, Hoyos, AM «Transposición de cerumen en casos de otomicosis» (en castellà). Acta Otorrinolaringol & Cir Cabeza Cuello, 2003 Mar: 31 (1), pp: 31-35. ISSN: 0120-8411 [Consulta: 21 maig 2018].
  52. ↑ Carrillo, L «Aspergillus» (en castellà). A: Los hongos de los alimentos y forrajes, Cap. 4, 2003, pp: 44-60 ISBN 987-9381-19-X [Consulta: 21 maig 2018].
  53. ↑ Carvalho, MDF; Baracho, MS; Baracho; IR «An investigation of the nuclei of Hülle cells of Aspergillus nidulans» (en anglès). Genet Mol Biol, 2002; 25 (4), pp: 485-488. DOI: 10.1590/S1415-47572002000400019. ISSN: 1678-4685 [Consulta: 21 maig 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspergillus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aspergillus&oldid=31827538»