Aspergil·losi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaAspergil·losi
Imatge histopatològica d'una aspergil·losi pulmonar invasiva en un pacient amb pneumònia intersticial. Material d'autòpsia. Tinció de plata metenamina de Grocott. modifica
Tipusmicosi oportunista i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
miconazole, itraconazole, Natamicina, Flucitosina, caspofungina, amfotericina B, voriconazole (en) Tradueix, micafungin (en) Tradueix, isavuconazole (en) Tradueix i posaconazole (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B44, B44.9, B44.0, B44.8, B44.2, B44.7 i B44.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9117.3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB001326 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001326 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine296052 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKAspergillosis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD001228 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet1163 i 1163 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0004030, C0004030 i C0004032 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13564 Modifica el valor a Wikidata

L'aspergil·losi és el nom donat a una àmplia varietat de micosis produïdes pel fong del gènere Aspergillus. Les formes més comunes són l'aspergil·losi broncopulmonar al·lèrgica, l'aspergil·loma pulmonar i l'aspergil·losi invasiva. La majoria dels éssers humans inhalen les espores d'Aspergillus cada dia. L'aspergil·losi es desenvolupa principalment en les persones que estan immunodeprimides, ja sigui per malaltia o per medicaments immunosupressors. És una causa principal de mort en la leucèmia aguda, limfoblàstica o mieloide, i una complicació molt seriosa del trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques. A la inversa, també pot desenvolupar-se com una resposta al·lèrgica en individus immunocompetents. La causa més comuna és el Aspergillus fumigatus.

Símptomes[modifica]

L'aspergil·losi broncopulmonar al·lèrgica és, des d'un punt de vista patogènic, una reacció complexa d'hipersensibilitat que acostuma a produir-se en malalts amb asma o fibrosi quística[1] quan el seu arbre bronquial és colonitzat per Aspergillus spp. Comporta episodis repetitius d'obstrucció bronquial, inflamació i acumulació compacte de moc a l'interior dels bronquíols. Això pot ocasionar bronquièctasis (dilatacions dels bronquis), fibrosi del parènquima pulmonar i compromís respiratori greu. En aquests pacients existeix un increment en la resposta Th2 dels limfòcits CD4 davant els antígens d'Aspergillus a nivell broncoalveolar i sistèmic, amb augment de la producció d'interleucines 4, 5 i 13 que provoca eosinofília i elevació del valor sèric d'IgE.[2]

L'aspergil·loma pulmonar de vegades és asimptomàtic i pot ser descobert incidentalment al efectuar una radiografia de tòrax. O pot causar tos repetida amb hemoptisi, la qual pot ser massiva i fins i tot mortal. Una infecció ràpidament invasiva per Aspergillus en els pulmons sovint provoca tos, febre, dolor toràcic i dificultat per respirar (dispnea).

L'aspergil·losi necrotitzant crònica, també anomenada semi-invasiva o aspergil·losi invasiva subaguda, fou descrita per primera vegada l'any 1981. És un procés infecciós i indolent, que forma cavitats al parènquima pulmonar després d'una invasió local per Aspergillus, sovint de l'espècie A. fumigatus. A diferència de la forma invasiva genuïna, aquesta aspergil·losi es desenvolupa progressivament durant moltes setmanes o mesos i la invasió vascular o la disseminació a altres òrgans és inusual. No és una malaltia gaire freqüent i el seu tret més característic és la formació de cavitats de contingut necròtic als lòbuls pulmonars superiors, acompanyada d'engruiximent pleural. S'aprecien aspergil·lomes en un ~50% dels pacients.[3]

L'aspergil·losi cutània és primària o secundària a un procés de disseminació hematògena del fong. La primària apareix sovint després d'un traumatisme local, per regla general en forma de lesió nodular edematosa de color porpra en la zona d'inoculació.[4]

L'aspergil·losi que afecta els òrgans profunds és molt greu. Els símptomes inclouen febre, calfreds, xoc, deliri i coàguls de sang. La persona pot desenvolupar insuficiència renal, insuficiència hepàtica i insuficiència respiratòria. La mort pot ocórrer ràpidament,[5] sobretot en el context d'una síndrome hematofagocítica.[6]

L'aspergil·losi del canal auditiu produeix una otitis externa, amb pruïja i de vegades dolor intens. En determinats casos, comporta una pèrdua d'audició permanent o paràlisi facial.[7] L'aspergil·losi dels sins ocasiona una sinusitis, amb cefalea, disòsmia (alteració de l'olfacte) o anòsmia com a símptomes predominants. Eventualment, aquest tipus d'aspergil·losi sembla una sinusitis per cos estrany,[8] presenta característiques similars a les d'un procés tumoral (calcificacions i destrucció de les parets del sinus)[9] o envaeix estructures adjacents.[10]

A més dels símptomes, una radiografia o una tomografia computada (TC) de la zona infectada proporciona pistes per fer el diagnòstic. Sempre que sigui possible, el metge envia una mostra de material infectat a un laboratori per confirmar la identificació del fong.

Diagnòstic[modifica]

En la radiografia de tòrax i en la tomografia computada, l'aspergil·losi pulmonar clàssicament es manifesta per un contorn d'aire en forma de mitja lluna al voltant dels aspergil·lomes.[11] Un altre signe característic que s'aprecia en la TC és la presència de macronòduls (≥ 1 cm de diàmetre) pulmonars, envoltats d'un halo opac amb semblança de vidre esmerilat i que atenua la imatge del parènquima que circumda el nòdul.[12] En pacients hematològics amb aspergil·losi invasiva, la prova de galactomanà (un polisacàrid alliberat pel fong durant el seu creixement) pot fer el diagnòstic d'una manera no invasiva. Segons algunes metanàlisis, es calcula que la prova té una sensibilitat del 71% i una especificitat del 89%, encara que aquestes xifres poden ser modificades per diverses variables relacionades amb la cinètica en sèrum de dita substància.[13]

Un nou procediment per la diagnosi molecular de l'aspergil·losi pulmonar és la TEP/RM amb ús d'anticossos monoclonals específics radiomarcats.[14]

Tractament[modifica]

Antifúngics com amfotericina B (un compost amfòter obtingut a la dècada de 1950 del bacteri Streptomyces nodosus i pertanyent a la família dels antibiòtics poliens),[15] caspofungina (un fàrmac lipopeptídic de la classe de les equinocandines),[16] flucitosina (un antimicòtic sintètic derivat de la pirimidina, descobert l'any 1957),[17] itraconazole[18] o voriconazole[19] (derivats triazòlics) s'utilitzen per tractar aquesta micosi.

Segons el seu mecanisme d'acció, els principals antifúngics emprats avui dia per tractar les aspergil·losis es poden agrupar en tres classes: inhibidors de les vies de biosíntesi de l'ergosterol (triazols i al·lilamines); compostos que s'uneixen als esterols provocant danys a la membrana cel·lular del fong (poliens); i compostos que actuen com a inhibidors de la síntesi del 1,3‐β‐d‐glucà, un element important de la paret cel·lular (equinocandines).[20]

Per a casos severs de l'aspergil·losi invasiva es proposa la combinació de voriconazol i caspofungina com a tractament de primera línia.[21] Encara que, segons les publicacions especialitzades, la resistència als azols de les espècies del gènere Aspergillus no és un fenomen habitual,[22] els pacients exposats crònicament als triazols antifùngics poden desenvolupar infeccions resistents causades per soques amb altes concentracions inhibitòries mínimes.[23] Durant els darrers anys s'ha detectat un increment de la resistència clínica i ambiental de diferents espècies d'Aspergillus davant els triazols a tots els continents, sent Europa el lloc amb més casos registrats.[24] També ha estat observada l'aparició de nous mecanismes de resistència, un fenomen especialment significatiu entre les espècies de la secció Terrei.[25] El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties ha recomanat l'adopció de mesures per reduir l'ús d'azols agrícoles, ja que es considera un factor important en l'origen i la progressió d'aquest tipus de resistències.[26]

Vegeu també...[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Janahi IA, Rehman A, Al-Naimi AR «Allergic bronchopulmonary aspergillosis in patients with cystic fibrosis» (en anglès). Ann Thorac Med, 2017 Abr-Jun; 12 (2), pp: 74-82. DOI: 10.4103/atm.ATM_231_16. PMC: 5399694. PMID: 28469716 [Consulta: 24 juny 2018].
  2. ↑ Tracy MC, Okorie CUA, Foley EA, Moss RB «Allergic Bronchopulmonary Aspergillosis» (en anglès). J Fungi (Basel), 2016 Jun 6; 2 (2), pii: E17. DOI: 10.3390/jof2020017. PMC: 5753079. PMID: 29376934 [Consulta: 24 juny 2018].
  3. ↑ Kousha M, Tadi R, Soubani AO «Pulmonary aspergillosis: a clinical review» (en anglès). Eur Respir Rev, 2011 Set 1; 20 (121), pp: 156-174. DOI: 10.1183/09059180.00001011. ISSN: 1600-0617. PMID: 21881144 [Consulta: 21 juny 2018].
  4. ↑ Nakashima K, Yamada N, Yoshida Y, Yamamoto O «Primary cutaneous aspergillosis» (en anglès). Acta Derm Venereol, 2010 Set; 90 (5), pp: 519-520. DOI: 10.2340/00015555-0865. ISSN: 1651-2057. PMID: 20814631 [Consulta: 21 juny 2018].
  5. ↑ Majima S1, Okachi S1, Asano M2, Wakahara K, et al «Pseudomembranous Invasive Tracheobronchial Aspergillosis with Fulminant Hepatitis and Hemophagocytic Syndrome» (en anglès). Intern Med, 2018; Mar 30 -Epub AoP-, págs: 5. DOI: 10.2169/internalmedicine.9673-17. ISSN: 1349-7235. PMID: 29607975 [Consulta: 21 juny 2018].
  6. ↑ Fisman, DN «Hemophagocytic syndromes and infection» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2000 Nov-Des; 6 (6), pp: 601–608. DOI: 10.3201/eid0606.000608. PMC: 2640913. PMID: 11076718 [Consulta: 21 juny 2018].
  7. ↑ Marchionni E, Parize P, Lefevre A, Vironneau P, et al «Aspergillus spp. invasive external otitis: favourable outcome with a medical approach» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2016 Maig; 22 (5), pp: 434-437. DOI: 10.1016/j.cmi.2015.12.027. ISSN: 1469-0691. PMID: 26802213 [Consulta: 21 juny 2018].
  8. ↑ Pradillos Garcés, A; Gonzalez Lagunas, J; Martínez Fuster, X; Mareque Bueno, J; et al «Aspergilosis simulando cuerpo extraño intrasinusal» (en castellà). Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac, 2006 Mar-Abr; 28 (2), pàgs: 5. DOI: 10.4321/S1130-05582006000200007. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 21 juny 2018].
  9. ↑ Lahiani R, Mahfoudhi M «Aspergillose naso-sinusienne pseudo-tumorale» (en francès). Pan Afr Med J, 2015 Nov 10; 22, pp: 221. DOI: 10.11604/pamj.2015.22.221.8116. PMC: 4761253. PMID: 26955412 [Consulta: 21 juny 2018].
  10. ↑ Rallis G, Gkinis G, Dais P, Stathopoulos P «Visual loss due to paranasal sinus invasive aspergillosis in a diabetic patient» (en francès). Ann Maxillofac Surg, 2014 Jul-Des; 4 (2), pp: 247-250. DOI: 10.4103/2231-0746.147169. PMC: 4293859. PMID: 25593888 [Consulta: 21 juny 2018].
  11. ↑ Curtis A, Smith G, Ravin C «Air crescent sign of invasive aspergillosis». Radiology, 133, 1, 1979; Oct 1, pàg. 17–21. DOI: 10.1148/133.1.17. ISSN: 0033-8419. PMID: 472287.
  12. ↑ Greene RE, Schlamm HT, Oestmann JW, Stark P, et al «Imaging findings in acute invasive pulmonary aspergillosis: clinical significance of the halo sign» (en anglès). Clin Infect Dis, 2007 Feb 1; 44 (3), pp: 373-379. DOI: 10.1086/509917. ISSN: 1058-4838. PMID: 17205443 [Consulta: 19 juny 2018].
  13. ↑ Mercier T, Guldentops E, Lagrou K, Maertens J «Galactomannan, a Surrogate Marker for Outcome in Invasive Aspergillosis: Finally Coming of Age» (en anglès). Front Microbiol, 2018 Abr 4; 9, pp: 661. DOI: 10.3389/fmicb.2018.00661. PMC: 5893815. PMID: 29670608 [Consulta: 19 juny 2018].
  14. ↑ Thornton, CR «Molecular Imaging of Invasive Pulmonary Aspergillosis Using ImmunoPET/MRI: The Future Looks Bright» (en anglès). Front Microbiol, 2018 Abr 4; 9, pp: 691. DOI: 10.3389/fmicb.2018.00691. PMC: 5900000. PMID: 29686661 [Consulta: 19 juny 2018].
  15. ↑ American Society of Health-System Pharmacists «Amphotericin B» (en anglès). AHFS DI Essentials, 2017 Oct 9 (rev); CAS: 1397-89-3, pàgs: 65 [Consulta: 19 juny 2018].
  16. ↑ American Society of Health-System Pharmacists «Caspofungin Acetate» (en anglès). AHFS DI Essentials, 2017 Set 4 (rev); CAS: 179463-17-3, pàgs: 24 [Consulta: 19 juny 2018].
  17. ↑ American Society of Health-System Pharmacists «Flucytosine» (en anglès). AHFS DI Essentials, 2017 Des 1 (rev); CAS: 2022-85-7, pàgs: 15 [Consulta: 19 juny 2018].
  18. ↑ PubChem «Itraconazole» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Juny 9 (rev); Compound Summary 3793, pàgs: 72 [Consulta: 21 juny 2018].
  19. ↑ PubChem «Voriconazole» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Juny 9 (rev); Compound Summary 71616, pàgs: 45 [Consulta: 21 juny 2018].
  20. ↑ Azanza JR, Sádaba B, Gómez-Guíu A «Farmacología de los antifúngicos en el tratamiento de la aspergilosis» (en castellà). Rev Iberoam Micol, 2014 Oct-Des; 31 (4), pp: 255-261. DOI: 10.1016/j.riam.2014.05.001. ISSN: 1130-1406. PMID: 25442382 [Consulta: 23 juny 2018].
  21. ↑ Herbrecht R, Denning D, Patterson T, Bennett J, Greene R, Oestmann J, Kern W, Marr K, Ribaud P, Lortholary O, Sylvester R, Rubin R, Wingard J, Stark P, Durand C, Caillot D, Thiel E, Chandrasekar P, Hodges M, Schlamm H, Troke P, de Pauw B; Invasive Fungal Infections Group of the European Organisation for Research and Treatment of Cancer and the Global Aspergillus Study Group «Voriconazole versus amphotericin B for primary therapy of invasive aspergillosis». N Engl J Med, 347, 6, Ag 8 2002, pàg. 408–15. DOI: 10.1056/NEJMoa020191. ISSN: 1533-4406. PMID: 12167683.
  22. ↑ Walsh, TJ; Anaissie, EJ; Denning, DW; Herbrecht, R; et al «Tratamiento de la Aspergilosis: Guías para la práctica clínica de la Sociedad de Enfermedades Infecciosas de los Estados Unidos de América (IDSA)» (en castellà). Clin Infect Dis, 2008 Feb 1; 46 (3), pp: 327–360. DOI: 10.1086/590225. ISSN: 1058-4838. PMID: 18177225 [Consulta: 20 juny 2018].
  23. ↑ Andrews, JM «Determination of minimum inhibitory concentrations» (en anglès). J Antimicrob Chemother, 2001 Jul; 48 (Supl 1), pp: 5-16. DOI: 10.1093/jac/dkf083. ISSN: 0305-7453. PMID: 11420333 [Consulta: 20 juny 2018].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ Rivero-Menendez O, Alastruey-Izquierdo A, Mellado E, Cuenca-Estrella M «Triazole Resistance in Aspergillus spp.: A Worldwide Problem?» (en anglès). J Fungi (Basel), 2016 Jul 4; 2 (3), pii: E21. DOI: 10.3390/jof2030021. PMC: 5753134. PMID: 29376938 [Consulta: 26 juny 2018].
  25. ↑ Zoran T, Sartori B, Sappl L, Aigner M, et al «Azole-Resistance in Aspergillus terreus and Related Species: An Emerging Problem or a Rare Phenomenon?» (en anglès). Front Microbiol, 2018 Mar 28; 9, pp: 516. DOI: 10.3389/fmicb.2018.00516. PMC: 5882871. PMID: 29643840 [Consulta: 26 juny 2018].
  26. ↑ ECDC «European Centre for Disease Prevention and Control Risk assessment on the impact of environmental usage of triazoles on the development and spread of resistance to medical triazoles in Aspergillus species» (en anglès). Technical Report, 2013; Feb, pàgs: 22 ISBN 978-92-9193-444-7. DOI: 10.2900/76274 [Consulta: 26 juny 2018].

Imatges addicionals[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspergil·losi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aspergil·losi&oldid=33205640»