Bacteriòfag

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tres tipus de virus: un bacteriòfag (a l'esquerra), un virus animal (a dalt a la dreta), i un retrovirus (baix a la dreta). Els virus depenen de la cèl·lula hosta que infecten per reproduir-se. Quan un virus es troba fora d'una cèl·lula hosta, els virus consisteixen d'àcid nuclèics (en blau), envoltats per una protecció protèica, o càpsida.

Un bacteriòfag (o també fag) és un mena de virus que sols infecta a bacteris. Paral·lelament als virus, que infecten eucariotes, els fags consisteixen en un recobriment extern proteic que conté el material genètic, el qual consisteix en una doble hèlix d'ADN en el 2% dels fangs coneguts. El material genètic d'un fag sol anar des de 5 fins a 650 pkb (parells de kilobases), amb una longitud des de 24 fins a 200 nm. La gran majoria dels fags (95%) tenen una cua que els permet injectar el seu material genètic dins de l'hosta. Els fags van ser descoberts de manera independent per Frederick Twort en 1915 i Félix d'Herelle en 1917.

Els fags infecten solament a bacteris específics. Alguns fags són virulents, és a dir que després d'infectar la cèl·lula comencen a reproduir-se i en un curt termini destrueixen l'hostatger, alliberant així nous fags. Alguns fags (també coneguts com a fags moderats) poden entrar en un estat innocu, integrant el seu material genètic en l'ADN de l'hostatger (com els retrovirus endogenis en animals) o establint-se a si mateixos com a plasmidis. Aquests fags endògens, també profags (vegeu provirus), són copiats en cada divisió cel·lular junt amb l'ADN del bacteri hosta. Els fags endogenis no maten a la cèl·lula, però monitoritzen el seu estat. Quan la cèl·lula hosta mostra signes d'estrès (volent dir que potser pot morir prompte), els fags endògens passen a ser actius altre cop i comencen el seu cicle reproductiu, donant lloc a la mort cel·lular, per exemple el Fag λ d' E. coli. Alguns altres cops, els profags inclús poden aportar un benefici per l'hostatger, afegint noves funcionalitats al genoma del bacteri, un fenomen conegut com a conversió lisogènica. Un exemple famós és el bacteri Vibrio, que és convertit a Vibrio choleare per un fag, causant la còlera.

Els fags juguen un important paper en la biologia molecular, com a vectors de clonació per inserir ADN dins dels bacteris. La teràpia de fags ha estat utilitzada des dels anys 1940 del segle passat, a l'antiga Unió Soviètica com a alternativa als antibiòtics pel tractament d'infeccions bacterianes. La recent aparició de noves soques de bacteris resistents als antibiòtics ha conduït a re-avaluar els fags com a alternatives a aquests fàrmacs.

La Phage display (Phage significa en anglès fag) és una tècnica usada per mostrar interaccions entre proteïnes.

Fags comuns[modifica | modifica el codi]

Segueix una llista dels fags més comuns:


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bacteriòfag