Dominància apical
La dominància apical en la fisiologia vegetal és el fenomen pel qual la tija central principal de la planta domina sobre (és a dir, que creix més forta que) les altres tiges del costat; en una branc la tija principal de la branca és dominant sobre els seus props branquillons del costat.
Típicament, el final d'un brot conté una gemma apical, que és el lloc on ocorre el creixement del brot. La gemma apical produeix IAA, una auxina que inhibeix el creixement de les gemmes laterals més avall de la tija. Quan es treu la gemma apical, les concentracions més baixes d'IAA permeten que les gemmes laterals creixin i produeixin nous brots, els quals competeixen per passar a ser els de creixement director. Les tècniques d'esporgar com les de tallar tota la planta arran de terra i produir nous tanys fant ús de la resposta natural de les plantes als danys directes al creixement i produeixen la desitjada forma, mida o nivell de productivitat de la planta.
Alguns arbres fruiters tenen una forta dominància apical que es pot reduir interrompent el flux d'auxines per sobre de les gemmes del costat que es volen estimular. Això es fa sovint en els vivers per arbres joves.
Ocasionalment una forta dominància apical és un avantatge com en la varietat de pomera "Ballerina". Això, junt amb portaempelts nanissants, permet fer pomeres nanes que es poden cultivar en petits jardins.
Referències [modifica]
- Thimann, Kenneth V.; Skoog, Folke. «Studies on the growth hormone of plants: III. The inhibiting action of the growth hormone on bud development». Proceeding National Academy Sciences [USA], vol. 19, 7, 1933, p. 714–716. DOI: 10.1073/pnas.19.7.714 [Consulta: 18 octubre 2011].
- Dun, Elizabeth Ann; Ferguson, Brett James; Beveridge, Christine Anne. «Apical Dominance and Shoot Branching. Divergent Opinions or Divergent Mechanisms?». Plant Physiology, vol. 142, 3, 2006, p. 812–819. DOI: 10.1104/pp.106.086868. PMC: 1630731. PMID: 17093134 [Consulta: 15 octubre 2011].
