Drago

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb dragó.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Drago
El Drago de Icod de los Vinos, exemplar excepcional de l'espècie Dracaena draco
El Drago de Icod de los Vinos, exemplar excepcional de l'espècie Dracaena draco
Dracaena sanderiana

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Família: Asparagaceae
Subfamília: Nolinoideae
Gènere: Dracaena Vand. ex L.[1]
Espècies

Vegeu el text

Sinònims

Terminalis Medik.[1]

La dracenes i dragos (Dracaena)[2] derivat de la forma romanitzada a partir del grec antic δράκαινα - drakaina, "drac femella") conformen un gènere que inclou una quarantena d'espècies d'arbres i arbusts suculents. D. americana, D. arborea, D. cinnabari, D. draco, D. ombet, i D. tamaranae es coneixen comunament com a dragos i creixen en zones àrides i zones semidesèrtiques. Són vegetals de mida arbòria amb troncs gruixuts i fulles rígides i de base ampla. Les espècies restants es coneixen com a dracenes arbustives. Són més petites i arbustives, amb tiges primes i flexibles, fulles en forma de corretja, i formen part del sotabosc a les selves.

En el Sistema de classificació APG III, és inclòs a la família de les asparagàcies, subfamília Nolinoideae (originalment la família Ruscaceae).[3] També fou originalment separat (sovint amb Cordyline) en la família Dracaenaceae o inclosa a Agavaceae (ara Agavoideae). La majoria d'espècies són oriündes d'Àfrica, amb unes poques espècies al sud de l'Àsia i una en l'Amèrica Central de clima tropical. El gènere segregat Pleomele s'inclou actualment dins de Dracaena. El gènere Sanseviera està estretament relacionat a Dracaena i n'és un sinònim en el sistema Kubitzki. Les espècies de Dracaena presenten un meristema amb engruiximent secundari en el seu tronc. Aquest meristema monocotiledoni d'engruiximent secundari és força diferent de la meristema espessidor es troba en plantes dicotiledònies i s'anomena engruiximent "dracaenoide" per alguns autors. Aquest caràcter és compartit amb les espècies d'Agavoideae i Xanthorrhoeoideae i entre altres membres de les Asparagales.

Algunes de les espècies arbustives, com D. deremensis, D. fragrans, D. godseffiana, D. marginata, i D. sanderiana, són populars com a plantes d'interior. Moltes d'ells són tòxiques per als animals domèstics, encara que no en éssers humans, d'acord amb la ASPCA entre d'altres. Esqueixos arrelats mare del D. sanderiana són àmpliament comercialitzats als EUA com a "bambú de la sort", encara que només s'assembla superficialment als veritables bambús. Una resina de color vermell brillant, la sang de drago, es produeix a partir de D. draco i, en temps antics, de D. cinnabari. La sang de drago actualment comercialitzada és més probable que sigui de les palmes de vímet no relacionades Daemonorops.

Espècies[modifica | modifica el codi]

El gènere inclou diverses espècies:

Antigament incloïa altres espècies les quals han sigut reclassificades en altres gèneres, entre elles:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Genus: Dracaena Vand. ex L.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture, 2010-01-19.
  2. Sunset Western Garden Book, 1995, p. 606–607. ISBN 0376038519. 
  3. Chase, M.W.; Reveal, J.L.; Fay, M.F.. «A subfamilial classification for the expanded asparagalean families Amaryllidaceae, Asparagaceae and Xanthorrhoeaceae». Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2, 2009, pàg. 132–136. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00999.x.
  4. 4,0 4,1 «GRIN Species Records of Dracaena». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture.
  5. Dracaena names. Multilingual Multiscript Plant Name Database.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Waterhouse, J. T.. «The Phylogenetic Significance of Dracaena-type growth». Proc. Linn. Soc. N.S.W., 109, 1987, pàg. 129–128.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]