Leïla Slimani

Leïla Slimani
	;
Biografia
Naixement	3 octubre 1981 (42 anys); Rabat (Marroc)
Dades personals
Formació	Institut d'Estudis Polítics de París ; Lycée Descartes - batxillerat literari (–1999); Cours Florent ; ESCP Europe ; Lycée Fénelon
Activitat
Camp de treball	Ficció literària i periodisme
Ocupació	escriptora, periodista
Activitat	2013 –
Ocupador	Jeune Afrique (2008–2013)
Gènere	Novel·la
Obra
	Obres destacables (2016) Chanson douce (en) ; (2020) The Country of Others (en) ;
Família
Pare	Othman Slimani (oc)
	Premis (23 novembre 2022) Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit; (2021) Premi Llibreter de narrativa; (2020) grand prix de l'héroïne Madame Figaro du roman (fr) , per l'obra The Country of Others (en) ; (juny 2017) Out d'or; (23 març 2017) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; (2017) Grand prix des lectrices de Elle (en) , per l'obra Chanson douce (en) ; (2016) premi Goncourt, per l'obra Chanson douce (en) ;

Leïla Slimani (Rabat, Marroc, 3 d'octubre de 1981) és una escriptora marroquina en francès, guanyadora del Premi Goncourt en 2016.^[1]^[2]

Biografia[modifica]

Slimani va néixer a Rabat de pare marroquí, director de banca, i mare franco-algeriana, qui va ser una de les primeres dones metgesses del país. Va fer els primers estudis al Liceu Francès de Rabat i als 17 anys va marxar a París.^[3]

A París va estudiar Ciències Polítiques i Periodisme. També va fer un curs d'actriu (Florent) i va provar de fer cinma arribant a col·laborar amb el director marroquí Narjiss Neijjar a la pel·lícula "Wake up Moroco". A l'Escola Superior de Comerç va estudiar multimèdia, on va conèixer a Christophe Barbier que li va proposar fer una estada a la revista l'Express.^[4]

A la NRF de l'editorial Gallimard va fer un curs de creació literària amb Jean-Martin Laclavetine com a tutor.^[5]

Durant un temps ha fet de periodista a la revista Jeune Afrique seguint l'actualitat del Magrib i de l'Orient Pròxim.^[3]

El 29 de juny de 2017 va rebre el premi Out d'Or en la categoria coup de gueule,^[6] atorgat per l'Associació francesa de periodistes LGBT, per la condemna a les lleis marroquines sobre l'homosexualitat que va fer durant una intervenció al programa C à vous de France 5, el 3 de novembre de 2016.^[7]

El 6 de novembre de 2017 va ser nomenada per Emmanuel Macron com a representant personal del cap d'Estat Francès per la francofonia i membre de "l'Organisation Internationale de la francophonie" i va rebre del Ministeri de Cultura francès L'Ordre des Arts et des Lettres.^[8]

El 2018 va presidir el jurat del Premi del Llibre Inter i el juliol de 2021 va rebre el Premi Llibreter en la categoria Altres literatures, per la seva obra El País dels altres.^[9]

El 2023 va presidir el jurat del Premi Internacional Booker que va guanyar la novel·la Time Shelter (Времеубежище) del bulgar Georgi Gospodinov, amb traducció d'Angela Rodel i publicada al Regne Unit per Weidenfeld & Nicolson, i a on va quedar entre les obres finalistes la novel·la "Boulder" de l'autora catalana Eva Baltasar amb traducció de Julia Sanches, publicada per And Other Stories.^[10]

Obra[modifica]

El 2014 va publicar la seva primera novel·la Dans le jardin de l'ogre on tracta l'addicció sexual femenina. A la seva segona novel·la, Chanson douce, que va rebre el Premi Goncourt de 2016, relata la història d'una mainadera assassina, tema inspirat en un cas real succeït a Nova York el 2012.

Segons explica ella mateixa els seus referents literaris son Stefan Zweig, Txékhov i Milan Kundera.^[3]

2013: La baie de Dakhla: itinérance enchantée entre mer et désert.
2014: Dans le jardin de l'ogre (Folio)
2016: Chanson douce. Premi Goncourt 2016. Traducció al català: "Una dolça canço" Ed. Bromera. Traducció de Lluís-Anton Baulenas. ISBN 9788490267264.
2017: Le diable est dans les détails. (Ed. de l'Aube).
2017: Sexe et mesonges. La vie sexuelle au Maroc (Ed. Les Arènes).
2017: Paroles d'honneur (Ed. Les Arènes).
2017: Simone Veil, mon héroïne (Ed. de l'Aube).
2018: Comment j'écris (Ed. de l'Aube).
2020: Le Pays des autres (Gallimard). Traducció al català: “El país dels altres” Angle Editorial (2021) Traducció de Valèria Gaillard. ISBN 9788418197529
2020: A mains nues (Ed. Les Arènes)
2021: Le parfum des fleurs la nuit (Gallimard).
2022: Le pays des autres 2: Regardez-nous danser (Gallimard). Traducció al català: "Mireu com ballen" .Angle Editorial (2023). Traducció de Joan Casas i Fuster. ISBN 9788419017529.

Referències[modifica]

↑ «Grandes escritoras universales (XXXVIII)» (en castellà). escritores.org. [Consulta: 20 agost 2021].
↑ «Una escritora franco-marroquí denuncia “las cárceles de la vergüenza” en Marruecos» (en castellà). Atalayar, 30-01-2017. [Consulta: 20 agost 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 Caviglioli, David. «10 choses à savoir sur Leïla Slimani, prix goncourt 2016» (en francès), 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: novembre 2016].
↑ «Leïla Slimani» (en francès). [Consulta: novembre 2016].
↑ Maj, Demière. «France: Leïla Slimani remporte le prix Goncourt» (en francès), 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-29. [Consulta: novembre 2016].
↑ Gayte, Aurore. «Découvrez le palmares complet des Out d'Or !» (en francès), 30-06-2017. [Consulta: agost 2017].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Lefèvre, Ambre. «Leïla Slimani dénonce l'humiliation des homosexuels au maroc» (en francès), 04-11-2016. [Consulta: agost 2017].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Djamshidi, Ava. «Leïla Slimani,discrète ambassatrice de la francophonie» (en francès), 01-02-2018. [Consulta: maig 2018].
↑ 324cat. «Les llibreries premien Francesc Serés i Leïla Slimani amb el Premi Llibreter», 07-07-2021. [Consulta: 7 juliol 2021].
↑ «The International Booker Prize 2023 | The Booker Prizes» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2023].

[1] «Grandes escritoras universales (XXXVIII)» (en castellà). escritores.org. [Consulta: 20 agost 2021].

[2] «Una escritora franco-marroquí denuncia “las cárceles de la vergüenza” en Marruecos» (en castellà). Atalayar, 30-01-2017. [Consulta: 20 agost 2021].

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 Caviglioli, David. «10 choses à savoir sur Leïla Slimani, prix goncourt 2016» (en francès), 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2019-03-30. [Consulta: novembre 2016].

[4] «Leïla Slimani» (en francès). [Consulta: novembre 2016].

[5] Maj, Demière. «France: Leïla Slimani remporte le prix Goncourt» (en francès), 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2021-01-29. [Consulta: novembre 2016].

[6] Gayte, Aurore. «Découvrez le palmares complet des Out d'Or !» (en francès), 30-06-2017. [Consulta: agost 2017].^{[Enllaç no actiu]}

[7] Lefèvre, Ambre. «Leïla Slimani dénonce l'humiliation des homosexuels au maroc» (en francès), 04-11-2016. [Consulta: agost 2017].^{[Enllaç no actiu]}

[8] Djamshidi, Ava. «Leïla Slimani,discrète ambassatrice de la francophonie» (en francès), 01-02-2018. [Consulta: maig 2018].

[9] 324cat. «Les llibreries premien Francesc Serés i Leïla Slimani amb el Premi Llibreter», 07-07-2021. [Consulta: 7 juliol 2021].

[10] «The International Booker Prize 2023 | The Booker Prizes» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]