Dietrich Thurau
| Dietrich Thurau | |
 |
|
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Nom complet | Dietrich Thurau |
| Sobrenom | Didi |
| Data de naixement | 9 de novembre de 1954 |
| País |  Alemanya |
| Dades biomètriques | |
| Equips | |
| Equips anteriors | 1975-1977. Ti-Raleigh 1978-1979. IJsboerke 1980. Puch-Sem 1981-1982. Hoonved 1983. Del Tongo 1984. Portas 1985. Hitachi-Splendor 1986. Supermercati Brianzoli 1987. Roland-Skala 1988. Panasonic-Isostar 1989. Brügelmann |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
6 etapes al Tour de França 5 etapes a la Volta a Espanya 2 etapes al Giro d'Itàlia |
| Curses d'un dia |
Campió d'Alemanya (1975, 1976) Campionat de Zuric (1978) Lieja-Bastogne-Lieja (1979) |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
Campionat del Món  |
|||
| Plata | San Christóbal 1977 | ruta | |
| Plata | Valkenburg 1979 | ruta | |
Dietrich Thurau (Frankfurt del Main, 9 de novembre de 1954) va ser un ciclista alemany, que fou professional entre 1975 i 1989, durant els quals aconseguí 82 victòries.
Abans de passar al professionalisme va destacar en categoria júnior i amateur en proves de ciclisme en pista. El 1971 i 1974 es proclamà campió d'Alemanya de persecució i el 1973 i 1974 en americana. També guanyà el campionat de ciclisme en rutade 1972 i el campionat del món de persecució de 1974.
En passar al camp professional, el 1975, Thurau continuà participant en proves de ciclisme en pista, sobretot durant els mesos d'hivern, coincidint amb la finalització de la temporada de ciclisme en ruta. El 1975 i 1976 es tornà a proclamar campió d'Alemanya en persecució, i el 1982 en americana.
En les proves en ruta aconseguí victòries d'etapa a les tres grans voltes: sis etapes al Tour de França, cinc d'elles en l'edició de 1977, cinc a la Volta a Espanya, totes el 1976, i dues al Giro d'Itàlia.
Taula de continguts |
[modifica] Palmarès
- 1975
- Campió d'Alemanya
- 1r al Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa
- 1r al Gran Premi de Fourmies
- 1976
- Campió d'Alemanya
- Campió d'Alemanya de CR
- Vencedor de 5 etapes a la Volta a Espanya i 1r de la classificació per punts
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Suïssa
- 1977
- 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 8 etapes
- Vencedor de 5 etapes al Tour de França i 1r de la classificació dels joves
- 1r al Gran Premi del cantó d'Argòvia
- 1r al Gran Premi E3
- 1978
- 1r al Campionat de Zuric
- 1r a l'Étoile de Bessèges i vencedor de 4 etapes
- 1r a Scheldeprijs
- Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Suïssa
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Bèlgica
- 1979
- 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja
- 1r a la Volta a Alemanya i vencedor d'una etapa
- 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 2 etapes
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- Vencedor d'una etapa a la París-Niça
- 1980
- Vencedor d'una etapa del Tour del Tarn
- 1981
- Vencedor de 2 etapes a la Volta a Alemanya
- 1987
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Suïssa
[modifica] Resultats al Tour de França
- 1977. 5è de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. Porta el mallot groc durant 15 etapes. 1r de la classificació dels joves
- 1979. 10è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1980. Abandona (10a etapa)
- 1982. Abandona (20a etapa)
- 1985. Abandona (10a etapa)
- 1987. Abandona (15a etapa)
[modifica] Resultats al Giro d'Itàlia
- 1978. Abandona. Vencedor de 2 etapes
- 1981. 14è de la classificació general
- 1982. Abandona
- 1983. 5è de la classificació general
- 1986. 18è de la classificació general
- 1987. 52è de la classificació general
[modifica] Resultats a la Volta a Espanya
- 1976. 4t de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. 1r de la classificació per punts
