Laurent Fignon
Laurent Fignon _pictogram.svg){kind=small} |
|
 |
|
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Nom complet | Laurent Fignon |
| Sobrenom | El Professor |
| Data de naixement | 12 d'agost de 1960 |
| Data de defunció | 31 d'agost de 2010 (als 50 anys) |
| País |  França |
| Dades biomètriques | |
| Equips | |
| Equips anteriors | 1982-1985. Renault 1986-1989. Système U 1990-1991. Cofidis 1992-1993. Gatorade |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
 Tour de França (1983, 1984)8 etapes al Tour de França  Giro d'Itàlia (1989)2 etapes al Giro d'Itàlia 1 etapa a la Volta a Espanya |
| Curses d'un dia |
 Campió de França en ruta (1984)Milà-Sanremo (1988, 1989) Fletxa Valona (1986) |
Laurent Fignon (París, 1960 - París, 2010) va ser un ciclista professional francès que va guanyar el Tour de França el 1983 i el 1984. El 1989 va guanyar el Giro d'Itàlia i va quedar en segon lloc en el Tour de França.
Va debutar en el ciclisme professional en el 1982, als 22 anys, després de més de 50 victòries com a aficionat i, a l'any següent, es va veure al cim del ciclisme internacional, guanyant el Tour de França de 1983, i convertint-se en el ciclista més jove en guanyar el Tour des de 1933.
Amb les seves ulleres rodones i la seva cua de cavall, la imatge de Fignon era un gran contrast amb la imatge de duresa d'Hinault, per això es va guanyar el renom de El Professor. El 1984, Hinault va canviar a l'equip, però finalment Fignon va guanyar.
Malgrat això, la sort no el va acompanyar en les següents participacions. Una lesió de genolls significava que Fignon es perdria l'edició del 1985, i a més no va acabar les curses del 1986 i del 1988.
Però va guanyar el Milà-Sanremo dues vegades (1988, 1989) i el Giro d'Itàlia el 1989.
El seu espectacular palmarès es va veure perjudicat en dues ocasions, per controls antidopatge que van donar positius per amfetamines, el 1987 després del GP de Wallonie i el 1989 després del GP d'Eindhoven.
Després de la seva retirada, Fignon es va involucrar en l'organització de curses ciclistes com la París-Niça. Seguidament, Fignon va continuar organitzant curses de menor entitat, com la París-Corrèze, és comentarista del Tour de França a France 2 i va dirigir el Centre Laurent Fignon a la localitat de Banhèras de Bigòrra.
L'11 de juny de 2009, coincidint amb la promoció del llibre Nous Etions Jeunes et Insouciants (Érem joves i inconscients), Fignon va informar que se li havia diagnosticat un càncer intestinal en estat avançat, en fase de metàstasis i havent-se estés fins al pàncrees. Segons els doctors, el càncer no estaria directament relacionat amb les substàncies dopants presses durant la seva carrera professional.[1][2] Finalment, el 31 d'agost de 2010 morí a París a l'edat de 50 anys en no poder superar la malaltia.[1]
Taula de continguts |
Palmarès [modifica]
- 1982
- 1r al Critèrium Internacional
- Vencedor d'una etapa del Giro d'Itàlia
- 1983
1r al Tour de França, vencedor d'una etapa i 1r de la classificació dels joves 
- 1r al Gran Premi de Plumelec
- 1r al Circuit de l'Aulne
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
- Vencedor d'una etapa de la Tirrena-Adriàtica
- Vencedor d'una etapa del Critèrium Internacional
- 1984
Campió de França en ruta- 1r al Tour de França i vencedor de 5 etapes
- Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itàlia i
1r del Gran Premi de la Muntanya - Vencedor de 2 etapes del Tour de Romandia
- 1985
- 1r a la Setmana ciclista internacional
- 1986
- 1r a la Fletxa Valona
- Vencedor d'una etapa de la Dauphiné Libéré
- 1987
- Vencedor de 2 etapes París-Niça
- Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
- Vencedor d'una etapa de la Volta als Països Baixos
- 1988
- 1r a la Milà-San Remo
- 1r al Tour de l'Avenir
- 1r a la París-Camembert
- Vencedor d'una etapa del Critèrium Internacional
- 1989
1r al Giro d'Itàlia i vencedor d'una etapa- 1r a la Milà-San Remo
- 1r al Gran Premi de les Nacions
- 1r a la Polynormande
- 1r de la Volta als Països Baixos
- 1r al Trofeu Baracchi (amb Thierry Marie)
- Vencedor d'una etapa del Tour de França i 1r de la classificació de la combativitat
- 1990
- 1r al Critèrium Internacional
- 1992
- Vencedor d'una etapa del Tour de França
Resultats al Tour de França [modifica]
- 1983. 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 6 etapes
- 1984. 1r de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. Porta el mallot groc durant 7 etapes
- 1986. Abandona (13a etapa)
- 1987. 7è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1988. Abandona (12a etapa)
- 1989. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 9 etapes
- 1990. Abandona (5a etapa)
- 1991. 6è de la classificació general
- 1992. 23è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1993. Abandona (11a etapa)
Resultats al Giro d'Itàlia [modifica]
- 1982. 15è de la classificació general
- 1984. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya
- 1989. 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
- 1990. Abandona
- 1992. 37è de la classificació general
Resultats a la Volta a Espanya [modifica]
- 1983. 7è de la classificació general
- 1986. 7è de la classificació general
- 1987. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Mor l'exciclista francès Laurent Fignon, doble vencedor del Tour de França i d'un Giro, 3cat24.cat, 31 d'agost de 2010 (consulta: 31-8-10).
- ↑ (anglès) Fignon facing cancer fight, Velonews.com, 11 de juny de 2009 (consulta: 31-8-10).
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laurent Fignon |
- Palmarès de Laurent Fignon a memoire-du-cyclisme.net (francès)
- Fitxa de Laurent Fignon a sitiodeciclismo.net
