Tour de França de 1927

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1927

Recorregut del Tour de França de 1927
Recorregut del Tour de França de 1927, amb inici i final a París, seguint el sentit contrari de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició XXI
Països França França
Data 19 de juny al 17 de juliol de 1927
Nombre d'etapes 24 etapes
Distància 5.340 km[1]
Temps del vencedor 198h 16' 42" (27,224 km/h)[2]
Palmarès
Guanyador Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) (Alcyon–Dunlop)
Segon Flag of Belgium.svg Maurice de Waele (BEL) (Labor–Dunlop)
Tercer Flag of Belgium.svg Julien Vervaecke (BEL) (Alcyon–Dunlop)

El Tour de França de 1927 fou la vint-i-unena edició del Tour de França i es disputà entre el 19 de juny i el 17 de juliol de 1927, sobre un recorregut de 5.340 km, distribuïts en 24 etapes.[1] La cursa fou guanyada pel luxemburguès Nicolas Frantz (Alcyon–Dunlop), a una velocitat mitjana de 27,224 km/h,[2] amb quasi dues hores sobre el segon classificat, el belga Maurice de Waele (Labor–Dunlop) i dues i mitja sobre el tercer classificat, el també belga Julien Vervaecke (Alcyon–Dunlop). Amb aquesta victòria Frantz es converteix en el segon luxemburguès en guanyar el Tour, després de les victòries aconseguides per François Faber.

En estar descontent Henri Desgrange amb les tàctiques emprades pels ciclistes en les etapes llargues i planes en anys anteriors, es va decidir que les etapes 1 a 9, 14 i 18 a 23 es disputessin d'una manera similar a les actuals contrarellotge per equips. Tots els corredors d'un mateix equip sortien junts, i cada 15 minuts sortia un altre equip, sent els darrers en prendre la sortida els "touriste-routiers". La iniciativa fou un fracàs, ja que el públic es desorientava i no sabia en cap moment qui anava primer. El 1929 es va deixar d'emprar.

Canvis respecte a l'edició anterior[modifica | modifica el codi]

El 1926 i els anys anteriors, en les etapes planes, sense dificultats muntanyoses, la majoria dels ciclistes arribaven junts a meta, decidint-se la victòria en un esprint massiu. Això no agradava a l'organització del Tour, que volia que els ciclistes correguessin de manera individual, sense l'ajuda de la resta de ciclistes, per tenir una carrera més espectacular. Per aquest motiu es va decidir que la major part de les etapes planes d'aquesta edició s'iniciessin per separat, amb 15 minuts entre equips, sent els touriste-routiers els darrers en prendre la sortida.[3] La idea era que els favorits de la cursa no veiessin als seus rivals, i no tinguessin més remei que córrer el més ràpid possible en cada etapa.[4]

El 1926, com a prova, el Tour va iniciar-se fora de París, als Alps. El 1927, aquesta decisió es va revertir, i el Tour va començar de nou a París.[5] El recorregut de 1927 fou similar als altres Tours d'abans de 1926, amb començament a París, tot i que amb etapes més curtes,[4] passant d'una mitjana de 338 km per etapa el 1926 a 221 km per etapa el 1927.[5]

Participants[modifica | modifica el codi]

Lucien Buysse, vigent vencedor de la cursa, no hi va participar per desavinences de l'equip Automoto, en el què militava, amb l'organització.[6] Els ciclistes es van tornar a dividir en dues categories, els que estaven integrats en equips patrocinats i els touriste-routiers. Quatre foren els equips que participaren en aquesta edició: Alcyon; Alleluia, J. B. Louvet i Dilecta, agrupant a 37 ciclistes,[7] mentre la resta, fins a completar els 142 que van prendre la sortida, estaven incloses dins els touriste-routiers. D'aquests sols 39 finalitzaren la cursa. Per primera vegada hi pren part un ciclista japonès, Kisso Kawamuro, mentre que novament no hi ha la presència de cap ciclista espanyol.[2]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

La principal novetat va ser l'augment de 17 a 24 etapes, amb una reducció a només cinc dies de descans, i una consegüent reducció del quilometratge mitjà de les etapes, sense que cap d'elles arribés als 350 km, molt lluny dels habituals recorreguts amb més de 400 km d'anys precedents.[2]

Es tornà a recórrer tot el perímetre de França en el sentit contrari a les agulles del rellotge, i el pas pels grans colls pirinencs i alpins, com l'Aubisca, el Tourmalet, l'Izoard o el Galibier. Quatre viles acullen una etapa per primera vegada: Dinan, Gwened, Pontarlier i Charleville.[3]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

Durant la primera etapa l'equip Alcyon–Dunlop va patir fins a vint punxades. L'equip Dilecta-Wolber va guanyar la primera etapa, liderat per Francis Pélissier, que va ser el primer líder de la classificació general.[4][7] Fins a la sisena etapa no es produeix cap canvi en la classificació general,[8][9] però en aquella etapa Francis Pélissier es veu obligat a abandonar malalt, passant a ser el nou líder de la cursa el seu company d'equip, Ferdinand Le Drogo es va convertir en el nou líder.[5][10] En la setena etapa, Le Drogo perd més de 20 minuts respecte als principals perseguidors de l'equip JB Louvet, passant el liderat a mans d'Hector Martin.[10][5] En la vuitena etapa l'equip Dilecta perd més d'una hora i totes les opcions a la victòria final. En la novena etapa tots els ciclistes que encara quedaven de l'equip van abandonar la carrera.[11] En acabar la novena etapa i el primer grup d'etapes contrarellotges sols quedaven en cursa 57 ciclistes, dels quals 35 eren "touriste-routiers".[3]

La primera etapa de muntanya fou l'onzena, amb els ja habituals passos per l'Aubisca, Tourmalet, l'Aspin i el Pèira Sorda. En ella, el touriste-routier Michele Gordini s'escapà discretament del gran grup[12] i quan aquest se'n va adonar, ja havia aconseguit un avantatge de 45 minuts. Problemes mecànics van fer que fos superat abans de finalitzar l'etapa.[2] Nicolas Frantz fou el vencedor de l'etapa, alhora que es va fer amb el liderat,[13] amb més de mitja hora sobre Maurice de Waele.

Frantz finalitzà la dotzena i tretzena etapa en el grup capdavanter, mantenint les diferències amb el segon classificat.[3][14][15] La catorzena es va disputar com a contrarellotges per equip, sense que es produïssin grans canvis en la classificació general. Frantz guanyà la quinzena etapa[16] i acabà segon en la setzena, incrementant la diferència amb l'immediat perseguidor a més d'una hora. En la dissetena etapa Frantz va perdre 15 minuts respecte al segon classificat, Maurice De Waele, però en ser la darrera etapa de muntanya la seva victòria sembla assegurada.[17]

D'aquí i fins al final de la cursa no es produïren grans canvis en la classificació general. L'única excepció va ser en la penúltima etapa, en què De Waele va perdre més de mitja hora, però no suposà cap problema a l'hora de mantenir la segona posició en en tenir molta diferència respecte al tercer classificat.[5][18]

Resultats[modifica | modifica el codi]

En les etapes 1 a 9, la 14 i de la 18 a la 23, els ciclistes començaven l'etapa agrupats per equips, amb 15 minuts de diferència entre cadascun d'ells, sent els touriste-routiers els darrers en prendre la sortida.[3] El ciclista que arribava a la meta més ràpid era el guanyador de l'etapa. En les altres etapes tots els ciclistes prenien la sortida simultàniament. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat.

Etapes[modifica | modifica el codi]

Resultat de les etapes[3][19]
Etapa Data[6] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 19 de juny París - Dieppe History.gif 180 Flag of France.svg Francis Pélissier (FRA) Flag of France.svg Francis Pélissier (FRA)
2a 20 de juny Dieppe - Le Havre History.gif 103 Flag of Belgium.svg Maurice De Waele (BEL) Flag of France.svg Francis Pélissier (FRA)
3a 21 de juny Le Havre - Caen History.gif 225 Flag of Belgium.svg Hector Martin (BEL) Flag of France.svg Francis Pélissier (FRA)
4a 22 de juny Caen - Cherbourg History.gif 140 Flag of Belgium.svg Camille van de Casteele (BEL) Flag of France.svg Francis Pélissier (FRA)
5a 23 de juny Cherbourg - Dinan History.gif 199 Flag of France.svg Ferdinand Le Drogo (FRA) Flag of France.svg Francis Pélissier (FRA)
6a 24 de juny Dinan - Brest History.gif 206 Flag of France.svg André Leducq (FRA) Flag of France.svg Ferdinand Le Drogo (FRA)
7a 25 de juny Brest - Gwened History.gif 207 Flag of Belgium.svg Gustave Van Slembrouck (BEL) Flag of Belgium.svg Hector Martin (BEL)
8a 26 de juny Gwened - Les Sables d'Olonne History.gif 204 Flag of Belgium.svg Raymond Decorte (BEL) Flag of Belgium.svg Hector Martin (BEL)
9a 27 de juny Les Sables d'Olonne - Bordeus History.gif 285 Flag of Belgium.svg Adelin Benoit (BEL) Flag of Belgium.svg Hector Martin (BEL)
10a 28 de juny Bordeus - Baiona Etapa plana 189 Flag of Belgium.svg Pé Verhaegen (BEL) Flag of Belgium.svg Hector Martin (BEL)
11a 30 de juny Baiona - Luishon Etapa de muntanya 326 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
12a 2 de juliol Luishon - Perpinyà Etapa de muntanya 323 Flag of Belgium.svg Maurice de Waele (BEL) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
13a 4 de juliol Perpinyà - Marsella Etapa plana 360 Flag of Belgium.svg Maurice de Waele (BEL) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
14a 5 de juliol Marsella - Toló History.gif 120 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
15a 6 de juliol Toló - Niça Etapa de mitja muntanya 280 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
16a 8 de juliol Niça - Briançon Etapa de muntanya 275 Flag of Belgium.svg Julien Vervaecke (BEL) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
17a 9 de juliol Briançon - Évian-les-Bains Etapa de muntanya 283 Flag of Belgium.svg Pé Verhaegen (BEL) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
18a 11 de juliol Évian-les-Bains - Pontarlier History.gif 213 Flag of Belgium.svg Adelin Benoit (BEL) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
19a 12 de juliol Pontarlier - Belfort History.gif 119 Flag of Belgium.svg Maurice Geldhof (BEL) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
20a 13 de juliol Belfort - Estrasburg History.gif 145 Flag of Belgium.svg Raymond Decorte (BEL) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
21a 14 de juliol Estrasburg - Metz History.gif 165 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
22a 15 de juliol Metz - Charleville History.gif 159 Flag of Belgium.svg Hector Martin (BEL) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
23a 16 de juliol Charleville - Dunkerque History.gif 270 Flag of France.svg André Leducq (FRA) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
24a 17 de juliol Dunkerque - París Etapa plana 344 Flag of France.svg André Leducq (FRA) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)

Classificació final[modifica | modifica el codi]

Classificació general (1–10)[3]
Mallot groc Classificació General
Pos. Ciclista Patrocinador Temps
1 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Alcyon-Dunlop 198h 16' 42"
2 Flag of Belgium.svg Maurice De Waele (BEL) Labor–Dunlop + 1h 48' 21"
3 Flag of Belgium.svg Julien Vervaecke (BEL) Armor–Dunlop + 2h 25' 06"
4 Flag of France.svg André Leducq (FRA) Thomann–Dunlop + 3h 02' 05"
5 Flag of Belgium.svg Adelin Benoit (BEL) Alcyon-Dunlop + 4h 45' 01"
6 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) Alleluia–Wolber + 4h 48' 23"
7 Flag of Belgium.svg Pé Verhaegen (BEL) J.B. Louvet + 6h 18' 36"
8 Flag of France.svg Julien Moineau (FRA) Alleluia–Wolber + 6h 36' 17"
9 Flag of Belgium.svg Hector Martin (BEL) J.B. Louvet + 7h 07' 34"
10 Flag of Belgium.svg Maurice Geldhof (BEL) J.B. Louvet + 7h 16' 02"

Altres classificacions[modifica | modifica el codi]

La classificació dels touriste-routiers, ciclistes que no pertanyien a cap equip i als quals no se'ls permetia cap mena d'assistència, va ser guanyada per l'italià Secundo Martinetto.[18]

El diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà Michele Gordini el meilleur grimpeur, el millor escalador. Aquest títol no oficial és el predecessor de la classificació de la muntanya.[20]

A posteriori[modifica | modifica el codi]

L'experiment de les contrarellotges per equip com a etapes no fou satisfactori i no tingué l'efecte esperat, ja que els ciclistes van córrer encara més de manera individual, però els equips més forts ho van ser encara més.[3] En l'edició de 1928 el sistema es va tornar a emprar, però el 1929 quedà reduït a unes poques etapes i el 1930 va desaparèixer del tot del Tour de França.

Els ciclistes francesos no havien tingut un paper destacat en les darreres edicions del Tour de França. La darrera victòria a la general havia estat el 1923 i el 1926 ni tan sols van aconseguir cap victòria d'etapa. El 1927 els ciclistes francesos aconseguiren 5 victòries d'etapa i dos ciclistes finalitzaren entre els 10 primers: André Leducq i Antonin Magne.[4] Leducq més tard guanyaria el Tour de França el 1930 i 1932, mentre Magne el guanyaria el 1931 i 1934.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 6 desembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «The history of the Tour de France. Year 1927» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 6 desembre 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «21ème Tour de France 1927» (en francès). Memoire du cyclisme. Arxivat de l'original el 26 setembre 2009. [Consulta: 24 setembre 2009].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tom James. «1927: Alcyon deliver victory». VeloArchive, 15 agost 2003. Arxivat de l'original el 26 setembre 2009. [Consulta: 24 setembre 2009].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 McGann, Bill. The Story of the Tour De France Volume 1:1903-1964. Dog Ear Publishing, 2006, p. 84–84. ISBN 1-59858-180-5 [Consulta: 24 setembre 2009]. 
  6. 6,0 6,1 «Esta mañana empieza la clásica Vuelta a Francia». El Mundo Deportivo, 19 juny 1927, p. 4 [Consulta: 6 desembre 2013].
  7. 7,0 7,1 «Francis Pelissier y el equipo “Dilecta” ganan la primera etapa de la Vuelta a Francia». El Mundo Deportivo, 20 juny 1927, p. 1 [Consulta: 9 desembre 2013].
  8. «De Vaele triunfa en la segunda etapa y H. Martin en la tercera, pero F. Pelissier y “Dilecta” conservan la cabeza de la clasificación general». El Mundo Deportivo, 22 juny 1927, p. 2 [Consulta: 9 desembre 2013].
  9. «Van de Casteele gana la cuarta etapa sin que F.Pélissier y "Dilecta" pierdan la cabeza do la clasificación general. En la quinta etapa, el team de "Dilecta" da otro soberbio empujon y Le Drogo se clasifica primero». El Mundo Deportivo, 24 juny 1927, p. 2 [Consulta: 9 desembre 2013].
  10. 10,0 10,1 «La sexta etapa, durísima, dió lugar a grandes cambios en la clasificación general. En la etapa de ayer, vence Van Stembronck y H. Martin pasa a “leader” de la clasificación general». El Mundo Deportivo, 26 juny 1927, p. 2 [Consulta: 9 desembre 2013].
  11. «En la novena etapa triunfa Benoit y los "alcyonistas" progresan». El Mundo Deportivo, 29 juny 1927, p. 2 [Consulta: 9 desembre 2013].
  12. «Niclos Frantz wint Tour de France 1927» (en neerlandès). Nieuwsdossier, 21 gener 2008. Arxivat de l'original el 26 setembre 2009. [Consulta: 24 setembre 2009].
  13. «Frantz entra destacado en Luchon y se coloca en cabeza de la clasificación general». El Mundo Deportivo, 1 juliol 1927, p. 1 [Consulta: 9 desembre 2013].
  14. «Frantz conserva el "maillot" amarillo, con la misma ventaja después de la segunda etapa pirenaica». El Mundo Deportivo, 3 juliol 1927, p. 1 [Consulta: 9 desembre 2013].
  15. «Frantz no pierde la cabeza... de la clasificación general». El Mundo Deportivo, 6 juliol 1927, p. 1 [Consulta: 9 desembre 2013].
  16. «Frantz aumenta su avance en la 15 etapa». El Mundo Deportivo, 8 juliol 1927, p. 1 [Consulta: 9 desembre 2013].
  17. «En la etapa de ayer, triunfó Verbaegen y se distngió Martinetto... pero el triunfo final parece no poder ya escaparse a Frantz». El Mundo Deportivo, 10 juliol 1927, p. 1 [Consulta: 9 desembre 2013].
  18. 18,0 18,1 «El luxemburgués Nicolás Frantz ha triunfado definitivamente en la Vuelta a Francia». El Mundo Deportivo, 18 juliol 1927, p. 1 [Consulta: 9 desembre 2013].
  19. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. Arxivat de l'original el 26 setembre 2009. [Consulta: 24 setembre 2009].
  20. Lonkhuyzen, Michiel van. «Tour-Giro-Vuelta». Tour-giro-vuelta. [Consulta: 21 setembre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1927