Tour de França de 1938

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1938

Recorregut del Tour de França de 1938
Recorregut del Tour de França de 1938, amb inici i final a París, seguint el sentit invers de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició XXXII
Països França França
Data 5 al 31 de juliol de 1938
Nombre d'etapes 21 etapes (29 comptant tots els sectors)
Distància 4.694 km[1]
Temps del vencedor 148h 29' 12" (31,565 km/h)[2]
Palmarès
Guanyador Itàlia Gino Bartali (ITA) (Itàlia)
Segon Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) (Bèlgica)
Tercer Flag of France.svg Victor Cosson (FRA) (França)
Classificacions secundàries
Muntanya Itàlia Gino Bartali (ITA) (Itàlia)
Equips Bèlgica

El Tour de França de 1938 fou la 32a edició del Tour de França i es disputà entre el 5 i el 31 de juliol de 1938, sobre un recorregut de 4.694 km, distribuïts en 21 etapes, dos d'elles dividides en dos sectors i tres en tres, i un total de 29 finals d'etapa que es van disputar a una mitjana de 31,565 km/h.[1]

El duel entre Gino Bartali i Félicien Vervaecke és l'element més destecat de la lluita esportiva, però a la 14a etapa Bartali aconsegueix treure-li més de 5' de diferència, cosa que clarifica força la classificació final.

Antonin Magne i André Leducq s'acomiaden del Tour de França de la millor manera possible, escapant-se a la darrera etapa i arribant a París agafats de l'espatlla. Ambdós seran donats com a guanyadors exaequo per part dels comissaris esportius.

En aquesta edició es redueixen les bonificacions: 1' pel vencedor i 1' pel primer a arribar als colls de muntanya. En cas d'arribar en solitari la bonificació igual a la diferència respecte al segon es redueix a un màxim d'1' 15".

Així mateix, queden suprimides les contrarellotges per equip.

Canvis respecte a l'edició anterior[modifica | modifica el codi]

El sistema de bonificacions fou reduït en comparació amb el 1937: el vencedor de cada etapa sols rebia una bonificació d'un minut, al qual s'afegia la diferència respecte el segon classificat, amb un màxim de 75 segons. Els ciclistes que coronaven en primera posició un coll de muntanya sols rebien un minut de bonificació.[3]

Les contrarellotges per equips, en què els equips prenien la sortida separats per 15 minuts, foren eliminades de la cursa. No tornaran a ser presents al Tour fins a l'edició de 1954, però amb un format diferent.[3] Per contra, el Tour de 1938 compta amb dues contrarellotges individuals.[4]

En anys precedents els ciclistes corrien bé en equips nacionals o bé manera individual. El 1937 hi hagué problemes amb ciclistes individuals que havien estat acusats d'ajudar d'altres ciclistes, culminant amb l'abandonament de tot l'equip belga del Tour, amb el líder al capdavant. Per evitar aquests problemes les categories per a ciclistes individuals foren eliminades del Tour de França de 1938,[5] i tots els ciclistes que prengueren part ho feren dins els equips nacionals. Però en haver-hi molts ciclistes francesos que no encaixaven en l'equip nacional, es van incloure dos equips francesos més, els "Bleuets" i els "Cadets".[3] Els "Bleuets" eren una mena de selecció francesa "B", mentre els "Cadets" eren joves promeses franceses.[6]

Participants[modifica | modifica el codi]

Els països amb més tradició ciclista el 1938, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i França enviaren equips amb 12 ciclistes cadascun. Espanya, Luxemburg, Suïssa i els Països Baixos van enviar equips més petits, de sis ciclistes cadascun. A banda, els francesos tenien dos equips addicionals de 12 ciclistes cadascun: els cadets i els Bleuets.[3]

Els tres equips més potents eren el belga, el francès i l'italià.[4] L'equip nacional italià era liderat per Gino Bartali, que liderava l'edició del 1937 quan patí una important caiguda que li va fer perdre totes les opcions. La federació italiana de ciclisme li havia demanat que no participés al Giro d'Itàlia de 1938 i que concentrés tots els seus esforços en el Tour de França.[7]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

Després de mantenir un recorregut molt similar des de 1932, fent la volta a França en el sentit de les agulles del rellotge, en aquesta ocasió es fa a la inversa, per la qual cosa els Pirineus es passen abans que els Alps. Amb aquest canvi la primera etapa de muntanya no arriba fins a la vuitena etapa. Alhora hi ha una disminució en el nombre de ports de superar, quedant les etapes d'alta muntanya reduïdes a tres, tot i la incorporació per primera vegada del coll de l'Iseran. Sis noves vil·les acolliran una etapa del Tour de França per primera vegada: Saint-Brieuc, Arcaishon, Besiers, Reims, Laon i Saint-Quentin.[3]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Etapes[modifica | modifica el codi]

Les etapes 6 i 17 foren dividides en dos sectors, mentre la 4, 10 i 20 ho foren en tres sectors. Es disputaren dues contrarellotges individuals en el segon sector de la 10a i 20a etapes.

Resultat de les etapes[3][1][8]
Etapa Data[1] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1a 5 de juliol París - Caen Etapa plana Etapa plana 215 Alemanya nazi Willi Oberbeck (GER) Alemanya nazi Willi Oberbeck (GER)
2a 6 de juliol Caen - Saint-Brieuc Etapa plana Etapa plana 237 Flag of Luxembourg.svg Jean Majerus (LUX) Flag of Luxembourg.svg Jean Majerus (LUX)
3a 7 de juliol Saint-Brieuc - Nantes Etapa plana Etapa plana 238 Flag of the Netherlands.svg Gerrit Schulte (NED) Flag of Luxembourg.svg Jean Majerus (LUX)
4a A 8 de juliol Nantes - La Roche-sur-Yon Etapa plana Etapa plana 62 Flag of Belgium.svg Eloi Meulenberg (BEL) Flag of Luxembourg.svg Jean Majerus (LUX)
4a B 8 de juliol La Roche-sur-Yon - La Rochelle Etapa plana Etapa plana 83 Flag of Belgium.svg Eloi Meulenberg (BEL) Flag of Luxembourg.svg Jean Majerus (LUX)
4a C 8 de juliol La Rochelle - Royan Etapa plana Etapa plana 83 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Flag of Luxembourg.svg Jean Majerus (LUX)
5a 10 de juliol Royan - Bordeus Etapa plana Etapa plana 198 Flag of Belgium.svg Eloi Meulenberg (BEL) Flag of Luxembourg.svg Jean Majerus (LUX)
6a A 11 de juliol Bordeus - Arcaishon Etapa plana Etapa plana 52,5 Itàlia Jules Rossi (ITA) Flag of Luxembourg.svg Jean Majerus (LUX)
6a B 11 de juliol Arcaishon - Baiona Etapa plana Etapa plana 171 Itàlia Glauco Servadei (ITA) Flag of France.svg André Leducq (FRA)
7a 12 de juliol Baiona - Pau Etapa plana Etapa plana 115 Flag of the Netherlands.svg Theo Middelkamp (NED) Flag of France.svg André Leducq (FRA)
8a 14 de juliol Pau - Banhèras de Luishon Etapa de muntanya Etapa de muntanya 193 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL)
9a 16 de juliol Banhèras de Luishon - Perpinyà Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 260 Flag of France.svg Jean Fréchaut (FRA) Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL)
10a A 17 de juliol Perpinyà - Narbona Etapa plana Etapa plana 63 Flag of the Netherlands.svg Antoon Van Schendel (NED) Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL)
10a B 17 de juliol Narbona - Besiers Contrarellotge individual 27 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL)
10a C 17 de juliol Besiers - Montpeller Etapa plana Etapa plana 73 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL)
11a 18 de juliol Montpeller - Marsella Etapa plana Etapa plana 223 Itàlia Gino Bartali (ITA) Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL)
12a 19 de juliol Marsella - Canes Etapa plana Etapa plana 199 Flag of France.svg Jean Fréchaut (FRA) Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL)
13a 21 de juliol Canes - Dinha Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 284 Flag of France.svg Dante Gianello (FRA) Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL)
14a 22 de juliol Dinha - Briançon Etapa de muntanya Etapa de muntanya 219 Itàlia Gino Bartali (ITA) Itàlia Gino Bartali (ITA)
15a 23 de juliol Briançon - Aix-les-Bains Etapa de muntanya Etapa de muntanya 311 Flag of Belgium.svg Marcel Kint (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
16a 25 de juliol Aix-les-Bains - Besançon Etapa de mitja muntanya Etapa de mitja muntanya 284 Flag of Belgium.svg Marcel Kint (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
17a A 26 de juliol Besançon - Belfort Etapa plana Etapa plana 89,5 Flag of Belgium.svg Émile Masson (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
17a B 26 de juliol Belfort - Estrasburg Etapa plana Etapa plana 143 Flag of France.svg Jean Fréchaut (FRA) Itàlia Gino Bartali (ITA)
18a 27 de juliol Estrasburg - Metz Etapa plana Etapa plana 104 Flag of Belgium.svg Marcel Kint (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
19a 28 de juliol Metz - Reims Etapa plana Etapa plana 196 Flag of France.svg Fabien Galateau (FRA) Itàlia Gino Bartali (ITA)
20a A 30 de juliol Reims - Laon Etapa plana Etapa plana 48 Itàlia Glauco Servadei (ITA) Itàlia Gino Bartali (ITA)
20a B 30 de juliol Laon - Saint-Quentin Contrarellotge individual 42 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
20a C 30 de juliol Saint-Quentin - Lilla Etapa plana Etapa plana 107 Flag of Belgium.svg François Neuville (BEL) Itàlia Gino Bartali (ITA)
21a 31 de juliol Lilla - París Etapa plana Etapa plana 279 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA)
Flag of France.svg André Leducq (FRA)[Notes 1]
Itàlia Gino Bartali (ITA)

Classificació general[modifica | modifica el codi]

El ciclista que arribava a la meta en el menor temps era proclamat el vencedor d'etapa. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat. Si un ciclista havia rebut alguna bonificació de temps es restava del total, de la mateixa manera que les penalitzacions de temps s'afegien al total. El líder de la cursa era identificat pel mallot groc.

Mallot groc Classificació general (1–10)[3][9]
Pos. Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Gino Bartali (ITA) Itàlia 148h 29' 12"
2 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica + 18' 27"
3 Flag of France.svg Victor Cosson (FRA) França + 29' 26"
4 Flag of Belgium.svg Edward Vissers (BEL) Bèlgica + 35' 08"
5 Flag of Luxembourg.svg Mathias Clemens (LUX) Luxemburg + 42' 08"
6 Itàlia Mario Vicini (ITA) Itàlia + 44' 59"
7 Flag of Belgium.svg Jules Lowie (BEL) Bèlgica + 48' 56"
8 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) França + 49' 00"
9 Flag of Belgium.svg Marcel Kint (BEL) Bèlgica + 59' 49"
10 Flag of France.svg Dante Gianello (FRA) Bleuets + 1h 06' 47"

Gran Premi de la Muntanya[modifica | modifica el codi]

Per la classificació de la muntanya l'organització va determinar 12 colls de muntanya puntuables, tot i que durant el recorregut se'n van superar d'altres també de gran dificultat. Al cim d'aquests colls s'atorgaven 10 punts al primer ciclista en passar-hi, nou al segon i així successivament fins al desè classificat, que rebia un punt. La principal novetat va ser la primera ascensió en la història del Tour del coll de l'Iseran.[3]

Classificació de la muntanya de 1938[3]
Etapa Nom Alçada Serralada[1] Primer
8 Aubisca 1.709 m Pirineus Gino Bartali
8 Tourmalet 2.115 m Pirineus Gino Bartali
8 Aspin 1.489 m Pirineus Gino Bartali
8 Pèira Sorda 1.569 m Pirineus Félicien Vervaecke
9 Portèth d'Aspèth 1.069 m Pirineus Gino Bartali
13 Braus 1.002 m Alps Marítims Gino Bartali
14 Alòs 2.250 m Alps Gino Bartali
14 Vars 2.110 m Alps Gino Bartali
14 Izoard 2.361 m Alps Gino Bartali
15 Galibier 2.556 m Alps Mario Vicini
15 Iseran 2.770 m Alps Félicien Vervaecke
16 Faucille 1.320 m Alps Gino Bartali

El vencedor d'aquesta classificació va ser Gino Bartali, que fou el primer ciclista en guanyar la general i la muntanya en un mateix Tour de França.[10]

Classificació de la muntanya de 1938[3][11]
Pos Ciclista Equip Punts
1 Itàlia Gino Bartali (ITA) Itàlia 107
2 Flag of Belgium.svg Félicien Vervaecke (BEL) Bèlgica 79
3 Flag of Belgium.svg Edward Vissers (BEL) Bèlgica 76
4 Flag of France.svg Dante Gianello (FRA) Bleuets 57
5 Flag of France.svg Victor Cosson (FRA) França 55

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

El 1938 la classificació per equips fou calculada a partir de la suma dels tres millors temps de cada equips, sent el vencedor l'equip que sumava un menor temps. En aquesta edició hi havia vuit equips amb dotze ciclistes. Bèlgica, Itàlia, Alemanya i França tenien un equip nacional complet. Luxemburg i Suïssa per una banda i els Països Baixos i Espanya per l'altra unien els seus sis ciclistes per fer-ne un de complet. A banda França tenia dos equips de més, els bleuets i els cadets. Els bleuets també són anomenats "França B" i els cadets "França C".[3]

Classificació per equips (1–8)[6][12]
Pos. Equip Temps
1 Bèlgica Bèlgica 447h 10' 07"
2 França França + 43' 29"
3  Itàlia + 44' 06"
4 Luxemburg Luxemburg/Suïssa Suïssa + 3h 02' 29"
5 França Cadets + 3h 11' 31"
6  Espanya/Països Baixos Països Baixos + 3h 15' 29"
7 França Bleuets + 4h 04' 49"
8  Alemanya + 7h 05' 57"

Evolució de les classificacions[modifica | modifica el codi]

Etapa Vencedor Classificació general
mallot groc
Classificació de la muntanya Classificació per equips
1 Willi Oberbeck Willi Oberbeck no entregat Alemanya
2 Jean Majerus Jean Majerus França
3 Gerrit Schulte
4a Éloi Meulenberg
4b Éloi Meulenberg
4c Félicien Vervaecke
5 Éloi Meulenberg
6a Jules Rossi
6b Glauco Servadei André Leducq
7 Theo Middelkamp
8 Félicien Vervaecke Félicien Vervaecke Gino Bartali Bèlgica
9 Jean Fréchaut
10a Antoon van Schendel
10b Félicien Vervaecke
10c Antonin Magne
11 Gino Bartali
12 Jean Fréchaut
13 Dante Gianello
14 Gino Bartali Gino Bartali
15 Marcel Kint
16 Marcel Kint
17a Émile Masson
17b Jean Fréchaut
18 Marcel Kint
19 Fabien Galateau
20a Glauco Servadei
20b Félicien Vervaecke
20c François Neuville
21 Antonin Magne
André Leducq
Final Gino Bartali Gino Bartali Bèlgica

A posteriori[modifica | modifica el codi]

Per culpa de les tensions polítiques a Europa abans de la Segona Guerra Mundial, Itàlia no va enviar cap equip per participar al Tour de França de 1939, per la qual cosa Bartali no va poder defensar el seu títol.[13] Posteriorment caldrà esperar a 1947 perquè es disputi una nova edició del Tour. El 1948, Bartali va guanyar el seu segon Tour de França, convertint-se en el primer i fins ara únic ciclista a guanyar dues edicions del Tour de França amb deu anys de diferència.[1]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Magne i Leducq foren declarats vencedors ex-aequo de la 21a etapa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. [Consulta: 19 febrer 2015].
  2. «The history of the Tour de France. Year 1938» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 19 febrer 2015].
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «32ème Tour de France 1938» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 13 octubre 2009].
  4. 4,0 4,1 McGann, Bill; McGann, Carol. The Story of the Tour De France. dog ear publishing, 2006, p. 139–144. ISBN 978-1-59858-180-5 [Consulta: 22 gener 2010]. 
  5. «De Ronde van Frankrijk» (en neerlandès). De Halle, 2 gener 1938 [Consulta: 21 maig 2014].
  6. 6,0 6,1 Tom James. «1938: A final fling for les Bleus». VeloArchive, 15 agost 2003. [Consulta: 20 gener 2010].
  7. «Gino "the Pious" Climbs to Victory». Cycling revealed, 2004. [Consulta: 22 gener 2010].
  8. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. [Consulta: 20 febrer 2015].
  9. «La clasificación internacional» (en castellà). El Mundo Deportivo, 1 agost 1938, p. 2 [Consulta: 20 febrer 2015].
  10. Moliterno, Gino. Encyclopedia of contemporary Italian culture. CRC Press, 2000, p. 73. ISBN 0-415-14584-8. 
  11. «Tour-Giro-Vuelta». [Consulta: 13 octubre 2009].
  12. «De Ronde van Frankrijk door Bartali gewonnen» (en neerlandès). Leeuwarder Courant, 1 agost 1938 [Consulta: 13 octubre 2009].
  13. «33ème Tour de France 1939» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 20 gener 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1938 Modifica l'enllaç a Wikidata